Dòlmens i túmuls a Sagàs, L'Espunyola i Capolat

Avui publiquem una nova ruta que vam fer pel Berguedà, en la què ens aturarem a tres pobles; per tant, farem les aproximacions en cotxe. Començarem al terme municipal de Sagàs, on visitarem el possible sepulcre de Salvans Vell.

Per arribar-hi, sortim del nucli de Prats del Lluçanès per la C-62 direcció nord-oest i la seguim 5.2 quilòmetres, on girem a la nostra esquerra per la C-62z direcció l'ajuntament de Sagàs. 1.9 quilòmetres més tard, tornem a desviar-nos a l'esquerra direcció Salvans entre d'altres. 2.1 quilòmetres més endavant, ens aturem a una zona neta de bosc que hi ha la dreta de la carretera. A peu, voregem el camp de conreu que hi ha, tot seguint el camí desdibuixat, però clar. Tot i això, el millor és anar amb GPS, ja que hi ha un moment que deixes el camí per seguir fent-li la volta al camp i trobar el dolmen, però no és difícil de localitzar ni de caminar, hi ha diversos corriols, i el bosc és d'aquells força nets.

Segons l'inventari de patrimoni de la Generalitat, es tracta d'una cista megalítica bastida al Neolític, vers el 3500 a.n.e. Això ho diuen per la seva morfologia, que, com hem dit, pensen que és una cista megalítica, perquè de restes no se n'ha recuperat cap, ja que no consta cap intervenció arqueològica.

El jaciment en si és un pel atípic, ja que de lloses sí que n'hi ha una in-situ, i clavada, mentre que la de l'altre costat és un aflorament rocós natural, a l'estil paradolmènic. Tot i això, creiem que sí podria haver estat un antic sepulcre: ens ho fan pensar, a banda de la llosa clavada, un altra estintolada a l'interior del que seria la cambra, que podria ser la llosa de coberta o la de capçalera tal i com mirem la tomba a la fotografia, i també la gran quantitat de fragments de llosa que hi ha al lloc, com si hagués patit un intent de destrucció total. També ens fa bona pinta, la part dreta de la tomba, tal i com la veiem a la fotografia, que ens sembla que podria conservar obra tumular, però bé, s'hauria de netejar per estar segurs i acabar de confirmar o refusar amb una excavació.

Desfem el camí, tornant al cotxe i iniciant la marxa direcció el malmès dolmen del Bosc de Correà. Tornem per la carretera que hem vingut fins a trobar la C-62, que ens durà al poble de l'Ametlla de Casserres. A aquest, emprenem per l'autopista C-16 i la deixem a la propera sortida 88. A la illeta que ens trobem, emprenem per la segona direcció Casserres, per la BV-4132.

En arribar a l'entrada del nucli, just a la illeta que dona la benvinguda al nucli esmentat, emprenem per la primera escapatòria, direcció L'Espunyola entre d'altres. Poc més tard, sortim a una altra illeta, a la que, de nou, tornem a emprendre la primera escapatòria, ara per la BV-4131, de nou cap a L'Espunyola. Uns 31 quilòmetres més tard, topem amb la C-26, en la que girem a l'esquerra direcció Solsona entre d'altres, i seguint-la 4.1 quilòmetres trobarem a l'esquerra el desviament cap a Comarmada. Per ell entrem el cotxe una cinquantena de metres, i a peu ens dirigim al bosc que hi ha entre la carretera i el lateral del camp conreat, on podrem veure les restes del dolmen del Bosc de Correà.

Sepulcre descobert i excavat per Joan Serra i Vilaró l'any 1918, del que a dia d'avui no es pot saber de quina tipologia de sepulcre es tracta pel seu estat, totalment ruïnós. Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, però, es tractava d'un dolmen simple amb passadís curt o amb vestíbul pou. Els citats autors utilitzen per a poder donar-li una tipologia un dibuix en planta del sepulcre, fet en el seu dia per en Serra i Vilaró. Aquí teniu el dibuix.

Extret de "El megalitisme a Catalunya" de Tarrús i Carreras

També ells aporten dades que en el seu dia va aportar en Serra i Vilaró, començant per les dimensions de la cambra sepulcral, que segons ells feia interiorment 1.40 metres de llargada per 1.65 metres d'amplada, i aproximadament 1.38 metres d'alçada.

Segons l'esmentat mossèn, a la seva intervenció, es van recuperar fragments de ceràmica decorada (alguns d’estil campaniforme i d’altres del Bronze antic-mitjà), incloent tasses amb apèndixs i decoracions diverses. També s’hi van trobar eines i materials com sílex, així com nombrosos elements d’ornamentació (petxines perforades, un centenar de dentàliums, 3 denes de petxina i 20 d’ambre). A banda, es van recuperar diversos objectes de bronze com 1 braçalet, i restes d'altres, 2 anelles, 1 punxó, 1 rebló i una petita destral. Finalment, hi havia restes humanes, principalment dents i fragments d’ossos, corresponents a uns 8 individus. Aquests materials resten dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

Ja per acabar amb el megàlit, direm que el seu aixecament fa pensar, segons les restes recuperades i el seu estil arquitectònic, que seria pertanyent al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e., potser més cap el 2700 que cap el 2200 a.n.e.

D'aquí, anem a veure un sepulcre assegurat, que el van tornar a tapar per preservar-lo, al costat de tres clars túmuls, i de dos més que vam identificar i un altre de possible, ben propers. De fet, tots es troben a uns quants metres a la rodona i, com a poc, el nom del lloc és molt curiós, el Serrat de les Tombes.

Per arribar-hi tornem, a la C-26, i l'emprenem a la dreta per on hem arribat fa un moment, la seguim 2.5 quilòmetres, i aquí girem a l'esquerra pel Camí del Pantà, pel que seguim tot rectes 3.5 quilòmetres, sempre mantenint-nos a la dreta, lloc on creuem amb un nou camí, pel que emprendrem cap la nostra dreta, fent un abrupte gir, i, a uns 400 metres, surt un nou caminoi a la nostra dreta i, uns 50 metres més endavant, deixem el cotxe al costat del camí.

A partir d'aquí més val anar per coordenades, però bé, a peu seguim caminant pel camí. Nosaltres, però, recordo que vam anar pel bell mig del bosc, paral·lels al camí per on hem arribat, a uns 10-15 metres de distància d'aquest, i ens trobem amb això.

Com es pot veure, és un petit túmul artificial, que certament és idèntic (in-situ es veu més clar), pel que fa a les dimensions, al que ja va ser excavat, confirmat com a tomba i tornant a ser colgat. Potser, amb les fotos que inserim a la seva fitxa, es veu més clar. L'hem anomenat túmul IV, ja que el I, el II i el III queden reservats per uns altres que hi ha a uns 500 metres en línia recta, que ja van ser catalogats per la Diputació de Barcelona.

Just al costat veiem un altre túmul, per nosaltres el V del Serrat de les Tombes.

No sabem de quina edat deuen ser, però, com hem dit abans, podrien ser com el proper sepulcre excavat i tornat a tapat del Serrat de les Tombes, de tipus cista solsoniana, morfologia sepulcral que es documenta utilitzada vers el 4100-3400 a.n.e., a plena era Neolítica.

Tornem al camí i el seguim en la mateixa direcció, sortint del bosc, i als 40-45 metres de sortir d'ell, girem a l'esquerra, entrant en el que en el seu dia va ser un també atapeït bosc, avui en dia prou desforestat (millor anar amb GPS). A uns 30 metres de la pista trobarem, el túmul, aquest clarament modern, que cobreix el dolmen del Serrat de les Tombes.

Segons Josep Castany i Llussà, arqueòleg especialista de l'anomenada zona dels "megàlits del solsonià", es tracta d'una cista neolítica soterrada, que mesura 1.10 metres de llargada per 1.45 metres d'amplada i una fondària de 0.90 metres.

A la seva excavació, van sorgir les restes de dos individus en posició fetal, acompanyats d'un aixovar típic del Neolític mig, a enumerar: dues denes de calaita, dos punxons d'os, una làmina de sílex blanc, tres puntes de sageta, diversos fragments ceràmics i una olla.

Fotografia de la tesi de Josep Castany i Llussà

Aquesta tomba, es pot datar pel seu estil arquitectònic a l'època neolítica, vers el 4000-3500 a.n.e.

Ara anem, a visitar els túmuls que teníem controlats, que són els que té referenciats la Diputació de Barcelona. Per arribar al primer i més gran, tornem al camí i el seguim uns 200 metres seguint la mateixa direcció que la que hem arribat. A aquesta distància, trobarem que el camí fa un gir cap a la nostra dreta i, uns 50 metres més tard, ja veurem, també a la nostra dreta, el tros d'obra tumular I del Serrat de les Tombes, que té forma el·líptica i comença a escassos metres del camí.

Com hem dit, la informació aportada per la Diputació sobre els túmuls és nul·la, com a mínim la que és pública: no aporta dimensions, ni cap dada morfològica, ni possible datació.

Creiem que, per les dimensions tumulars, aquest podria contenir més d'una cista neolítica, o bé que fos un sepulcre d'una altra morfologia... veiem aquesta segona opció amb menys probabilitat.

A escassos metres al nord-oest, podem veure fàcilment el segon, de mida més estàndard per a una cista neolítica semi-enterrada del solsonià, com la que es va trobar al camp del costat.

I en la mateixa direcció, uns metres més enllà, trobem el tercer túmul, també molt clar, i construït, com els altres, a raó de pedra i terra.

Tot i que, com hem dit, la Diputació els té catalogats, no s'hi ha dut a terme cap excavació oficial, es limiten a dir que són "algunes" de les obres tumulars que hi ha al Serrat de les Tombes.

Extret de la pàgina web de la Diputació de Barcelona

Cercant i cercant més informació, hem trobat un estudi que en dona les dimensions dels tres túmuls: 12 metres de longitud per 8.5 d'amplada per al primer; el segon, de 5.70 metres de llargada per 4.20 metres d'amplada; i el tercer i més petit, de 4.30 metres de llargada per 3 metres d'amplada. Pel que fa a la seva cronologia, l'estudi argumenta que sense cap excavació, és impossible de determinar.

Si nosaltres ens posem a opinar, creiem que realment són tombes prehistòriques per la morfologia visible i per la proximitat al dolmen del Serrat de les Tombes. Serien cistes semi-enterrades del Neolític, per tant, serien obres del Neolític, d'entre el 4000 i el 3500 a.n.e.

Ara ja, tornem cap el cotxe, seguint el camí, però ens vam tornar a emboscar i vam veure un parell de possibles túmuls més, un d'ells a tocar dels primers que hem vist, i l'altre seguint un camí cap a l'est, però no vam prendre coordenades. Recomanem fer una volta per la zona, segur que n'hi ha més, nosaltres ja anàvem justos de temps.

Coordenades UTM(ETRS89):

Possible sepulcre de Salvans Vell: 31T 413069 4652955

Bosc de Correà: 31T 395528 4655308

Túmul IV: 31T 398455 4658920

Túmul V: 31T 398459 4658920

Serrat de les Tombes: 31T 398517 4658598

Túmul I: 31T 398330 4658456

Túmul II: 31T 398319 4658459

Túmul III: 31T 398287 4658463

Possibles sepulcres a Santa Cristina d'Aro IV i i inscultures a Castell - Platja d'Aro II

Nova ruta al terme de Santa Cristina d'Aro, de nou al nucli de Romanyà de la Selva.

