TRANSLATOR

diumenge, 1 de maig de 2022

Poblat a Sentmenat II/Caldes de Montbui

Avui farem una petita excursió amb els nens i, per a començar la ruta, ens dirigim al polígon de Mas d'en Cisa, a Sentmenat. A peu, caminem pel carrer que queda més proper al terme de Caldes de Montbui, el carrer Gato Pérez, que seguirem direcció nord. Poc després d'uns  contenidors, prenem un carrer a la dreta, que també es diu Gato Pérez, i que, al poc d'anar per ell, es bifurca amb un camí sorrenc que surt a la dreta de l'asfaltat i que també rep el mateix nom. Seguirem per aquest 1.8 quilòmetres, lloc on trobarem un encreuament de camins fent cantonada amb un camp d'oliveres. A partir d'aquí, està senyalitzat, però bé, millor seguir tot rectes el bon camí de la nostra esquerra tal i com hem arribat uns 1100 metres fins a trobar un camí que ens sortirà a l'esquerra al vèrtex d'una corba a la dreta, i, que en poc més d'un centenar de metres, ens durà a les restes de l'antic poblat.

També hi ha una altra forma de pujar, que és per on vam anar nosaltres. Al final, l'explicaré, ja que en gran part és idèntica a aquesta, però té un tram de no arriba a 400 metres de corriol costerut pel mig del bosc.

És un petit poblat iber, bé, petit, he llegit que podria ocupar uns 15000 metres², dels que hi ha excavats 240. Aquest excavat ens permet observar un poblat que va perdurar en el temps, ja que segons la documentació que hem recuperat, a les seves excavacions s'han trobat prou atuells típics ibers, com romans, com medievals (de fet, hi ha una necròpoli d'aquesta era), com restes més antigues, pertanyents a l'edat del Ferro inicial o el Bronze final. Tot i això, el poblat està catalogat com a un poblat iber dels Laietans del segle VI a.n.e. cap a l'any 750 a.n.e.

Com hem dit abans, és un poblat que va perdurar en el temps i, per a que sigui més fàcil de veure, el millor és inserir una planimetria de l'espai excavat extreta de l'estudi de Fides, recerca i difusió històrica, estudi elaborat per Albert Fortó, Xavier Maese, Borja Pelegero, Jordi Pisa i Àlex Vidal.

Amb aquesta planimetria, podem veure les parts identificades del jaciment fins l'any 2004. Començarem pel més modern, ja que no va entrelligat amb cap altra de les capes arqueològiques, es tracta de la zona ombrejada on es llegeix necròpolis.

Aquest espai va ser excavat entre el 1984 i el 1992 per Llogari Sala i Sala, temps en què es van recuperar 14 tombes de lloses d'era medieval, on eren enterrats de 15 a 20 individus dels dos sexes i de diferents edats. Cap d'elles contenia cap tipus d'aixovar funerari, pel que seria el cementiri d'un hàbitat medieval que avui dia encara no s'ha localitzat.

Les altres dues clares etapes d'utilització van ser documentades a les excavacions de 2005 i 2007 i aquestes són les prehistòriques: una primera, ibera, i una segona, ibera ja romanitzada, tot i que, com també hem dit abans, han aparegut vestigis anteriors. Molt possiblement aquests eren pertanyents a hàbitats aïllats de l'Edat del Ferro o del Bronze, perquè, de fet, aquestes cases aïllades encara es documenten al segle V o VI a.n.e., just abans de la urbanització de l'espai en estil típic iber.

La segona etapa és a raó d'una clara reestructuració del poblat vers el segle I a.n.e. Aquesta queda detallada a la planimetria amb els dos tons de negre (no es veu gaire bé, però bàsicament es tracta d'una romanització evident de les llars), amb patis comuns a diferents estances.

D'altra banda, a la campanya d'excavacions de l'any 2007 es va poder certificar la importància comercial que tenia aquest indret a era romana, ja que els estudis numismàtics que s'han efectuat a les troballes li atorguen una datació d'entre el 54 i el 48 a.n.e. La importància comercial del poblat devia de ser deguda a l'artesania del ferro, ja que s'han trobat fragments de forns. També s'insinua el seu creixement durant els últims segles a.n.e., per la construcció de clavegueram, es va localitzar una nova estança amb 4 dolies al seu interior, pel que suposadament estem parlant d'un magatzem de gra.

També es van localitzar dos enterraments perinatals al sòl de les habitacions, una llar de foc, dues sitges excavades a la roca i un molí de rotació pel gra. A més, cal dir que les fotografies que hem vist del carrer principal del poblat són força espectaculars, enllosat de primera.

Per acabar amb la visita, ens fixem en la torre, que clarament no és prehistòrica. D'aquesta hi ha dos pensaments evolutius. Un que és una torre romana a la banda exterior, reomplerta amb una torre de l'alta edat mitjana, i l'altre és que les dues torres són de l'era alt medieval, afegint la interior per consolidar-la globalment. El que sí que queda clar és que per a la seva construcció es van utilitzar alguns rocs del proper poblat iber.

I amb això, ens acomiadem del poblat i tornem pel camí indicat del començament, preferim no baixar per on hem pujat!

L'altra forma de pujar és a uns 100 metres d'emprendre el camí des del camp d'oliveres, marxem d'ell per un camí prou més atrotinat que surt a l'esquerra amb fort pendent i, al poc, quan es fa planer veurem un corriol que s'endinsa al bosc a una corba a l'esquerra, aquest el seguirem, i en uns 370 preciosos metres, tot anant pel mig del bosc, sortirem als peus de la torre alt medieval.


Coordenades UTM(ETRS89):

Torre Roja o Puig Castellar31T 428572 4609451