Aprofitant el cap de setmana llarg de Sant Joan, ens acostem a Tavertet a veure alguns megàlits que teníem pendents per ser de recent descoberta o per estar tapats després del seu estudi... aviam què trobem!
Comencem pel dolmen de la Pineda de la Serra. Per arribar-hi, anem fins a Cantonigròs i seguim direcció Rupit. Just passada la residència, prenem la pista de Tavertet a Cantonigròs que surt a la dreta. En trobar una primera bifurcació, seguim per la branca de la dreta i no prenem cap desviament fins trobar una nova cruïlla amb un senyal de senders de la Diputació de Barcelona que indica que som a la Creu de Managès (haurem recorregut 2.2 quilòmetres). Agafem ara la pista de l'esquerra en direcció al Puig de la Guàrdia i seguim 500 metres més per a arribar a un túmul sorrenc a la nostra dreta amb senyals d'haver estat excavat... la lona sobresortint delata!
Aquesta cista neolítica amb túmul fou descoberta el 1985 per Francesc Puntí, anomenant-la Puig de la Guardiola. Conservava dues lloses a la vista sobre un túmul que es van perdre amb els anys (ja no eren visibles als finals dels 1990). El 2019, uns arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Miquel Molist i Anna Gómez, van localitzar de nou el monument i el van anomenar Pineda de la Serra. La seva excavació als estius del 2019 i 2020 va permetre confirmar que es tractava d'una cista continguda a un túmul d'uns 13 - 14 metres de diàmetre delimitat per un cròmlec tipus franja. Va ser datada al Neolític mitjà inicial, entre el 4500 i el 3900 a.n.e.
Lamentablement, com hem dit, actualment només veiem sorra i lona tot i que a Google Maps es veu la cista de la Pineda de la Serra durant la seva excavació... una llàstima!
 |
| Imatge extreta de Google Maps |
Tornem al cotxe i ens arribem de nou a la cruïlla de la Creu de Managès i ara agafem l'altra branca, en direcció al Mas l'Aubert. Seguim la pista fins a aquesta masia i la de la Serra, on surt una pista a la dreta que no prendrem i on la que seguíem per tota la seva definició. Sense molestar gaire al mas, aparquem el cotxe i seguim endavant a peu. Davallant pel camí 350 metres, prenem el camí de l'esquerra i voregem un camp llaurat sense entrar-hi passant la font de Serradavall i un filat elèctric. Aproximadament en 400 metres, just al vèrtex d'una corba a l'esquerra, veurem us bosc a la dreta després d'una nova tanca elèctrica per a vaques. Passant aquest filat, avancem uns 50 metres cap el cim del turó, on trobem les restes de la possible cista de Serradavall.
Descoberta el 2003 per Jordi Costa Ferrando i a falta d'excavació, podria tractar-se d'una altra cista neolítica amb túmul. Les mides interiors del que seria la cambra són 1.5 metres de longitud, 1.10 metres d'amplada i 0.20 metres d'alçada màxima conservada, mentre que el túmul, fet únicament de sorra, mesuraria entre 14 i 15 metres de diàmetre.
Per la seva morfologia i el seu context, podria datar-se al Neolític mitjà inicial (4500 - 3900 a.n.e.).
Tocant la cambra per la part nord-oest, hi ha una llosa tombada que sembla una estela antropomorfa, ja que s'intueixen cap i espatlles.
Mesura 1.35 metres d'alçada per 0.95 d'amplada i 0.12 metres de gruix.
Desfem ara el camí fins el cotxe i desfem tota la pista fins a arribar de nou a la carretera C-153, que prenem a la dreta en direcció a Rupit. Avancem 4.6 quilòmetres i prenem a la dreta la pista anomenada "camí de Tavertet a Rupit", que seguim 2 quilòmetres fins arribar a un petit aparcament on podem deixar còmodament el cotxe. És el mateix lloc on vam deixar el cotxe quan vam anar a veure els dòlmens del Padró i de la Font de la Vena, ja fa més de 6 anys. Ja a peu, retrocedim un pèl i pugem per la pista tancada al trànsit rodat que puja fins al Collet de Rajols. Un cop allà, anem pel camí del mig que davalla cap als prats i el torrent, deixant a la dreta el camí que puja cap al Padró. Caminem uns 1250 metres i, fent ús del GPS, anirem al prat de l'esquerra per a trobar el túmul on s'amaguen les minses restes de la cista de la Rambla, no visible avui dia.
Quan fou descoberta per Francesc Puntí el 1979, encara conservava algunes lloses, inexistents a dia d'avui. El 1986, el túmul va ser excavat per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, fet que va permetre descobrir un cròmlec peristàltic format per petits blocs al seu voltant. Es tractaria d'una cista neolítica amb túmul d'uns 15 - 20 metres de diàmetre per 0.50 - 0.70 metres d'alçada i podria datar-se, com les anteriors, al Neolític mitjà inicial (4500 - 3900 a.n.e.). L'excavació va treure a la superfície un tros de ceràmica i una ascla de quars.
Retornem xino-xano cap el cotxe i fem una aturada al Padró per a comprovar que segueix en el mateix estat que fa 6 anys... és una llàstima que tornessin a tapar totes aquestes cistes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada