TRANSLATOR

Què es pot veure al blog

Dolmen: Nom provinent de l'expressió bretona "Taol maen", que vol dir taula de pedra. És una construcció megalítica d'era prehistòrica, formada bàsicament per lloses que donen lloc a una cambra sepulcral, coberta amb pedruscall i terra. Aquest terra i pedruscall, anomenat túmul, era necessari per a poder col·locar la llosa de coberta.

Construcció teòrica d'un sepulcre megalític:
Extret de "El Megalitismo como germen de Tartessos"

Amb aquesta explicació ràpida entrem en diverses variants i tipologies de sepulcres que van variant amb el temps, el lloc i les circumstàncies naturals.
  1. Dolmen simple: Cambra sepulcral megalítica de dimensions variables segons el lloc, però cap té corredor d'accés. Molt típic a la zona sud de França, tot i que també n'hi ha a Catalunya.
    Custalou (França)
  2. Galeria coberta o sepulcre de corredor antic: Tipologia de dolmen, en la que l'accés a la cambra sepulcral és exactament igual a aquesta en amplada i alçada. Són datables al Neolític Mitjà - Neolític Final, vers el IV mil·leni a.n.e.
    Dolmen de Llanera o Llobera (Catalunya)
  3. Galeria Catalana o sepulcre de corredor: Arquitectònicament parlant, són iguals a les galeries cobertes, amb l'única diferència que el corredor d'accés a la cambra funerària és més estret i baix que aquesta. Van ser construïdes vers el III mil·leni a.n.e. i utilitzades fins el II mi·leni a.n.e. Són molt freqüents a l'Empordà.
    Dolmen de La Gutina (Catalunya)
  4. Cista de Tavertet: Estem parlant dels sepulcres més antics de Catalunya, datables a  finals del Neolític Antic Postcardial, vers el  final de V mil·leni a.n.e. i mitjants del  VI mil·leni a.n.e.. De construcció no megalítica, són cistes aèries quadrades o rectangulars d'ús individual, cobertes per una obra tumular de grans dimensions. A la fotografia, en el forat que es veu, és on hi ha una de les cistes. Els arqueòlegs van decidir reomplir-la per preservar la malmesa estructura, aquesta va ser datada per C-14 vers el 5800 a.n.e.. Esmentar que d'aquesta tipologia només hi ha documentades set tombes.
    Cista del Padró II (Catalunya)
  5. Cista: Sepulcre d'ús individual o en parella, rarament s'hi han trobat més individus. Amb forma rectangular de lloses no megalítques i sense corredor d'accés. Utilitzat a moltes zones de Catalunya. Tot i que  la més antiga que se ha localitzat, es troba prop de Laussana, a Suissa, amb una datació de vers el 4300 a.n.e.. A Catalunya les més antigues són del Neolític mig, aquestes amb obra tumular, fins les que no disposen d'aquest farciment, que són datables fins a l'Edat del Ferro.
    Cista de la carretera de Calonge (Catalunya)
  6. Cista megalítica: Caixa tancada pels 4 costats i amb accés per la llosa superior. Com que aquesta s’ha de posar i treure sovint, no pot ser massa pesada i per tant les cistes no acostumen a ser gaire grans. Són d'era neolítica a Catalunya.
    Cista megalítica del Gavatx (Catalunya)
  7. Arca amb vestíbul pou: És una cambra simple amb accés en forma de pou al mig del túmul tapat amb una llosa. Permetia accedir a un vestíbul traient la llosa horitzontal de més petites dimensions. Aquest vestíbul donava accés a la cambra sepulcral per una llosa vertical. Només n'hem vist a l'Alt Emporda. Construïts entorn del Calcolític, vers el 2200 - 1800 a.n.e.
    Salt d'en Peió (Catalunya)
  8. Cambra pirinenca: Dolmen simple, amb les lloses poc o gens treballades i una, la d'accés, amb una llosa rebaixada o de més petites que feien de porta al sepulcre.  Típic dels Pirineus, tot i que també n'hi ha a la part sud-oest de Catalunya. Temporalment, podem situar-les a finals del Calcolític i Bronze Antic (2200 - 1500 a.n.e.).
    Tarter del Clot de les Basses II o del Coll de la Bernadella II (Catalunya)
  9. Cistes solsonianes: Com un sepulcre de fossa, o sigui sense túmul, però de forma rectangular i d'ús individual o en parella. Típic del Solsonès, Catalunya. Són dels sepulcres més antics de Catalunya, datant-se entre el 4100 i el 3400 a.n.e.
    Llor VI (Catalunya)
  10. Paradolmen: Sepulcre megalític format per rocs naturals, que l'ésser humà condicionava i/o modificava l'estructura, per crear una cambra funerària totalment tancada, com un dolmen. En ocasions, disposa de corredor megalític d'accés a la cambra. A Catalunya, aquests exemplars són datats al Calcolític i l'Edat del Bronze.
    Pedra sobre altre (Catalunya)
  11. Cova-dolmen: Cavitat natural utilitzada com a sepulcre, amb corredor megalític.
    Cova-dolmen del rec de la Quarentena I (Catalunya)
