Dòlmens a Castellterçol I

Avui ens apropem a Castellterçol, el poble d'abans de Moià.

Teníem ganes de caminar, així que deixem el cotxe al poble i anem en recerca dels dòlmens que teníem previst veure.

Agafem el camí de La Pinassa i a uns 4.2 quilòmetres sense deixar el camí arribem al dolmen, però no és tan fàcil de vegades. Passa sobretot que tota la informació que has pogut extreure de llibres i recerques per Internet no valen per res... però una bona solució és preguntar a la gent del poble, o a algun caçador que et trobis per la muntanya, que és més habitual del que us podeu imaginar. Aquest últim va ser el nostre cas, i a més semblava que el molt bon home fos de la zona de tota la vida, en sentir com s'indignava amb els propietaris de les terres que s'estaven carregant els boscos. Ens va acompanyar fins al mateix sepulcre. Creuant una zona de conreu (d'aquestes que és queixava l'home), just abans d'una pronunciada baixada. Al marge esquerre del camí, hi ha un mini-dolmen artificial, per marcar el real, que està a la mateixa alçada creuant el conreu (uns 50 metres).

És aquest, el dolmen de Mas Clamí.

El megàlit és d'estil dolmen simple, amb unes dimensions de 2.15 metres de llarg, una amplada de 1.35 metres i una alçada de 1.90. Es troba ensorrat dins una obra tumular de tendència circular de 13/14 metres de diàmetre, envoltat per un anell peristàltic en forma de mur.

Al sepulcre, segons es documenta, van recuperar les restes de 7 o 8 individus, i 1 vora de vas campaniforme pirinenc, fragments d'una tassa corresponent a l'Edat del Bronze inicial, més ceràmica corresponent a vasos, bols, gobelets, tasses amb nansa de apèndix de botó, i sense, 1 dena ovalada de calcària verda, 2 penjolls de pecten i 3 denes circulars de calcària blanca.

Amb tota la informació documentada sobre el megàlit, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el daten al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e. 

Ara anem a cercar un altre megàlit, la Cista del Gavatx, encara que els experts no es decideixen entre cista i sepulcre de fossa. I a més ara arriba en Tarrús i diu que ni un, ni l'altre, que és un dolmen simple.

Per trobar la "cista", és un pel complicat d'explicar, cal tornar al poble i desviar-nos pel camí que acompanya a la riera de Pererol, al sud-est del poble. El dolmen no està indicat i es troba a la part superior del camí, envoltat per molta vegetació, a més o menys uns dos quilòmetres del poble, el millor anar-hi per coordenades.

El sepulcre del Gavatx, fa internament 1.85 metres de llarg, per 1.65 metres d’amplada i una profunditat d’1.45 metres. Consta d'una obra tumular amb restes d'anell de contenció, de 8-9 metres de diàmetre.

La antiga tomba va ser excavada furtivament al 1949 per habitants del poble de Castellterçol, que trobaren alguns materials arqueològics i antropològics. Anys més tard, al 1957, ho va fer Ricard Bautista Noguera, que documenta diverses restes ceràmiques de diferents útils prehistòrics, 1 fragment de làmina de sílex retocada, i les restes de com a mínim 14 individus que es trobaven en 3 nivells de sol, mostrant una clara reutilització del sepulcre.

Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós, daten el sepulcre al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Mas Clamí: 31T 424744 4623769

Cista del Gavatx: 31T 425999 4621586

Paradòlmens a Sant Martí de Centelles

Els dòlmens del Duc es troben fent de límit entre Centelles i Sant Martí de Centelles. Per a arribar-hi, s'ha d'anar a Sant Martí de Centelles i agafar el carrer que puja cap als Cingles de Bertí, carrer que poc després es converteix en camí i des del qual es veu clarament a la dreta el Duc I. A la primera bifurcació, cal agafar la branca de la dreta i els trobarem de seguida. Això sí, estan un pèl mimetitzats amb la vegetació!!

Tot i estar separats només 9 metres, quan vam anar a visitar el primer, no sabíem que n'hi havia un segon, així que vam repetir l'experiència... i també l'experiència de comprar butis a la plaça d'Aiguafreda... delicioses!!

Bé tornant als megàlits, se'ls considera paradòlmens, ja que aprofiten part del terreny. La cambra del Duc I amida uns 2 x 2,2 metres i correspon a l'època del Bronze Antic (1800 - 1500 a. C).

Sobre el Duc II no hi ha gaire informació, però per la proximitat amb l'anterior, creiem que deu ser de la mateixa època.

Cooordenades:

El Duc: UTM(ETRS89): 31T, 437084, 4623708

El Duc II: UTM(ETRS89): 31T, 437090, 4623716

Dòlmens del Cabrerès I

Tot i ser desembre, el dia va ser espectacular i ens va permetre fer una ruta maca per la zona del Cabrerès, habitualment anomenada Collsacabra. Vam deixar el cotxe a L'Esquirol i vam anar xino-xano cap al salt de La Foradada, a Cantonigròs, passant per la masia del Campàs.

S'ha de dir que el salt no portava gaire aigua, però el lloc és preciós! 

De tornada cap a L'Esquirol, vam passar pel dolmen de Puigsespedres, situat a la part alta del poble, ja a les afores.

Conegut d'antic aquest dolmen ha rebut diverses excavacions, les primeres es documenten al 1915. Que documenten l'estil de dolmen de corredor en "P", unes dimensions de la cambra d'3 metres de llargada, una amplada de 2.50 i una alçáda màxima de 2 metres. D'altra banda el corredor i l'avant cambra amidarian 1.70 metres de llargada per una amplada màxima d'1.30 i una alçada de 0.65. D'altra banda, el túmul ha anat disminuint, ja que segons Batista a l'any 1963 era de 14 metres de diàmetre... actualment en quedaran uns 10.

Pel que fa a les restes trobades, tot i les evidents violacions rebudes al llarg dels anys, s'hi va trobar divers fragments ceràmics a mà, 2 ganivets de sílex, 4 fragments del mateix material corresponents a d'altres ganivets, un fragment de sageta amb peduncle i 2 ascles de sílex. D'altra banda, també va sorgir un botó d'os amb perforació en "V", diverses denes i una plaqueta de coure.

A l'hora de les restes antropològiques, es van trobar un fragment de crani, 8 fragments de mandíbula, 13 molars i 3 premolars, i algunes restes òssies més indeterminades.

Cronològicament el podem colocar a dues èpoques a la prehistòria, fruit d'una clara reutilització, segons les restes trobades, la primera al Neolític final vers el 2500 - 2200, i la segona ja a l'era Calcolítica vers el 2200 a.C. - 1800 a.C.

De nou al cotxe, reprenem la marxa i ens acostem a Tavertet a dinar. Pel camí, ens acompanyen les meravelloses vistes dels cingles.

Després de dinar i fer un tomb pel poble, agafem el camí que puja fins a l'ermita de Sant Corneli, seguint les instruccions proporcionades per la ruta del Palau Robert. Just al seu costat, per la part de darrere, hi ha les restes en molt mal estat del dolmen de Sant Corneli.

Descobert per F. Puntí, veí de Cantonigròs a principis dels anys 70, fou escavat el 1972 per R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix, però els resultats no es varen publicar.

Tot i això, sabem que era una galeria catalana de 3.50 metres de longitud per 1.80 d'amplada; la cambra faria 1.70 metres de llarg per 1.20 d'ample

Segons hem pogut saber, el túmul, envaït per l'ermita del costat, amidaria uns 11 metres de diàmetre. Com el seu company d'entrada, també tindria dues dades cronològicament parlant, la primera al Neolític final vers el 2500 a.C. i una reutilització vers el 1600 a.C.

Coordenades:

Puigsespedres: UTM(ETRS89): 31T, 448613, 4653657

Sant Corneli: UTM(ETRS89): 31T, 452237, 4651633

Cova-dolmen i poblat a Santa Coloma de Gramenet

Diumenge al matí... volem fer quelcom, però no tenim temps d'anar gaire lluny... fent servir la informació de què disposem, decidim anar prop de casa, a veure un dolmen dubtós i un poblat iber a Santa Coloma de Gramenet.

Per la carretera de La Roca a Santa Coloma (BV-5001), arribem al barri de Can Zam, on deixem el cotxe prop de la parada de metro. Des d'aquí, fent servir les múltiples escales mecàniques, arribem fins el carrer Menorca, just a la falda del turó del Pollo (sincerament, ni idea que es deia així...). Des d'aquí, tirem a la dreta per aquest carrer fins que a una pronunciada corba a la dreta agafem el camí que indica el poblat iber de Puig Castellar. Enfilarem muntanya amunt fins a arribar a una plana amb una intersecció de 6 camins. A la nostra esquerra quedarà Puig Castellar, però nosaltres anirem primer cap al dolmen, agafant el corriol que surt a mà dreta indicant "dolmen natural". Seguirem les marques vermelles fins a arribar a la cova. 

El Cau d'en Genís és una cavitat sepulcral, possiblement natural, amb un corredor d'entrada fet amb roques de diferents mides. Durant la seva excavació, només es va trobar una tíbia humana que es va desfer en treure-la i un aixovar amb un parell de vasos interessants. Respecte a l'època, no se'n pot dir gaire en haver-hi participat poc la mà humana, així que per la ceràmica trobada, el datarem a l'Edat del Bronze, entre el 1800 - 650 a.C.

Desfem el corriol cap amunt i ara sí agafem el camí senyalitzat cap el Puig Castellar. Pujant el turonet, trobarem l'accés al poblat i una plataforma-mirador des de la qual podem observar unes bones vistes, Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i bona part del Vallès.

El poblat, parcialment reconstruït i d'entrada gratuïta, ocupa la part més alta del turó del Puig Castellar i la seva estructura s’adapta a les característiques del terreny, situant-se les cases sobre terrasses salvant el desnivell. El recinte del poblat amida uns 100 m. de llargada per 50 m. d'ampada.