Comencem visitant una cosa que, sincerament i a primera vista, no sabem que és; el lloc és conegut com la Banyera dels senglars. Hi arribarem tot pujant fins a la part més alta de la urbanització de Mas Bousarenys. Just quan s'acaba aquesta urbanització tot anant pel carrer del Puig Brull, arribem a la carretera que va fins el nucli de Romanyà. A l'altra banda de la carretera, veurem un camí sorrenc i aquí aturem el cotxe (hi ha un espai per encabir uns quants). És el camí que duu al dolmen de Can Reparat, però és aconsellable anar amb GPS, ja que hi ha múltiples camins. Bé, entrem pel camí i el seguim uns 850 metres, mantenint-nos sempre a la nostra dreta. Veurem primer, a la nostra dreta, una zona neta de bosc, no sabem si a causa d'un antic camí, i avançarem un pèl més, fent baixada, per a trobar, a la dreta, un corriol que ens durà a la mencionada "banyera" en pocs metres.

Segons hem pogut saber, és un gorg de creació natural. Pel que es veu, era una petita gorga formada pels torrents de la zona a temporades de pluja, que ha estat modificada per la mà humana, com es pot veure clarament amb les lloses col·locades als volts de l'encaix que en el seu dia va ser natural i que, a dia d'avui, ha rebut ampliacions i modificacions humanes.

Seguint el corriol, ara un xic més desdibuixat, direcció nord, i també a escassos metres, veurem un apilament rocós, on, a la part superior, hi ha una cavitat que ha estat batejada amb el nom de paradolmen de la Banyera dels senglars per alguns excursionistes.

Personalment, no ens va semblar pas un paradolmen, tot i que sí que es podria haver utilitzat com a aixopluc durant la prehistòria.

Tornem al camí i, com hem comentat, podem arribar al dolmen de Les Ginesteres o Can Reparat en uns 150-160 metres, a la dreta del camí. Nosaltres el que vam visitar el febrer de l'any 2017 i, a la publicació d'aquest megàlit, també hi ha diversos monuments megalítics de la immediata zona. Així doncs, tornem al cotxe per anar a visitar el més que probable paradolmen de l'Abric d'en Cama.

Per trobar-lo, emprenem en cotxe la carretera direcció nord-oest, arribant al nucli de Romanyà i sortint a la carretera GIV-6612 cap a la dreta, en direcció al preciós sepulcre de la Cova d'en Daina. Uns 650 metres més tard, ens aturem a la zona habilitada per a deixar els cotxes dels visitants d'aquest dolmen. A peu, prenem el sentit contrari del què hem arribat, agafant un corriol ben  marcat i definit que surt d'aquesta zona i que en pocs metres ens duu a un sorrenc camí pel que seguim vers la nostra dreta. A uns 210 metres, trobem un tallafoc i, poc abans d'ell, emprenem per un corriol desdibuixat, que surt a la nostra esquerra, saltant el filat que hi ha a la vora del camí. Aquest ens porta al paradolmen en uns 25 metres, sota d'un gran bloc granític, a la vora del tallafoc esmentat.

Amb una fotografia més propera de la zona marcada a la imatge anterior, es pot afirmar l'aixecament d'uns rocs a la nostra esquerra per tancar una cavitat, fet que denota una certa intencionalitat humana.

Intencionalitat encara més accentuada quan, dins la cavitat, veiem quantitat de rocs, que en el seu dia deurien haver format part d'un mur de tancament per al forat de l'altre extrem del que seria una cambra sepulcral.

Tot i que el jaciment no ha estat excavat ni es documenta cap troballa en superfície, aquestes obres de construcció humana són típiques dels paradòlmens excavats i documentats a la contrada. Per això, dèiem abans que, per nosaltres, era un més que probable paradolmen. En Xevi (Xavier Niell i Ciurana), arqueòleg de la zona, pensa com nosaltres i el posiciona a la prehistòria, dins d'un ampli ventall que va des del Neolític fins a l'Edat del Bronze. A més, diu que la cavitat fa 4.10 metres de llargada, 2.05 d'amplada, i entre 0.80 i 0.90 metres d'alçada.

Però aquí no s'acaba tot pel que fa a aquest gran roc, anem a la seva part del darrere i ens trobem amb dues cavitats ben identificades; una és la que acabem de documentar, i l'altra que, segons en Xevi, mesura 2.70 metres de llargada, per 1.20 metres d'amplada i 0.80 metres d'alçada, i que també té restes de mur a la seva entrada.

Havent vist les dues més que probables tombes, tornem al cotxe i ens dirigim a cercar la Pedra de Puig Romaní, que es troba a la part més baixa de la urbanització on acaba la carretera que va de Romanyà a Platja d'Aro passant pel golf (la carretera on hem deixat el cotxe per anar a la Banyera dels senglars). Concretament, els gravats es localitzen al carrer que els hi dona nom amagades dins de la zona lliure de cases entre aquest carrer i la C-31, gairebé al final del carrer, que, a mode personal, ens va semblar que els veïns la tenen "enjardinada"(cuidada entre l'assilvestrat del bosc).

Aquesta espectacular pedra amb gravats va ser descoberta amb motiu de les obres de desdoblament de la propera carretera C-31, obres que van començar l'any 2009 i van acabar l'any 2011.

Es tracta d'un conjunt de cassoletes unides per reguerons gravades en un plafó d'1.40 metres de llarg per 0.80 metres d'ample. En total, es compten 12 cassoletes, 5 de les quals són unides per reguerons, 4 aïllades i 3 més que van associades a un petit rebaix amb un bec vessador en direcció est.

Inserim una imatge extreta de l'informe pertinent per part de l'empresa d'arqueologia Estrats, que va ser l'encarregada de prospectar tota la zona afectada per les obres abans esmentades.

Extret de: Intervenció arqueològica a les obres de desdoblament de la carretera C-31 (Pablo Martínez Rodríguez, Mireia Pedro Pascual i Marcel Olivé Taché)

A dia d'avui, no s'ha efectuat cap tipus d'excavació arqueològica, però, per l'estil, els podríem datar vers el Neolític mitjà i el Calcolític, vers el 4000-2200 a.n.e.