  12. Arc-boutée: Sepulcre prou peculiar, és com si fos una galeria coberta, però sense les lloses de coberta i amb els laterals inclinats cap a l'interior del corredor; en tenir aquest estil peculiar, impedeix que disposi de cambra seepulcral. Només l'hem vist a Bretanya.
    Leskonil o Ti ar C'horriged (Bretanya)
  13. Angevin o à portique: Sepulcre de cambra quadrada o rectangular amb corredor més estret que aquesta, normalment només tenen una llosa de coberta. Clar que el de la fotografia és exageradament gran per només tenir-ne una, de llosa de coberta. Només cal mirar l'entrada al corredor per saber per que li atorguen el nom d'aporticat.
    La Roche aux Fées (França)
    La Roche aux Fées (França)
  14. Transceptes: Tipologia de sepulcre on el corredor dona accés a diverses cambres sepulcrals, a cada costat d'ell.
    Larcuste I (Bretanya)
  15. Aveyron: Estil dolmènic prou semblant a una cambra simple, però amb la diferència visible del gruix de les lloses laterals, que són un xic més primes de l'habitual i només té una llosa de coberta.
    Soulobres A (França)
  16. Lot: Sepulcre idèntic a l'anterior, amb la diferència de que té una llosa de coberta de dimensions més grans al sepulcre, i obviament molt més pesada.
    Peyrefit (França)
  17. Schwörstadt: Estil típic de la zona fronterera entre Alemanya, Suïssa i França, tot i que no se per quina raó, també n'hem vist més a l'interior del país francofon i a Menorca, és de fàcil reconeixement, ja que la llosa que dona accés al sepulcre resta perforada cilindricament (Cal dir que els de Menorca i la França més central no són exactament iguals, tot í que tenen el forat) . La resta de l'arquitectura del megàlit és idéntica als dolmens simples. Els Schwörstadt són datables al centre d'Europa vers el 3000 - 3500 a.n.e..
    Degernau (Alemanya)
    Pierre Percée ( Suisse)
  18. Sepulcre de corredor portuguès: Dolmen típic al sud-oest espanyol i Portugal, amb corredor aporticat de dimensions prou considerables, i una cambra sepulcral de gran alçada formada normalment per set lloses, donant-li forma heptagonal a la  base de la cambra i treballades en forma concava donant-li més amplitud encara a l'estança, i una llosa de coberta totalment planera. Es pot datar vers el Neolític final portuguès. 
    Anta grande do Zambujeiro (Portugal)
  19. Anta: Dolmen típic a Portugal. Idèntic a l'estil anterior però de dimensions reduïdes, i a vegades, sense corredor.
    Anta da Herdade do Barrocal I (Portugal)
  20. Anta-capelaÉs un dolmen estil Anta, que en la seva vida històrica ha patit transformació per part de l'església cristiana. Molt típic a Portugal.
    Anta de Pavia o Capela de São Dinis (Portugal)
  21. Naveta: Construcció sepulcral de caracter col·lectiu, és un edifici de construcció ciclòpia, pedres treballades colocades en filera i una a sobre del altre. Només es troben a Menorca. Són datables entre l'Edat del  Bronze i l'inici del talaiòtic. Vers el 1800 - 800 a.n.e.
    Naveta des Tudons (Menorca)
  22. Necròpoli de transició del Bronze: Estil de necròpoli del tot curiós, ja que es barregen dos estils d'enterrament; Els d'inhumació tumular i els d'incineració amb urna. Són datables a l'era de transició entre el bronze mitjà i el bronze final, vers el 1200 i el 1000 a.n.e. N'hem vist a la part oest de Catalunya i a la part est de l'Aragó.
    Necròpoli de coll del Moro (Catalunya)
  23. Camps d'urnes: Necròpoli formada per túmuls que contenen urnes funeràries amb les restes incinerades dels individus. Datable a la part final de l'Edat del Bronze.
    Necròpoli de Sebes (Catalunya)
  24. Cistes Iberes: Sepulcres característics de l'era Ferro final - Ibera. Molt presents a la part sud-oest de Catalunya i est del Baix Aragó.
    Mas de Toribio I (Aragó)
  25. Roca foradada: Monument megalític diferent a la resta... és del tot peculiar. Es tracta d'una roca granítica buidada interiorment per la mà de l'home, creant una cavitat totalment tancada. No es té clar, a dia d'avui, la seva funció, però una de les hipòtesis, és la que fos una cambra sepulcral. Només n'hem vist a Catalunya. Datat vers el Calcolític català, entre el 2200 i el 1800 a.n.e..
    Roca forada de Can Gol (Catalunya)
  26. Hipogeu: Cavitat sepulcral escavada a terreny natural, que en ocasions pot tenir corredor d'accés megalític, i inclús n'hi ha d'estil paradolmènic. Aquests sepulcres contenien gran quantitat de cossos humans, pel que es creu que serien construïts després d'una gran epidèmia o un enfrontament tribal. Són datables al Neolític, entre el 6000 i el 2500 a.n.e..
Costa de Can Martorell (Catalunya)
Cromlec peristàlit: Cercle de lloses de mitjanes dimensions envoltant el túmul del dolmen, és l'element de contenció de la terra i el pedruscall necesaris per a la construcció del sepulcre.

Cova d'en Daina (Catalunya)
Túmul: Farciment de pedruscall i terra entre l'estructura del dolmen i el cròmlec. (És necessari per a la seva contrucció). Algunes tombes no tenen cròmlec, però sí obra tumular.
Poulguen (Bretanya)

  1. Radials: Estil d'obra tumular que només he vist a el Baix Emporda i Alt Empordà a Catalunya, pel que crec que deu ser tìpic d'aquesta zona del mon. És una obra tumular normal i corrent, però hi van havent-hi pel mig del túmul lloses aixecades apuntant al megàlit. A la fotografia inferior la cambra funeraria ha desaparegut, però resten les lloses radials del antic túmul.
    Revolts de Torrent (Catalunya)
  2. Cairn: Obra tumular feta només amb pedra. L'hem vist a Bretanya, però també n'hi ha a Escòcia, Irlanda i Gal·les. És datat a l'era neolìtica local.
     Gavrinis (Bretanya)
Menhir: Monòlit megalític prehistòric de forma allargada, plantada a terra en posició vertical. El treball humà es variable entre ells, igual que les seves dimensions. El mot prové del bretó maen, "pedra" i hir, "llarga". Es poden trobar sols o en grups (alineaments, cròmlecs o agrupacions sense ordre aparent).

Són datables a Europa des del Neolític a l'Edat del Bronze.
Roi Menhir o Camp du Cesar (Bretanya)
  1. Estela: Menhirs amb molt treball, que tenen les cares allisades i paral·leles entre elles, i que normalment tenen gravats. A l'imatge, les esteles de Reguers de Seró, les més grans i espectaculars trobades a Catalunya, i a Europa.
    Reguers de Serò (Catalunya)
  2. Estela discoïdal: Monòlit treballat per totes les cares, donant-li forma circular a la part superior. Menhir típic de la cultura Celta. Datable a partir del segle VII a.n.e., fins al segle II a.n.e..
    Estela discoide de Coaña (Asturies)
  3. Estatues menhir: Monòlit amb totes les cares treballades, en les que després de l'allisat es feia un buidat de certes zones per aconseguir imatges humanes. Existents a gran part d'Europa, són datables entre el Neolític i el Calcolític.
    Dame de Saint Sernin (França)
  4. Antropomorf: Monòlit creat amb forma humanoide, són datables des del Neolític fins a finals del Calcolític, entre el 6000 i el 1800 a.n.e..
    Menhir antrpomorf de les roques de l'Ivet (Catalunya)
  5. Fàlic: Monòlits amb forma d'òrgan reproductor masculí, també són d'era neolítica o calcolítica. (6000 - 1800 a.n.e.).
    Menhir de la Murtra (Catalunya)
  6. Informe: Simplement un bloc erràtic en posició vertical.
    La Pierres qui Vire (Bretanya)
  7. Menhir cristianitzat: Monòlit prehistòric decorat per l'església.
    Menhir de Barnils "vista del darrere" (Catalunya)
    Menhir de Barnils "vista davantera" (Catalunya)
Cròmlec: Paraula d'origen bretó kroumlech (kroum "corona" i lech "pedra", és un moument megalític format per pedres o menhirs formant un cercle o oval. Aquest monument el podem trobar a tot el mon, però nosaltres, com sempre, ens centrem a Europa.

Aquets megàlits són datables dins el Neolític i el Calcolític, vers el 3500 - 2000 a.n.e.. La seva funcionalitat és dubtosa, hi ha evidencies que és quelcom funerari, però també es demostra una certa evidencia astronòmica, amb les sortides i postes de sol.


Stonehenge (Englaterra)
  1. Quadrilàter: És com un cròmlec, però en disposició quadrada o rectangular. També té associat un cert coneixement de l'astronomia, ja que les seves cantonades estarien col·locades exactament vers a la sortida i posta de sol en temps prehistòrics.
    Quadrilatère du Manio (Bretanya)
  2. Conjunt de menhirs: Aglomeració de menhirs sense ordre aparent.
    Menhirs de Huémoz (Suïssa)
Alineament: Quantitat de menhirs plantats en línia recta o, en alguns casos, en posició determinada.


Kermario (Bretanya)
Inscultures: Bàsicament, són gravats. En alguna ocasió poden anar acompanyats de pintura.
  1. Cassoleta: És el gravat més comú, almenys a Catalunya, i el podem trobar ben aprop de sepulcres, inclús els podem veure a les seves lloses, sobretot la de coberta. L'estil de les cassoletes també ha canviat amb el pas del temps, sent les primeres d'era neolítica i calcolítica, i les segones, molt més definides, d'era Ibera.
    Roques del Pla de Forcs (Catalunya)
    Inscultures de Pedrafita (Aragó)
  2. Regueró: Acanalat de secció circular.
    Inscultures de Planells I (Catalunya)
  3. Creu: Dos reguerons formant una creu.
    Roca de les Creus (Catalunya)
  4. Pedra de sacrificis: Es creu que aquest tipús de gravat és creat per a ús ritual, ja que sempre es troba a zones amb aglomeració de sepulcres. Pot tenir diverses formes, tot i que la més típica és la del buidat circular de la roca, amb un acalanament en pendent per on es creu devia passar la sang, de l'animal sacrificat. S'ha de dir que poden haver-hi petites variacions, com el de la fotografia, que no té acalanament. També n'hi ha amb certs reticulats acanalats de reguerons i, cassoletes, també amb la seva fí amb certa inclinació.
    Pedra dels sacrificis del Cau de la Mostela (Catalunya)
    Pedra dels sacrificis de Can Cabanyes (Catalunya)
  5. Reticulat: Conjunt de cassoletes connectades entre elles per reguerons.
    Mas d'en Jerra (Aragó)
  6. Capades de moro: Forats de forma ovalada tallats a la paret típics de Menorca. Es creu que devien de tenir un ús ritual i en elles es dipositarien ofrenes, torxes, i fins i tot petites urnes. Pel que fa a les mesures, són prou variables, tot i que les dimensions més normalitzades són d’uns 60 centímetres d’alçada, 50 d’amplada i 40 centímetres de fondària. Inserim una imatge amb els diferents tipus de capades existents a l'illa.
    Capades de Moro segons l'Institut d'Estudis Catalans
    Capades de moro de Cala Morell (Menorca)
  7. Serpentiformes: Motiu gravat en alguns menhirs en forma de serp, similars als típics reguerons però bastant més pronunciats i arrodonits. Creiem que aquest en qüestió devia de ser quelcom prou típic, ja que hem trobat diversos menhirs amb el mateix gravat.
    Menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles)
  8. Bàcul: Explicació: Gravat superior dels dos que hi ha. En forma de bastó, tìpic també de la cultura egípcia. Molt visible a Bretanya, amb una datació del Neolític local.
    Table des Marchants (Locmariaquer, Breiz - Bretagne)
  9. Animals: Animals de l'època. S'ha de dir que a la fotografia, els gravats són acompanyats amb una pintura moderna, que protegeix els gravats i facilita l'avistament als turistes que visiten aquest immens plafó rocós de Noruega.
    Inscultures d'Áltá (Noruega)
  10. Destral: Eina de tall prehistòrica. Molt típic a Bretanya, amb una datació aproximada a l'era neolítica local. (És el gravat inferior).
    Table des Marchants (Locmariaquer, Breiz - Bretagne)
  11. Ídols: Esser superior o divinitat, a la creència prehistòrica. Datables en un ampli ventall que va des del Neolític fins a l'Edat del Bronze, entre el 6000 i el 700 a.n.e..
    Ídolo de Peña Tú (Astúries)
  12. Quotidians: Gravats de la vida rutinària que hi havia en aquell temps; la majoria són animals domesticats o salvatges, però també hi ha guerrers, caçadors, recolectors, símbols sense explicació a dia d'avui, etc. Cal dir que aquestes inscultures han estat repassades amb una pintura especial que les fa més visibles pel visitant i les protegeix de les inclemències del temps.
    Inscultures d'Áltá (Noruega)
    Inscultures d'Áltá (Noruega)
Pintures: Doncs això, pintures. Cal tenir en compte que aquestes variaran la seva qualitat segons el temps en què han estat fetes i els agreuges naturals que pot haver rebut segons la seva ubicació (vent, aigua, humitat, etc.). Al blog, n'hi ha des del Paleolític.
Grotte du Pech Merle (França)

Cova: Cavitat natural a la roca, entre grans rocs, etc., que pot ser utilitzada com a hàbitat o bé com a lloc d'enterrament.
  1. Cova sepulcral: Cavitat no natural, tipus hipogeu, però de dimensions extremadament grans... només n'hem vist a Menorca. La més antiga és datada per C-14 vers el 2100 a.n.e.
    Necròpoli de Cala Morell (Menorca)
  2. Cau: Petita cavitat creada artificialment aprofitant circumstàncies naturals per crear una cova de reduïdes dimensions.
    Cova d'en Joan (Cataluya)
Taula: És l'element arquitectònic més conegut, turística i socialment parlant de l'illa de Menorca. És un pilar d'un antic edifici que rep el nom de recinte de taula, que per la seva posició era el pilar central del recinte.

Es tracta de dos monòlits rectangulars col·locats en forma de "T". Els monòlits esmentats poden sobrepassar els 4 metres de longitud, tant el que fa de suport com el que fa de capitell. Cal dir d'aquest últim que té un rebaix a la cara on s'arrepenja l'altre monòlit a mode d'encaix entre ells. Datables entre el 850 i el 550 a.n.e.


Taula de Torrellisar Vell (Menorca)
Recinte de Taula: Es creu que era un santuari, ja que al seu interior s'hi han trobat diverses estatuetes de divinitats estil a les estàtues d'Egipte, en bronze. A la part interna de les lloses més grans que hi ha a les parets de l'edifici hi ha una espècie de nínxols, que es creu que eren llocs on dipositar ofrenes o representacions d'alguna divinitat.
Aquest edifici es troba a la majoria dels poblats talaiòtics de Menorca, això sí, només n'hi ha un per assentament. La seva datació ronda vers el 600 a.n.e.

Recinte de Taula de Torralba d'en Salort (Menorca)
Talaiot: Estructura prehistòrica construïda a base de l'apilament ordenat de pedres de grans dimensions, arribant a unes alçades que poden oscil·lar entre els 3 i els 10 metres. Només es troben a Menorca i a Mallorca.

Són datables entre el Bronze final i l'Edat del Ferro, vers el 800 - 0 a.n.e.
Talaiot de Montefí (Menorca)


Sala Hipòstila: Estructura d'edifici ciclopi dels que no es té gaire informació. El seu nom és degut a que al seu interior hi ha diverses columnes que sostenten la coberta construïda a partir de lloses megalítiques allisades. Només n'hi ha a Menorca i pertanyen al període talaiòtic, vers el 850 -550 a.n.e.
Galliner de Madona (Menorca)

Galliner de Madona (Menorca)
Recinte de Na Comerma de Sa Garita: Es tracta d'un element únic a l'illa de Menorca. És com una casa amb un pati exterior d'uns 270 metres², envoltat per un mur d'uns dos metres d'alçada en algun punt. Al costat nord-oest del recinte, s'intueix un taula... és del tot estrany. La seva cronologia és incerta, ja que no ha rebut cap intervenció arqueològica, tot i que es va trobar a superfície un vas, que el col·loca, segons els experts, a finals d'era posttalaiòtica.

