Dolmen a Seira

Últim dia per terres aragoneses. Tornem per la N260, que prenem des de L'Ainsa, per anar a veure el megàlit de Seira. Passem Campo i seguim per la mateixa carretera fins que arribem a Seira; un cop allà, ja veurem indicacions al dolmen, però està senyalitzat com el ... Més val que preneu la desviació cap a Barbaruens, que surt a la nostra esquerra al vell mig del poble nou i creua el riu Éssera, tot apropant-nos al nucli de "Seira viejo". Passat el nucli, a uns 700 metres, abans d'una corba pronunciada a la nostra dreta, surt una pista a l'esquerra que prendrem, aquesta és la que ens apropa més. Nosaltres vam seguir la pista i vam aparcar en una entrada a un prat, també a l'esquerra, pocs metres abans d'on s'emprèn el corriol que porta al megàlit, en uns 15 minuts a pas alegre i en uns 25 a pas normal. El trajecte comença amb un caminet estret per on sembla que hi deu passar aigua quan plou; segueix travessant el riu per una passera i continua, més o menys ample en funció del tros, fins el dolmen. Hi ha senyalització cap a ell, però hem d'estar atents per no passar-nos el desviament.   

També s'hi pot anar travessant el riu... més o menys 1.5 quilòmetres abans d'arribar al poble nou, a la mateixa carretera veurem a mà dreta una font amb zona per aparcar, just a l'altra banda de la carretera hi ha un camí, que et permet baixar a l'Éssera i creuar-lo en èpoques seques, el dolmen queda a tocar... nosaltres no vam tenir aquesta sort, baixava massa aigua.

Aquest megàlit també és conegut amb el nom de dolmen de San Nicolau i, segons l'escriptora Carmen Castán, fou el 1997 quan Pablo Perigot i José Antonio Castán informaren de l'existència del megàlit. 

Segons ella també, els arqueòlegs José Luis Ona i María Fernanda Blasco l'excavaren i el confirmaren com a monument funerari prehistòric. De l'excavació, no hem pogut trobar res de res, tot i que segons hem pogut saber, als sepulcres de la comarca de Ribagorza, per norma, no s'hi ha trobat cap resta arqueològica.

Vist el megàlit, anem a dinar i comencem el retorn a casa.

Coordenades:

Seira o San Nicolau: UTM(ETRS89): 31T, 287693, 4705001

Dòlmens a Tella-Sin

Tercer dia a Osca (Huesca) i anem cap a la part nord de la província a visitar dos megàlits i una sorpresa... Qui ens vam trobar a L'Ainsa?? Sí, al Manolo i la Fina, és que el món dolmènic és molt petit, jejeje. Però vaja que són d'aquí... sempre fa gràcia que ens trobem fora de Catalunya.

Bé, comencem pel conegut dolmen de Tella, també conegut com a Losa La Campa o Piedra Vasar, que és el primer que vam visitar. Per arribar, emprenem des de L'Ainsa l'A138, direcció França, Bielsa i Plan. Poc després de passar el riu Yaga, veurem una desviació a la nostra esquerra cap a Tella i la prendrem tot enfilant-nos per les montanyes de la zona. La seguirem 7 quilòmetres, on veurem un cartell indicatiu al dolmen de Tella, a mà la dreta de la pista asfaltada per la que anem. Allà al voral deixem el cotxe.

A peu, seguim pel corriol que surt a l'esquerra de la carretera, que baixa al que deu ser una petita riera, i puja per l'altre costat, en uns 40 metres. Allà, quan arribem a la clariana existent, veiem el conegut sepulcre de Tella a la nostra dreta.

La foto no està centrada, ho sé, però val la pena gaudir de les maques vistes que hi ha des del megàlit.

Es tracta d'un dolmen simple que conserva la coberta i sis lloses laterals. Les dimensions internes de la cambra són 1.60 metres de longitud per 1.40 d'amplada i 1.20 d'alçada màxima. Conserva minses restes del túmul.

Com moltes altres sepultures megalítiques, el dolmen de Tella ha estat utilitzat com a magatzem, en aquest cas, per a eines del camp. Els anys 50 i 70 es van realitzar unes campanyes d'excavació que van treure a la llum restes òssies humanes (entre elles un fragment de crani), i un punxó i una espàtula fets d'os.

