Per a explicar aquesta nova ruta a terres del Solsonès, a la que visitarem una cova sepulcral i tres dòlmens, partim de la seva capital, Solsona. Sortim d'ella per la seva banda sud-oest, prenent la C-75 direcció Guissona i Cervera (C-451). Als 3 quilòmetres, la carretera creua una rotonda i nosaltres farem el gir a aquesta tot creuant la C-75. Just fer-ho, emprendrem per una pista asfaltada vers la nostra esquerra. Uns 350 metres més tard, surt un camí sorrenc que porta a una zona d'emmagatzematge al descobert de bombones de butà en uns 150 metres. Allà deixem el cotxe.
A peu, ens endinsem per un corriol que voreja el filat a la dreta de la porta d'accés d'aquest, i el seguim creuant un petit desboscat, fent una davallada abrupta cap a la vall quan el corriol es torna a apropar al filat. A partir d'aquí, seguirem un corriol desdibuixat que surt a la nostra esquerra i que encara davalla més. S'ha de dir que la cova sepulcral d'Aigües Vives no es troba lluny, a uns 40 metres de l'abrupta baixada, entre el camí sorrenc que hi ha més a baix i la zona d'emmagatzematge, a escassos 7 metres d'aquesta última, tot i que no és visible des d'ella, ja que queda sota.
Aquí teniu la balma sepulcral d'Aigües Vives.
Com diu l'Albert Fàbregas, es tracta molt probablement de la balma sepulcral prehistòrica més estudiada i esmentada de tota la literatura megalítica (hem trobat 20 mencions d'autors diferents, a banda de la del descobridor, i sense cercar gaire). Fou descoberta per Joan Serra i Vilaró l'any 1917, i ell mateix va excavar-la el mateix any, datant-la segons les quantioses restes recuperades vers el Calcolític i l'Edat de Bronze inicial. Quan es varen publicar els resultats de l'excavació l'any 1923, en Serra i Vilaró esmentava que, quan van descobrir la cova, aquesta encara conservava una de les lloses del sepulcre paradolmènic.
L'arqueòloga Mireia Pedro Pascual esmenta que, a la prospecció efectuada l'any 2002, les terres de l'interior de la cavitat encara conservaven estelles i fragments ossis humans. També segons ella, la cavitat té una llargada màxima de 5 metres, per 3 metres d'amplada i conserva 1 metre d'alçada. Aquestes mides varien prou de les que va donar en Serra i Vilaró en el seu dia, degut clarament al reompliment de la cavitat.
Ja per a acabar amb aquest sepulcre, tot i que ens podríem estendre d'allò més, farem un llistat de les restes recuperades documentades:
- Vasos campaniformes i un bol amb incisions.
- 1 colador.
- Diversos fragments ceràmics amb incisions.
- Vasos ceràmics reconstruïts sense decoració.
- Dues puntes de sageta en sílex amb aletes i peduncle.
- Fragments de ganivets i ascles del mateix material.
- Fragment de punxó en os.
- 41 botons d'os de diverses tipologies.
- 2090 denes de petxina.
- 116 penjolls de càrdium.
- 11 cranis de llop perforats.
- 1 dena de pedra negra.
- 1 dena de vèrtebra de peix.
- 3 punxons metàl·lics.
- 2 puntes de sageta metàl·liques.
- 1 punyal metàl·lic.
- 1 anell de plata.
- Restes d'ovicaprí, conill i ocell.
- Restes humanes d'un centenar d'individus (32 cranis conservats).
Els cranis humans estudiats són majoritàriament homes, de diverses edats, tot i que també hi ha dones i individus infantils. Totes les restes recuperades resten dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Ara, anem a veure dòlmens, visitarem la necròpoli del Solar, formada per 5 cistes i una mena de paradolmen, de les que només 3 cistes resten dempeus. Cal dir que aquest estil de sepulcre és datat al Neolític, vers el 4100-3400 a.n.e.
