TRANSLATOR

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baix Penedès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baix Penedès. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de setembre del 2023

Granges, poblat i ciutadella iberes a Nulles, Calafell i Cunit

Sortida per a que els nens gaudeixin d'això que a ells els hi agrada tant, les pedres. Suposo que tenim certa culpabilitat, però els hi agrada... no havia vist mai nens d'ara tres anys que diguin: anem a veure el dolmen! Per a ells, és una festa anar d'excursió per la muntanya, dinar entre els arbres, veient bolets, flors i, amb sort, algun animaló. Avui, però, anem a terreny més fàcil, visitem dues granges a Tarragona, una a l'Alt Camp i l'altra al Baix Penedès, i un poblat d'aquells d'urbanites.

Comencem la ruta anant fins a Nulles, un poblet del Baix Camp. Per arribar-hi, emprenem l'AP-7 i després l'AP-2, on d'aquesta última sortim per la 11 direcció Vila-Rodona / Valls. En passar per l'antic peatge, a la primera rotonda, prenem la sortida anterior a la que torna cap al peatge acabat de passar, tot anant per la C-51, en direcció, d'entre altres, Barcelona i la mateixa Vila-Rodona. Mig quilòmetre més tard, ensopeguem amb una nova rotonda, en la que sortim per la primera branca, fent via per la TP-2031. Per aquesta carretera, seguim 6.8 quilòmetres i, a mà dreta, trobem un desviament, un xic mal senyalitzat, que voreja el petit nucli de Nulles pel Passeig de l'Estació. En aquest carrer per cert, veurem un bonic celler d'estil modernista de Cèsar Martinell que continua actiu a dia d'avui.

Seguim tot rectes uns 450 metres i, just quan el camí pel que anem passa per sota la línia del tren, veiem, seguint rectes en la direcció que portàvem, un camí asfaltat i, al vèrtex, una senyalització indicant el jaciment. Als 400 metres, virem de nou, un xic a la dreta, per seguir el mateix camí, seguint sense creuar les vies i, 400 metres més tard, girem a l'esquerra per un nou camí que ens duu directes al jaciment.

Aquesta és la primera fotografia que vam fer des del petit monticle (la banda esquerra) que han fet per a poder admirar-la... una gran idea... pel meu gust un xic massa a prop, ja que la nostra càmera no té tant  camp visual com per a fotografiar tot el jaciment. Es poden veure restes dels murs, sitges i si t'apropes pots veure un parell de fogars que estan identificats amb petites pedres de color vermellós.

Aquest és el costat dret, on es poden veure diverses restes d'estructures.

Amb aquestes fotografies, no es veu gaire bé el jaciment, pel que ara insereixo una foto del cartell amb la disposició de les habitacions, extreta del mateix cartell que hi ha allà.

Com es pot veure a l'última imatge inserida, la granja de Rabassats o del Bosc disposava d'un sistema d'aprofitament d'aigua, utilitzant tres basses connectades entre sí. Just davant seu, s'observen tres estances envoltant un pati, aquestes són les que s'han trobat en un millor estat de conservació; tal era l'estat, que van permetre afirmar als arqueòlegs que eren les tres principals del recinte. La central era la que tenia un ús més residencial, i les dels costats eren utilitzades, una d'elles com a magatzem, i l'altra com a obrador de la llar... menjar, teixits, etc.

A les altres habitacions, no s'hi ha trobat cap resta que les permeti associar a la seva funcionalitat, pel que molt possiblement serien magatzems.

Aquesta granja era documentada a finals dels anys 80 del  segle passat, però va caure en l'oblit i fou descoberta de nou l'any 2012 per Joan Canela, investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, que la data vers el segle III a.n.e. i indica que fou utilitzada fins el segle I a.n.e. Es tracta, segons ell, d'una granja agrícola de producció de cereals, tal com determinen les troballes arqueològiques recuperades, la gran quantitat de sitges a l'interior de la vivenda, i les estances "suposadament magatzems" que hi ha.