El poblat fou habitat des del segle VI fins a principis del segle II a.C. Pel que fa a l'època d'edificació, hi ha diverses etapes. Els habitatges de les zones N i NO corresponen a finals del segle V i inicis del s. IV aC, eren de forma rectangular i tenien llar de foc. Els habitants de la darrera fase d’ocupació, segles IV a II a.C., van deixar gran quantitat d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, i un tresor de dracmes de plata d’Empúries. Això fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, possiblement durant la Segona Guerra Púnica (218-206 a.C.) o durant els esdeveniments de la revolta indígena de l’any 196 a.C.

Després de completar la visita al poblat i gaudir de les vistes des del mirador situat a la part alta del poblat, tornem cap a casa.

Coordenades:

Cau d'en Genis: UTM(ETRS89): 31T, 434219, 4591178

Poblat de Puig Castellar: UTM(ERTS89): 31T, 433801, 4591238

Coves del Toll i dolmen a Moià II

Ja es veu a les fotos, gran cap de setmana!! Només s'ha de mirar al cel a les fotos!! Vam anar a veure les coves prehistòriques del Toll, a Moià. Per arribar-hi, cal anar fins a Moià per la C-59, i al semàfor de Moià girar a la dreta direcció Vic per la carretera N-141c. Les coves són a un desviament a la dreta que hi ha a uns sis quilòmetres des del semàfor, està indicat no te pèrdua.

El lloc és preciós, està ubicat al fons de tot de la vall i és molt humit, amb el que això vol dir en quant a vegetació. Val a dir que les coves em van semblar molt interessants, no és d'estranyar que TV3 li dediqués un programa del "Sota terra". A elles, van trobar ossos de lleó de les cavernes, hienes, óssos i restes humanes, entre altres. Hi ha tres o quatre coves. La més llarga fa té uns 150 metres visitables i consta d' un riu interior. A l'exterior, hi ha una simulació de poblat iber ideal per als nens.

Però cal dir que les coves del Toll fan un total  1.148 metres, i gràcies a les troballes d'un fogar i diverses peces de sílex, es pot assegurar que foren ocupades pel Neandertal durant el paleolític mitjà, ara fa uns 100000 - 40000 anys.

També s'hi ha trobat restes d'època neolítica i de l'edat del bronze (un cos humà sencer entre elles). Totes les troballes obtingudes es troben exposades al Museu de Moià.

Pots fer una visita guiada, a mòdic preu, els ingressos de les entrades són destinats a la conservació de les coves.

  

De camí en una rotonda hi ha un fals-dolmen. Sí, és fals, no cal que flipeu com vam fer nosaltres!!!!

Això sí que és real!! Està ubicat en el mateix camí de les coves a 750 metres del trencall de la carretera, a mà dreta del camí. Quan el vam anar a visitar encara estava en excavació, fixeu-vos amb la lona de color blau cel al meu costat. 

Aquest és un tipus de dolmen denominat com a cambra simple, rep el nom del Cuspinar i fa 2'55 metres de longitud, 2'10 metres d'amplada i 1'45 metres d'alçada. Data del calcolític - edat del bronze-ferro (2200 - 1500 a.C.).

El sepulcre va ser excavat durant els anys 1954 i 1957 per Josep Serra i Ràfols i Ricard Batista, que van donar a llum diverses restes, tant antropològiques com arqueològiques, tot i això a l'excavació efectuada l'any 2012 per Jofre Costa i Cristina Casinos es van trobar 8 fragments ceràmics 5 peces de sílex, fragments de carbó, 13 petxines, 17 fragments ossis, 2 fòssils marins, 1 cassoleta, 14 peces de quars, 2 denes i 1 plom.

Coordenades:

Coves del Toll: UTM(ETRS89): 31T, 429412, 4628549

El Cuspinar: UTM(ETRS89): 31T, 429415, 4629232

Dòlmens a Castellfollit del Boix, Rubió i Santa Coloma de Queralt

Buscant a internet, vam trobar informació sobre tres dòlmens situats a l'Anoia, molt propers entre ells... tot i que l'últim realment no es troba a aquesta comarca per ben poc, sinó que es troba a la Conca de Barberà. Per a fer el dia una mica més complet, ja que anàvem de dòlmens i cercar tres en cotxe era breu, vam buscar més i vam trobar informació sobre un dolmen a Castellfollit del Boix, poble situat al Bages, però al qual es pot accedir fàcilment des d'Òdena (Anoia). Des de Castellfollit, vam agafar un camí rural que porta a Aguilar de Segarra i ens vam desviar pel camí que puja cap a Cal Marquet, interessant i curiosa granja de cria de perdius. Des d'allà, caminant una mica vorejant els camps de conreus, vam arribar al dolmen més aristocràtic, el de Can Marquet de Grevalosa (oi que el nom és molt pompós?), també se'l coneix com a Can Marquet.

Es tracta d'un dolmen de tipus cambra pirinenca o dolmen simple per la seva morfologia i es pot datar entre el 2200 i el 1700 a.n.e.; tot i que ara, amb la nova datació prehistòrica, i segons Carreras i Tarrús, podria ser bastit entre el Calcolític i el Bronze, vers el 2700-1800 a.n.e.

