Espai dedicat a la difusió de la cultura prehistòrica, principalment la megalítica, a través de les nostres rutes. Donat que aquest camp és molt extens, no disposem de temps material com per explicar les rutes immediatament, però mantenim actualitzat el plànol, tot i no descriure l'itinerari.
dimarts, 28 de febrer de 2017
Menhir a Botarell
dissabte, 18 de febrer de 2017
Dòlmens a Colera I i Llançà I
Per la seva tipologia, pot datar-se cap a meitats del IV mil·leni a.C., dins del Neolític mitjà.
Finalitzada la visita dels sepulcres del voltant del Puig d'Esquers, fem un intent d'arribar a l'ermita de Sant Miquel de Colera, però desistim perquè ha plogut molt últimament i la pista que hi porta està impracticable amb un cotxe com el nostre. Com hi tornarem per veure la resta de dòlmens de la zona, ja ens hi acostarem en una altra ocasió.
divendres, 3 de febrer de 2017
Megàlits a Romanyà de la Selva IV i Calonge III (actualitzant)
A la fi, avui ens decidim a anar a l'últim megàlit descobert de què tenim notícies. Es troba a Romanyà de la Selva i arribar-hi és força fàcil, així que ens ho podem permetre!
Anem fins a Romanyà i passem el nucli com si anéssim cap a la urbanització de la Roca Malvet. Just on surt el desviament a la dreta cap a aquesta urbanització, a l'esquerra surt un camí de sorra, transitable en cotxe només si aquest és un 4x4, que baixa cap a la Vall dels Molins. Seguim aquest camí i, als 350 metres, trobem una bifurcació, on agafem la pista de la dreta. En 650 metres més, trobem, a la nostra dreta, un túmul sobre el qual s'ubica el dolmen de les Ginesteres (inicialment anomenat Can Reparat).
Respecte a les dimensions, de manera grollera vam mesurar la coberta, de 1.30 metres d'amplada per 2.00 de longitud, i l'alçada visible de la capçalera, 75 centímetres per la part exterior de la cambra.
Fins que no hi hagi resultats de l'excavació no podem datar-lo amb exactitud, però, per si no n'hi havia prou amb les covatxes i dòlmens que es troben a la zona, es va localitzar als voltants del megàlit dos fragments de molí de vaivé de era neolítica.
Tornem de nou al cotxe i ens dirigim a la urbanització de La Roca d'en Malvet, que és on es troba el magnífic dolmen de Mas Bousarenys, el que vam visitar a la ruta de Dòlmens i menhirs a Romanyà de la Selva i Santa Cristina d'Aro, però no ens hi parem. Anem pujant per l'allargada urbanització fins a sortir d'ella i anar a petar a la carretera atrotinada que porta a Romanyà, en la que virarem a la dreta. Ens pocs metres, l'asfalt millora considerablement, i començarem a veure a banda i banda de la carretera camps de golf. El menhir "pijo" es troba a un dels camps de la nostra dreta, davant d'un llac (es veu des de la carretera).
El megàlit fou traslladat uns pocs metres, ja que on es trobava, ara hi ha un llac artificial del camp de golf, pensem que és just el de darrere.
Comentar també, que en la seva part superior s'hi han trobat restes de plom, fet que fa pensar en una possible cristianització del megàlit en el seu dia (per sort, "esborrada del mapa").
Com encara queda una estona de claror, ens acostem a Calonge a visitar un paradolmen i una cova sepulcral. Per arribar-hi, des de Romanyà agafem la carretera GIV-6612, que duu a Calonge passant per Cabanyes. Després de 10.4 quilòmetres, arribem a una rotonda i agafem la segona sortida, en direcció a Palamós, Calonge i Sant Antoni. A la següent rotonda, agafem la primera sortida i trobem una tercera rotonda, on també prenem la primera sortida. Pel carrer del Vi, voregem el polígon i anem paral·lels a l'autovia C-31 fins que trobem un pont a la nostra dreta, per on seguim. Anem per l'altra banda de l'autovia i deixem a la dreta el desviament cap a Mas Palli dels Vilars. El carrer pel que anem torna a travessar l'autovia, aquesta vegada per sota, i just després surt un camí sorrenc a l'esquerra que s'enfila per la muntanya. Amb un 4x4 podríem pujar-hi bé, però nosaltres pugem uns metres i aparquem per acabar el camí a peu. Passem de llarg una pista ampla a mà esquerra i seguim pujant uns 310 metres. En aquest punt, veiem un corriol a la dreta, que serà el què agafarem després per anar a la cova, però ara continuem uns 150 metres més, fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa a un bosquet. Ara, el més pràctic és tirar de coordenades perquè hi ha petjades per tot arreu i és complicat explicar-ho. El què hem de fer és entrar al bosquet i anar en direcció oposada a la que portàvem pel camí i acostant-nos a la cinglera que queda sobre l'autovia. Si no ens perdem gaire, arribarem al paradolmen del Mas Palet dels Llops.
Aquest paradolmen consta d'una cavitat, amb una gran cassoleta, i unes lloses fent de parets del corredor.
Va ser descobert el 2008 per Montse Pérez, treballadora de l'Ajuntament de Calonge, durant una visita a la zona afectada pel desdoblament de l'autovia C-31. Per sort, finalment, aquest jaciment no ha estat afectat per les obres d'ampliació.
Desfem el camí fins el corriol indicat abans i el seguim 200 metres. En aquell punt, trobem a la nostra dreta la Cova del Ronquillo.
Aquesta cavitat natural amb possible ús sepulcral es troba sota una gran roca de 3.50 metres d'alçada i té unes dimensions de 1.60 metres d'amplada, 1.50 metres d'alçada i 3.50 metres de fondària. Si ens hi fixem, el seu sostre conté múltiples cassoletes, però aquestes són naturals. També podem veure que els laterals s'han omplert de pedra per a que la cavitat quedés tancada fins el nivell de terra. A la seva excavació, van aparèixer tres fragments de ceràmica a mà i un còdol trencat.