La número I, que vam visitar en realitat el 24 de gener de l'any 2015, es troba en un estat regular; la II, a la que en Serra i Vilaró va veure només dues lloses, però no va trobar resta alguna a l'interior i que ja no existeix lamentablement; la III, que va ser restaurada fa uns anys; la IV es conserva in-situ tot i que he llegit a algun lloc que està restaurada; la V està desapareguda, per no dir derruïda, tot i que Serra i Vilaró la va estudiar i sí que hi va trobar quelcom; i de la VI es diu que era de tipus paradolmen amb una balma que hi ha prop del mas, i que en Serra i Vilaró l'excavà amb resultats positius quan ja era derruïda.
Per arribar-hi, tornem a la C-75 seguint-la direcció Guissona i, al poc, ens desviem a l'esquerra per la LV-3002. A l'estona, ens desviem a l'esquerra, tot anant cap a El Miracle. El passem i, quan s'acaba el nucli, prenem una pista asfaltada que surt a la nostra esquerra. A poca distància, trobem un encreuament en el què girarem bruscament a la dreta. Seguim uns dos quilòmetres fins a arribar a la masia del Villaró, que creuarem pel mig, acompanyats per la cridòria dels gossos, i seguim pel camí uns 1500 metres més, llavors trobarem una bifurcació a la dreta que, en 500 metres, ens portarà a la masia del Solar (també amb gossos). Seguim uns 600 metres més i em sembla recordar que vam aparcar a la dreta de la carretera, aprofitant un espai existent.
Ja a peu, pugem al camp per conrear que hi ha just a sobre la carretera, el creuem tirant un xic a la nostra dreta i travessem el camp a través tot seguint corriols desdibuixats, sense pujar gaire, ja que el dolmen es troba a no massa distància del camp per llaurar. Buscarem fins a trobar un mur de pedra seca, a uns 15 metres del camp. El dolmen es troba entre el camp i el mur, enganxat a aquest últim.
 |
| Fotografia a 25/11/2023 |
La cista solsoniana del Solar I té una llargada de 1.60 metres, una amplada màxima de 1.03 i conserva 0.80 metres d'alçada, formant una planta rectangular. Dir també que el que Serra i Vilaró va pensar que era la coberta no pot ser, ja que les dimensions documentades de la llosa serien més petites que la coberta que necessitaria el megàlit. L'arqueòleg Josep Castany i Llussà, a l'igual que nosaltres, creu que podria ser una estela-menhir, si ens basem en la seva morfologia i dimensions.
Inserim planimetries dels sepulcres extretes de la tesi doctoral d'en Josep Castany i Llussà.
 |
| Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà |
Les troballes obtingudes per Serra i Vilaró, tot i que el sepulcre fou excavat amb anterioritat pels pagesos de la zona, es troben al Museu Diocesà de Solsona, amb un gruix de restes òssies, set peces triangulars de sílex i un fragment de punxó d'os.
 |
| Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà |
Pels materials recuperats i a falta de proves de C-14, podem datar aquest sepulcre a l'era neolítica, que va del 5500 al 2700 a.n.e., que ja ens encaixa amb la datació a aquest estil de sepulcre.
Ara, a 25 de novembre de 2023, tornem al lloc per a visitar la col·locada estela del Solar, de nou, al seu lloc després de la restauració dins del programa de Gegants Immortals. Desconeixíem que es trobava tan a prop del sepulcre i, de fet, quan vam venir el 2015, no vam veure-la, així com tampoc la possible coberta de la cista, que es veu estintolada a pocs metres del sepulcre a la fotografia anterior.
Segons en Carreras i en Tarrús, l'estela es va descobrir l'any 1916 pel Mossèn Joan Serra i Vilaró, i es tracta d'una estela possiblement antropomorfa que té tot el contorn molt ben polit, i unes possibles cassoletes molt petites. Ells li donen una llargada de 2.18 metres, 75 centímetres d'ample i 40 centímetres de gruix, i li documenten una construcció neolítica, de vers el 3900-3400 a.n.e.
Tornem al cotxe, i anem fins a la Masia del Solar, la creuem i, als 150 metres d'ella, veiem un camí sorrenc que seguim 950 metres fins a trobar una bifurcació on aturarem el cotxe. A peu, refem el camí pocs metres veient un caminoi que surt a la nostra esquerra. El caminoi empitjora als metres tornant-se un corriol desdibuixat i és molt desdibuixat a la part final, pel que és molt recomanable l'ús de GPS i bastant intuïció dolmènica, però bé, a la fi arribarem a la cista d'El Solà III o El Solar III.
 |
| Fotografia a 25/11/2023 |
Com els seus germans, fou descobert pel Mossèn Serra i Vilaró, que segons descriu, en aquell moment ja estava prou malmès degut al xaragall que passa just pel costat, que amb el desgast de l'aigua havia fet caure les lloses. El sepulcre va ser reconstruït a finals de la dècada dels 90 inicis del nou mil·lenni. Les dimensions que podem donar després d'aquesta acció són d'una llargada de 1.80 metres, 1.00 d'amplada i una alçada de 1.05 metres.
 |
| Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà |
Pel que fa a les restes arqueològiques recuperades al megàlit, Serra i Vilaró documenta un sol individu d'uns 50 anys. Però després, al moment de la seva neteja, van aparèixer fragments de dos cranis, restes d'extremitats superiors i inferiors i diverses peces dentàries. Segons Lluís Guerrero, aquestes restes són pertanyents a una dona d'entre 30 i 35 anys, un home de 20-30 i un infant d'entre els 10 i els 13 anys.
A banda, es va poder recuperar com a aixovar dels enterraments 1 collaret format per 9 denes de cal·laïta i dos semi-ullals de senglar, 1 petxina de càrdium perforada, 1 fulla de sílex, 2 fragments de punxó en os i 3 fragments d'ullal de senglar
 |
| Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà |
El següent megàlit el trobarem a només 12 metres metres en direcció nord, un pèl a l'est de l'anterior sepulcre. Veurem clarament la cista solsoniana d'El Solar IV a la part superior del túmul, just abans del rierol.
 |
| Fotografia a 25/11/2023 |
Creiem que el megàlit es troba exactament igual que quan el visità en Serra i Vilaró, ja que en el seu estudi dibuixa una planta exacta a la que es presenta avui dia. També deia que estintolades al costat de la cista hi ha tres lloses que serien la coberta, tot i que, segons Josep Castany i Llussà, en queden dues (a la fotografia, se'n veu una a l'immediat costat esquerre del sepulcre). També en Josep Castany documenta un rebaix típic de picapedrer a una de les lloses per a aixecar una de les de coberta fent palanca.
Les dimensions atorgades a aquest megàlit són una llargada de 1.74 metres, una amplada de 1.00 i una fondària de 90 centímetres.
 |
| Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà |
Pel que fa a les restes antropològiques recuperades del seu interior, en Serra i Vilaró només va guardar un crani, tot i que se sap que hi havien més restes òssies que ni tant sols es van documentar. Aquest crani es troba dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i va ser estudiat pel Dr. Lluís Guerrero i Sala, expert en antropologia, que diu que es tractaria d'un home de 20 a 30 anys.
També es va recuperar divers aixovar funerari dins la tomba.
 |
| Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà |
Del parament funerari, en destaquem 1 collaret de 14 denes de cal·laïta, 1 cargol marí amb perforació, 3 geomètrics de sílex, 4 fulles del mateix material i 2 fragments de ceràmica negrosa corresponents a diferents vasos.
Amb aquest últim sepulcre, donem la ruta per acabada, tornem al cotxe i, tot i que un pèl tard, anem a dinar, que ens ho hem guanyat.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada