Excursió maca la d'avui, d'aquelles que ens agraden a nosaltres de motxilla amb entrepans i cantimplora.
Ens llevem ben d'hora i anem cap a Aiguafreda per la C-17, ens endinsem al poble pel seu carrer central, creuant-lo de banda a banda. Just abans de tornar a agafar la C-17 de nou, després del desviament a Aiguafreda de Dalt, prenem una carretera que surt a la dreta direcció El Muntanyà. Seguirem per la carretera, creuant-lo, fins a trobar la BV-5301, en la que girarem a la dreta cap a El Brull.
En arribar a El Brull, agafarem el GR-2, que és la pista al principi asfaltada que surt davant de l'oficina de turisme. Aparquem el cotxe al poc de que la pista deixa de ser asfaltada, en un raconet que vam trobar, i ens posem a caminar seguint el GR.
Tot anant pel GR-2, trobarem una corba oberta a la dreta, on al final d'aquesta surt un camí que porta a la masia del Brull. Doncs al vèrtex d'aquesta corba, ens endinsarem al bosc a l'esquerra del camí, allà buscarem el dolmen del Pla del Boix i el trobarem a escassos metres de la cinglera. Aquest dolmen el vaig acabar de localitzar jo, de vegades crec que la Cris té raó amb això de que els ensumo. En arribar al megàlit, em vaig trobar un home escopeta en mà, assegut sobre el dolmen (a la foto es veu la motxilla del caçador a la dreta del sepulcre). El bon home no tenia ni idea d'on estava posant el cul!!
El dolmen del Pla del Boix és per la seva morfologia una cambra simple, com es pot comprovar a les fotografies que hi ha d'abans de la seva destrucció per part del Centre Excursionista de Vic (com ells mateixos asseguren), el 26 de març de 1916. A l'excavació s’hi van extreure gran quantitat de restes òssies,
collars, i fragments ceràmics amb els que es van poder reconstruir diferents vasos campaniformes. Aquestes restes són dipositades al Museu Diocesà de Vic (el mossèn era el cap de l'excavació). D'altra banda, anys més tard, el 1962 Ricard Batista el va tornar a excavar, lamentablement, d'aquesta no he trobat documentació.
Però per si el pobre monument no en tenia prou amb els vigatans, ara farà uns 45 anys l'alcalde del poble va enganxar a un picapedrer (del qual no diré el nom) emportant-se les lloses, li va cridar l'atenció i li va fer posar-les un altre cop a lloc. Alguna es va trencar, però bé, les pedres fins ara són totes al lloc, per si un dia el pensen reconstruir. Personalment, crec que això estaria molt bé, s'ha de mantindre el nostre patrimoni, i apart, el dolmen en si és bastant gran i les lloses són prou treballades.
Tornem al GR-2 i continuem en la mateixa direcció que portàvem. Passada una estona, trobem una bifurcació que mena de nou cap a la masia del Brull (la masia té tres entrades). Doncs a uns 30 - 45 metres, com a molt, d'aquesta bifurcació, seguint pel GR-2 veurem fixant-nos-hi bé, el dolmen de la creu de la Parròquia o Can Brull, al bosc que tenim a la dreta. S'ha de buscar ben buscat, ja que sembla una fossa.
La cista té unes dimensions de 1.50 metres de llarg, 0.80 d’ample i 0.70 metres de
profunditat. No s'ha documentat cap prospecció.
Seguim pel GR2 fins que topem amb una desviació a l'esquerra, que puja vers la cinglera. En arribar, veurem una torre de fusta, no sé si és de vigilància o que és, en aquell punt seguirem cap l'esquerra, en sentit contrari al que portàvem pel GR, resseguint la cinglera i ens pocs metres arribarem al dolmen del Serrat de Puigventós.
S'ha d'anar amb cura a l'hora d'avançar, el dolmen es troba en estat ruïnós i pot ser que ens el passem de llarg.
La veritat és que no som bons fotògrafs, però a la foto es pot veure una llosa treballada, la llosa de capçalera i moltes restes de túmul. Al costat hi ha rocs amb marques de picapedrer, cosa que fa sospitar l'enderroc per part d'aquests.
El dolmen del Serrat de Puigventós va ser trobat el Març del 2013 per Francesc Casanellas, i ha estat verificada la seva autenticitat pel grup GESEART, entre altres.
No hem trobat informació sobre el megàlit, però no esperem gaires dades d'aquest dolmen en un futur. Amb el nivell d'espoli que ha rebut, no creiem que es puguin donar gaires dades, com a molt el datatge, si l'excaven algun dia.
Tornem al GR-2 i després de deixar 4 bifurcacions a la dreta i l'última a l'esquerra, veurem una recta que acaba amb una corba oberta a la dreta. Al vèrtex d'aquesta corba, ens endinsem al bosc que queda a l'esquerra, anant cap la cinglera. I a pocs metres d'ella, trobarem el que queda del dolmen de Serra de l'Arca I o Serrat dels Moros, que, com els seus companys, van ser desmuntats i destrossats pels picapedrers. Hem trobat alguna foto molt antiga (vora el 1914) i val a dir que el dolmen ja es mostra mig caigut, però les lloses eren ben maques.
