TRANSLATOR

divendres, 18 de febrer de 2022

Dòlmens als Pyrénées Orientales I

Toca cap de setmana amb els Lara Ranchal, l'Alberto i la Dominique, i aquest cop també amb en Pere. Anem a la zona del Rosselló, on hi ha una important concentració megalítica.

Realment, les dues rutes que vam fer aquest cap de setmana van ser preparades per l'amic Manolo i, val a dir que, amb només dues rutes vam veure un bon grapat de megàlits... a la d'avui en veiem un total de 7, tots ells sepulcres.

Comencem la ruta a Sant Miquel de Llotes, des d'on seguim la carretera D2 direcció sud, sud-est, creuant la barriada de Les Masus i conduint 4.4 quilòmetres. En aquest punt, veiem un rètol a l'esquerra indicant "Dolmen". Nosaltres vam aparcar allà, tot i que es pot arribar amb el cotxe fins el primer sepulcre, que es troba caminant tot rectes per la pista principal 800 metres, punt on surt una nova pista a la nostra esquerra que et duu al dolmen en 70 metres.

Veiem el restauradíssim dolmen de la Creu de la Llosa o Creu de Falibe. Val a dir que gairebé tots els dòlmens que veurem avui han patit una forta restauració.

La restaurada tomba serà per a nosaltres el centre de la petita caminada que farem tot seguit per a visitar els propers sepulcres.

Del dolmen pròpiament dit, sabem que la cambra fa 2 metres de longitud, per 0.90 metres d'amplada i uns 0.60 metres d'alçada. El modern túmul no sé si està fet tal i com deuria ser dimensionalment l'original, però, segons la documentació trobada, aquest tindria un diàmetre d'entre 8 o 9 metres. Sobre d'ell, s'hi han trobat fragments ceràmics que donen un clar senyal d'anteriors violacions del sepulcre, que, per cert i segons les ceràmiques trobades, fou construït entre el 1500 i el 1400 a.n.e., quasi a la fi del Bronze mitjà, i va ser reutilitzat vers el 1100 i el 850 a.n.e., i a l'època romana.

Inserim la planimetria que presenta Jean Abélanet en el seu llibre d'itineraris megalítics al Rosselló i els Pirineus nord catalans.

Extret d'"Itinéraires Mégalithiques"

A molts dòlmens francesos, els hi han fet aquest fals túmul tot envoltant el sepulcre, imitant l'original que aguantava l'estructura de la cambra i el seu corredor. Com diem, no sabem si les seves dimensions són com les de l'original, però, com a mínim, ens va anar genial per a veure la impressionant llosa de coberta, que té infinitat de reguerons, creus i cassoletes... a comptar entre 23 - 27 creus i variants, i entre 130 - 137 cassoletes.

Inserim el dibuix en planta que presenta Jean Abélanet en el seu llibre d'tineraris megalítics.

Extret de "Itinéraires Mégalithiques"

Tot seguint la ruta preparada pel Manolo, anem a visitar el sepulcre del Serrat d'en Jacques, que es troba tot pujant el turó per un corriol que surt al costat de la Creu de la Llosa, amb un pronunciat pendent a estones. Són tres minuts a molt estirar, uns 220 metres. Com es pot veure, també té restaurat el túmul que l'envolta.

Va ser descobert per Eugène Devaux, bé descobert, ja era conegut des del segle XIX, però ell fou el primer en citar-lo el 1934. Però no fou fins el 1949, quan Pierre Ponsich o Pere Ponsich el va estudiar. El sepulcre és un dolmen de corredor, mal restaurat vers el 1994  i, com hem dit abans, just al costat del dolmen de la Creu de la Llosa, a uns 240 metres de distància.

Com es veu a la fotografia, la llosa de coberta està trencada, la part que falta tapant el dolmen sembla que és la que es veu estintolada sobre el túmul... la qual cosa em fa pensar si veritablement el túmul en aquest indret està intacte, o bé l'han col·locada a sobre a la reconstrucció del sepulcre. A banda d'això, cal esmentar que la llosa de coberta esmentada té una gran cassoleta insculpida.

Inserim la planta existent al llibre d'itineraris megalítics de Jean Abélanet.

Extret d'"Itinéraires Mégalithiques"

A l'excavació del megàlit, Pere Ponsich va trobar diversos fragments ceràmics campaniformes, corresponents des del Calcolític a a l'edat del Bronze. La cambra del megàlit fa uns tres metres de llarg per 1.80 metres d'amplada a la seva entrada, i 1 metre a la capçalera del sepulcre, fent així que tingui una forma un pèl trapezoïdal. 

Avancem una miqueta més pel mateix corriol, només uns 40 metres, per a trobar l'abric du Vengeur. No tenim la certesa de que sigui prehistòric perquè no hem trobat referències en aquest sentit, però sí que ho sembla morfològicament.