Per localitzar el següent dolmen, el de Fandichuerre, és ben fàcil, només cal seguir, a peu, la "pista" que surt a l'esquerra de la clariana que deiem de Tella, mirant-ho tal i com hem arribat pel corriol. Seguirem aquesta pista uns 650 metres tot remuntant un fort pendent que ens duu a una plana i, seguint la pista, al sepulcre, que queda a mà esquerra, una mica amagat pels matolls.

Aquest dolmen fou descobert el 1987 per Luis Millán, membre molt actiu d'Hilarriak que està elaborant unes fitxes força completes dels megàlits del País Basc, Navarra i Osca. Tot i això, no es disposa de fitxa d'aquest sepulcre, pel que la informació sobre ell es limita només al seu descobridor.

Visualment i tenint en compte les característiques dels dòlmens de la zona, podem afirmar que es tracta d'una cambra simple de petites dimensions, que conserva totes les lloses i bona part del túmul.

Probablement, fou construïda a finals de Neolític o principis del Calcolític.

Ho deixem per avui, que no hi ha més megàlits propers dels que tinguem constància i ens anem a L'Aínsa a fer una visita pel nucli medieval.

Coordenades:

Tella, Losa La Campa o Piedra Vasar: UTM(ETRS89): 31T, 268518, 4718023
Fandichuerre: UTM(ETRS89): 31T, 268385, 4718635

Dòlmens a Paúles de Sarsa

Avui, segon dia a Osca (Huesca), visitarem dos megàlits. Teníem constància de més per la zona, però amb els nens, per molt que ho vam intentar, va ser del tot impossible.

El primer que vam visitar, la cambra simple de Pueyoril o Puyurí. Per arribar-hi, ens desplacem fins la A2205 (que, més o menys, uneix Alquézar amb Boltaña) i ens desviarem per un trencall, que té una casa en runes a la cantonada, i que porta a Paúles. Just a l'inici d'aquest trencall, hi ha un aparcament i uns panells informatius sota taulat. D'aquí surt un camí que duu al dolmen de la Caseta de las Balanzas, un que no vam visitar degut a la nostra complicada logística. Deixant a l'esquerra aquest taulat, després d'uns 650 metres per aquesta carretera, veurem a mà esquerra un cartell i, darrere seu, un turonet. Allà deixem el cotxe enganxat al cartell, on surt un camí desdibuixat que ens portarà sense pèrdua al sepulcre en uns 330 metres vorejant el turonet. El dolmen queda a mà esquerra de l'ara corriol, després d'un petit promontori.

Aquest sepulcre, per estrany que sembli, no ha estat excavat, només sabem que fou localitzat sobre l'any 1990 per un tal David Gómez.

Es tractaria d'una cambra simple, d'uns 2 metres de llargada, per 1 metre d'amplada... Més o menys. La coberta resta trencada en tres lloses estintolades dins i fora del que seria la cambra sepulcral. D'altra banda, el túmul, que encara és prou visible, amida 12 metres de diàmetre i conserva una alçada d'1 metre.

Com hem dit, no ha estat excavat, però per la tipologia, els experts l'emmarquen al final del Neolític, principis del Calcolític.

Tornem al cotxe i ens dirigim a veure el segon i últim megàlit del dia, el de La Capilleta. A aquest és ben fàcil arribar, només hem de seguir la carretera en la mateixa direcció 1 quilòmetre fins a trobar a la dreta de la carretera, tocant a aquesta, una petita capella (San Isidro). Allà deixem el cotxe i seguim a peu per la carretera passant la capella. Uns 100 metres més enllà, i veurem, aquest cop al costat esquerre de la carretera, un turonet. El dolmen de La Capilleta es troba a la part alta d'aquest monticle.

Es tracta d'un dolmen simple, amb restes visibles tant de la cambra com del túmul, de 10 metres de diàmetre. La cambra devia de ser rectangular, però avui en dia només en resten dues lloses, com es veu a la foto.

La llosa gran fa 1.90 metres de llargada, pel que deduïm que és un dels laterals de l'antic espai funerari, tot i que si l'altre roc és el de capçalera, déu n'hi do també, ja que fa 1.44 metres de longitud... Pel que jo crec que falten diverses lloses dels dos laterals.

Cal indicar que la llosa més gran té un cercle gravat, tal com es veu a la fotografia inferior.

L'excavació produïda per María José Calvo l'any 1987 va constatar un sòl enllosat, restes òssies de 6 a 8 persones (tot i que se n'hi devien inhumar moltes més, ja que aparegueren més de 500 peces dentals, d'adults i d'infants), desenes de denes de collaret, tant discoïdals, com cilíndriques com d'estil dentàlium, petxines perforades, un penjoll d'os, un botó en V, dues puntes de fletxa de sílex i fragments ceràmics de l'època.