Fou trobat per Miquel Cura l'any 1975, tot i que el propietari de la masia ja el coneixia de temps ençà, però creia que era una antiga cabana de vinyataires, ja que tenia unes parets de pedra en sec emmurallant les lloses megalítiques. Aquestes lloses, avui en dia visibles, conformen una cambra sepulcral de 2 metres de llarg per 1.10 d'amplada per 1.30 metres d'alçada. La cambra no conserva cap tipus de tancament o d'accés.

Miquel Cura el definia com una cambra pirinenca. A dia d'avui 12/06/2019 i després de quasi mil sepulcres, em permeto opinar i sota el meu punt de vista (aficionat), veig les lloses massa treballades com per catalogar-lo com a cambra pirinenca, em fa pensar en un dolmen simple, no d'estil cambra pirinenca.

El túmul, molt malmès, no conserva restes del cròmlec peristàltic, però sí que s'han trobat restes d'un anell que li donen un diàmetre de 7/8 metres a l'obra tumular.

L'excavació de Miquel Cura no va proporcionar cap mena de resta prehistòrica. Però s'ha de dir que el megàlit fou restaurat sota la seva supervisió, poc després d'acabar l'excavació.

De nou al cotxe, tornem a Castellfollit i agafem la carretera que porta cap a Rubió. Una mica abans d'arribar-hi, trobem la BV-1031 i l'agafem en sentit Prats de Rei. A la dreta de la carretera, una mica abans del quilòmetre 8, ens trobem amb el dolmen de les Maioles.

La cambra d'aquesta galeria catalana, segons Carreras i Tarrús un dolmen simple amb corredor-vestíbul, té unes dimensions de 1.95 metres de llargada per 1.10 d'amplada i 1.65 d'alçada màxima conservada. El seu corredor amida 1.40 metres de llarg per 1.14 d'ample i 60 centímetres d'alçada. Resta erigit dins un túmul amb restes de un mur de contenció de 9/10 metres de diàmetre, i cal dir que s'estima que fou erigit durant l'Edat del Bronze, vers el 2200-1800 a.n.e.

Fou excavat i consolidat per Xavier Clop i Josep Miquel Faura el març de 1995, i val a dir que l'excavació va ser prou profitosa, ja que es documenten 15 vasos de ceràmica a mà, 2 percussors de granit, 1 punta de sageta amb peduncle, nuclis, ascles i fragments de làmines de sílex, 1 punxó de coure, 10 denes d'esteatita i 5 dentàliums. Tot aquest aixovar acompanyava les restes de 15 individus, 12 d'ells adults, 2 juvenils i 1 infant. Aquestes restes han estat assajades per la Universitat Autònoma de Barcelona mitjançant carboni 14, donant uns resultats de vers més o menys el 1900-1800 a.n.e.

Agafem de nou el cotxe i poc després, a l'alçada del quilòmetre 5 i també a la dreta, trobem la cista megalítica dels Tres Reis, tot i que Enric Carreras i Josep Tarrús cataloguen la tomba com a dolmen simple .

Les dimensions internes d'aquesta cista megalítica o dolmen simple són de 2.20 metres de llarg, 1.30 d'ample i 1.03 d'alçada, i consta d'un clar túmul de 8/9 metres de diàmetre, amb un mur de contenció bastit a raó de grans blocs.

A la seva excavació, per part de Ricard Batista Noguera al gener del 1964, es van recuperar un total de 230 fragments ceràmics a mà propis d'estris del Calcolític final - Edat del Bronze inicial, i també s'hi van trobar 7 peces dentàries d'adult. Totes les restes recuperades resten dipositades al M.A.C. seu de Barcelona. Amb tot això, es podria datar l'aixecament de l'antiga tomba vers  el 2700-1800 a.n.e., durant el Calcolític o el Bronze antic.

Després d'aquest matí tan ben aprofitat, ens vam acostar fins a Argençola per a agafar forces abans d'anar a cercar l'últim dolmen, aquest ja a Tarragona, per ben poc, al terme municipal de Santa Coloma de Queralt, al nucli de La Pobla de Carivenys. De vegades, aquesta última tomba és ubicada a Argençola, ja que es troba prop del límit entre municipis i rep el nom d'un mas d'aquesta població de l'Anoia. La tomba es troba ubicada a l'esquerra de la carretera C-241e, que va d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, al quilòmetre 14.2.

Es tracta de la cista megalítica o dolmen simple, segons l'arqueòleg, dels Plans d'en Ferran, que va ser descoberta vers el 1971, per una família d'Igualada (Dalmases-Martí).

Consta d'una cambra sepulcral amb unes dimensions de 1.30 metres de llargada, per 1 metre d'amplada i 75 centímetres d'alçada conservada i d'obra tumular visible d'uns 8/9 metres de diàmetre, no sent així amb el seu peristàltic, que ha estat arrasat pels camps de conreu. Dir també que la coberta conté un mínim de 5 creus i algunes cassoletes aïllades.

Fou excavat per Ricard Batista, Maria Àngels Petit, Araceli Martín i Domènec Campillo l'any 1973. Es recuperaren les restes de com a mínim 14 individus, (10 adults i 4 infants), amb un aixovar a raó de ceràmica a mà, estris del Calcolític o Bronze inicial, 1 botó piramidal en petxina perforat en V, collarets i 2 anelles de bronze. Aquest material es troba al M.A.C. seu de Barcelona, però també es documenta més material dipositat al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, aquest de furtives excavacions.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, la construcció d'aquesta tomba es datada al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e.

Dia complet el d'avui amb megàlits ben accessibles i interessants.

 Coordenades UTM(ETRS89):

Can Marquet de Grevalosa: 31T 386909 4617480

Les Maioles: 31T 382979 4613732

Els Tres Reis: 31T 381806 4615747

Plans d'en Ferran: 31T 371071 4603105

Dolmen a Moià I

A la fi hem trobat el dolmen del Puig Rodó, i això que no era difícil. Però se'ns resistia el primer dia de cerca, no va acabar amb bons resultats (no era com ara, 11 anys més tard, que anem amb el GPS i no acostumem a fallar un sepulcre ja donat a coneixer). El segon dia, vam decidir que era millor utilitzar les noves tecnologies, i val a dir que va ser bufar i fer ampolles, ens va portar directes, gràcies als companys de wikiloc.

Per arribar-hi cal agafar el GR-3 que passa per l'Estany, on podem deixar el cotxe. Caminem pel GR fins arribar al turó del Puig Rodó, meravellosa vista, per cert. No pugem al turó i el deixem a mà dreta, i quan l'acabem surt un caminet també a mà dreta, l'agafem i quan arribem a la primera corba, ens parem i mirem a la nostra esquerra, el dolmen és allà, dalt del turonet existent al costat esquerre de la corba (es veu des del camí). Just davant hi ha una bassa pels bombers.

Amb aquesta vista , el poc que sabiem llavors de sepulcres prehistòrics i la informació que vam trobar ens vam quedar la mar de a gust, dient, segons la informació que vam trobar, que era un dolmen simple, de l'estil cambra pirinenca, on la cambra en si fa 1.70 metres de llarg per 1.25 metres d'ample i una alçada conservada de 1.30 metres. Amb un petit vestíbul de 0.92 metres de llarg per 1.13 metres d'ample i que consta d'un túmul del de 7 metres de diàmetre. I que és datable al Calcolític, entre el 2200-1800 a.n.e.

El dia 16-12-2017, tornem a la zona amb en Manolo i la Fina, ja que ens havia arribat que l'havien restaurat i desbrossat el turonet on es troba. I amb  anys més d'experiència i sumant-li la restauració i neteja, ja vam veure que anavem totalment errats amb la informació que haviem escrit al blog.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'una galeria catalana... després de les feines de recuperació, es veu perfectament el corredor d'accés, mes baix que les lloses de la cambra. També segons ells el sepulcre fou descobert l'any 1920 per Josep Gudiol Cunill, i també ells en documenten unes dimensions internes de la cambra de 2.10 metres de llargada, 1.30 metres d'ample i 1.20 d'alçada.

Pel que fa al corredor li atorguen 2 metres de llarg, per 1 metre d'ample i 70 centímetres d'alçada. El túmul fa 9/10 metres de diàmetre i no queden restes visibles de cap tipus d'anell de contenció.

Cal dir que el gravat en forma de creu de la coberta, indica l'intent de cristianització del megàlit, però el sepulcre també consta de diverses cassoletes prehistòriques.

A les excavacions fetes al megàlit, es va extreure divers material ceràmic d'estil campaniforme pirinenc decorat, ceràmica llisa a mà, 1 fragment de punta de sageta bifacial de sílex, 2 denes discoidals de petxina, 1 braçalet, 1 punyal petit de bronze i nombroses restes humanes, a destacar 4 cranis humans i 6 dents humanes. Totes les restes recuperades foren depositades al Museu Episcopal de Vic.

Per acabar i segons els autors anteriorment citats, aquesta tomba també seria corresponent a l'era cacolitica, tot i que segons la seva nova datació, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.

Com ultimament fem acabem la publicació fent menció als propers jaciments arqueològics, a aquest últim, i en aquest cas, no són pas pocs. Podem visitar megàlits a L'Estany, com el del Serrat de l'Horabona I, i a Moià, com Puig Espelta, les Umbertes, Can Parès, el Cuspinar i les coves del Toll, per citar els jaciments més propers.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puig Rodó: 31T 427639 4633201

Megàlits a Vilalba Sasserra

Un altre diumenge ennuvolat... què fem? Anem a veure un dolmen? Apa, som-hi!!

Aquesta vegada, anem cap a Cardedeu i agafem la carretera de La Roca a Sant Celoni (C-35). Abans d'arribar a Vilalba Sasserra, agafem un desviament a mà dreta que va paral·lel a la carretera i no ens costarà gaire trobar el dolmen de Pedra Arca sota un enorme-gegant pi pinyoner. De fet, amb aquesta referència, és fàcil localitzar des de la carretera el dolmen, fent de límit entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra.

El dolmen de Pedra Arca, tot i que sembla petit perquè es troba enfonsat respecte el terreny, amida 1,75 metres de longitud per 1,40 metres d'amplada.

Fotografia feta el 05-05-2019

Amb motiu de la rehabilitació d'urgència que es va fer l'any 1992, es va localitzar divers material de sílex, divers material treballat, elements ceràmics i un parell de monedes, una de cinc cèntims de l'any 1878 i un ardit del 1624 - 1655, lògicament encunyat a Barcelona.

Com a curiositat, a la llosa de coberta s'hi poden veure fins a 19 cassoletes inscrites a la pedra. El megàlit està datat a l'època del Calcolític (2200 –1800 a.C.).

Aquesta foto és del 29 de Desembre del 2014, que vam decidir fer un tomb per la comarca.

Abans d'ahir, dia 7-12-2017, tornem per enèsima vegada al megàlit, aquest cop, però, anem de passada, seguim pel mateix carrer tot anant direcció al polígon. Just creuar l'autopista per sota, virarem a l'esquerra per una pista sorrenca en bon estat i la seguirem direcció els masos de Can Janer, Can Pau Rector i Can Freginals.

Passem el desviament d'aquest últim i seguim per la pista, que poc a poc va empitjorant, fins que arribem a un lloc on ja no podem passar amb el nostre cotxe, que sí que podríem amb un 4x4, i fins i tot amb un SUV, que no és el nostre cas. Si anem amb un cotxe alt, seguim fins a trobar a la nostra esquerra una trialera.

Jo vaig pujar amb mon pare (la Cris es va quedar amb el nens i ma mare), que té un SUV, fins aquí.

Enfilarem a peu per l'atrotinat camí-corriol, que arriba a la part alta del cim, on surt un corriol ben definit a la nostra esquerra i que ens acosta al megàlit. Al principi és costerut, però, al poc, planeja pel cim de la muntanya, fent-nos anar en direcció contrària de la que hem arribat. Al poc i després d'una baixada, trobarem a mà esquerra, veient-lo entre els petits arbres que hi ha, el menhir de Can Freginals.

Monòlit de recent troballa, fou Teresa Benet, guarda forestal del parc del Montnegre i el Corredor, qui el trobà l'estiu del 2011 amb motiu de la senyalització d'una ruta per BTT.

Té unes dimensions de 2.20 metres de llarg per 1.15 d'amplada i un  gruix de 0.40 metres. La part superior del menhir resta trencada per un dels laterals, igual que un dels laterals del que en el seu dia fou la base. Es documenta a la seva part bocaterrossa una cassoleta gravada, que no es podrà estudiar fins que no es plantegi el seu re-aixecament.

 Coordenades:

Pedra Arca: UTM(ETRS89): 31T, 452964, 4611261

Menhir de Can Freginals: UTM(ETRS89): 31T, 454905, 4609058

Dolmen a Sentmenat

Cap de setmana negre... ara plou... ara no. Diumenge pel matí... fa millor dia i decidim anar a veure un dolmen, però ràpid, no sigui que torni a ploure!!!!

Així que anem per feina i agafem el cotxe per anar cap a Sentmenat. Un cop allà, agafem la carretera que va cap a Castellar del Vallès fins arribar a la urbanització de Can Vinyals. Per la part esquerra d'aquest nucli, busquem el carrer de la Serra Cavallera i un xic més amunt girem pel carrer de la Llosa. En aquest carrer, enfilem per un costerut camí "cimentat", en el que quan arribem a la part alta, just quan aquest canvia i es torna sorrenc de terres rogenques, trobem un ample, però atrotinat caminoi que surt a mà dreta (i que probablement es va obrir quan es va pujar la grua per a restaurar el megàlit). Al poc de seguir-lo, arribem al sepulcre, que es troba al primer replà que hi ha al turó.

Tot i que prou costerut, és fàcil d'arribar, a més, el dia que nosaltres hi vam anar estava tot el camí marcat per "mini-dòlmens".

Aquesta cambra pirinenca, de nom Serra Cavallera, que fou descobert per Daniel Rossell el 25 d'abril del 1961, ha estat excavada diverses vegades, sense cap resultat. Es té constància que a la primera d'elles a l'any 1977, caigueren un parell de lloses del sepulcre, però fou re-excavat i reconstruït els dies 4, 11, 18 i 27 de desembre de l'any 2006 pel col·lectiu GESEART.

Fotografia feta el 12-01-2020

Les dimensions de la cambra són de 1.70 metres de llarg per 0.95 d'ample, i conserva una alçada 1.15 metres.

Aquesta és la planimetria que dibuixa Josep Tarrús i Enric Carreras a l'informe i memòria de l'excavació i restauració del sepulcre, feta per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Ara, donem la volta al sepulcre i inserim una fotografia prou aclaridora, parlant del seu túmul, el qual Tarrús estima sobre uns 8 metres de diàmetre i de forma ovalada.