Cal dir que aquesta granja, tot i prou aïllada de grans nuclis, devia de tenir un certa connexió amb aquests, ja que les restes ceràmiques que s'hi van trobar l'emmarquen, juntament amb els seus habitants, en una zona mig-alta de la societat de l'era. Segons Canela, devien ser uns 10.

Per últim, a la bassa central, i segons posa als rètols d'allà, s'hi van trobar les restes d'un home. Hem investigat i resulta que a l'ossam li manca el crani i és datat per Carboni 14 del segle I, quan la granja ja era abandonada. Segons documenta Canela, a l'estudi antropològic que es va fer a l'esquelet es determinen que era un home de 30/50 anys i avesat a dur una vida dura i de càrrega, pel que podria ser un pagès, o un esclau. El fet de que ja fos a era romana i amb la gran quantitat de vil·les que hi havia a la zona, a mi em fa pensar que devia de ser un esclau, però sempre quedarà el dubte.

Com els nens s'ho estan passant genial i tenen més ganes de festa, seguim amb la ruta acomiadant-nos de la granja, que ja és hora de dinar. Un cop dinats, comencem la tornada cap a casa amb la idea de veure més coses. Comencem per la Ciutadella ibera de Calafell o de les Toixoneres, coneguda també com a Alorda Park, per la urbanització que hi ha al costat.

Per arribar-hi des de la granja de Rabassats, tornem enrere fins la C-51 i la seguim direcció Barcelona fins a una rotonda a l'entrada d'El Vendrell, lloc on emprenem la carretera de Barcelona, tot sortint per la primera escapatòria de la rotonda. Al poc, trobem una rotonda en la que seguim tot rectes i en la següent, també a molt poca distància, girem a l'esquerra, emprenent la tercera sortida, que voreja els blocs de cases a mà esquerra i el Torrent del Lluc a mà dreta tot anant pel carrer Margallo. A 180 metres, hi ha una nova rotonda en la que emprenem per la carretera de Calafell, tot sortint per la segona desviació. A la següent rotonda, 650 metres més tard, sortim per la segona, emprenent la C-31. 5300 metres més tard, a mà dreta, trobem la ciutadella... l'únic és que no hi ha aparcament allà mateix, pel que s'ha de seguir uns 140 metres més, lloc on sí veurem un gran aparcament. Aquí deixem el cotxe i tornem enrere seguint un ampli camí que va paral·lel a la carretera i ens porta davant dels alts murs i la torre defensiva de la ciutadella.

Espectacular hàbitat iber, prou passejable, inclús per als nens, que anaven amb el carro encara (aquesta visita és anterior a la de Rabassats, però l'hem posat aquí per proximitat)... val a dir que aquest era el Land Rover dels carros, però bé, que la ciutadella és de fàcil caminar.

Segons el Museu d'Arqueologia de Catalunya, era un poblat creat cap el 500 a.n.e. i destruït amb l'arribada dels romans, d'uns 3000 metres², i una seixantena d'habitants. D'ell, depenien petits nuclis i granges properes. Aquest estava fortament fortificat i hi ha indicis, segons les excavacions, que era la residència habitual d'una guarnició de guerrers d'elit, pel que molt possiblement hi viurien alguns dels caps de la tribu dels cessetans.

Aquest jaciment ha estat continuadament excavat sota les ordres de Joan Sanmartí i Joan Santacana entre el 1983 i el 1992. Actualment, i des d'aquest últim any d'excavacions, aquesta feina la porta l'empresa ROCS, S.C.P, que excaven la part exterior als murs d'aquesta ciutadella, ja que Sanmartí i Santacana ho van fer només a l'interior.

L'últim any d'excavació de Sanmartí i Santacana, el 1992, va ser quan es va començar a fer la reconstrucció teòrica segons el jaciment d'Eketorp, a l'illa d'Öland, a Suècia, tot i que aquest jaciment és de l'edat del ferro... que ja ens quadraria per la poca distància temporal amb l'edat ibera tot i la gran distància en quilòmetres entre ells.