I també disposa d'una altra "cambra" just al costat. Semblen cavitats aprofitant rocam existent...

A més de la morfologia, tenint en compte la proximitat a un munt de megàlits, per què no pensar que podrien ser sepulcres en forma de paradòlmens? Tot i que no hem trobat informació arqueològica, sí hem trobat mencions de diversos arqueòlegs catalans i francesos.

Tot seguit, desfem el camí fins el dolmen de la Creu de la Llosa i anem al dolmen de Puig del Fornàs o Coll de la Creu de Falibe, tot accedint al turó del davant per un corriol que el va vorejant i que surt prop del dolmen de la Creu de la Llosa creuant el camí principal. Des de l'inici del camí fins el dolmen, recorrerem 400 metres.

Tots ens van semblar idèntics (érem novells en això del megalitisme), però bé,  si et fixes en les lloses de la cambra, es veu ràpid que estem visitant un nou megàlit, però és que realment s'assemblen molt, aquests tres sepulcres, més que res per la restauració efectuada.

El megàlit fou descobert l'any 1976 per uns caçadors. El mateix any, Henri Baills l'estudià i també es va protegir oficialment.

El corredor de 4 metres de llarg es troba peculiarment no alineat amb la cambra sepulcral, fent forma de "q". La cambra, de 2 metres de llarg per 1 metre d'amplada, està coberta per dues lloses gravades amb diverses cassoletes i creus. La cambra sepulcral està envoltada per un cròmlec d'uns 8 metres de diàmetre.

A l'excavació de la cambra efectuada per Henri Baills, varen sorgir dos fragments de bronze (un anell i un fil), i un parell de fragments ceràmics, un d'ells d'era medieval, fet que assegura la seva reutilització a aquesta època. Pel que fa a restes antropològiques, aparegueren totes en el túmul, el que fa pensar en una espoliació del megàlit. En el túmul, també aparegueren diverses restes ceràmiques del Bronze Mig - Final (vers el 1200 - 1000 a.n.e.), pel que es creu que fou construït cap aquesta última edat, i que fou reutilitzat a l'època medieval.

Baixem del turó i tornem al cotxe per apropar-nos al dolmen de Mas Payrot I o Masos I, també conegut, en menys mesura, com a Canalettes. Per arribar-nos-hi, anem direcció Sant Miquel de Llotes per la D2 durant 2 quilòmetres, lloc on trobarem una entrada a mà dreta amb la indicació Mas d'en Peyrot (crec que Peyrot en francès, Payrot en català). Seguim el camí enquitranat fins al primer desviament a l'esquerra, just al vèrtex d'una pronunciada corba a mà dreta.

A peu, seguim pel camí sorrenc i, poc després de la primera corba, que es troba a uns 100 metres d'emprendre la marxa, agafem un corriol que ens sortirà a mà dreta i ens aproparà al dolmen. Però no us penseu que va ser fàcil, primer pel camí d'accés, i segon per a trobar-lo, a banda de que té un fort pendent, tant de pujada com de baixada... i com hem dit, després cerca el dolmen, perquè el caminet existent no t'hi porta. El trobarem al cim del turó, sense camí definit, potser un pèl desbrossat, però bé, et quedes tot esgarrapat per les plantes.

Les dimensions del Mas Payrot I són difícils de determinar donat el seu estat ruïnós, però es pot estimar una alçada màxima de 1.23 metres, una longitud de 2.15 metres i una amplada de poc més d'1 metre.

Fou descobert per Pere Ponsich el 26 de novembre de 1959 i ell mateix el va fer inscriure a la llista de monuments històrics francesos.

Seguim caminant pel cim de la muntanya, direcció oest, fins a trobar les restes del megàlit de Mas Payrot II o Els Massos II a uns 110 metres, que al final són més, ja que, òbviament, el recorregut no és en línia recta, però bé, que és a tocar. Com es veu a la fotografia, les lloses que resten del sepulcre han estat reutilitzades com a parapet pel punt de tir de caçadors.

La primera cita d'aquest dolmen va ser feta per Jean Abélanet el 1966. De l'esquema de lloses del llibre d'aquest autor, podem determinar unes dimensions màximes aproximades de la cambra de 1,90 metres de llarg, 1,10 d'amplada i 0,83 d'alçada conservada.

Baixem del turó per un corriol fins el camí des d'on hem emprès el corriol de pujada, és complicadet, complicadet, però bé, a lliure elecció, perquè la baixada del turó per on hem pujat, deu ser complicada també.