Fotografia feta el 12-01-2020

Com s'observa a la banda esquerra de l'anterior foto, el túmul és encara prou evident i també se'n veuen restes a la banda dreta, això sí, molt més difuminades...veient el terreny, és prou factible que gran part del túmul se n'hagi anat turó avall. Tot i que del seu cròmlech peristàlit no s'hi ha trobat quelcom clarament definit, Tarrús afirma que per les minses restes de lloses que hi va veure a l'extrem del túmul, deuria de tractar-se d'un anell de contenció tipus mur de pedra en sec.

Inserim una nova planimetria, aquesta del túmul, també extreta de l'informe del sepulcre de Tarrús i Carreras.

A aquest megàlit, se li han donat diverses datacions; nosaltres, però, ens en fiem d'en Tarrús, que el data, per la seva tipologia, vers finals del III mil·leni a.n.e., a inicis de l'era calcolítica.

Coordenades:

Serra Cavallera: UTM(ETRS89): 31T, 426348, 4608786

Dolmen a Dosrius

Tot tornant cap a casa des de Santa Cristina d'Aro després de veure el dolmen de Mas Bousarenys, vam decidir pujar al al parc del Montnegre - Corredor a visitar el dolmen de Ca l'Arenes. Per arribar-hi, s'ha d'accedir al Corredor per la carretera de Llinars a Dosrius. Després de fer uns 3,8 quilòmetres, en arribar a una bifurcació, s'ha d'agafar la pista de l'esquerra i continuar-la fins a la masia de Ca l'Arenes. Des d'allà, hi ha cartells indicatius fins a arribar al dolmen.

Es tracta d'una galeria catalana petita restaurada l'any 2006, quan es trobaven totes les lloses caigudes. Originàriament, data del neolític final (3000 - 2500 a.C.). Davant del dolmen, hi ha un cartell informatiu amb fotos anteriors a la seva reconstrucció.

Relativament a prop, es troba el dolmen de Ca l'Arenes II, en estat força deteriorat, però d'aquest ja en parlarem més endavant.

Coordenades:

Ca l'Arenes: UTM(ETRS89): 31T, 455109, 4608478.

Megàlits a Romanyà de la Selva I i Santa Cristina d'Aro I

Maca excursió la que vam fer per la part més interior de la Costa Brava. Bé, excursió, excursió, no gaire, vam fer la ruta dels Gegants del bosc de Romanyà de la Selva, molt ben acompanyats, per cert, per en Roc i en Duc, dos gossos que no coneixíem, als quals vam batejar ràpidament. La caminada està molt ben senyalitzada i és gairebé impossible no veure els dos dòlmens que inclou la ruta.

La primera parada, però, és un menhir, el de la Murtra, datat a l'època del Neolític recent, principis del Calcolític (3000 - 2500 a.C.), tot i que Xavier Niell li dona més possible antiguitat 4000 - 2500 a.C. Sí, sí, ho sembla i és així, té forma fàl·lica. És un enorme penis de 2.35 metres d'alt.

El menhir de la Murtra fa una longitud completa de 3.05 metres (visible + soterrat), sent així el menhir més gran del Baix Empordà. Fou publicat per primera vegada per Manuel Cazurro l'any 1912 i va ser aixecat de nou l'any 1952, per Lluís Esteva, amb l'ajut del mossèn i rector de Bell-lloc, Gumersind Vilagran.

El lloc on es va trobar el menhir i els seus voltants no han estat mai excavats, pel que no hi ha cap tipus de resta relacionada.

Deixem l'enorme penis a la nostra esquena, sempre vigilant perquè a un penis, i més d'aquestes dimensions, no se li dona mai l'esquena, i continuem cap a la següent parada.

Aquest és el preciós dolmen de la Cova d'en Daina, reconstruït per tota la gent del poble, sota les ordres de Lluís Esteva l'any 1956. És molt espectacular, de fet és BCIN, Bé Cultural d'Interés Nacional, no és d'estranyar, ja que van reconstruir tant el dolmen, com el cròmlec i certa part del túmul.

Fou descobert a finals del segle XIX pel propietari de les terres, Pere Cama i Casas. Fou excavat per ell i el seu germà Josep, trobant moltes restes associades al megàlit. Fou publicat l'any 1894 a un setmanari de Sant Feliu de Guíxols.

Com hem dit abans, Lluís Esteva i la gent del poble el van restaurar l'any 1956, però en Lluís ja portava temps excavant-lo 1954 - 1956.

Aquest dolmen, una galeria catalana, data, segons Xavier Niell, vers el 3000 - 2500, tot i que segons informació que hem pogut trobar, d'altres autors el daten del 2700 al 2200 a.C., per tant podria ser datat al Neolític o bé al Calcolític. Amida 7.60 metres de llarg per 1.70 d'ample i 1.50 d'alçada màxima. Amb aquestes dimensions, què difícil és fer-li una foto on s'agafi sencer i es vegi la seva magnitud!!