Aquest megàlit, quan existia, era segons cita Fortià Solà (rector d'Aiguafreda): “És, millor dit, era constituït per grosses lloses de pedra, que formaven una cambra rectangular, coberta per altres lloses semblants, d’uns 3 metres de llargada per 1’70 d’amplada i 1’80 ms. d’elevació. Un petit i baix corredor deixava penetrar a l’interior, i un túmulus d’uns 10 m. de diàmetre, fet de terra i rengleres de pedres dretes en degradació, protegia tota la construcció”.
El Centre Excursionista de Vic el va excavar el 1915 trobant-hi gran quantitat de restes, ossos, ceràmiques i un gran ganivet de sílex, que és encara a dia d'avui el més gran que s'ha trobat mai a Catalunya. Per les restes trobades, nosaltres l'ubiquem a època neolítica (sense mullar-nos gaire).
Seguim pel GR-2 en la mateixa direcció que tot el matí, passant una bifurcació a la dreta, i a uns 50 - 75 metres d'aquesta ens endinsarem al bosc a mà esquerra per intentar localitzar el dolmen de la Creu del Sastre.
Seguim pel GR-2 en la mateixa direcció que tot el matí, passant una bifurcació a la dreta, i a uns 50 - 75 metres d'aquesta ens endinsarem al bosc a mà esquerra per intentar localitzar el dolmen de la Creu del Sastre.
No hem tobat gens d'informació sobre el megàlit, l'únic és que en aquest moment està sent estudiat. Però bé, dolmen és!! Creiem!! A la foto es veu una gran quantitat de pedruscall típic de túmul i aquesta gran llosa treballada als peus de la Cris.
Continuem pel GR. Seguim fins que trobem una petita bifurcació a mà esquerra del camí, a uns 50 - 100 metres abans d'un revolt molt pronunciat a la dreta. Allà, gairebé a tocar del camí, veurem la tomba de Casanova de Can Serra.
Aquesta possible tomba encara no ha estat excavada, però, sí que és bastant curiós l'amuntegament de pedres. Té bona pinta!!
Ara mateix, ja som molt més a prop d'Aiguafreda que d'El Brull, és a dir, que tornem al GR i donem la volta direcció El Brull. Anem a fer l'última visita prehistòrica del dia, encara que bastant posterior a les sepultures megalítiques.
Caminem sense pressa pel GR, deixant el nostre cotxe enrere, arribant a l'asfaltat i ens desviem per la primera a l'esquerra, que al poc deixa de ser asfaltada, evitant entrar als terrenys de la masia d'El Boix. Seguint el camí tot recte, arribarem a la Fortificació Ibèrica del Turó de Montgròs.
L'accés estava tancat així que vam fer una ullada per fora i vam disposar-nos a menjar l'entrepà... que no recordo de què era, però ens va semblar com si fos el pernil més bo que pugui existir. Mentre dinàvem, van començar a arribar cotxes, no sabíem què passava!! Amb la tranquil·litat que havíem tingut durant tot el sant dia!!
Resulta que per sort nostra, feien una visita guiada a la fortalesa, en la qual ens hi vam incloure al mòdic preu de tres euros. Així doncs, acabem ràpid l'entrepà i entrem al recinte de la fortalesa.
No explicarem gaire sobre la fortificació, el qui vulgui més informació, que es posi en contacte amb el centre d'informació de la rectoria d'El Brull.
Les primeres fotos són de la gran muralla. És increïble el pensar que aquesta construcció defensiva és feta pels Ibers, en una primera muralla al segle V a.C., que va ser re-fortificada durant diversos segles més, fins que fou mig destruïda cap a l'any 200 a.C. a mans dels Romans.
Segles més tard (al s.XII), en plena edat mitjana, fou utilitzada adossant cases a la muralla, abandonant-la del tot a mitjans del segle XIV.
Acabem amb una vista aèria de la Fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs, extreta del folletó informatiu de la Diputació de Barcelona que et donen en fer la visita.
Acabada la visita... ara hem de tornar a pujar fins al cotxe!!!! Amb el dinar i la visita, havíem relaxat massa els músculs i era una *+@#~! tornar a pujar. Sort vam tenir que el guia es va oferir per a portar-nos amb el seu cotxe, fins dalt, on comença l'asfaltat.
Quan portes hores a les cames de puja i baixa per la muntanya, anar per l'asfalt és com anar per un núvol. Agafem el cotxe i cap a casa, passant pel bar de la plaça d'Aiguafreda a fer una cervesa, que per avui ja n'hi ha prou.
Coordenades:
Pla del Boix: UTM(ETRS89): 31T, 440456, 4627226
Creu de la Parroquia o Can Brull: UTM(ETRS89): 31T, 440229, 4626915
Serrat de Puigventós: UTM(ETRS89): 31T, 440149, 4626663
Serra del Arca I: UTM(ETRS89): 31T, 439509, 4625811
Creu del Sastre: UTM(ETRS89): 31T, 439328, 4625662
Fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs: UTM(ETSR89): 31T, 439659, 4628212
Fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs: UTM(ETSR89): 31T, 439659, 4628212
