Menhir a Botarell

Avui, farem la visita més ràpida de tot el blog per visitar el menhir més meridional de Catalunya. Aquest es troba a les terres tarragonines del Baix Camp, concretament a un petit poble anomenat Botarell.

A Tarragona, hi ha pocs dòlmens i menhirs, però, "curiosament", sí que s'hi han trobat diversos poblats Ibers, inscultures i pintures... No som experts, però segons el nostre criteri deu tenir molt a veure la invasió romana i la construcció de la ciutat de Tarraco.

Bé, per arribar al menhir d'avui, deixem l'A-7 per la sortida 1143, prenent la T-312 cap a Montbrió del Camp. Travessem el poble sense deixar la carretera fins a trobar-nos amb una rotonda, a la que agafarem la primera sortida, tot prenent la T-320. Aquesta és la que ens portarà, en uns 1200 metres, al menhir de La Pedra Fita, que queda a la part esquerra de la carretera, situat al cim d'un monticle metàl·lic que l'hi han fet recentment.

Ens trobem davant d'un monòlit de granit de 2.72 metres de longitud, 55 centímetres d'ample i 35 de gruix, i amb un pes aproximat de 1500 quilograms. Aquest menhir fou trencat als volts dels anys 50, i restaurat el 2004 per Judit Birosta i Carolina Jorcano, sota la coordinació d'Àngels Jorba, d'aquí les franges que es veuen ajuntant els dos rocs.

En aquest preciós menhir, podem avistar fàcilment unes quantes de les 10 cassoletes que té a la seva part inferior davantera (algunes queden cobertes pel monticle), 1 al bell mig en la posterior, i 3 creus gregues a la part superior davantera. 

Al poble de Botarell, també es van trobar restes de dos hàbitats d'era prehistòrica, extraient de sendes excavacions restes de sílex i fragments de ceràmiques, de les quals no disposo de datació, no com del gran roc, al que se li suposa una antiguitat de cap el quart o tercer mil·lenni a.C., això vol dir que és d'era neolítica o bé calcolítica.

Coordenades:

Menhir de La Pedra Fita: UTM(ETRS89): 31T, 331449, 4555590

Dòlmens a Colera I i Llançà I

Avui, ens acostem a la zona nord de l'Alt Empordà per visitar el conjunt megalític que es troba al voltant de la maca ermita de Sant Miquel de Colera. Som conscients de que no aconseguirem veure'ls tots perquè el ritme que portem ara amb els nens no permet gaires visites, però hi tornarem.

Per arribar agafem la N-260 en direcció a Portbou. Passada la platja del Garbet i a l'alçada del quilòmetre 12, agafem la pista que surt a mà esquerra cap a sant Miquel de Colera. Es troba en força bon estat, pel que continuem amb el cotxe. Després de 3.6 quilòmetres, hem de fer una ziga-zaga: primer girem molt tancats a l'esquerra (prenent la tercera pista) i, als 90 metres, girem molt tancats de nou, però aquest cop a la dreta. Seguim 500 metres més, passem de llarg una pista que surt a la nostra dreta, i poc després ja veiem un dipòsit d'aigua que queda dalt d'un turó a la nostra esquerra i una pista que baixa cap a la vall, també a la nostra esquerra. Agafem aquesta pista i continuem uns 740 metres. Deixem el cotxe i pugem a peu per la vessant de la nostra dreta (el camí es troba senyalitzat) fins a trobar el dolmen del Mas Patiràs o Puig d'Esquers III.

Aquest megàlit, de quars blanc, és un possible sepulcre de corredor, però la seva tipologia no es pot assegurar, ja que no ha estat mai excavat i el seu estat no permet veure-ho clarament. Les lloses existents, tot i haver estat desplaçades, semblen determinar una cambra trapezoïdal de 1.70 metres de longitud, per 1.10 d'amplada i 1.08 d'alçada màxima. Es conserven restes de túmul, de tendència circular, d'uns 8 o 9 metres de diàmetre i format principalment per pissarra, quars blanc i sorra.

Va ser descobert el 1986 per dos membres del GESEART, Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero. Suposant que es tracta d'un sepulcre de corredor, Josep Tarrús el data a la segona meitat del IV mil·leni, dins del Neolític mitjà.

Seguint el camí que ens ha dut al dolmen del Mas Patiràs, podríem tirar amunt cap el Puig d'Esquers, però com anem amb els nens i el pendent és dur, preferim baixar, visitar les restes d'un dolmen molt proper (de fet, visible des del dolmen del Mas Patiràs) i acostar-nos al puig des de l'altra vessant. Així doncs, tornem al cotxe i ens dirigim al dipòsit d'aigua que hem passat fa una estona i agafem la pista per la que hem arribat cap a l'esquerra. Al poc, en uns 90 metres, les restes del sepulcre del Pla dels Capellans quedaran a la nostra esquerra enfilant-nos al turó. 

Lamentablement, aquest dolmen va ser destruït el 1975 per les màquines que preparaven feixes al terreny, i el què es veu a la foto són les úniques restes visibles, un fragment de la llosa de coberta, que com el seu veí, també és de quars blanc.

