Megàlits al districte de Saint Julien en Genevois II, Aigle I i Genève I

Avui, ens acomiadem de Suïssa i anem tornant cap a Catalunya, tot i que passarem un parell de nits a França per a fer la tornada més relaxada. Aquest pas a França serà força curiós, ja que aprofitarem per a visitar diversos jaciments propers a la frontera entre els dos països i creuarem la frontera unes quantes vegades per accessos secundaris i gairebé sense adonar-nos-en.

Comencem el dia visitant els menhirs d'Huémoz. Des de Mase, on érem allotjats, baixem fins a Sion i agafem l'A9 direcció Lausanne. Després de 43 quilòmetres, prenem la sortida 19 cap a Bex seguint la carretera 9 i, poc després, trobem una bifurcació, on girem a l'esquerra també cap a Bex. Avancem 4.2 quilòmetres per aquesta carretera i girem a la dreta seguint les indicacions de l'Abbaye de Salaz. 1 quilòmetre després, girem a l'esquerra tot seguint cap a la mateixa abadia. Arribats a ella, trobem una bifurcació i seguim a la dreta cap a Les Fontaines-Antagnes. A partir d'aquí, hem de fer unes quantes paelles i l'explicació no és fàcil, així que més val utilitzar un GPS per a trobar la carretera de Villars, que es converteix en l'Avenue Centrale quan entrem a aquesta població. A una pronunciada corba a la dreta, seguirem una indicació al vèrtex cap a l'escola Pré Fleuri i, poc després, girem a l'esquerra. Ens uns 900 metres, arribarem a l'esmentada escola i aparcarem. Per a arribar als menhirs d'Huémoz, anirem al bosquet de l'esquerra.

El conjunt d'Huémoz o de Chessières està format per un arc de 5 menhirs (M2 a M6) col·locats al voltant d'un sisè (M1). D'aquests 5 menhirs, hi ha dues parelles M3 - M4 i M5 - M6. El menhir central mesura 2.20 i té una base rectangular de 40 per 60 centímetres.

Tornem al cotxe i emprenem per on hem vingut sense arribar a l'abadia de Salaz i seguim cap a Ollon, on prenem de nou la carretera 9 cap a Lausanne. Seguim endavant uns quants quilòmetres fins que trobem una bifurcació, punt on prenem el carril esquerre per a seguir cap a Evian. Avancem per la nova carretera fins la sortida 16, on sortim cap a Villeneuve i seguim de nou les indicacions cap a Evian per la carretera 21, que es converteix en la D1005 en entrar a França. Després d'una estona, arribem a aquesta població, però seguim una mica més, concretament fins a la sortida 5 cap a Margencel i Anthy-sur-Léman. Seguim les indicacions cap a aquesta última població per la D33 i, a l'alçada del cementiri, girem a la dreta per la Rue du Lac. Poc més endavant, arribant al llac Léman, ja podem buscar lloc per a aparcar.

A peu, anem fins al restaurant, on al seu costat trobarem la Pierre des Sacrifices entre un munt d'herbes altes.

La Pierre des Sacrifices, monument nacional francès des de 1907, és un roc que conté 44 cassoletes gravades i que és datat vers el 3500 - 2000 a.n.e.

Com passa habitualment quan hi ha un sol radiant, la foto anterior no deixa veure les cassoletes, així que n'inserim una de detall per a fer-nos una idea.

Aprofitem per a dinar davant del llac i seguim el nostre camí, aquest cop a veure un dolmen.

Per arribar-nos-hi tornem a la D1005 i avancem fins al poble de Douvaine, on girarem a la dreta cap a Lyon, Paris i Annemasse per la D1206. Anant per aquesta autovia, agafem la sortida cap a la D15 en direcció a Juvigny. A la rotonda que trobem poc després, prenem la tercera sortida cap a Evian i seguim endavant fins a trobar una bifurcació, lloc on girarem a la dreta per la Route de la Cave aux Fées i avançarem 350 metres per a trobar el dolmen del mateix nom. Just al costat, hi ha espai per a aparcar. 

La Cave aux Fées (o cova de les fades en català), també conegut com a dolmen de Saint Cergues, que és el municipi on es troba. És l'altre supervivent d'un grup de 7 megàlits que es documenten a la zona, juntament amb la Pierre aux Fées que vam veure de camí a Suïssa.

Es tracta d'una galeria coberta formada per 6 lloses que delimiten una cambra de 3.20 per 2.30 metres. Curiosament, la cambra sepulcral s'estén vers la dreta de l'entrada, fent una "L" . Al seu interior, es van trobar restes humanes carbonitzades.

Pel seu estil arquitectònic i les troballes associades, es pot datar vers el 3000 - 2500 a.n.e.

Segons el govern francès, és monument nacional des de 1889, tot i que al panell informatiu del dolmen hi diu 1910...