Amb aquest últim jaciment, donem per acabat el dia, perquè, a banda del descrit, vam tornar a visitar altres jaciments que no hem inserit a la ruta d'avui... la zona de Romanyà és plena de monuments megalítics i alguns són molt i molt macos, com l'esmentada Cova d'en Daina, just al costat d'on hem aparcat el cotxe a la visita dels paradòlmens.

Coordenades UTM(ETRS89):

Possibles paradòlmens de l'Abric d'en Cama: 31T 499012 4634110

Inscultures de la Pedra de Puig Romaní: 31T 504509 463000

Sepulcres a Tavertet IV

Nova publicació d'aquest preciós poble i entorn: la quarta a Tavertet. Tot i els múltiples sepulcres que ja hem visitat, sabem que n'hi ha més que han estat estudiats i tornats a sepultar, i creiem que encara n'hi deu haver d'inèdits. Bon exemple d'aquesta afirmació són els que veiem avui, que es troben a un lloc de pas i han passat desapercebuts fins fa ben poc.

Començarem la caminada on ja l'hem començat diverses vegades, el Mas de Rajols, on deixem el cotxe a la zona d'estacionament. Emprenem la pista que puja al coll de Rajols i, un cop al cim del coll, tenim diversos camins. El de la dreta ens porta al túmul que conté els dòlmens d'El Padró. Al davant, ens queda una plana on, pel que hem pogut saber, hi ha una tomba que fou estudiada i tornada a tapar, la de Collet de Rajols o Rajols II; i uns 150 metres més endavant, es trobava la de Rajols, desapareguda a dia d'avui. I nosaltres seguim rectes pel camí que davalla, direcció el Torrent de l'Abeurador.

Creuem l'esmentat torrent, que a aquesta alçada no acostuma a dur molta aigua, i seguim el camí recte fins el sepultat dolmen de La Rambla. A aquesta alçada, ens enfilem a la part dreta del camí, tot seguint el filat que hi ha als metres i el seguim en la mateixa direcció que portàvem fins a trobar-nos un nou tancament per al bestiar, aquest amb més cara i ulls, i el creuarem per un pas d'aquells estrets que fan ziga-zaga. Seguirem rectes, però mantenint-nos a la dreta del camp, trobant un bonic camí enllosat, a trossos, per la roca mare. Al poc, sortim en un nou camp per al bestiar i poc després el camí gira vers la nostra esquerra, emprenent direcció el Mas Monteis. Doncs bé, com a uns 100 metres de fer el gir, on els arbres s'aproximen més al camí, és on començarem a veure obres tumulars.

La primera que vam veure, l'hem trobat documentada com a Túmul 11 del Pla de la Soca Negra. Realment, les restes són més que evidents per a documentar-la com a sepulcre i, de fet, inclús podem dir de quines tipologies podria ser, i, en conseqüència, li podem atorgar unes dates constructives. Per a la confirmació, però, caldria que s'efectués una excavació.

La trobarem a la vora esquerra del camí que discorre entre els prats i que duu a Monteis. Si ens hi fixem, es dibuixa una petita obra tumular amb un parell d'arbres al seu cim. Pujant el petit desnivell i al centre de l'obra, veurem les lloses que resten d'una clara cista.

Nosaltres creiem que, per la zona on es troba i el que podem veure, podria ser una cista neolítica amb túmul, bastida entre el 4500 i el 3900 a.n.e. o bé una cista megalítica bastida vers el Calcolític-Edat del Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.

Ara retrocedim uns 15 metres i també a la vora esquerra del camí, trobem l'anomenat com a Túmul 12 del Pla de la Soca Negra, sense lloses visibles, però que el geòleg i la historiadora de l'art que van trobar aquests jaciments van determinar com a "no natural".

Continuem el camí que duu al mas passant de nou pel Túmul 11 i, a uns 250 metres d'ell, aquest cop a la dreta del camí, veurem un imponent monticle. Pugem a ell i, quan som a la part superior, comencem a veure lloses estintolades arreu i clares evidències tumulars. Ens trobem al cim del Túmul 13 del Pla de la Soca Negra.

Per nosaltres, es tracta d'una clara obra tumular erigida al cim d'un turó.

Baixem del turonet i continuem pel camí uns 370 metres més, fins a trobar-nos una zona rocosa prou planera a la dreta del camí. Dalt d'aquesta plana natural i al seu centre, trobarem el documentat com a Túmul 14 del Pla de la Soca Negra, aquest amb un forat a l'interior, que possiblement sigui o hagi estat el cau d'un guilla.

Ara, a casa mirant-nos la foto, veiem que hi ha un parell de rocs sobresurten de la part més alta del túmul.

La primera informació sobre aquests possibles túmuls fou donada als agents rurals de la zona pel geòleg i la historiadora de l'art abans esmentats (dels quals desconeixem els noms). Els van indicar que aquelles obres no podien haver estat creades naturalment. El febrer de 2024, els agents rurals van visitar la zona i van inventariar un mínim de 4 túmuls prehistòrics de possible datació neolítica. 

Tornem al camí i el seguim tot rectes direcció Monteis. A mig camí, passem per una balma realment espectacular, anomenada Balma Grossa de Monteis, que fa una pinta boníssima de jaciment Neolític, però de la que no hem trobat cap menció prehistòrica, només com a antic tancat per a bestiar.

Seguim el camí, encara amb la balma al cap i, quan ja veiem de lluny el mas, ens trobem a la dreta del camí un altre que surt d'ell vers la seva dreta. Just a la convergència dels dos, veiem un gran amuntegament de rocs amb una espècie de negatiu central i diverses lloses estintolades de mitjanes dimensions.

No n'estem segurs, però es podria tractar d'un sepulcre de grans dimensions, més modern que les cistes neolítiques típiques d'aquesta zona.