Aquest megàlit va ser descobert entre el 1948 i 1950 per Joan Garriga i Pujol, qui va publicar-lo amb un dibuix de planta, fet que ha permès saber que es tractava d'un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal amb passadís estret. Com el de Mas Patiràs, es pot incloure dins de la segona meitat del IV mil·leni a.C. 

Seguim endavant per la mateixa pista per a acostar-nos el màxim possible al Puig d'Esquers. Després d'uns 615 metres, veiem a la nostra esquerra un camí a peu que s'enfila cap al puig. Deixem aquí el cotxe i el prenem. Als 750 metres, ens trobem amb una cruïlla de camins, on nosaltres agafem el primer que queda a la nostra esquerra. Uns 280 metres més endavant arribem al puig. Nosaltres el vam vorejar per l'esquerra esperant trobar les restes del desaparegut dolmen de Puig d'Esquers II, però, allà on marquen les coordenades d'en Josep Tarrús, vam veure molta pedra i molt pedruscall trencat, sense trobar restes evidents del megàlit, així que vam continuar cap a l'altre sepulcre. Puig d'Esquers II, igual que el del Pla dels Capellans, va ser destruït el 1975 per màquines forestals que preparaven la zona per a replantar arbres... una pena perquè, a més, aquest megàlit havia estat esmentat per primera vegada l'any 1017. Es tractava d'un sepulcre de corredor fet de quars blanc amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret, molt similar a Puig d'Esquers I. Conservava gran part del túmul i el cròmlec de contenció.

Per arribar a Puig d'Esquers I, acabem de vorejar el turó i, deixant la caseta del cim a la nostra esquena, virem lleugerament a la dreta baixant un pèl i fàcilment veurem el dolmen enmig de gran quantitat de pedruscall. 

Puig d'Esquers I, també fet amb quars blanc, però amb una de llosa infiltrada de pissarra, conserva la coberta, tot i que està trencada i desplaçada una part. És un sepulcre de corredor amb una cambra pentagonal estreta, el corredor del qual no és visible a dia d'avui, però podria trobar-se sota el pedruscall. La cambra, formada per cinc lloses, mesura 1.70 metres de longitud, per 0.45 d'amplada i 1.30 d'alçada màxima conservada. Com hem comentat, conserva clares restes de túmul, d'uns 8 o 9 metres de diàmetre, fet de pissarra i quars, i també part del seu anell de contenció. 

Els megàlits d'aquesta zona van ser esmentats de manera general el segle XIX per Josep Antoni de Nouvilas i per Joan Avilés. Posteriorment, Manuel Cazurro el cita, però tampoc hi dona gaires detalls. El 1923, Pere Bosch i Gimpera i Lluís Pericot el van excavar (juntament amb Puig d'Esquers II), i Pericot el va publicar a la seva tesi sense incloure el dibuix de la seva planta, que sí va publicar el 1931. Aquesta excavació no va donar troballes.

Per la seva tipologia, pot datar-se cap a meitats del IV mil·leni a.C., dins del Neolític mitjà.

Finalitzada la visita dels sepulcres del voltant del Puig d'Esquers, fem un intent d'arribar a l'ermita de Sant Miquel de Colera, però desistim perquè ha plogut molt últimament i la pista que hi porta està impracticable amb un cotxe com el nostre. Com hi tornarem per veure la resta de dòlmens de la zona, ja ens hi acostarem en una altra ocasió. 

Coordenades:

Mas Patiràs o Puig d'Esquers III: UTM(ETRS89): 31T, 508456, 4693157

Pla dels Capellans: UTM(ETRS89): 31T, 508670, 4693682

Puig d'Esquers I: UTM(ETRS89): 31T, 507933, 4693274

Megàlits a Romanyà de la Selva IV i Calonge III (actualitzant)

A la fi, avui ens decidim a anar a l'últim megàlit descobert de què tenim notícies. Es troba a Romanyà de la Selva i arribar-hi és força fàcil, així que ens ho podem permetre!

Anem fins a Romanyà i passem el nucli com si anéssim cap a la urbanització de la Roca Malvet. Just on surt el desviament a la dreta cap a aquesta urbanització, a l'esquerra surt un camí de sorra, transitable en cotxe només si aquest és un 4x4, que baixa cap a la Vall dels Molins. Seguim aquest camí i, als 350 metres, trobem una bifurcació, on agafem la pista de la dreta. En 650 metres més, trobem, a la nostra dreta, un túmul sobre el qual s'ubica el dolmen de les Ginesteres (inicialment anomenat Can Reparat). 

Des del seu descobriment, el maig del 2016 per Jordi Fernández, el dolmen ha estat netejat i començat a excavar, però encara no es disposa de resultats d'aquesta excavació. Sembla un sepulcre de corredor de grans dimensions, tot i que no es veuen clars vestigis del corredor. Això sí, sobta la gran quantitat de pedres grosses que hi ha per tot el túmul i el seu voltant. Un dels costats de la cambra ha cedit una mica i la coberta es troba inclinada cap aquell costat. Conserva força pedruscall tumular.

Respecte a les dimensions, de manera grollera vam mesurar la coberta, de 1.30 metres d'amplada per 2.00 de longitud, i l'alçada visible de la capçalera, 75 centímetres per la part exterior de la cambra.

Fins que no hi hagi resultats de l'excavació no podem datar-lo amb exactitud, però, per si no n'hi havia prou amb les covatxes i dòlmens que es troben a la zona, es va localitzar als voltants del megàlit dos fragments de molí de vaivé de era neolítica.

Tornem de nou al cotxe i ens dirigim a la urbanització de La Roca d'en Malvet, que és on es troba el magnífic dolmen de Mas Bousarenys, el que vam visitar a la ruta de Dòlmens i menhirs a Romanyà de la Selva i Santa Cristina d'Aro, però no ens hi parem. Anem pujant per l'allargada urbanització fins a sortir d'ella i anar a petar a la carretera atrotinada que porta a Romanyà, en la que virarem a la dreta. Ens pocs metres, l'asfalt millora considerablement, i començarem a veure a banda i banda de la carretera camps de golf. El menhir "pijo" es troba a un dels camps de la nostra dreta, davant d'un llac (es veu des de la carretera).

El menhir antropomorf de la Pedra de les Goges o de Sa Pedra Aguda fou construït vers el 3000 - 2500 a.C. i té unes dimensions de 2.04 metres d'alt, 0.90 d'ample i 0.57 metres de gruix. Segons informació que hem trobat, cercant per internet, aquest menhir consta de 5 cassoletes, així com una creu grega amb el datatge de la seva creació a l'any 1707. 

El megàlit fou traslladat uns pocs metres, ja que on es trobava, ara hi ha un llac artificial del camp de golf, pensem que és just el de darrere.

Comentar també, que en la seva part superior s'hi han trobat restes de plom, fet que fa pensar en una possible cristianització del megàlit en el seu dia (per sort, "esborrada del mapa").

Com encara queda una estona de claror, ens acostem a Calonge a visitar un paradolmen i una cova sepulcral. Per arribar-hi, des de Romanyà agafem la carretera GIV-6612, que duu a Calonge passant per Cabanyes. Després de 10.4 quilòmetres, arribem a una rotonda i agafem la segona sortida, en direcció a Palamós, Calonge i Sant Antoni. A la següent rotonda, agafem la primera sortida i trobem una tercera rotonda, on també prenem la primera sortida. Pel carrer del Vi, voregem el polígon i anem paral·lels a l'autovia C-31 fins que trobem un pont a la nostra dreta, per on seguim. Anem per l'altra banda de l'autovia i deixem a la dreta el desviament cap a Mas Palli dels Vilars. El carrer pel que anem torna a travessar l'autovia, aquesta vegada per sota, i just després surt un camí sorrenc a l'esquerra que s'enfila per la muntanya. Amb un 4x4 podríem pujar-hi bé, però nosaltres pugem uns metres i aparquem per acabar el camí a peu. Passem de llarg una pista ampla a mà esquerra i seguim pujant uns 310 metres. En aquest punt, veiem un corriol a la dreta, que serà el què agafarem després per anar a la cova, però ara continuem uns 150 metres més, fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa a un bosquet. Ara, el més pràctic és tirar de coordenades perquè hi ha petjades per tot arreu i és complicat explicar-ho. El què hem de fer és entrar al bosquet i anar en direcció oposada a la que portàvem pel camí i acostant-nos a la cinglera que queda sobre l'autovia. Si no ens perdem gaire, arribarem al paradolmen del Mas Palet dels Llops.

Aquest paradolmen consta d'una cavitat, amb una gran cassoleta, i unes lloses fent de parets del corredor.

Va ser descobert el 2008 per Montse Pérez, treballadora de l'Ajuntament de Calonge, durant una visita a la zona afectada pel desdoblament de l'autovia C-31. Per sort, finalment, aquest jaciment no ha estat afectat per les obres d'ampliació.

Desfem el camí fins el corriol indicat abans i el seguim 200 metres. En aquell punt, trobem a la nostra dreta la Cova del Ronquillo.

Aquesta cavitat natural amb possible ús sepulcral es troba sota una gran roca de 3.50 metres d'alçada i té unes dimensions de 1.60 metres d'amplada, 1.50 metres d'alçada i 3.50 metres de fondària. Si ens hi fixem, el seu sostre conté múltiples cassoletes, però aquestes són naturals. També podem veure que els laterals s'han omplert de pedra per a que la cavitat quedés tancada fins el nivell de terra. A la seva excavació, van aparèixer tres fragments de ceràmica a mà i un còdol trencat.

Per la zona encara hi ha més coves i pedres amb gravats, però els dies són curts i el temps avui ja no dona per més. Un altre dia, més!

Coordenades UTM(ETRS89):

Les Ginesteres o Can Reparat:  31T 501109 4632636

Menhir de la Pedra de les Goges: 31T, 502076, 4631324

Paradolmen del Mas Palet dels Llops: 31T 506629 4632419

Cova del Ronquillo: 31T 506820 4632378