Dòlmens a Moià III

Aquest cop, no anem gaire lluny, només a la comarca del costat, al Bages, més concretament a Moià. Aquesta comarca, reclamada pels habitants com el "Moianès", és preciosa i sovint hem fet excursions per la zona (a data de l'actualització de l'entrada, 16-12-2017, el Moianès ja és comarca). Molt recomanables són les coves del Toll i el molí de Brotons, entre d'altres. Aquest cop, però, no vam anar a cap lloc d'aquests, teníem el full de ruta marcat per a cercar aquests dos dòlmens: el de Can Parès i el de les Umbertes.

Arribar fins el primer és molt fàcil i s'hi pot anar amb el cotxe fins a uns pocs metres del megàlit. Anem fins al quilòmetre 32 de la carretera de Moià a Vic i allà surt un camí de sorra a mà dreta que porta a Can Parés. El seguirem fins a uns conreus, amb espai per deixar-hi el cotxe i tot. El dolmen de Can Parés o Can Perers, i també conegut amb el nom del Sot de la Tomba, és allà, al bell mig del camp treballat.

Aquest primer megàlit, arreglat pel servei d'arqueologia i paleontologia del departament de cultura de la Generalitat l'any 2010, segons la informació actualitzada que disposem, fou descobert l'any 1957 per Joan Surroca i Ricard Batista, i el que es pot veure són les restes d'un dolmen simple que aporten unes dimensions internes de la cambra sepulcral de 1.65 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 75 centímetres d'alçada màxima conservada. D'altra banda, se li documenta un túmul de tendència circular de 7/8 metres de diàmetre, òbviament, sense senyals de cròmlec o anell de contenció.

De la tomba, es documenten tres excavacions, la primera el 1961 per part dels seus descobridors; la segona, el 2010, per Marc Piera, de l'empresa Arqueociència, que segons es documenta es va fer cara a una restauració; i el 2011, una de nova a càrrec de Mayte Rovira, per consolidar i adequar-lo a l'entorn. D'aquestes, es donen uns resultats positius a les dues primeres: De la de Surroca i Batista: 32 fragments de ceràmica llisa a mà i 1 esquerdill de sílex, 37 fragments d'esquelet postcranial i 62 dents humanes, pel que com a poc, el sepulcre contenia 2 enterraments. Marc Piera, a la seva excavació, en documenta, 34 fragments de ceràmica informe a mà, 12 esclats de sílex, 3 denes discoïdals de petxina, 10 dents i 6 ossos humans. Tot resta dipositat al Museu de Moià.

Per últim i segons en Josep Tarrús i l'Enric Carreras, aquesta tomba seria pertanyent a l'era calcolítica - edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Ara anem al dolmen de les Umbertes, ubicat a l'aeròdrom que li dona nom. Per arribar-hi, el més fàcil és seguir les indicacions a l'aeròdrom de les Umbertes, que hi ha una mica abans d'arribar a Moià per la carretera C-59, tot seguint un camí que surt a mà dreta de la carretera (venint de la carretera de Moià a Vic, ens quedarà a l'esquerra).

Aquest megàlit és conegut des de l'any 1959, quan Ricard Batista el va donar a conèixer. Es tracta, com l'anterior company, d'un dolmen simple, això sí, en millor estat de conservació. Les dimensions internes de la cambra sepulcral són de 1.40 metres de llarg, 1.60 metres d'ample i 95 centímetres d'alçada. Cal dir que la tomba es troba al mig d'un cròmlec, molt visible, d'uns 9/10 metres de diàmetre, sense restes d'un hipotètic anell de contenció.

Hem pogut saber que Ricard Batista el va excavar poc abans de publicar-lo, i va extreure de l'interior 38 de fragments de ceràmica llisa a mà, 5 vores de gobelets i bols, 2 fragments més amb línies incises i 6 amb carena, 1 esquerdill i 1 ascla retocada de sílex, 4 denes discoïdals d'esteatita, 1 dentàlium, 1 penjoll de pecten, 146 dents humanes, 3 fragments de mandíbula i 157 ossos de l'esquelet postcranial. Com a l'anterior tomba, totes les restes foren dipositades al Museu de Moià.

Segons l'Enric Carreras i en Josep Tarrús, aquest sepulcre fou bastit vers el Calcolític - edat del Bronze, entre el 2700 i el 1800 a.n.e. A la placa identificativa del megàlit, posa que és del 2800 a.n.e., no ens barallarem per 100 anys. 

A dia 16-12-2017, vam tornar al megàlit i ens vam fixar que en una de les lloses laterals, a la seva part interior, hi ha una cassoleta la mar de maca.

I ja que anem a Moià, també podem visitar, a mode prehistòric, les Coves del Toll i el dolmen del Cuspinar, molt propers a Can Perers, i, des de les Umbertes, podem visitar els sepulcres del Bosc de Can Verdaguer, la cista de la Casa Nova del Verdaguer i, com no, el dolmen de la Casa Nova del Verdaguer, que es troba a uns 120 metres en línia recta de la cista.

Coordenades UTM(ETRS89):

Can Parés, Perers o Sot de la Tomba: 31T 428572 4629208

Les Umbertes: 31T 427663 4626400