La prova de C14 feta sobre un conjunt de restes òssies li dona una datació del 2410 a.C., finals del Neolític, principis del Calcolític.

Les troballes arqueològiques podrien haver estat més nombroses, però es documenta que el 50% del túmul va quedar afectat pels camps de conreu del costat i per una construcció moderna, avui en dia enrunada, que va aprofitar certa part del megàlit.

Bé, després d'intentar veure fàcilment dos megàlits més i no aconseguir-ho, fem un descans a Boltaña i tornem a l'apartament... demà serà un altre dia.

Coordenades:

Pueyoril o Puyurí: UTM(ETRS89): 31T, 257850, 4687206
La Capilleta: UTM(ETRS89): 31T, 256811, 4687854

Cròmlecs a La Fueva

Aquest cop, ens prenem uns dies de vacances i anem a Osca (Huesca), principalment a desconnectar un xic als peus dels Pirineus, però, ja que hi érem, vam aprofitar per visitar algunes estructures prehistòriques.

Avui, el primer dia, arribem amb temps a l'apartament que havíem llogat i decidim desviar-nos un xic i visitar els sis cròmlecs de Yermos del cementerio, al poble de La Fueva.

Aquests es troben just al costat de la carretera A138. Per arribar-hi, la prendrem direcció l'Ainsa i, a l'alçada de l'embassament de Mediano, després de creuar un pont per salvar una branca d'ell i poc abans del quilòmetre 35, veurem un descampat en forma d'aparcament a la nostra dreta, on aturarem el cotxe. A peu, prendrem un corriol que surt de la cantonada de l'aparcament amb la carretera darrere d'un panell informatiu de la fauna i flora locals. En una cinquantena de metres, arribarem al conjunt de cròmlecs, que foren localitzats l'any 2008 per Javier Rey i excavats per ell mateix l'any següent, bé, el I, el II i van netejar el III.

Comencem pel cròmlec I de Yermos del cementerio.

Aquest té 7 metres de diàmetre i li resten 42 lloses, sent les quatre dels punts cardinals de mides un xic superiors. A l'excavació efectuada aparegueren, a la zona central del cròmlec, dues lloses, les dues amb clars indicis de cremació. Al seu voltant, sorgiren diversos carbons, que permeteren datar el cròmlec per C14, i també diversos fragments d'os.

Encara que nosaltres no els vam veure així, els posarem per ordre numèric, per a fer un xic més fàcil la nostra explicació. Així doncs, seguim amb el segon cròmlec.

De mides idèntiques al primer, són els dos més grans del conjunt. Aquest, però, té visibles 34 rocs.

És el cròmlec on ha aparegut més material dels dos excavats. A ell, s'hi van trobar diversos fragments ossis i algun fragment ceràmic. Entre les troballes òssies, destaquen dues dents humanes, totes elles, com a l'anterior, amb mostres evidents d'incineració.

El tercer és dels més petits, amida 5 metres de diàmetre i conserva 24 rocs.

El IV en fa uns 6 metres de diàmetre, essent aquest un xic ovalat. Només conserva al seu lloc 20 lloses de l'antiga estructura.

Seguim pel V, que és el de més al Sud. Fa 5 metres de diàmetre i consta també de 20 rocs "in situ".

I per acabar, observarem el VI, que possiblement és el que fa més ràbia de tots. És el més petit, només fa 4 metres de diàmetre, i té 10 rocs visibles. La resta van ser soterrats en fer la nova carretera. Crec que, de tots ells, és el que es veuria millor, tenint en compte que al poc espai visible que queda es veuen els 10 rocs perfectament arrenglerats.

Pel que fa a la datació, hem trobat que corresponen a un període comprès entre l'Edat del Bronze final i l'Edat del Ferro, segons les datacions de Carboni 14 dels dos cròmlecs excavats, essent les datacions més allunyades del 1260 al 784 a.n.e.

Tornem al cotxe i anem a l'apartament que els nens ja gairebé han de sopar. Demà més.

Coordenades UTM(ETRS89):

Yermos del cementerio I: 31T 267026 4690330

Yermos del cementerio II: 31T 267041 4690311

Yermos del cementerio III: 31T 267035 4690318
Yermos del cementerio IV: 31T 267040 4690316
Yermos del cementerio V: 31T 267034 4690311
Yermos del cementerio VI: 31T 267030 4690316