L'hem trobat esmentat a un article antic de l'Albert Fàbrega i el Josep Agustí, però en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el desestimen com a tomba al seu compendi megalític de Catalunya. Nosaltres el deixem com a possible perquè sí podria ser que fossin pedres acumulades extretes dels camps adjacents per a poder-los conrear, però el negatiu no ens encaixa del tot amb aquesta teoria. A més, hem trobat referències de l'indret com una necròpolis anomenada Taules de Monteis, on s'identificaven lloses clavades verticalment. A l'article de Fàbrega i Agustí, aquest últim recorda haver vist alguna llosa allà, però que ja no van localitzar a la visita conjunta, donant la necròpoli com a desapareguda. Nosaltres, amb les seves coordenades en mà, tampoc vam trobar rastre.

I sent allà, passejant pels bonics prats, ens va cridar l'atenció un gran roc horitzontal, amb dos rocs més petits a sobre, un d'ells quasi a la seva fi, tipus roca en equilibri. Amb les rutes que hem fet i el pas dels anys, sabem que aquestes solien ser utilitzades per a insculpir gravats, sobretot d'estil pedra de sacrificis, així que ens vam apropar i al pujar vam trobar això.

No sabem si és natural o ha rebut treball humà, però aquí deixem l'evidència.

Comencem la tornada gaudint de la tranquil·litat de l'entorn i, uns 150 metres després del túmul 14, veiem a la dreta uns arbres que s'aixequen sobre un petit monticle que bé podria ser un altre túmul. L'hem anomenat possible Túmul 15 del Pla de la Soca Negra. 

I amb això, ara sí que donem la recerca per acabada i retornem al cotxe. Si teniu ganes de més, us podeu acostar molt fàcilment als esmentats dòlmens del Padró i la Rambla, així com a la Font de la Vena i Can Tafura seguint els enllaços referenciats més amunt.

Coordenades UTM(ETRS89):

Túmul 11 del Pla de la Soca Negra: 31T 452898 4650771

Túmul 12 del Pla de la Soca Negra: 31T 452897 4650790

Túmul 13 del Pla de la Soca Negra: 31T 452890 4650519

Túmul 14 del Pla de la Soca Negra: 31T 452924 4650150

Possible dolmen de Monteis: 31T 452588 4649809

Possibles inscultures de Monteis: 31T 452690 4649876

Possible Túmul 15 del Pla de  la Soca Negra: 31T 452919 4650301

Dòlmens a Monistrol de Calders, Calders i Moià IV

Aprofitant la bonança del mes de juny, agafem el cotxe i ens dirigim a Monistrol de Calders. Arribats allà, aparquem i prenem el GR-177, que, sense deixar-lo, després d'uns 5 quilòmetres, ens porta al dolmen del Pla del Trullàs. L'any 2003 es va voler restaurar, però no es va poder dur a terme a causa del gran incendi que va afectar tota la zona aquell estiu. Finalment, es va restaurar entre els anys 2003 i 2005.

Amb l'actualització feta a l'agost del 2022 en sabem prou més que 9 anys abans. Sabem del megàlit que les seves dimensions internes són d'una llargada de 2.25 metres, 1.70 d'ample i 1.90 metres d'alçada. A dia d'avui, les mides han variat ja que el que ara fa de llosa lateral esquerra era, a la seva construcció, la llosa de coberta. D'altra banda, el túmul és de tendència circular de 11-12 metres de diàmetre, sense restes de peristàlit.

També podem dir que fou excavat pel Centre Excursionista de Vic l'any 1961, i que van recuperar-hi diverses restes. Entre elles, un fragment de vas campaniforme pirinenc, diverses ceràmiques més, 41 dents humanes d'adult i un fragment de mandíbula. Aquestes restes es trobem dipositades al Museu Episcopal de Vic.

Com a última dada, direm que segons Carreras i Tarrús, i segons les restes recuperades, aquest sepulcre és datat vers el Calcolític, cap el 2700-2200 a.n.e.

A dia 04/05/2024, tornem a la zona per a visitar un megàlit que no trobàvem i que diverses fonts donen per desaparegut, el dolmen del Trompa.

Per a arribar-hi, tornem enrere des del dolmen del Pla de Trullàs, i prenent com a referència el punt on emprenem el GR-177, seguim uns 175 metres, passant a la nostra esquerra el que sembla una petita pedrera a nivell de terra. Al poc, veurem un camí que s'endinsa també a l'esquerra, i travessa aquesta possible pedrera. Agafem aquest camí i seguim rectes fins la seva fi. Aquí comença el més divertit: seguirem rectes, camp a través ple de garrics, per la cresta de la muntanya, uns 300 metres, on al final hi ha trossos amb fort desnivell... recomanable anar amb coordenades, tot i que no té pèrdua. Si en teniu intenció, aprofiteu per a anar-hi aviat, que l'amic Manolo es va fer un bon fart de netejar-lo amb una petita ajuda de la Cris.

Aquest dubtós sepulcre, que a nosaltres ens va fer bona pinta, va ser descobert per Ricard Batista l'any 1961, que ja deia que es trobava destruït. Segons Carreras i Tarrús, es podria tractar d'un dolmen simple amb accés frontal.

Com hem dit, a nosaltres ens fa bona pinta, tot i que no en resta cap tipus de túmul visible (hi ha un amuntegament de pedres modern), ni s'hi ha trobat cap resta en superfície que ens permeti afirmar el nostre parer. El que sí ens va semblar és que hi havia tres possibles cassoletes al roc que queda a sobre de les altres. Sense cap resta associada, ens limitem a datar-lo cronològicament, segons el seu probable estil arquitectònic, pel que deuria ser erigit cap el Calcolític - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Un cop visitat els dòlmens, donat el sol espatarrant que feia i el camí sense ni un sol arbre, decidim tornar al cotxe per on hem vingut enlloc d'acabar la ruta circular marcada que passa per diverses cabanes de pedra seca.

