Nova ruta, quasi tota a peu, als termes de Cassà de la Selva i Santa Cristina d'Aro. Seguirem parcialment el 17è itinerari megalític a les Gavarres i l'Ardenya, que, com cada any, ens passa el company (Remi) Remigi Serra, del Club Alpí de Palamós. Fins ara, no hem pogut anar mai a cap caminada megalítica, però sí les tenim molt i molt presents quan podem fer alguna escapada.
El primer que veurem és un més que probable paradolmen, el de Ses Falgueres. Per arribar-hi, col·loquem com a punt d'inici el poble de Cassà de la Selva, on seguint la C-250a direcció Llagostera i sortint del poble just passar el veïnat de la Verneda, ens trobem amb una illeta trencada d'aquestes que manté el carril central, en la que sortim per l'última escapatòria a l'esquerra, vorejant l'esmentat barri, i girem a la dreta pel primer carrer, a uns 90 metres de la illeta, anomenat Ronda de la Sardana. Per arribar del tot, és bàsicament seguir aquesta pista fins que es torni sorrenca (ja haurem fet uns 2/3 del camí). Realment, no hi ha cap indicació on surt el caminoi que nosaltres vam prendre, per això posem les coordenades geogràfiques del lloc 41.887302796789136, 2.953329522377757. Deixem el cotxe a l'àmplia pista i ens posem a caminar, seguint el caminoi creuant el bosc uns 500 metres, fins a sortir a un altre camí (en realitat, és el mateix que dona la volta pel cim). Girem a l'esquerra i, en uns 40 metres, trobem un caminoi ben marcat a la nostra dreta, que ens durà, en uns 30 metres més, a la plana on es troba el paradolmen de Ses Falgueres, que quedarà a la nostra dreta.
Segons en Xavier Niell i Ciurana, al fons de la cavitat natural que formen aquests dos grans blocs, hi ha un mur de pedra en sec per tapar l'escletxa que deixa l'apilonament dels rocs, mentre que a banda i banda de l'entrada s'observen restes de dos murs, també de pedra seca, que en el seu dia haurien format un corredor d'accés a la cavitat. També fa esment d'un altre mur, aquest prou potent, que faria de tancament davant del més que probable paradolmen.
L'espai funerari és de 2.60 metres de llargada, 2.05 d'amplada i una alçada de 0.75 metres en el seu punt més elevat del sòl. L'entrada del probable sepulcre amida 0.90 metres d'alçada per una amplada d'1.10 metres.
El seu interior va ser buidat i la cavitat reutilitzada d'antic com a lloc de refugi i aixopluc per bosquetans i carboners, fet que faria prou inútil una excavació, que, per cert, encara no s'ha produït. Tot i això, ni en Xevi ni nosaltres dubtem de la seva autenticitat com a paradolmen, amb aquests murs i aquestes dues grans cassoletes a l'exterior, vistes a d'altres paradòlmens a la zona. De fet, ell el col·loca vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, entre el 2700-1200 a.n.e.
Tornem al camí i girem a la dreta, pugem uns 40-50 metres pel camí i ens tornem a ficar al bosc del que acabem de sortir, per un corriol desdibuixat. A uns 20 metres del camí, trobarem el paradolmen de la Cova Toixonera I.
Jaciment descobert per en Jaume Abel Planagumà vers el 1970, es tracta d'un més que possible paradolmen segons les dades que aporta en Xavier Niell i Ciurana (Xevi) al seu llibre sobre Monuments Megalítics del Baix Empordà, el Gironès i la Selva.
Segons ell, la cavitat natural queda tancada a la part davantera per un llosa en posició vertical i una altra més petita, que resta a dia d'avui girada vers l'interior de la cambra sepulcral. Tal i com està feta la fotografia, es veu una llosa clavada a primer terme que serien restes d'un petit corredor de 50 centímetres d'alt i uns 60 d'amplada. A la mateixa alçada a la banda esquerra de la fotografia, hi ha pedres d'un túmul que, de ben segur, en el seu dia deuria cobrir el jaciment. La cavitat sepulcral, on per cert, hi ha clares evidències d'una antiga excavació furtiva, amida 3.20 metres de llarg 1.90 metres d'amplada i 0.50 d'alçada màxima.
No ha estat mai excavada oficialment, però per la seva fisonomia deuria haver estat utilitzat com a sepulcre ver el 2700-1200 a.n.e. entre el Calcolític i l'Edat del Bronze.
Pocs metres endavant, trobem la cova Toixonera IV, trobada per en Remigi (Remi) Serra i la seva dona, Mari Luz Bao, l'any 2010.
Segons en Xevi, aquesta cavitat natural té, a la banda est, un seguit de petites pedres sembla que col·locades a cosa feta per delimitar l'espai interior. Aquest fa 2 metres de llargada, per 0.75 metres d'amplada i 0.40 metres d'alçada màxima. I pel que fa a l'entrada, fa 0.30 metres d'alçada i 0.90 d'amplada.
Com no ha estat mai excavada ni es documenta cap resta associada, en Xevi diu que no se li pot donar cap cronologia ni cap funcionalitat. Suposem que deu tenir dubtes pel que fa al mur de tancament est, perquè per a nosaltres és amb total seguretat un altre paradolmen. Però bé, ell en sap molt més que nosaltres.
Cal dir que aquest jaciment es va veure parcialment afectat per una pista que es va crear vers l'any 1980, per a l'extracció il·legal de blocs de granit.
Seguim endavant i, al bosc de l'esquerra, veurem unes coves a tocar, les coves Toixoneres II i III, que no han estat excavades, però tenen molta pinta de paradolmèniques.
Comencem per la cova Toixonera II, que es troba a 20 metres del paradolmen Toixonera I, en direcció sud. En Xevi, igual que amb la cavitat IV, no té clara la seva funcionalitat (en aquest cas, nosaltres tampoc) i datació, però veient la gran quantitat de paradolmens que hi ha a aquesta muntanya, ben bé ho podria ser.
També fou descoberta per en Jaume Abel i Planagumà, i es tracta d'una cavitat natural formada per diversos blocs de granit, que origina una cavitat interior de 2.50 metres de llargada, entre 0.60 i 0.70 metres d'amplada, i una alçada màxima d'1.25 metres.
Aquest possible jaciment fou excavat per diversos afeccionats de Cassà poc després de la seva descoberta, excavació finalitzada amb resultats negatius.
Ara anem a la cova III de Toixonera, que per nosaltres fa més pinta de que fos utilitzada com a cova sepulcral. És fàcil de trobar, ja que es troba davant de la Toixonera II.
La cavitat va ser descoberta per Jaume Abel i Planagumà a finals dels anys 70, i aquesta sí que de lluny ens fa pinta de paradolmen. Realment, no sé perquè ens fa aquesta sensació, potser els anys que ja portem veient sepulcres d'aquest tipus. Realment, la sensació és encara més gran quan t'hi apropes i veus el mur de pedra en sec que hi ha empetitint l'entrada, que queda amb unes dimensions de 0.90 metres d'amplada per 0.80 metres d'alçada.
Pel que fa a la cambra utilitzada com a sepulcre, amida 3.80 metres de llargada per 0.80 metres d'amplada, per 1 metre d'alçada màxima. Tot i les creences de que és un paradolmen, no ha estat mai excavat, i és per això que en Xavier Niell Ciurana el col·loca, pel seu estil arquitectònic, vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, entre el 2700 i el 1200, si tenim en compte l'última revisió temporal d'en Josep Tarrús i l'Enric Carreras.
També segons en Xevi i el Pau Roig al seu llibre "Dòlmens, Coves i Menhirs", hi ha una cassoleta a la seva base que nosaltres no vam veure. Val a dir que tampoc no vam buscar gaire, perquè ell insereix una fotografia al seu llibre i és bastant clara, es troba per on pujaries a sobre de la tomba. Aquesta fa 10 centímetres de diàmetre i 2 de fondària, i va ser localitzada per ell mateix l'any 2004. Pel que fa a la seva datació, ens inclinem a datar-la com el sepulcre, vers el Calcolític/Edat del Bronze.
Tornem al camí principal i girem a la dreta tot fent pujada. Al poc, arribem al cim i el camí gira vers la nostra esquerra planejant pel cim de la muntanya. Als metres d'anar per aquesta plana, veiem un clar corriol en baixada a la nostra esquerra, que és preciós, molt verd i amb un munt de grans blocs decorant-lo. Després d'un abrupte pendent, veiem, a la nostra esquerra i a mitja baixada, un amuntegament de blocs. Entre aquests blocs, formen una escletxa que en el seu dia va ser utilitzada com a cavitat sepulcral. Ho podem assegurar ja que, a l'entrada d'aquesta cavitat, en Xavier Niell documenta un mur de pedra en sec que feia de tancament d'una cavitat sepulcral, un nou paradolmen anomenat L'Esquerda.
