TRANSLATOR

dissabte, 19 d’octubre de 2019

Pintures a Sant Fruitós de Bages

Avui, hem quedat amb en Manolo, la Fina, el Javier i la Glòria, per anar a visitar unes pintures al Bages, concretament a Sant Fruitós. Per veure aquesta meravella és ben fàcil, i de ben poc caminar... com a molt cinc minuts i per camí ample.

En principi i sortint de Cardedeu, prenem el cotxe tot anat per la C-17, fins a arribar a l'alçada de Vic on prenem la C-25 en direcció Lleida i fem uns 35 quilòmetres... lloc on ens trobarem amb una elevació de la carretera per creuar la C-16. En aquest punt ens sortirem de la C-25 per la sortida 141B, i, en poc més de 3 quilòmetres, ens tornem a desviar, aquest cop per la sortida 54, i emprenem la carretera de Vic (N-141C) direcció Sant Fruitós.

Ja dins el poble, ens desviem a l'esquerra per la carretera de Les Brucardes, que al poc creua la C-16. Un cop travessada, topem amb una gran urbanització, de nom, evidentment, Les Brucardes, per la que farem via vers el seu extrem més sud-oest. Gairebé tocant el riu Llobregat, al carrer Riu d'Or trobem una zona habilitada per a aturar el cotxe i amb un cartell indicatiu a les pintures de Les Brucardes.

Deixem el cotxe i ens posem a caminar per l'ample camí que fa un xic de pendent, al final d'aquest camí, que no arriba a 200 metres, virem a l'esquerra. En aquest punt no emprenem pel camí més principal, sinó que baixem com si volguéssim anar a la llera del riu per un altre ample camí a la dreta d'aquest. Aquest camí ens duu, directament i en només 90 metres, a les pintures.

Aquest és el roc que conté les pintures des de darrere de la tanca que hi han fet. Es tracta d'una balma de 6 metres de llargada per 2 metres d'alçada.



I aquestes són les pintures, on hem encerclat les figures per a facilitar-ne la identificació:



Les va descobrir un escalador, el març de l'any 2016, que ràpidament va informar a l'Ajuntament de Sant Fruitós. Avui en dia, són declarades per la Generalitat com a BCIN, emmarcant-les dins de les pintures d'art esquemàtic existents a Catalunya. A més, tot i que es van descobrir posteriorment a la proclamació de les pintures rupestres de Catalunya com a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, s'han incorporat a aquesta llista.

Segons el planell informatiu existent al costat de la tanca, hi ha 11 figures, de les que vam distingir clarament unes quantes.

La primera que vam veure clarament va ser un espectacular estel·liforme de 11.60 centímetres d'amplada per 14.10 d'alçada.

Després, just a sota seu a la part dreta, un quadrúpede de classe gairebé impossible de determinar, que segons el rètol fa 14.90 centímetres de llargada per 5.10 d'alçada a l'abdomen d'un suposat cèrvid.

Al seu costat, tot desviant la mirada poc més a la dreta, veiem clarament un altre animaló, en el que es distingeixen clarament les banyes. Segons el rètol, és un caprí de 8.50 centímetres de llargada.

Llavors, vam veure el munt de barres que hi ha pels voltants d'aquestes figures, per sobre, per sota i encara més a la seva dreta.

Les 11 que hi ha no les vam trobar, però val a dir que érem darrere de la tanca... segur que si ens haguéssim pogut apropar més, les hauríem vist.

Aquestes pintures són datables, segons la Generalitat, entre el Neolític i l'Edat del Bronze, vers el 2500 - 1500 a.n.e.

Després, tot tornant a la C25 i sortint cap al nucli de Fals (sortida 123), al terme municipal de Fonollosa, per visitar l'ermita romànica amb vestigis prerromànics de Santa Maria del Grau, on a els boscos del voltant vam trobar gran quantitat de restes d'era medieval: La primera un plat de molí.


Després, em vaig fixar des d'on estava fent la foto, i, sorpresa, traient la fullaraca, vaig trobar un forat prou profund i ben arrodonit... penso que per encabir-hi un tronc o quelcom així, que seria "part de la maquinària" del plat i al seu costat un rebaix en angle de 90º, que no sabem per a què es deuria d'utilitzar. I seguint pel caminoi, pocs metres més i endinsant-nos al bosc de l'esquerra, vam veure altres rebaixos en angle recte prou més profunds que el primer.

També al bosc que hi ha just al costat de la capella, vam veure un possible menhir caigut, que al poc el vam catalogar com a antiga fita de terme quan vam veure a pocs metres la fita moderna.


Finalitzada aquesta interessant visita i amb els nens k.o. al cotxe, tornem cap a casa, que els dies comencen a ser molt curts.


Coordenades:

Pintures de les Brucardes: UTM(ETRS89): 31T, 406927, 4620767 

dissabte, 5 d’octubre de 2019

Poblat iber a l'Urgell

Aprofitant el cap de setmana dels Ibers i que feia un dia molt bo, ens posem en marxa cap a terres de l'Urgell, a Lleida. Concretament, anem vers el terme municipal de Verdú, al poblat iber d'Els Estinclells.

Per arribar al poblat, prenem la LV-2021 des de Verdú en direcció a Sant Martí de Maldà i, a uns 5.1 quilòmetres, trobarem un desviament a la dreta, que duu clarament al turonet on es troba el poblat iber. Seguint aquesta pista asfaltada, a uns 350 metres, veurem un nou desviament a la dreta, aquest ja sorrenc, que ens aproparà en pocs metres a les portes del poblat.

La imatge que hem inserit mostra un gruixut mur (reconstruït) i diverses estances enganxades a ell, una imponent cisterna, una rasa de la que encara no s'hi té vinculada una funció, diverses sitges i, a la part exterior, a la banda oest del poblat, hi ha un fossat, per augmentar l'efectivitat defensiva del recinte en aquest punt en concret.

Imatge extreta de somsegarra.cat
Com es veu, a l'extrem nord-oest hi ha l'accés al poblat... en aquest punt, la muralla és doble, i davant seu, probablement, hi havia un pont per creuar el fossat exterior.

En aquesta fotografia no es mostra (només es veu un petit tros de mur), però a la banda est del poblat, hi ha cinc estances, després de la rasa, un xic per sobre de l'amuntegament de rocs que es veu a la imatge i enganxades a la muralla exterior del recinte. Segons ens van comentar els arqueòlegs que estaven fent la visita, eren les estances dedicades a tenyir la roba, o segons documentació que hem trobat, la barriada humil del poblat.

Vist amb mirada d'ocell, s'intueix la continuació d'aquesta muralla, tot i que a la part més al sud del poblat sembla com si comencés a fer el tancament d'un oval perfecte. Mirant-ho amb el Google Maps, i sota la nostra opinió, ens sembla que s'entreveuen restes d'aquest mur, que no fa la idealitzada estructura mental que tenim d'un poblat, sinó que abasta gran part de la plana superior del monticle. Talment com el dibuix següent:

Idealització del poblat segons el dibuixant Francesc Riart

Tot i que també hem trobat planimetries del poblat, amb estil més típic de l'edat Ibera.

Imatge extreta del web lacetans.org

Aquest jaciment, de quasi 3000 metres2, fundat a la segona meitat del segle III a.n.e. i utilitzat fins vers el 200 a.n.e., ha estat excavat ininterrompudament des de l'any 2002 fins al 2014, sota la direcció de David Asensio Vilaró i Jordi Morer de Llorens. Segons ells, l'abandonament del poblat sembla ser "força coherent i homogeni". D'aquest jaciment ja es tenia constància a principis del segle passat, quan van fer la carretera que va de Tàrrega a Sant Martí de Maldà.

Per aconseguir una millor explicació del poblat, ja que és prou complex, farem com si anéssim a peu i donéssim la mateixa volta que vam fer el dia de la visita... en entrar al poblat fortificat, a la dreta, volta per la part sud d'aquest i acabem per les cases del barri humil o l'adoberia.