Tornant a terra més planer, encaminem cap al cotxe i, anem a visitar el sepulcre de Mouillières, també conegut com a Camp Gran I. Hi ha diverses formes d'arribar; nosaltres anirem per les carreteres més importants, tot i fer un xic de volta, ja que, per anar ràpidament, hem d'anar per camins privats o d'accés restringit, i no ens va de 5 minuts. Arribarem al sepulcre tot seguint la D2 durant 3.7 quilòmetres, tot creuant el nucli de Sant Miquel de Llotes. Aquí, emprenem la D16 cap a la nostra esquerra i la seguim 2.3 quilòmetres. En aquest punt, agafem una pista sorrenca que surt a mà esquerra i la seguim tot recte 3.2 quilòmetres, lloc on veurem un altre camí sorrenc que surt vers la nostra esquerra, just on hi ha una moderna edificació també a mà esquerra, aquí deixem el cotxe.

Uns 200 metres més tard, després d'una corba i pocs metres després d'un camí, emprenem un corriol, a mà dreta, que seguint-lo arribem a la tomba en uns 130 metres... però ara que fem l'actualització a dia 30 d'abril de l'any 2022, no sabem si realment les coordenades que tenim són les exactes, o el megàlit es troba just al corriol d'accés.

Del megàlit de les Mouillières, no hem trobat gaire cosa, només que faria unes dimensions d'1 metre per uns 80 centímetres. Com es pot veure, està molt malmès, restant en peu dues lloses laterals i la de capçalera. Tot i això, pel que en queda de la seva estructura, es pot datar vers la segona fase megalítica vers el IV- III mil·lenni a.n.e.

Ara anirem a visitar el germà II de Camp Gran, que el trobarem fàcilment tornant fins al cotxe i seguint pel camí direcció nord uns 120 metres més, lloc on enfilem per un altre camí que surt a mà esquerra i que seguim 170 metres, tot trobant la tomba de Camp Gran II o Rières, just a la dreta del camí, i abans que aquest empitjori notablement.

Quina pena... l'actualització ha estat promoguda per la visita a aquesta tomba megalítica, i acabem de saber que la llosa de coberta es va trobar estintolada a la paret del darrera de la tomba tot just fa 1 mes, a la fi, què hi farem!

Cercant informació del megàlit, hem trobat que els dos germans de Camp Gran foren descoberts el 1989 per Guy Ibergay, que no en descriu res de res, ni en dona la seva ubicació.

D'aquest dolmen en podem dir que segons els experts francesos es tractaria d'un dolmen simple de petites dimensions, 1 metre de llargada per 80 centímetres d'amplada, que conserva restes del túmul i que seria datat al Calcolític.

A les excavacions efectuades s'hi va recuperar ceràmica de l'edat del Bronze.

Ara, anem a visitar l'últim sepulcre del dia, el dolmen del Coll de la Llosa. Per arribar-nos-hi, el millor és tornar al cotxe i seguir tal i com hem arribat 1.3 quilòmetres, punt on deixem el cotxe veient un camí que surt a la nostra dreta i un corriol que mena vers la nostra esquerra. Seguint aquest últim, arribem al megàlit en 1.3 quilòmetres més. Crec recordar que el preciós i definit senderó està senyalitzat fins a la tomba. Si realment no ho està, el millor és tirar de GPS per si de cas. Però bé, que és seguir el senderó uns 1.2 quilòmetres i girar a la dreta per un altre per a fer l'últim centenar de metres.

De nou, el sepulcre ha estat totalment rehabilitat en el mateix estil que els primers del dia en una clara posada en valor del monument.

Aquest sepulcre de corredor té una cambra trapezoïdal de 1.80 metres de longitud, per una amplada variable entre 1.00 i 1.30 metres. Pel que fa a l'alçada, no arriba a 1.50 metres. Es troba envoltat per un túmul de 10 metres de diàmetre.

A més de tenir un nom semblant al del primer megàlit del dia, també té una coberta plena de gravats, principalment cassoletes i creus.

Fou estudiat per Eugène Devaux l'any 1936. Més tard, el citen en els seus escrits, Pere Ponsich i Maurice Iché, Lluís Pericot i Jean Abélanet.

De fet, aquest últim presenta una planimetria de l'antiga tomba.

Extret d'"Itinéraires Mégalithiques"

Bé, com ja he dit abans, aquest és l'últim d'avui, tornem al cotxe i anem cap a la casa que havíem llogat per aquell cap de setmana, amb parada prèvia al supermercat... dutxa, sopar i dormir, que demà ens esperen més antics monuments.


Coordenades 
UTM(ETRS89):

Creu de la Llosa o creu de Falibe: 31T 470777 4720263
Serrat d'en Jacques: 31T 470990 4720343
Abric du Vengeur: 31T 471018 4720364
Fornàs o Coll de la Creu de Falibe: 31T 470520 4720017
Mas Payrot I, Masos I o Canalettes: 31T 470475 4721185
Mas Payrot II o Masos II: 31T 470371 4721217
Mouillères o Camp Gran I: 31T 468141 4721189
Rières o Camp Gran II: 31T 467838 4721443
Coll de la Llosa: 31T 467680 4719859

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada