Poblat Iber de Les Maleses, a Montcada i Reixac/Sant Fost de Campsentelles

Petita ruta la d'avui; per a nosaltres, prop de casa. Anem, com diu el títol de la publicació, a un punt entre Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. La caminada és curta ja que pots accedir amb cotxe fins ben a prop. Per fer-ho, agafem la carretera de la Conreria (B-500) i, al punt més alt, ens desviem a la dreta tot seguint un rètol senyalitzador de la casa de colònies de La Conreria, passem la imponent edificació, i seguim rectes per la carretera fins a la urbanització. Un cop a aquesta, buscarem el carrer Circumval·lació, que es troba a l'extrem esquerre del nucli de cases, tal i com hem entrat. Un cop al carrer, aturem el cotxe a la part més alta, d'on surt un camí que s'endinsa als boscos.

A peu, emprenem pel camí que comença amb un contundent pendent (diria que és el punt on més desnivell hi ha). Als 60 metres, desemboca en una pista planera i ampla, que agafarem vers la nostra dreta, passant una torre de vigilància. Nosaltres seguirem rectes pel camí principal, tot i que poc després d'aquesta torre surt un corriol que també t'hi duu. A més o menys 1.3 quilòmetres de començar la pista sorrenca, trobarem un caminoi que es bifurca a la nostra esquerra, aquest es bifurca al ben poc i seguim pel que va més a la dreta. A uns 190 metres, sortirem a un altre camí, pel que seguirem de nou vers la nostra dreta i aquest és el que ens portarà directament al poblat en un centenar de metres.

El poblat de Les Maleses és un poblat iber de la tribu dels Laietans, que té una extensió de 3322 metres², que fou erigit vers els segles IV-III a.n.e., i fou abandonat abans de la segona guerra púnica (219 a.n.e.). Tot i això, es documenta que la zona ja era habitada abans del seu urbanisme. 

Aquest poblat és conegut d'antic, es documenta la primera excavació vers l'any 1928, per l'Agrupació Excursionista de Badalona i es documenten un munt de campanyes d'excavació més des de llavors, per obra de diverses agrupacions excursionistes, però cal dir que també fou objecte de clandestines l'any 1980. Des del 1982 al 1985 es reemprenen les excavacions, i el 1988 es consolida el poblat.

Però el coneixement de l'hàbitat es multiplica des de l'any 2000, quan Mercedes Durán i Gemma Hidalgo assumeixen la direcció del jaciment. Documenten fins a 16 campanyes d'excavació.

Extret del web de la Diputació de Barcelona

Com podem veure a la imatge superior, les estances del poblat es troben edificades en bateria, a banda i banda d'un carrer central, utilitzant el mur defensiu, de 80 centímetres de gruix màxim, com a tancament de la casa, fet típic iber. Com podem veure, n'hi ha vàries (unes trenta), però n'hi ha quatre que destaquen per sobre les altres: la casa del moliner, la del ferrer, la que denominen com a casa de l'aigua i una casa d'una família reconeguda del poblat.

A la nostra visita, a primera vista, ja vam veure diverses coses que ens van cridar l'atenció, començant per l'absència de torre defensiva al costat de l'entrada del poblat, on clarament era el lloc perfecte. Llegint els estudis, hem trobat que n'hi havia una, de planta circular, que va ser destruïda en fer un tallafoc... m'estalvio comentaris.

Un cop dins el nucli iber del Turó de les Maleses, ens va cridar l'atenció la gran quantitat de sitges i fogars que hi ha.

Aquí ja vam començar a mirar més detingudament i vam veure un sistema de recollides d'aigua molt elaborat i interessant. Pel que hem vist als estudis, recollia l'aigua de totes les teulades del poblat i acabava en una gran bassa (reconstruïda), bastida al voltant d'un gran forat a la roca mare, que comunicava amb dos grans forats també a la roca, que quedaven a l'interior d'una de les estances. Un d'ells seria per acabar de deixar caure impureses al fons del pou i el segon per a tenir accés a l'aigua, el més neta possible.

Com una imatge val més que mil paraules, hem buscat alguna que donés a entendre el què hem intentat explicar, i l'hem trobat al web de la Diputació de Barcelona.

Extret del web de la Diputació de Barcelona

Seguim la visita veient les diverses estances, però anant a preu fet al final del poblat, per tenir una primera impressió d'aquest.

Val a dir, que la que més ens va impactar va ser l'última del poblat que atansa els dos costats del carrer i la part final d'aquest és, amb diferència, la més gran del poblat... al croquis que hem inserit anteriorment està pintada de color taronja. Es tracta clarament de la casa de la família distingida del poblat que abans hem fet menció. Aquesta consta, segons la Diputació de Barcelona, de 103.17 metres², amb 12 estances i una zona de reunió-culte oberta al poblat.

Es creu que és un recinte dedicat al culte ja que al voltant d'aquesta estructura circular, que té una alçada de 60 centímetres, es varen trobar a l'excavació del 2014, un munt de restes d'objectes rituals de l'era, i ceràmiques iberes catalanes procedents del taller de Roses, i púniques de Cartago i Eivissa.

Ara, Mercedes Durán, Gemma Hidalgo i Pedro Ortiña, a l'estudi del 2000-2002, ho veuen d'una altra manera, no incloent la zona de culte i dividint el que documenta la Generalitat en dues cases, deixant en 6 estances aquesta i una extensió de 52 metres², dividits en dos nivells d'alçada, seguint la davallada natural de la roca.

A aquesta casa i sense entrar a valorar si tenia 6 o 12 estances, ni la interpretació dels autors, s'hi van trobar restes de diversos atuells que permetrien assegurar que una de les estances era una cuina amb estris excepcionals, com per exemple un clemàstecs per a fumar la carn o el peix, a banda clar d'estris més habituals com un forn o una llar de foc.

A banda d'aquesta gran casa, es documenten tres fogars enganxats a les parets per donar escalfor a la gran casa ibera, i diversos magatzems.

D'aquí, ja anem de tornada a l'inici del poblat, i ens aturem a la casa del moliner. Aquesta, segons la Diputació i els ajuntaments de Montcada i Sant Fost, d'uns 80 metres², dividits en 6 espais. L'excavació va donar a llum diversos estris per a moldre cereal, entre ells, un molí de rotació barquiforme, i un molí  de vaivé, que segons ells no seria d'ús individual de la casa, ja que abastirien el consum de tot el poblat. 

També destaquen un dels recintes com a espai sagrat, ja que a ell es van localitzar diversos fragments de peveters dedicats a  la deessa de la fertilitat dels camps i la natura Tànit (púnica), o Demèter (grega).

Seguim caminant i trobem la casa del ferrer, que com l'anterior, a simple vista es veu com una casa normal del poblat, però a l'excavació es van recuperar elements propis d'especialització en metal·lúrgia, com són forns de reducció i de forja, dues encluses, una llar de foc amb canalització d'aire, juntament amb un motlle de sivella, diversos penjolls i dracmes emporitans.

En aquest hàbitat iber, s'hi han recuperat ceràmiques de diversos estils, fet que dona a entendre la comercialització que devia haver a la contrada; com hem dit abans, ceràmiques del taller de Roses i púniques, però també ha sorgit ceràmica grisa de la costa catalana, ceràmica a mà, ibera comuna oxidada i àmfores púnico-ebusitanes.

Ja per últim, documentarem un roc gravat que es va recuperar al poblat vers l'any 2015 i que fa ja anys vaig anar a visitar amb l'amic Joan Boter, de Montornès. Recordo que la tenien en una caixa, en una habitació fosca (pot ser que fos l'arxiu), i que no ens van deixar fer-li cap fotografia. Ara es troba exposada al Museu municipal de Montcada.

A falta de fotografia, inserim un dibuix extret de l'estudi de Pablo Martínez, Mercedes Durán, Gemma Hidalgo i Jordi Chorén.

Extret de: Una pedra amb gravats, troballa d'interès al jaciment de Les Maleses

Aquí tenim el roc, que amida 50 centímetres d'amplada, per 43 d'alçada i 53 centímetres de profunditat, i pesa just 80 quilograms. Segons els autors esmentats, els gravats s'han fet per repicat amb algun tipus de cisell metàl·lic, i d'entre totes les línies gravades es pot veure al centre el que els autors denominen com a un punyal de tipus bidiscoïdal (tot i que no es posen d'acord amb quin tipus de punyal bidiscoïdal és). Les altres línies que hi ha gravades són clarament posteriors.

Per acabar, podem dir que aquest tipus de punyals no són comuns en la cultura ibera, sent-ho més aviat de la celtibera, vers finals de segle IV a.n.e. Però, cal dir que al jaciment del Turó del Vent, a Llinars del Vallès, es van recuperar dos ganivets d'aquest estil. I sabent això, m'he volgut informar més i he trobat que se sap que hi havia un centre de producció d'aquests tipus de punyals a la zona de l'alta vall del riu Duero, i que des d'allà es van produir filtracions a diversos llocs, d'entre elles, a les terres dels laietans, vers el segle III-II a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Les Maleses o Turó de les Maleses o Turó del Pi Candeler: 31T 435239 4593778