Desconeixem les troballes arqueològiques, seguirem investigant. Hem trobat, però, que sota la casa més rica de tot el recinte hi havia enterraments de nadons i fetus, fet típic a aquesta època, i també restes de sacrificis d'animals, com cabres, ovelles, galls i gossos.

El que sí hem pogut saber és que recentment s'ha ampliat l'estudi i s'ha descobert una barriada de la mateixa ciutadella que arribava gairebé fins al mar, amb un camí empedrat que et deixava a peu de platja. També han sorgit diverses restes de mur i estructures anteriors a la mateixa fortificació. L'ampliació de petits nuclis és un fet bastant típic als hàbitats i ja suposàvem quelcom així, potser no d'aquestes dimensions tan grans, però, bé, que aquí hi havia gat amagat. Inserim una foto aèria del poblat i traieu-ne les vostres conclusions.

Com veieu, és factible... carretera per dalt, tot i que abans ja hi ha el mur defensiu iber, cases al costat i per baix, vies del tren i dos carrers de cases, amb la línia de platja actual a 260 metres. Crec que és per dubtar una mica, encara que sigui, sobre les seves dimensions.

Ja per acabar, ens dirigim a visitar dos jaciments més al poble veí de Cunit: El poblat de Puig Pelós i la granja del Fondo d'en Roig; són els dos ben a prop, el més llunyà es troba a uns 4.5 quilòmetres de la ciutadella.

Seguim la C-31, en la mateixa direcció a la que hem arribat i, a la tercera illeta, ens desviarem per la tercera escapatòria, que va direcció la biblioteca passant al costat d'una benzinera tot seguint el carrer de l'Ebre, que en 435 metres fa cantonada amb el carrer del Segre, just després d'un petit parc. Aquí, a la boscosa parcel·lació que hi ha just a sobre, podrem veure el poblat iber de Puig Pelós.

Per accedir a aquesta parcel·la, el millor es seguir un xic més amunt pel carrer de l'Ebre i, al poc de deixar enrere un talús que queda a mà esquerra, que directament trenca una de les estances del jaciment (datada vers els segles III-II a.n.e), veurem un caminoi que s'endinsa cap a la citada parcel·la.

Les restes més visibles es troben tot entrant al bosc i girant a l'esquerra com si tornéssim cap al carrer del Segre. Tot i que val a dir que dins la parcel·lació, vam veure coses que ens van semblar molt sospitoses, sobretot a la part alta esquerra.

Segons documenta l'empresa Arqueo Vitis, que és la que la està excavant, aquest jaciment fou descobert pel senyor Jaume Casañas i Mestre vers el 1984. Tot i això, no s'ha fet cap excavació fins al 2018 i, durant tot aquell temps, només es va anar recollint material ceràmic en superfície, sobretot ceràmica comuna ibera i en menor proporció d'àmfores itàliques. Aquesta extensió, segons Arqueo Vitis, abastiria un total de 4200 metres².

Ara mateix, amb l'excavació iniciada, es documenten diversos estils ceràmics més que permeten afirmar una cronologia de vers el segle III-I a.n.e., abastint tant l'era ibera com la ibero-romana.

Ara, anem a visitar el següent jaciment, una altra granja d'època ibera. Hem de seguir amb el cotxe direcció nord/nord-est, com si anéssim cap a la C-32 i girar vers la nostra dreta al carrer dels Pirineus. A la fi d'aquest, comença la Travessera de l'Iber, a la que, a 240 metres, veiem una entrada sorrenca a mà esquerra que ens duu a la granja del Fondo d'en Roig en pocs metres. 

Com es pot veure, la granja es troba just sota un pont de la C-32, al punt quilomètric 10.5, on han fet un pont de poca elevació per no destrossar les restes amb la construcció de l'autopista.

Aquesta granja fou utilitzada entre els segles IV i III a.n.e., tot i que també l'hem trobat datada vers el III-II a.n.e. Segons els estudis que hi ha sobre ella, va ser una granja dedicada al món agrícola i l'emmagatzematge de cereals, oli, vi, etc.

Presentem una idealització d'aquesta granja extreta del Web d'Arqueo Vitis.

Va ser excavada des del mes de novembre de l'any 1995 fins al febrer del següent any. El 12 i 13 de juny del 1997, es va sepultar per construir el pont que es veu a la imatge superior, i la van desenterrar a finals del 1999, sota la direcció arqueològica de Conxita Ferrer i Álvarez.

Hem pogut trobar la planimetria d'aquesta granja que dibuixa Ferrer i Álvarez al seu estudi. Aquí la teniu...

L'extensió total del jaciment és de 360 metres² distribuïts en 16 estances, tot i que ha estat afectat tant per la construcció de la C-32 com pels treballs agrícoles, fets que han reduït la seva part visible.

A la zona on pots aparcar el cotxe, hi ha un... com dir-ho... normalment es diuen plafons informatius, però aquest era de nivell superior, amb audioguia i tot!! I al costat, un mostrador amb part de les restes trobades al jaciment.

Com  es pot veure a la foto, aquí el sol era molt fort i lluent!!! Pel que fa als estris, no hem trobat cap tipus de menció en els estudis consultats, però bé, com es pot veure, són eines de camp que han estat utilitzades fins al segle passat.

Per si encara tenim ganes de més, podem veure més jaciments arqueològics prou propers a la publicació Poblat a Vilanova i la Geltrú, tot i que encara li falta un nou jaciment que ben aviat inclourem a la ruta.


Coordenades UTM(ETRS89):

Granja ibera de Rabassats o del Bosc: 31T 357023 4568812
Ciutadella ibera de Calafell o Toixoneres: 31T 380981 4560858
Poblat de Puig Pelós: 31T 384594 4562043
Granja ibera del Fondo d'en Roig: 31T 384361 4563208

dissabte, 19 de setembre del 2020

Ciutat perduda de Les Masies de Sant Miquel

Avui, hem d'anar a la província de Tarragona, i, ja que hi som, decidim a passar a visitar el poblat de Santa Anna, a Castellvell del Camp, però el vam trobar tancat per COVID. Ja de tornada, parem a dinar a un parc del poble de Banyeres del Penedès. No va ser casual parar-nos a dinar aquí, ja que, tot seguit, anem a visitar la recent descoberta ciutat ibera de Les Masies de Sant Miquel.

Des del nucli de Banyeres, emprenem direcció sud-oest vorejant la urbanització de Casa Roja. Poc després, topem amb dues naus industrials a la nostra esquerra. La carretera les voreja tot fent un gir de 90 graus de nou a l'esquerra i a uns 30 metres de girar, virem de nou, ara a la dreta, i seguim tot rectes passant per davant d'una empresa de transports escortada per banderes. Al poc de passar-la, arribem al nucli de Les Masies de San Miquel, topant amb una rotonda.

Aparquem a aquesta primera zona, a on puguem, i a peu emprenem el camí que surt del poble donant l'esquena a l'esmentada rotonda. Seguint-lo uns 225 metres, trobem un encreuament de camins, on seguim a la nostra esquerra vorejant un camp d'oliveres fins a arribar a la ciutat ibera.

Hem trobat aquesta planta general del poblat a l'estudi "Pla director del jaciment arqueològic de Masies de Sant Miquel".

Planta publicada de la intervenció de delimitació de l’any 1993

Ens disposem a visitar la ciutat perduda de Les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès, Tarragona, zona on ja es creia que hi devia d'haver la "capital" de la contrada, degut a a unes troballes que es van fer a la dècada dels 80 per part de Joan Santacana i Joan Sanmartí a un terreny proper al jaciment actual. Segons es documenta, van trobar en superfície gran quantitat de restes ceràmiques iberes i fenícies. També hem trobat referenciades unes investigacions del 1963 de la necròpolis associada, molt propera a la rotonda per la què hem arribat.

L'any 1987, es va fer una excavació d'urgència degut a la trobada de restes durant les obres de construcció d'una canalització a una finca privada. El 1998, la construcció d'una bassa sense permís a la mateia finca, va treure a la llum els primers murs de la ciutat. Un sondeig amb georadar per part de la Universitat de Barcelona va determinar llavors 2.5 hectàrees de jaciment. L'any 2000, en una nova prospecció resseguint els murs defensius trobats poc abans, es va definir una superfície d'unes 3.5 - 4 hectàrees. Finalment, una altra prospecció amb georadar l'any 2018 va permetre definir el seu urbanisme, dividit partint de tres carrers centrals i d'altres que els creuen transversalment, a banda de certs murs extramurs. Segons hem pogut saber, a l'època de màxima esplendor seria habitada per unes 5000 persones. A partir del 2018, aprofitant tots aquests resultats, es van iniciar les excavacions.

A l'actualitat, l'arqueòleg Jordi Morer, assegura que aquest assentament podria haver estat habitat des del segle VII a.n.e., i fins el segle II a.n.e., quan la ciutat va quedar abandonada pacíficament amb l'inici de la Segona Guerra Púnica i posteriors revoltes indígenes. En total, s'han constatat 4 etapes d'utilització. El que més sobta de la ciutat és que, tot i les seves dimensions, no ha estat reutilitzada pels romans ni per a cap civilització posterior, fet que la fa extremadament interessant arqueològicament parlant. 

Aquesta és la imatge que publica TV3 al seu web de la prospecció per georadar del jaciment. També es pot veure un vídeo complet dels resultats d'aquest georadar a Youtube, on es mostra la més que possible extensió del poblat cap l'esquerra del què ja s'ha excavat, segons mirem el jaciment tal i com hem arribat, i que quedaria sota cases, camps de conreu i, fins i tot, l'ermita de Sant Miquel i el parc infantil annex. Això suposaria una ampliació al doble de la seva superfície documentada actualment. 

Imatge extreta del web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Aclarim que aquesta entrada del blog no té cap informació definitiva arqueològicament parlant, ja que, a dia d'avui, no s'ha excavat, ni de bon tros, tot el jaciment (i costarà, ja que hi ha edificacions modernes construïdes a sobre). A la imatge superior, trobo a faltar murs de tancament, però, en canvi, es veuen estructures a l'exterior del centre neuràlgic del poblat. Tot i això, sí es veu el que jo penso que és el carrer d'accés al poblat definit com "A", que segons crec devia ser flanquejat a banda i banda.

El primer pas per al seu estudi, el va fer l'Ajuntament de Banyeres comprant el terreny on es troba el jaciment. I per això, per fi, es va poder començar a excavar fa un parell d'anys.


L'estudi del jaciment, com ja s'havia fet abans, va a càrrec de la Universitat de Barcelona, sota la direcció dels professors Joan Sanmartí, Jaume Noguera i Maria Carme Belarte, i la prospecció geofísica és produïda per l'empresa SOT. A dia d'avui, amb el georadar, s'han identificat unes 200 estances, places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat.

Aquesta ciutat seria habitada pels Cessetans, i, tot i les seves grans dimensions i segons alguns autors, no seria la capital de la Cessetània oriental; aquest pes cauria sobre Kesse, ciutat de la que s'han trobat monedes amb la seva llegenda, però no s'ha trobat el lloc exacte de producció d'elles. Segons aquests autors, seria a l'actual TarragonaTot i això, es documenten dos possibles noms per a aquesta ara gran ciutat de Tarragona: Kesse i Tarakon... Nosaltres, com molts, ens inclinem per la segona possibilitat, ni que sigui per la seva etimologia. Fins i tot, aquests autors que dèiem defensen aquest pensament basant-se en fets històrics documentats, pel que llavors la població de Kesse restaria sense una ubicació.

Amb aquest pensament, no volem dir res, però creient que Tarakon, al nostre parer, és l'actual Tarragona, podria ser que ens trobéssim davant la ciutat de Kesse... ja dic que és a criteri personal. Tot i això, destaquem que ens trobem a una ciutat ibera de segon ordre, ja que el jaciment existent sota els edificis de Tarragona, abastiria perimetralment unes 9 hectàrees, davant de les 4.5 de les Masies de Sant Miquel. 

Deixant el nom de banda, la ciutat de les Masies de Sant Miquel, es creu que sí tindria un cert control polític i econòmic d'aquesta zona de la Cessetània, on, per norma, els assentaments són prou més petits.

Plànol de la Cessetània extret del Pla director del jaciment arqueològic de Masies de Sant Miquel

Com és lògic, encara no hi ha informació escrita sobre les excavacions. De fet, l'únic estudi una mica complet que hem pogut trobar d'aquest jaciment és del 2017, estudi que documenta les petites excavacions produïdes a l'assentament, així com la troballa l'any 1963, a l'immediat turó que hi ha al nord, de la necròpoli de Can Canyís. Aquest cementiri fou majoritàriament destruït per les feines agrícoles, però s'hi va recuperar divers material de l'època ibera antiga i, l'any següent, es va excavar una tomba sencera que restava enterrada, l'anomenada tomba del guerrer de la necròpoli de Can Canyís.

Extret del Pla director del jaciment arqueològic de Masies de Sant Miquel

Tots els materials recuperats resten al Museu del Vendrell.

A les excavacions realitzades fins al moment a la zona, es documenten 5 nivells estratigràfics, corresponents a un mínim de 5 fases d'ocupació de l'assentament.

  • La anomenada fase 1 és pertanyent al segon i tercer quart del segle VI a.n.e. i fins a inicis del V a.n.e. segons les troballes recuperades, i fou localitzada l'any 1987. És el nivell estratigràfic que va relacionat temporalment a la necròpolis de Can Canyís. A aquesta fase, l'assentament devia ser prou rellevant comercialment parlant, ja que es documenten ceràmiques gregues, etrusques i fenícies.

  • La fase 2 aniria temporalment parlant entre mitjans del segle V a.n.e i el final del segle IV, i també fou localitzada a la campanya del 1987.

  • La fase 3 abastiria des de finals del segle III fins a principis del II a.n.e., i fou localitzada l'any 1998. Aquesta és la etapa on la ciutat de les Masies de Sant Miquel va anar desapareixent degut al gran conflicte extern amb l'inici de la Segona Guerra Púnica.

La gran ciutat ibera va quedar abandonada totalment cap el 200 a.n.e. segons les restes localitzades sobre un contundent nivell de cendres i carbons, indicant una incineració de l'espai excavat, i on es recuperaren majoritàriament fragments ceràmics d'importació itàlica del tipus campaniana A, però també produccions del taller de Roses i del de Petites estampetes.

Extret del Pla director del jaciment arqueològic de Masies de Sant Miquel

  • La fase 4 abastiria el segle II a.n.e., documentada arqueològicament parlant al 1987 a raó de l'exhumació de part d'un recinte datat vers el segle II, del que no s'ha pogut estimar fins a quan va ser utilitzat, degut a la destrucció patida per arrasaments moderns. Segons els arqueòlegs, aquesta ocupació seria de caràcter residual.

  • I la fase 5, que segons es documenta va durar un segle, ja a la immediata història, descoberta per Santmartí i Santacana l'any 1986. Sembla ser que s'hi va construir un establiment rural, una vil·la o un santuari rural, existent a l'alt imperi romà.
Tenint molt present que Jordi Morer afirma que ja era habitat durant el segle VII a.n.e., veient l'explicació que es dona de la fase 1 a l'estudi en el que ens hem basat, i amb el poc percentatge del total del jaciment excavat, nosaltres també pensem que ja era habitat a l'edat del Ferro, fent comparativa amb altres jaciments.

Seguirem de prop els avanços al jaciment, ja que creiem que en no gaire temps es publicaran resultats de les excavacions, ja que ja ha estat declarat BCIN i es tenia previst obrir les visites al públic cap a febrer de 2021.


Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat ibera de Les Masies de Sant Miquel31T 379300 4569587

dilluns, 4 de gener del 2016

Menhir a El Montmell

Avui, ens desplacem a la província de Tarragona per a visitar un menhir imponent. Com ja hem comentat anteriorment, no és una província precisament rica en megàlits, però conté un dels menhirs més alts de Catalunya, la Pedra Alta de Can Ferrer.

Per arribar-hi, nosaltres vam fer molta volta perquè érem a les vacances de Nadal i no teníem pressa. Des de Torrelles de Foix, vam travessar tota la serra d'El Montmell - Marmellar, però us explicarem el camí fàcil des de casa nostra. Prenem l'AP-7 en direcció Tarragona i posteriorment l'AP-2 quan hi ha la bifurcació d'autopistes. Agafem la sortida 12 cap a La Bisbal del Penedès seguint la T-240. Travessem La Bisbal i arribem a un enllaç amb la C-51, on prenem el sentit cap a Rodonyà i Valls. Després de passar La Pineda de Santa Cristina, arribem a una rotonda on deixem la carretera que portem i anem cap a Rodonyà per la C-51z. Un cop passat aquest poble, trobem a la nostra dreta un trencall cap a Can Ferrer de la Cogullada, seguint la TV-2444. Després de gairebé 5 quilòmetres, arribem a la cruïlla on la TV-2444 s'ajunta amb la TV-2443. Just en aquest punt, a la nostra esquerra, trobem el menhir de Can Ferrer o de la Pedra Alta. 


Aquest imponent monòlit, de 3.50 metres d'alçada, per 0.69 d'amplada i 40 centímetres de gruix, és un dels més alts de Catalunya, darrere del de les Pruneres (a Mollet) i davant del de la Murtra (a Sant Climent Sescebes). Per la seva morfologia, es pot datar dins del calcolític, període del Bronze (1800 - 650 a.C.). Fou publicat per primera vegada el 1909 per A. M. Gibert i posteriorment esmentat en diverses obres.

Com molts menhirs aïllats, té una llegenda associada a una construcció, en aquest cas, la de la Catedral de Tarragona. S'explica des d'antic que mentre es construïa la catedral, un anacoreta que vivia a El Montmell va somiar que mancava una gran pedra a la façana i va decidir portar-la. Pel camí, va trobar-se amb una velleta sospitosa i amb olor a sofre que li va explicar que ja no calia el roc perquè l'havien acabat. Decebut, l'anacoreta va deixar anar la pedra i aquesta es va clavar a terra, romanent dreta per sempre més.

Després de la ràpida visita al menhir, aprofitem el desplaçament per anar a veure un aqüeducte romà, el de Sant Jaume dels Domenys. Per arribar-hi, desfem el camí fins a La Bisbal del Penedès i, sense entrar al nucli, prenem la carretera T-240 cap a Llorenç del Penedès i L'Arboç. Un cop a Llorenç del Penedès, passem dues rotondes i, a la tercera, agafem la TP-2125 cap a Sant Jaume dels Domenys. En uns 650 metres, arribem a una altra rotonda, on agafem la primera sortida cap a Banyeres del Penedès i L'Arboç. Per si no hem fet prou rotondes, arribem a una altra... Aquesta vegada, sortim pel segon trencall a un carrer curt on ens obliguen a girar a l'esquerra als pocs metres pel carrer Mallorca. Si avancem una mica més, veurem, a la nostra dreta, les restes de l'aqüeducte de Sant Jaume dels Domenys, també conegut com Els Arcs (tornem-hi amb els grans pensadors de noms...).


Construït a època tardo-romana (segle IV d.C.), només resten en peu un conjunt de 3 arcs, un altre de solitari i un conjunt de dos més, ocupant una longitud de no més de 30 metres. Es pensa que s'utilitzava per abastir una vil·la romana que es trobava on ara és la masia dels Arcs.

Com el dia no acompanya gaire, retornem a casa per entrar en calor.


Coordenades:

Can Ferrer: UTM(ETRS89): 31T, 367295, 4575581