Entrem al nucli tot creuant el fossat que va de sud a nord i que consta d'uns 48 metres de longitud, una amplada de 5.50 metres i una fondària de 1.70, amb un mur a la seva paret interior (la que queda més propera als hàbitats). En creuar-lo, veiem la muralla, prou contundent, la veritat, amb un gruix de 1.20 metres, construïda externament amb blocs calcaris de grans dimensions (0.43 per 0.85 metres de mitjana), i internament amb un farciment de terra i pedres de petites i mitjanes dimensions.

A la següent fotografia, veiem en primer terme la paret del fossat, i darrere seu el reconstruït mur.


Just a l'entrar, tal i com es pot veure en el dibuix de Francesc Riart, hi hauria una torre, per donar suport defensiu en aquest punt, que seria el més vulnerable de la fortificació.

Un cop dins el poblat virem a la dreta i veiem la bateria de cases principals del nucli.


Al poblat, s'hi ha identificat un total de 27 estances, 4 d'elles incendiades. Algunes són de certa complexitat constructiva, i força grans, uns 50 metres2, nombre que cal duplicar tenint present la planta superior. Pel que sembla, el barri més residencial devia d'estar situat on les cases són més a prop de la bassa... fins i tot, algun autor arriba a afirmar que molt possiblement devia de ser la zona de comerç i fires de bestiar de la contrada.

Planta general d'Esticlells, amb detall dels recintes cremats,
imatge de David Asensio Vilaró del estudi del poblat per part del CEP

Davant d'elles es troba la cisterna, que per les dimensions sempre criden més l'atenció que les sitges. Aquesta és de forma ovalada i consta d'una longitud de 8.30 metres i una amplada de 6.60 metres, amb una fondària màxima de 2.35 metres.


Just al costat, podem veure les restes del carrer, empedrat des de la casa 1 a la 3, i que separava les cases de la cisterna i l'espai central. Aquest carrer donava accés a totes les cases de l'oest i sud del poblat i feia una amplada d'entre 2.5 i 3.5 metres.


La cosa més sorprenent d'aquest carrer va sorgir quan el van excavar, ja que tot i l'arrasaments d'ell, es van trobar en gran estat de conservació, materials trencats "in situ", tals com àmfores, vasos cervesers, petits bols, gerres de nanses de cistella, etc., i un gran nombre de negatius d'estructures, d'estil sitja i forats de pal.

Seguim el recorregut endintsant-nos a la zona sud del poblat, veient més estances i diverses sitges, que segons els arqueòlegs del CEP, eren construïdes, dimensionalment parlant, per l'autoconsum de cereals del poble.


Un xic més enllà, trobem una rasa, de la que els arqueòlegs encara no tenen clara la seva funcionalitat, però, el que sí queda clar, és que no és natural... segons les investigacions sofertes, és igual d'antic que el mateix poblat; de fet, a la imatge inserida de somsegarra.cat, la primera de l'entrada al blog, es veu una gran sitja al vell mig d'ella.

Aquesta rasa fa 28 metres de llarg, 6 metres d'ample i una fondària de 65 centímetres, dividint el poblat de sud a nord a la seva banda est. Sembla, que separi les cinc estances d'una sola habitació, de la resta... cosa probable si realment fossin adoberies, ja que farien força mala olor, ara no sé com separarien aquestes estances de la resta del poblat... una altra muralla?... amb una sitja a la base!! No sé, per més que li donem voltes, no li trobem una clara funcionalitat.

Com hem dit abans, parlant de les edificacions petites, els arqueòlegs ens van dir que el més segur, és que aquestes estances, suposades adoberies, es trobessin fora del poblat, cosa que es contradiu amb el dibuix de Riart, i amb altres planimetries que hem trobat.

Planimetria segons la periodista Anna Sàez (Ruta dels Ibers)

Per últim, ens aturem a veure les cinc estances petites o adoberia, realment molt més senzilles, formades, com també hem dit abans, per una sola habitació.


Ara ja sortim del poblat fortificat d'Els Estinclells, una visita molt interessant... per nosaltres i per als nens, que de nou s'ho han passat "teta": aquests acabaran sent arqueòlegs o així, de fet, juguen a construir dòlmens i menhirs a casa.


Coordenades:

Els Estinclells: UTM(ETRS89): 31T, 341216, 4606829