Seguim ara cap a Ginebra, és dir, tornem a travessar la frontera, per a visitar unes curioses restes ubicades al Parc de la Grange. Desfem el camí fins la D15, girant a l'esquerra cap a Juvigny, i la seguim durant 2 quilòmetres, moment en què girarem a la dreta cap a Jussy i Ginebra i entrarem de nou a Suïssa. Avanarem per la nova carretera fins que aquesta mor a un altre i girem llavors a la dreta. Poc després, trobem una rotonda on prendrem la sortida cap a Ginebra i avancem 5,5 quilòmetres per la ribera del llac Léman per a trobar el Parc de la Grange. Ja a peu, anirem al sud del parc, gairebé tocant a l'extrem que dona al carrer Frontenex, per a trobar els dos menhirs de la Grange i la vil·la romana.

Actualment, només són visibles dos menhirs de dimensions modestes, vora el metre d'alçada, tot i que se'n van trobar sis durant l'excavació de la vil·la. Es creu que devien formar un petit alineament com els de Clendy i Lutry, i que van ser erigits al Neolític o l'Edat del Bronze (IV - II mil·lenni a.n.e.).

De la vil·la romana, vivenda d'un funcionari anomenat Titus Fronto, també podem afirmar que les restes visibles són força minses. 

Tornem al cotxe i ens dirigim a l'última parada abans de relaxar-nos a l'allotjament. Anem per la Route de Frontenex fins que trobem el desviament a mà esquerra cap a Champel i l'estació d'Eaux Vives. Passada aquesta estació, girem a l'esquerra per la Route de Savoie, que es converteix en l'avinguda Amandolier primer i en el Chemin Rieu després. Arribats a un semàfor, girem a l'esquerra cap a Florissant i seguim endavant per aquesta nova carretera fins que arribem a una indicació de la població de Troinex cap a la dreta. Seguirem aquesta indicació uns 100 metres fins a trobar un petit aparcament i, allà darrere els cotxes, la Pierre aux Dames, que no és una pedra, sinó un conjunt de tres.

La Pierre aux Dames pròpiament dita és una roca gravada amb 4 dames. Ens trobem davant d'una còpia, car l'original es troba al Museu d'Art i Història de Ginebra. Es considera un treball gal·lo-romà.

Al seu costat, hi ha dues petites pedres d'alçada aproximada d'un metre. Una d'elles és un menhir que acompanyava la pedra gravada quan fou descoberta el 1819.

De fet, la pedra es trobava sobre un túmul de 36 per 29 metres, amb una alçada d'entre 3.5 i 5 metres d'alçada. En excavar el túmul, es van trobar 3 tombes que contenien 1 o 2 esquelets (7 en total) perfectament conservats. El menhir es trobava lateralment a aquestes tombes. Les dues pedres foren reubicades i les tombes desaparegueren.

Esquema extret d'un article de Perusset (publicat després per Blondel 1943)

Segons els estudis, es creu que els enterraments podrien ser d'entre finals de l'edat del Bronze i principis de la del Ferro, mentre que la pedra hauria estat gravada més tard, com hem dit, a època gal·lo-romana.

L'altre menhir hauria estat recuperat d'un altre lloc del municipi de Troinex, on es tenen referències de 5 menhirs més desapareguts.

Tot i que segur que trobaríem més coses en aquesta zona, va sent hora de recollir-se i hem de tornar a travessar la frontera per a arribar a l'allotjament on passarem les últimes nits d'aquestes vacances. Així que abandonem Suïssa definitivament i demà serà un altre dia!

Coordenades UTM(ETRS89):

Menhirs d'Huémoz: 32T 347971 5128719

Pierre des Sacrifices: 32T 301664 5137186

Cave aux Fées: 32T 292514 5121979

Menhirs Parc de la Grange I i II: 32T 281641 5120771

Menhirs de Pierre aux Dames I i II: 32T 279908 5115820

Dolmen al districte de Saint Julien en Genevois I i alineament al districte de Jura-Nord vaudois I

Seguim a França de camí a Suïssa i aquest cop parem a l'Alta Savoia per dinar. I què millor que fer-ho junt a un imponent sepulcre, a tocar el petit nucli de Les Rocailles, que pertany al poble de Reignier, ja a pocs quilòmetres de Suïssa. El trobarem tot anant per la carretera que va de Les Rocailles a Saint Ange, a mà esquerra d'ella, tot i que no cal especificar gaire perquè es veu perfectament. Té un aparcament i una zona d'esbarjo just davant d'ell, a l'altra banda de la carretera.

El sepulcre de la Pierre aux Fées formava part d'un grup de set alineats en no gaire espai, dels quals només queden ell i la "Cave des Fées" de Saint-Cergues, que visitarem quan tornem de Suïssa. Els companys de necròpoli van ser destruïts durant el segle XIX.

El que queda en peu del gran sepulcre, és gran part de la cambra funerària, en la que cal destacar la llosa de coberta, que amida 4.90 metres de longitud per 4.50 metres d'ample i 1 metre de gruix, pel que se li estima un pes d'unes 80 tones. Internament, aquesta cambra amida 1.80 metres d'alçada i conserva un habitacle quadrat de 3 metres de costat.

Els blocs allisats a mig aixecar o mig caure que hi ha a l'entrada del sepulcre fan pensar en una possible construcció inacabada d'una galeria coberta, a la que els arqueòlegs proposen un corredor d'un mínim de 8 metres, amb una amplada que podria haver arribat als sis metres, segons la disposició de les roques existents, però a dia d'avui sembla un simple de dimensions molt i molt grans.

D'altra banda, cal dir que tots els rocs utilitzats per a la construcció del megàlit no són de la "Plaine des Rocailles", ja que no s'ha trobat aquest material rocós en tota aquesta extensió. Per tant, és de suposar que aquests van ser tallats i transportats des d'algun lloc llunyà pels habitants de la contrada, i segons hem pogut trobar, es tractaria de rocam granític provinent del Mont Blanc, un tipus anomenat "protoginegons".

El monument es por datar a grans trets entre el 3200 i el 2800 a.n.e. Dic a grans trets perquè a l'excavació produïda el 1834 no va sorgir cap tipus de resta amb la que poder datar la gran tomba, però ara anys més tard, hem trobat referenciades unes minses restes que el permeten datar d'aquesta era (creiem que són ceràmiques).

Prop d'ell, això sí, varen trobar abundants elements de bronze; diversos eixos i una paella del segle III. Pel que el més possible és que aquestes troballes siguin totes d'era romana i per tant no tenen cap connexió amb el dolmen més que el possible buidat del sepulcre per part d'individus d'aquesta societat.

El megàlit fou classificat com a monument històric 10 de juny del 1910.

Ara ja emprenem camí directe a Suïssa, tot tornant a Les Rocailles. En mig quilòmetre i quasi bé creuat el poble, virem a la dreta per la D19-A o Route de Findrol. Seguim aquesta 1.5 quilòmetres, on s'acaba a l'encreuament amb la D903. Aquí, girem a l'esquerra, creuant el riu Arve, i al poc l'A-40, autopista per la que anirem seguint indicacions cap a París, Genève i Annemasse. Per ella continuem fins veure el desviament a l'A-41, que quedarà a la nostra dreta, direcció Lausanne i Genève. Al poc d'anar per ella, toparem amb la frontera franco-suïssa, lloc on la carretera passa a dir-se 1. Per aquesta farem 100 quilòmetres, fins la sortida 25, la d'Yverdon Sud.

(Aquí ens vam "deixar" un grapat de coses de trajecte perquè vam pensar que era millor fer camí cap a on ens havíem d'allotjar. Ja visitarem les restes prehistòriques un altre dia.)

Bé, en entrar a Yverdon les Bains, seguim la ruta 5 seguint rectes a 3 rotondes i, poc abans d'arribar a la quarta, girem a la dreta per l'Avenue des 4 Marronniers. Per ella seguim tot rectes creuant les vies del tren, lloc on canvia el nom i passa a dir-se Rue de Clendy. Als pocs metres, trobarem una rotonda per la que sortirem a la tercera, anant a l'esquerra en el sentit en què veníem. Per ella i en 120 metres, toparem amb un parc, que és on es trobael bonic alineament.

Aquest alineament, tot i que he inserit una foto prou idílica, és bastant estrany, ja que els alineaments que no són paral·lels entre ells. A primer cop d'ull, sembla com si hi hagués un menhir inicial compartit pels dos alineaments, que es van desviant progressivament.

Aquest rar alineament fou descobert cap el 1878, quan el nivell d'aigua del Lac de Neuchâtel va baixar 2.7 metres per la correcció d'aigües del Jura. Fou llavors quan eren a la vista que un estudiós els catalogà temporalment vers l'era neolítica. Avui en dia, i segons E. Burri Wyser i el seu llibre editat l'any 2015, "Chronique Archéologie Vaudoise", sabem que els alineaments són de diferents èpoques: L'alineament del nord es va construir el III mil·lenni a.n.e. i el central vers el V mil·lenni a.n.e.

El que no es té clar, encara a dia d'avui, és el perquè d'aquesta orientació, ja que aquesta última dada fa trontollar la idea de què els alineaments eren col·locats assenyalant punts religiosos o una orientació astronòmica.

Segons hem pogut saber, aquests alineaments consten de 45 rocs treballats (no els vam contar) i les més grans arriben als 4.5 metres d'alçada i pesen unes 5 tones. A simple vista, es que algunes pedres són falses, són còpies modernes; les originals es troben al Museu d'Yverdon. No hem trobat quan es van endur les originals i van col·locar les rèpliques, però podria ser que ho fessin quan van reconstruir l'alineament, l'any 1986.

Finalitzades les visites, ens dirigim sense perdre més temps cap a l'allotjament, situat a les muntanyes, i unes precioses vistes sobre el llac d'Yverdon.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pierre aux Fées: 32T 290785 5112018

Alineament de Clendy: 32T 321095 5183437