El jaciment fou descobert per en Xavier Niell Ciurana vers l'any 2008 i es tracta d'una cavitat natural creada per l'apilonament de gran blocs de granit amb les restes d'un mur de pedra en sec a l'entrada que ja hem esmentat abans.
La cavitat resultant de l'amuntegament fa uns 3 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 0.50 metres d'alçada màxima, mentre que l'entrada fa 0.80 metres màxim tant de per un costat com per l'altre.
Tot i que oficialment no s'ha excavat en cap ocasió, com hem dit abans, el mur de pedra en sec tancant la cavitat no deixa gaires dubtes, i en Xevi la col·loca temporalment vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, vers el 2700-1200 a.n.e.
Un cop visitada i fotografiada l'Esquerda, seguim la nostra ruta megalítica i prehistòrica tot apropant-nos a les cavitats de Serra Llarga I i II, que no es troben gaire lluny, de la zona de les Toixoneres, només hi ha 450 metres en línia recta.
Per arribar-hi, tornem al camí i el seguim tot fent baixada uns 550 metres des del corriol de les Toixoneres. En aquest punt, a l'inici d'una corba a la dreta, veurem una entrada com si antigament el camí anés recte en lloc de girar. Per allà entrem i busquem un corriol que ens porti direcció sud-est just en entrar; de fet, al principi vas quasi paral·lel a la pista. A uns 55-60 metres en línia recta de per on hem entrat, trobarem la cova.
Aquí tenim la cova de Serra Llarga I, descoberta per Ramon Niell Camprubí l'any 2009. Personalment, aquesta cova no l'acabàvem de veure amb una finalitat sepulcral, potser per trobar-se en alçada, però llegint a en Xevi ja ho dubtem més, ja que menciona que a una de les escletxes que hi ha a l'interior de la cavitat, que fa 2.50 per 1.40 metres, i una alçada màxima de 0.70 metres, resta taponada per diversos petits rocs que formen un petit mur de pedra en sec.
Tot i això diu que no te clara la seva funcionalitat, i que com la gran majoria del jaciments d'aquí, no ha estat excavat, no se li pot donar una cronologia.
Un cop trobada la I, anem a per la II, tot i que potser ja l'heu vista abans, ja que també es troba molt propera a Serra Llarga I.
Aquí teniu la cova de Serra Llarga II, que per nosaltres, i vist al lloc, té més possibilitats que la I en haver estat utilitzada com a paradolmen.
També va ser descoberta per en Ramon Niell Camprubí l'any 2009, sent una cavitat natural que sembla modificada per a una utilització funerària, més que res perquè al fons del que seria la cambra sepulcral hi ha una llosa clavada a terra en posició vertical, amb una aglomeració de rocs darrera seu, formant un petit túmul.
L'interior d'aquest més que probable sepulcre mesura 2.30 metres de llargada, entre 0.50 i 1.70 metres d'amplada, segons el lloc i 0.50 metres d'alçada màxima. Pel que fa a l'entrada a la cambra, fa 0.98 metres d'alçada per 0.40 metres d'amplada.
Com a tots els altres que veiem una probable utilització prehistòrica, el col·locarem a la línia temporal vers el 2700-1200 a.n.e.
Ara tornem a entrar al terme de Cassà de la Selva, on visitarem les inscultures del Puig de les Puces, que les trobarem tot tornant al camí i fent ara 180 metres de pujada, com si volguéssim tornar a les Toixoneres. A aquesta distància, virarem a l'esquerra per un ampli camí pel que seguirem rectes 650 metres, i llavors emprenem un altre que surt a la nostra esquerra i que és el que més ens apropa als gravats, ja que a uns 250 metres de fer aquest nou camí, surt un corriol a mà dreta que ens portarà directament a les inscultures del Puig de les Puces.
Descobertes per en Xevi l'any 2006, i, com es pot veure a la imatge inferior, es tracta de 13 cassoletes rituals insculpides en un aflorament de granit, les dimensions de les quals oscil·len entre els 5 i els 10 centímetres de diàmetre, per 0.5/2 centímetres de profunditat. Recomanem mirar la fitxa del blog, però bé, es troben molt desgastades.
A la part superior del bloc del costat, hi ha una cassoleta de 10 centímetres de diàmetre, per 3.5 de profunditat, que en Xevi classifica com a dubtosa. Ara, no dubta en posicionar les altres vers el 2700-2200 a.n.e., a l'era calcolítica.
Inserim un calc-dibuix del Club Alpí de Palamós.
 |
| Extret del 17 Itinerari megalític a les Gavarres i l'Ardenya |
Seguim la ruta i avancem pel caminoi uns 300 metres, punt on surt un camí a la nostra dreta, que caminarem durant 700 metres. Recorreguda aquesta distància, agafarem un nou camí a l'esquerra i avançarem uns 500 metres més fins trobar, a mà dreta, un corriol marcat amb amuntegaments de pedres. Entrant per ell, ens trobarem, en pocs metres, amb el què hem trobat com a Paradolmen de la Boca a algunes rutes de Wikiloc.
No hem trobat cap referència arqueològica d'ell, de fet només l'hem trobar referenciat pel company Montagut, de Wikiloc, però les dues lloses de la nostra dreta, i les pedres que hi ha a l'interior fan pinta d'haver estat col·locades intencionadament. Però la veritat, ens estranya que es trobi tant accessible i cap arqueòleg hagi dit res.
Prop d'aquí, es troba el Paradolmen o Cova de Pedres Grosses, però és impossible arribar des d'on som per la vegetació, així que tornem al camí per anar a per un altre. Avançant uns 50 metres, tornem a agafar un corriol desdibuixat, aquest cop a l'esquerra, poc abans de trobar-nos un arbre caigut barrant el pas. Endintsant-nos per ell, trobarem el Paradolmen d'en Jaume Abel.
Descobert per en Xavier Niell i Ciurana l'any 2006, ell ja el denomina paradolmen, sobretot veient la cambra funerària natural que queda sota del roc que li fa com de balma, que amida 3 metres de llargada per 1.5 metres d'amplada, i 0.40 metres d'alçada màxima.
El petit corredor d'accés era format per una llosa clavada, que encara resta en aquesta posició, i una altra que està estintolada a terra. Aquest faria originalment una alçada de 0.40 metres i una amplada de 0.86 metres. També a la part superior de la pedra més grossa, hi ha dos grans cassoletes, com les de la cova de Ses Falgueres i als volts de les Toixoneres.
Per acabar amb el jaciment, com a molts dels vistos avui, no ha estat excavat oficialment, però en Xevi el col·loca temporalment, per la seva arquitectura, vers el Calcolític i l'Edat del Bronze, entre el 2700 i el 1200 a.n.e.
Arribem al cotxe i emprenem direcció al nucli de Cassà per on hem vingut, i a 700 metres aturem al cotxe deixant-lo en algun racó. A aquesta distància, surt un camí a l'esquerra que emprendrem a peu durant 700 metres més fins a arribar a una bifurcació, on seguirem tot rectes deixant enrere un nou trencall a l'esquerra. Seguim rectes acabant-se el camp de conreu i començant zona de bosc, on ara emprendrem pel primer camí a l'esquerra, que és totalment reconeixible, ja que té uns pals o rocs (ara no recordem) impedint el pas, a banda de que es troba per sobre del nivell del camí per on hem vingut. Al poc, tornem a sortir al camp de conreu que hem vorejat fa poc, i ho tornem a fer, ara vers la nostra dreta. A uns 200 metres d'anar amb el camp a la nostra esquerra, el deixem seguint pel camí amb un xic de pendent i entrant de nou a zona boscosa. Al poc, hem de decidir si esquerra o dreta, doncs bé, a l'esquerra, i ara el seguim rectes fins que es creua amb un altre camí, en el que girarem a la dreta. Als 70 metres, emprenem ara vers la nostra esquerra per un altre caminoi que ens durà al poblat de Puig del Castell en uns metres més.
A la fotografia extreta del Google Maps, el nom del poblat no és erroni, es pot dir de les dues maneres.
Inserim una planimetria del poblat de l'any 2021, que és la més actualitzada que hem trobat, a l'estudi publicat el 2023, de: INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL POBLAT IBÈRIC DEL PUIG DEL CASTELL (Cassà de la Selva, Gironès). Autor: JORDI MERINO I SERRA. Juliol 2023.
Entrem al poblat travessant un tram que en el seu dia va ser muralla, trobant-nos amb un bosc prou net a l'inici que es va embrutant de sotabosc a mida que vas caminant cap els laterals. Si vas cap a l'esquerra, t'apropes a l'anomenat sector Llevant i cap a la dreta al sector Ponent, que és on es van focalitzar les excavacions des del 2001 al 2009, a càrrec de l'ajuntament de Cassà de la Selva.
Durant aquestes excavacions va sorgir el mur, que ens permet dir que aquest poblat fa uns 15000 m². Inserim una fotografia de l'imponent mur, que feia al seu dia entre 1.6 i 2 metres de gruix.
Òbviament, van sorgir restes de cases que eren adossades a aquest, fet típic en un poblat iber, i diversos contraforts.
També en el sector Llevant, que és l'excavat el 2001 a càrrec de l'empresa Janus i dirigits pels arqueòlegs Maribel Fuertes i Jordi Merino, a l'interior d'una de les cases es van inspeccionar un parell de sitges excavades al subsòl, que van donar a llum gran quantitat de restes arqueològiques (diferents estils de ceràmiques iberes, tègules romanes, fusaioles, monedes, imbrex, dòliums, pondus, etc.). Amb aquest material, es pot documentar que, com a poc, aquest sector del poblat fou utilitzat vers els segles IV-I a.n.e., tot i que també van sorgir algunes restes ceràmiques de Terra Sigillata Sudgàl·lica, que són corresponents al segle I de la nostra era, corresponents molt possiblement a una vil·la romana que es deuria construir aprofitant els fonaments ibers de l'antic poblat.
Les fotografies que vam poder fer no són gaire espectaculars que diguem, ja que aquest sector es troba bastit en terreny molt planer, i la natura ho oculta fàcilment, igual que en el sector de Ponent, d'on vam fer aquesta fotografia on s'observen dos murs amb poca potència en posició secant entre ells.
Però no acaba aquí, ja que també vam anar al vessant sud del turó, on es troba, com és d'imaginar, el sector sud, que és l'excavat a la dècada dels 60, i que l'ajuntament de Cassà ha anat mantenint net aquests anys. Per arribar-hi, tornem fins on hem entrat al poblat i, al poc de creuar l'accés, potser una mica cap al sud, trobem un corriol que al poc camí ens adonem que aquesta zona pot ser molt rica arqueològicament parlant.
I realment, tot i que el bosc ha anat guanyant terreny, hi ha zones on les restes són prou visibles, ja que per encabir i fer planeres les cases al desnivell del puig, les restes dels fonaments de pedra que es poden veure són prou grans.
Allà es va trobar quantitat de restes ceràmiques i diversos claus de ferro i bronze. Amb les restes recuperades en aquell sector, els arqueòlegs adverteixen que aquesta zona del poblat fou utilitzada fins al segle II a.n.e.
L'any 2023, es va tornar a estudiar, quan més que res volien definir totalment el perímetre del poblat, i després de la desbrossada feta per membres de la fundació Drissa, a l'excavació van sorgir uns 40 metres de muralla i tres cases, que utilitzaven aquesta com a paret de fons, fet típic als poblats ibers. També va sorgir un imponent contrafort a la part exterior de la muralla, que reforçava l'estructura a una zona de fort pendent i que és molt destacable per les seves dimensions, ja que fa uns 10 metres de llarg per uns 6 metres de desnivell.
Per acabar amb l'informe d'aquesta excavació, en detallen la gran visibilitat que hi ha des d'aquest puig, deixant palesa l'elecció d'aquest enclavament per a bastir el poblat.
I per si no en teníem prou, el setembre del 2025 estava preparada una xerrada informativa d'una nova adequació i prospecció del jaciment, prospecció de la que no en tindrem resultats fins ves a saber quan, però potser ens hi apropem per a veure net el jaciment.
Ara ja anem a visitar l'últim jaciment del dia, que es troba tot tornant del poblat al cotxe, les inscultures del Puig de l'Esquella.
Aquests gravats prehistòrics foren descoberts per en Xevi l'any 2006, i es tracten de dues cassoletes insculpides a dins d'un aflorament granític. La primera, la més petita, fa 7 centímetres de diàmetre per una fondària de 1.5 centímetres; la segona és molt més gran, amida 12 centímetres de diàmetre i arriba als 6 centímetres de profunditat.
Segons en Xevi, aquestes foren creades molt possiblement vers el Neolític i el Calcolític, vers el 4000 i el 2500 a.n.e., tot i que també podrien haver estat incises durant el Calcolític final i el Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.
Per acabar, cal dir que, com a mínim, ens deixem dos jaciments que teníem controlats, però el camí desapareixia quan faltava ben poc per arribar a un d'ells, i no portàvem eines com per a obrir-nos pas entre la exuberant vegetació. A la tercera esgarrinxada de les profundes, deixem la recerca amb el pensament de que ja vindrem en una altra època de l'any i més ben equipats. L'altre, tot i que vam passar ben a prop, se'ns estava fent fosc i vam decidir deixar-lo per a la següent visita també.