La cambra en concret fa 4.35 metres de llarg, 1.60 d'ample i 1.50 metres d'alçada, pel que té un corredor relativament curt, comparat amb Mas Estanyet, per exemple.

El cròmlec resta intacte, encara té els 37 rocs que fan contenció a les terres i pedres del túmul d'11 metres de diàmetre.

De la gran quantitat de restes localitzades, hem sabut que entre elles hi ha diverses restes humanes, fragments ceràmics amb decoració incisa i sense, divers material lític de sílex, moltes denes d'esteatita i cal·laïta, dues plaquetes de fibrolita, dues de sorrenca, dos punxons de metall, una dena de collaret de vidre i diversos fragments de ceràmica iberoromana.

Creuant la carretera, en una espècie de parc, amb caminets molt ben definits, ens trobem sense cap tipus de complicació amb la Cista de la carretera de Calonge.

Aquest sepulcre és d'epoca neolítica mitjana final, aproximadament datada del 3400 - 3000 a.C. És un sepulcre de tipus cista megalítica i mesura 2.50 metres de llarg per 1.00 metre d'amplada i una alçada màxima de 0.75 metres.

A la seva excavació es recolliren, entre d'altres restes, fragments de ceràmica a mà llisa.

Els nostres companys d'aventura, en Roc i en Duc ens abandonen en aquest punt, possiblement era l'hora de la teca!! Nosaltres seguim endavant!!

Tornem direcció Romanyà, agafem el primer camí que surt a mà esquerra passat el poble, a pocs metres a mà dreta, a tocar del camí, ens trobem amb el dolmen del Camp d'en Guitó.

Conegut temps ençà per Josep Mª Cama, però no fou fins al 1952 quan Lluís Esteva i Ricard Pla l'excavaren i el restauraren. Aquest paradolmen consta d'una cavitat interior de 2.20 metres de llargada per 0.70 d'amplada i té una alçada d'1.00 metre.

Davant seu hi ha unes lloses estintolades que em va donar la sensació que devien de formar part del megàlit. Aquesta impressió ha estat confirmada per en Xevi, que ho documenta en el seu llibre de la zona, com a restes del corredor. Segons ell també, a una de les lloses del sepulcre hi ha gravada una cassoleta.

A l'excavació de Lluís Esteva va sorgir un sol tros ceràmic prehistòric.

No hem trobat datació d'aquest paradolmen, però en general, es daten durant l'època calcolítica i l'edat del bronze (2200 - 700 a.C.).

Tornem al cotxe i anem cap a la urbanització Roca de Malvet de Santa Cristina d'Aro. Ens dirigim a la parcel·la número 95 (carrer dolmen Mas Bousarenys). No és tan fàcil de trobar com sembla perquè els números de les parcel·les no són correlatius... a saber per què!! La parcel·la es troba a la dreta del carrer i hem d'anar rectes i girar a l'esquerra per a ficar-nos darrere de la casa de la parcel·la del costat. És realment gran (la llosa de capçalera fa 2.36 metres d'alçada) i gairebé es pot recórrer per l'interior sense ajupir-se gaire. Es conserva força bé, tot i ser la zona d'esbarjo preferida per als nens de la zona. De fet, vam treure del seu interior unes quantes branques de palmera que havien col·locat com a decoració.

Aquest megàlit fou esmentat per primer cop per Manuel Cazurro, l'any 1912, catalogant-lo com a galeria coberta. Anys més tard al 1918, un alemany resident a Sant Feliu de Guíxols l'excavà recuperant un gran aixovar, que fou cedit al Museu d'Història de Sant Feliu vers el 1974. L'any 1953, Lluís Esteva i un grup de col·laboradors el van restaurar, i el 1957 l'excavà cientificament.

El megàlit de Mas Bousarenys amida en total uns 6 metres de llarg, 4 d'ells a la cambra, que fa 1.80 d'amplada, per 1.70 d'alçada. Del túmul, d'uns 9 - 10 metres de diàmetre, en queden restes visibles, el cròmlec també és visible en diversos punts.

Les troballes arqueològiques d'aquest sepulcre foren prou nombroses, entre elles, fragments d'òssos humans i l'aixovar que acompanyava als difunts, del que destaquen deu ganivets de sílex, sis puntes de fletxa, diversos fragments ceràmics campaniformes i una vintena de, grans de collaret, una placa de pissarra i diversos objectes lítics. També pels volts del megàlit s'hi ha trobat ceràmica ibera, iberoromana i un tros d'una fíbula romana.

Xavier Niell Ciurana data el monument entre el 3200 i el 3000 a.C.

 Coordenades:

Menhir de la Murtra: UTM(ETRS89): 31T,498859, 4633916

Cova d'en Daina: UTM(ETRS89): 31T, 499400, 4633901

Cista de la carretera de Calonge: UTM(ETRS89): 31T, 499390, 4633737

Paradolmen del Camp d'en Guitó: UTM(ETRS89): 31T, 498371, 4633804

Mas Bousarenys: UTM(ETRS89): 31T, 499730, 4631101