Na Comerma de Sa Garita (Menorca)
Assentaments: Espai dedicat a la vida quotidiana dels habitants.
  1. Poblat Neolític: Són els més malmesos, ja que són datables a Catalunya des del 7000 a.n.e. (tot i que es creu que el fet de conrear i domesticar animals, que és el que va crear els poblats, es remunta fins al 10000 a.n.e.) fins al 2500, que és on va acabar aquesta era en aquesta zona del món, òbviament, l'estructura de les vivendes dels habitats neolítics va anar canviant, cada cop amb un toc més d'urbanisme. Però basicament podem dir que les cases dels poblats eren petites, fetes amb fang assecat al sol i palla.
    Ca n'Isach  (Catalunya)
  2. Poblats Ibers: Hàbitats en moltes ocasions fortificats, sobretot si es trobaven a una plana, construïts en pedra en sec i que per norma es disposaven les cases una al costat de l'altre fent un semicercle, tot prou variable segons el terreny, deixant al seu interior un pati comunitari, o un carrer central. Aquests poblats es troben per norma general a parts altes; cims de turons i llocs dominants de la contrada, des del que tenen gran visibilitat. Són datables entre el segle VI i el segle II a.n.e..
    Gran Tossal Redó (Matarranya, Aragó)
  3. Fortalessa Ibera: Basicament és un poblat, però en el que destaquen molt les estructures defensives, el mur pot arribar a tenir metres de gruix i un pas tancat al poblat, en el que els invasors quedarien totalment exposats, en alguns casos podien tenir fossar. Les cases es troben adherides al mur i disperses al seu interior. Són datables entre el segle VI i el segle II a.n.e..
    Fortalesa dels Vilars (Catalunya)
  4. Granja Ibera: Petit conjunt d'estances, utilitzades per a la cria de bestiar i explotació de la producció agricola. Datables entre el segle VI i el segle II a.n.e..
    Granja ibera del Rabassats (Catalunya)

    Granja ibera del Rabassats (Catalunya)
  5. Poblat Celta: Poblat fortificat normalment circular, construït en posició dominant. Les seves cases també solien ser de forma circular. D'elles, les més antigues eren fetes de fang i palla i les noves es feien de pedra en secs. Aquests poblats, anomenats castros es van construïr vers el segle VII a.n.e., tot i que hi ha autors que n'afirmen de l'Edat del Bronze.
    Castro de Cuaña (Astúries)
  6. Poblat del Bronze: Poblat de transició del típic poblat Neolític-Calcolític al poblat Iber, o de l'edat del Ferro. És diferencien dels poblats Neolítics-Calcolitics pel socol de les estances. que pasen de ser de fang sec, a ser de pedra, que aminorava molt efectivament l'humitat rebuda del sol, i la disposició de les vivendes era entorn d'una plaça o carrer central. Aquests poblats són datables a Catalunya, vers el 1800 - 800 a.n.e.
    Poblat de Genò (Catalunya)
  7. Hàbitats a l'aire lliure: Espai en el que degut a les seves condicions naturals l'esser humà, l'aprofitava per crear un assentament.
    Hàbitat Roches qui Dansent (France)


  8. Hàbitat en cova: Simplement coves utilitzades com vivenda. Poden ser habituals o temporals, i en algunes s'hi ha trobat enterraments. Les primeres ocupacions són datables al Paleolític, i algunes d'elles utilitzades fins a era històrica, d'altres però, només fins al Neolític. 
    Coves del Toll (Catalunya)
  9. Fons de cabana: És el sòl de les antigues cabanes dels habitants de la zona, es distingeix del terreny normal per que normalment té un cert aplanament, delimitat per rocs de petites i mitjanes dimensions. La terra estudiada a les excavacions resta més compactada, degut al trepitjament humà continuat. N'hi ha molts a Navarra y són datables a l'era neolítica, entre el 6000 i el 2500 a.n.e..
    Fons de cabana a Auñamendi (Nafarroa)
Aprofitament de recursos naturals: 
  1. Pedrera Neolítica: Zona on els habitants d'aquesta època tallaben la roca i la extreient per a les construccións megalítiques.
    Pedrera Neolítica de Pierre Martine (França)
  2. Mines en galeria: Només hem visitat les de Gava, consisteixen amb un laberint de tunels per trobar i extreure el material. Les de Gava, eren per a l'exteacció de la variscita, aquest material verdòs tant preuat a la prehistòria. Són datables al Neolític vers el 4000 a.n.e., pel que són les mines en galeria més antigues d'Europa, tot i que va ser re-utilitzada posteriorment. Són les úniques mines en galeria de Variscita, en ús a la era neolítica de tota Europa.
    Mines Neolítiques de Can Tintorer (Catalunya)

Cap comentari:

Publica un comentari