Ara, anem cap a Calders i, poc abans d'arribar al quilòmetre 38, just abans del pont de Sant Amanç, trobarem a mà dreta una pista asfaltada que puja cap a la muntanya vers la masia de Sant Amanç. Aproximadament 1100 metres després, agafem un trencall a l'esquerra i el seguim 150 metres. Allà hi ha un cartell indicatiu del sepulcre, que es troba a uns 70 metres endinsant-nos al bosc.

Aquesta cista, d'evident nom Sant Amanç (però també coneguda com el Serrat de la Rovira), amida interiorment 1.70 metres de longitud per 0.55 d'amplada i 0.80 metres d'alçada. Està datada al Neolític mig - inicis del Calcolític (3500 - 2500 a.n.e.).

A l'excavació, sorgiren tres trossos de ceràmica llisa sense decoració, un fragment de crani i diverses peces dentàries humanes d'adult.

Passem Calders i ens dirigim cap a Moià. Abans d'arribar-hi, a mà dreta, trobem una pista asfaltada que porta al camp de golf, Montbrú i Serramitja seguint el GR-177. La prendrem durant 3 quilòmetres (després del golf, la pista deixa de ser asfaltada). El dolmen es troba a mà dreta de la pista, al punt més alt, a uns 500 metres de l'ermita que li dóna nom.

El dolmen de Santa Magdalena amidava interiorment uns 2.50 metres de llarg, tenia una amplada de poc més d'1 metre i una alçada de també 1 metre. Tot això, segons l'opinió de Tarrús, i tenint en compte les dimensions i morfologia de la llosa de coberta, i la llosa que queda en peu. Pel tipus de megàlit i les restes recuperades per Ricard Batista l'any 1957 (2 denes discoïdals de petxina, 11 dents humanes i un tros d'esquelet postcranial), col·loquem el sepulcre vers el Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.).

Com es pot veure, el dolmen simple conserva dues lloses dretes, una d'elles amb gravats medievals (una creu amb tres xiprers per banda).

Amb això, donem la visita per completada. En cas de voler-la ampliar, us podeu acostar al dolmen de Vilaclara, als afores de Moià, on també es pot veure una malmesa necròpoli medieval, o bé a les restes del dolmen de la Clusella, al dispers terme de Castellcir.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pla del Trullàs: 31T 419734 4621897

Trompa: 31T 419232 4621434

Sant Amanç o el Serrat de la Rovira: 31T 417994 4626877

Santa Magdalena: 31T 421948 4627372

Inscultures i dòlmens al districte de Prades XIX

Última publicació de l'any, aquesta també l'última de l'estada nadalenca a les terres franceses del districte de Prades. Avui ens dirigim al terme municipal de Serdinyà, just a les muntanyes del costat de la ruta de Prades XVII. Avui sí, farem la ruta a peu, i només de matí, que, quan acabem, anirem tornant cap a Cardedeu.

Iniciarem la caminada des de la coneguda zona d'esbarjo del Col de Fins, però aquest cop emprenem un corriol que surt del costat esquerre, tal hi com arribem, de la zona d'aparcament, tot fent baixada. Deixem aquest "site", com diuen a França, a la nostra esquena i emprenem per un bonic i ben definit corriol, que va virant cap la nostra dreta, emprenent direcció nord/nord-est i que ens fa petar en uns 550 metres a un camí més ampli, per a que els cotxes puguin accedir com a una centraleta, no sé si elèctrica o de què, que hi ha uns metres més endavant.

Deixant la centraleta a l'esquena, seguim la baixada agafant de nou un corriol en bon estat i, de nou, al poc petem a un camí més ampli que seguirem a la nostra dreta. El seguirem (si el plànol no m'enganya) 1.8 quilòmetres mantenint-nos sempre a la dreta i en aquest punt entrarem al bosc de la nostra esquerra, que fa un xic de pujada, i buscarem un antiga edificació, el Cortal d'en Polit. Bé, a partir d'aquí coordenades, que la senyalització és poc útil, però les dues cistes són a tocar. També es poden trobar fàcilment sabent que són companyes de túmul o de dos túmuls contigus, i que es troben a la part més alta del petit turó, a uns 35 metres del cortal direcció nord. Però abans d'arribar a les tombes, trepitjarem, sí o sí, ja que és l'únic accés no emboscat, les inscultures de Pla de Tarters.

Realment impressionant aquest gravat, es tracta d'un aflorament rocós amb un gran conjunt de cassoletes, reguerons i cassoletes ovalades, conegut des de l'any 1967. 

Es documenta gran quantitat de cassoletes simples, algunes d'elles amb regueró, i d'altres de forma ovalada, la més gran d'aquestes de 35 centímetres de llargada, 14 d'amplada i 5 centímetres de profunditat; la resta, segons en Jean Abélanet, és d'entre 3 i 6 centímetres.

Planimetria de Jean Abélanet

Com hem dit abans, aquest aflorament granític es troba al començament de l'elevació tumular, de les cistes i podem dir que la primera d'elles es localitza a escassos metres de distància, tot accedint a la part alta del túmul. I aquí la teniu, es tracta d'una cista (pels francesos cofre) de la que només es conserven tres lloses, i davant d'elles hi ha un conjunt de rocs disposats en semicercle, que semblen moguts modernament.

Segons Jean Abélanet, les lloses laterals amiden 50 i 45 centímetres respectivament. No diu res de la llosa de capçalera, però deu fer també uns 50 centímetres de llargada; de fet, inserim la planimetria que presenta al seu llibre "Itinéraires Mégalithiques". Creiem que la pedra que es veu dibuixada en gris més lleu és la vista fa un moment espectacular pedra amb cassoletes.

Planimetria de Jean Abélanet

Uns 8.5 metres més al nord, per la part superior del túmul, hi ha la cista número II, que per cert, quan hi vam anar, hi havia un arbre mort estintolat sobre el túmul que esperem que treguin breument, era massa gran per a moure'l nosaltres. Aquí hi veiem el segon sepulcre de Pla de Tarters.

El primer que veiem és la llosa que faria de coberta estintolada a terra, que segons n'Abélanet és més o menys quadrada de 80x80 centímetres i consta d'un gruix de 25 centímetres. També, segons ell, bé, si més no el que dibuixa a la planimetria, sembla que aquesta llosa tindria dos rebaixos artificials que nosaltres no vam veure, ja que aquí em vaig trencar el menisc i vam anar per feina per a sortir ràpid de la inestable obra tumular.

Per acabar amb la petita necròpoli de Pla de Tarters, direm que, segons Abélanet, deuria ser bastida a finals del Neolític local, vers el 2500 a.n.e.

Planimetria de Jean Abélanet

També segons ell, la llosa reposa sobre de tres lloses, del tot inaccessibles, i creiem que la quarta, que faria el tancament de la cista, és la que es pot veure dibuixada al croquis sobre el túmul, descartant una altra que dibuixa al cròmlec peristàltic. Però bé, que tampoc la vam veure.

Baixant de l'obra tumular per on hem vingut, ens apropem al Cortal d'en Polit per a visitar el que diuen que és un possible dolmen. Just quan ets davant de la porta del cortal i has de pujar un xic de nivell per a visitar les lloses, veiem aquest aflorament amb, com a mínim, dues cassoletes assegurades i una tercera de molt probable.

Aquest aflorament no el teníem controlat, no l'esmenten ni als estudis que tenim, i val a dir que no ho entenem gaire, ja que com amb l'anterior conjunt de Pla de Tarters, hi has de passar per sobre per anar a un conjunt rocós del que en el seu dia es va dir que era un dolmen. Ara, veient el croquis d'Abélanet, podria ser la pedra grisa que dibuixa a l'esquerra de les lloses del possible megàlit. Un cop descoberta, per a nosaltres la bonica roca, fem els escassos dos metres que hi ha, ja en pla i veiem les suposades restes megalítiques.

Per a nosaltres no hi ha dubtes, no es tracta de cap monument megalític, són uns afloraments rocosos amb una forma molt peculiar que surten de terra i queden repenjats-inserits a la paret del cortal.

Aquí inserim la planimetria del lloc, segons Jean Abélanet. Com podem veure, són unes quantes lloses que, in-situ, no es veuen treballades. Com a molt, es podrien haver aprofitat com a paradolmen, fet del que també en tenim molts dubtes.

Planimetria de Jean Abélanet

Hi ha un espai que ho sembla més, però en aquest podem veure com, al sòl interior del què seria la suposada cambra, també erigeixen afloraments del mateix estil, en versió reduïda. Pel que, per nosaltres, no és res de res.

Un cop acabada la ruta, tornem ràpidament cap a Cardedeu, a sopar, a dormir, i al dia següent a urgències de l'hospital de Granollers a que em mirin el menisc.

Si en voleu més, sempre podeu fer la molt propera visita que vam fer un parell de dies abans de Dòlmens i inscultures al districte de Prades XVII, i també podem visitar el dolmen de Corbatorat o Coberturat, accessible a peu o en cotxe fins i tot.

Coordenades UTM(ETRS89):

Inscultures del Pla de Tarters: 31T 444985 4712155

Pla de Tarters I: 31T 444978 4712161

Pla de Tarters II: 31T 444974 4712168

Inscultures del Cortal d'en Polit: 31T 444980 4712121

Possible jaciment del Cortal d'en Polit: 31T 444979 4712124

Possibles jaciments, jaciment paleontològic i Poblat Iber a Subirats

Dia de trobada amb els amics dolmènics, com diem nosaltres, juntament amb un company de la Carme, el Joan, que ens va portar a visitar els possibles dòlmens dels Casots.

Per començar la ruta, vam quedar a l'aparcament del restaurant Mirador de les caves, al barri dels Casots, Subirats, i, partint des d'ell, creuem la BP-2427 i enfilem a peu pel carrer de sota Casots, que, per cert, té unes vistes espectaculars, i passa a dir-se, al poc, Camí del Castell. A 500 metres de la carretera, topem amb una casa que ens quedarà a mà esquerra, coneguda com a masia Souchet, i en aquest punt a mà dreta, emprenem un camí de tractor, al començament prou desdibuixat, que et porta als camps que hi ha al nivell inferior. A partir d'aquí GPS, cames cobertes, eina per desbrossar, i amb calma. Voregem els camps per la nostra esquerra i baixem per l'altre costat tot fent una pronunciada baixada, que et duu a un riera, que en èpoques de no sequera, segur que porta aigua. I a partir d'aquí, és una mica a l'aventura... de fet, hi vam arribar perquè el bo d'en Joan porta temps dedicant-se a anar obrint el corriol, però és una feina que en poques setmanes queda sepultada per la vegetació. Cal dir que, bàsicament, el que vam fer va ser pujar uns metres per l'altra banda de la riera i anar "planejant" direcció sud.

El primer que vam veure va ser els Casots I que, sincerament per a nosaltres i com per a alguns arqueòlegs que havia portat en Joan, no és res de res, com a molt es podria haver aprofitat l'aflorament rocós per algun estil de sepultura alternativa, estil paradolmen o així.

I el segon, és més del mateix, no li veiem cap treball humà, associat a la creació d'una tomba. Inserirem una fotografia d'en Manolo, perquè surt el nostre fill més mogut, donant-li voltes al gran roc a totes les fotos que vam fer nosaltres.

Hem decidit incloure'ls a la ruta tot i que no li farem cap fitxa, ni creiem que sigui cap jaciment prehistòric perquè apareixen documentats a algun web amb diverses fotografies antigues.

Fotografia de Manuel Lara

Val a dir que sí que és una curiosa formació i podem afirmar que aquestes terres foren habitades com a mínim a la protohistòria, ja que el poblat del Puig del Cocodril o Pujol d'en Figueres és a tocar, és més, ens podem aventurar a dir que podria haver-hi un forn ceràmic a tocar de la riera, ja que la Cris va trobar a superfície, fragments ceràmics d'aspecte iber mentre anàvem al segon possible jaciment.

Bé, un cop haver patit a les nostres pells quantitat de rascades, anem per un molt més còmode camí a visitar el poblat iber. Per a això, tornem fins a la casa del camí del castell i emprenem pel camí que surt a tocar del mas Souchet, deixant el del Castell, que segueix recte, tot fent baixada. A uns 500 metres d'anar per ell seguint rectes direcció nord, ens trobem amb el jaciment paleontològic dels Casots.

D'aquest jaciment, hi ha molta informació, tot i que nosaltres l'explicarem molt bàsicament. Es tracta, com hem dit d'un jaciment paleontològic, descobert l'any 1989 per Toni Adell, veí de Sant Sadurní d'Anoia. Poc s'imaginava en Toni que avui en dia estaria catalogat com un dels jaciments de referència a nivell europeu del Miocè inferior.

Segons hem pogut saber, el jaciment va ser creat, com hem dit, al Miocè, sent l'espai un petit llac on amb el temps es van anar dipositant sediments que van permetre la fossilització de vertebrats i restes vegetals.

No és només el lloc on es troben estudiant actualment els geòlegs, ja que, de fet, les primeres investigacions es van fer a uns 200 metres i només a nivell de sòl actual. Pel que sabem entre les excavacions i investigacions en superfície sofertes, s'hi han recuperat uns 1500 fòssils pertanyents a micro-vertebrats i macro-vertebrats. Destaquen, pel que fa a la quantitat, les restes de rinoceronts, diversos cèrvids, cocodrils i diferents aus, de fa 16 milions d'anys. També cal destacar la gran quantitat de fauna fossilitzada recuperada, on hi ha a l'estudi quantitat de noms d'aquells impronunciables per a nosaltres.

Seguim la ruta tot seguint el camí que surt just abans d'arribar al jaciment a la nostra esquerra ara, a la dreta tal i com veníem abans. Seguint-lo, ens portarà en pocs metres al poblat del Puig del Cocodril o Pujol d'en Figueres.

Que consta d'una imponent muralla, amb la que ràpidament vam pensar que la fortificació havia estat retocada i reaprofitada en una era posterior, sobretot en veure el punt rodó que hi ha al vèrtex pel qual arribes, i, sí, segons el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, aquest poblat va ser habitat vers el 450 a.n.e., a plena era ibera i va ser reutilitzat sobretot des de l'era medieval fins a la moderna, del 400 al 1789. Tot i això, els arqueòlegs creuen que molt possiblement aquest poblat ja existia i era habitat al segle VII a.n.e. segons restes recuperades i segons documenta la cooperativa de recerca arqueològica, conservació i difusió de patrimoni, ArqueoVitis.

Lamentablement, des de l'any 1899, aquest jaciment és conegut com a "fortalesa romana", fet que ha promogut que gran quantitat de gent anés a fer les seves investigacions extraoficials, en busca de "tresors". Es poden veure quantitat de cales i restes d'excavacions furtives a tot el cim, inclús a dins del bosc, on també s'hi han trobat restes. Tot i això, s'han pogut trobar documents acreditant excavacions a les dècades del 1930 i 1960, amb tant que eren de científiques que arribaven a ser durant aquests anys, on s'hi diu bàsicament que es tracta d'un fortificació-poblat de l'iber ple. A banda, es té constància de més excavacions mig oficials a posteriori, però se'n desconeixen els resultats i troballes realitzades.

El que vam veure clar, és la imponent muralla, en la que nosaltres vam identificar com a mínim dues o tres torres, a simple vista, una o dues al vèrtex per on hem arribat, i l'altra a mig tram de mur que queda també a l'esquerra en arribar al poblat.

Segons l'estudi d'ArqueoVitis de la prospecció actual del jaciment, es pot assegurar que aquest poblat d'uns 3500 metres² tenia un fossat defensiu, muralla i una barriada de cases, que segons hem pogut saber es troben al voltant d'un espai sense edificar, que dona accés a grans edificis amb diverses compartimentacions.

Segons documenten els citats autors, les restes ceràmiques recuperades són iberes majoritàriament, tant a mà com a torn, però també s'hi han trobat de ceràmiques d'importació, com fenícies, púniques-eivissenques, gregues o itàliques; de fet, algunes d'elles fan pensar en la utilització de l'hàbitat durant l'Edat del Ferro. A més, també han sorgit molins de mà, rotatoris, fragments de sílex, tègules, 4 monedes romanes d'argent, 1 moneda ibera de Kesse, 1 de Macedònia del segle II a.n.e. i gran quantitat de ceràmica medieval.

Hem trobat ben poc de l'era medieval del jaciment, només el que dèiem abans, estudis documentant gran quantitat de ceràmica. Pel que la nostra hipòtesi és que aquest moment d'habitatge medieval podria ser degut a la utilització de l'antic poblat com a sistema defensiu annexat al castell de Subirats. No creiem que fos un assentament puntual, no modifiques una cantonera d'un mur iber, per a fer-la rodona si és un assentament esporàdic (clar que també podria ser posterior). I junt amb la gran quantitat de restes ceràmiques que hi han trobat, ens fa pensar en un petit bastió defensiu.

Si voleu visitar alguna cosa més per la zona, hi ha el poblat de la Font de la Canya a només 10 quilòmetres, però amb horaris de visita molt restrictius, només primer dissabte de mes, d'aquí que nosaltres no l'haguem visitat encara.

Coordenades UTM(ETRS89):

Possible jaciment d'Els Casots I: 31T 400802 4584829

Possible jaciment d'Els Casots II: 400800 4584859

Jaciment paleontològic d'Els Casots: 31T 400717 4585618

Poblat Iber del Puig del Cocodril o Pujol d'en Figueres: 31T 400799 4585672