Sortida per a que els nens gaudeixin d'això que a ells els hi agrada tant, les pedres. Suposo que tenim certa culpabilitat, però els hi agrada... no havia vist mai nens d'ara tres anys que diguin: anem a veure el dolmen! Per a ells, és una festa anar d'excursió per la muntanya, dinar entre els arbres, veient bolets, flors i, amb sort, algun animaló. Avui, però, anem a terreny més fàcil, visitem dues granges a Tarragona, una a l'Alt Camp i l'altra al Baix Penedès, i un poblat d'aquells d'urbanites.
Comencem la ruta anant fins a Nulles, un poblet del Baix Camp. Per arribar-hi, emprenem l'AP-7 i després l'AP-2, on d'aquesta última sortim per la 11 direcció Vila-Rodona / Valls. En passar per l'antic peatge, a la primera rotonda, prenem la sortida anterior a la que torna cap al peatge acabat de passar, tot anant per la C-51, en direcció, d'entre altres, Barcelona i la mateixa Vila-Rodona. Mig quilòmetre més tard, ensopeguem amb una nova rotonda, en la que sortim per la primera branca, fent via per la TP-2031. Per aquesta carretera, seguim 6.8 quilòmetres i, a mà dreta, trobem un desviament, un xic mal senyalitzat, que voreja el petit nucli de Nulles pel Passeig de l'Estació. En aquest carrer per cert, veurem un bonic celler d'estil modernista de Cèsar Martinell que continua actiu a dia d'avui.
Seguim tot rectes uns 450 metres i, just quan el camí pel que anem passa per sota la línia del tren, veiem, seguint rectes en la direcció que portàvem, un camí asfaltat i, al vèrtex, una senyalització indicant el jaciment. Als 400 metres, virem de nou, un xic a la dreta, per seguir el mateix camí, seguint sense creuar les vies i, 400 metres més tard, girem a l'esquerra per un nou camí que ens duu directes al jaciment.
Aquesta és la primera fotografia que vam fer des del petit monticle (la banda esquerra) que han fet per a poder admirar-la... una gran idea... pel meu gust un xic massa a prop, ja que la nostra càmera no té tant camp visual com per a fotografiar tot el jaciment. Es poden veure restes dels murs, sitges i si t'apropes pots veure un parell de fogars que estan identificats amb petites pedres de color vermellós.
Aquest és el costat dret, on es poden veure diverses restes d'estructures.
Amb aquestes fotografies, no es veu gaire bé el jaciment, pel que ara insereixo una foto del cartell amb la disposició de les habitacions, extreta del mateix cartell que hi ha allà.
Com es pot veure a l'última imatge inserida, la granja de Rabassats o del Bosc disposava d'un sistema d'aprofitament d'aigua, utilitzant tres basses connectades entre sí. Just davant seu, s'observen tres estances envoltant un pati, aquestes són les que s'han trobat en un millor estat de conservació; tal era l'estat, que van permetre afirmar als arqueòlegs que eren les tres principals del recinte. La central era la que tenia un ús més residencial, i les dels costats eren utilitzades, una d'elles com a magatzem, i l'altra com a obrador de la llar... menjar, teixits, etc.
A les altres habitacions, no s'hi ha trobat cap resta que les permeti associar a la seva funcionalitat, pel que molt possiblement serien magatzems.
Aquesta granja era documentada a finals dels anys 80 del segle passat, però va caure en l'oblit i fou descoberta de nou l'any 2012 per Joan Canela, investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, que la data vers el segle III a.n.e. i indica que fou utilitzada fins el segle I a.n.e. Es tracta, segons ell, d'una granja agrícola de producció de cereals, tal com determinen les troballes arqueològiques recuperades, la gran quantitat de sitges a l'interior de la vivenda, i les estances "suposadament magatzems" que hi ha.
Cal dir que aquesta granja, tot i prou aïllada de grans nuclis, devia de tenir un certa connexió amb aquests, ja que les restes ceràmiques que s'hi van trobar l'emmarquen, juntament amb els seus habitants, en una zona mig-alta de la societat de l'era. Segons Canela, devien ser uns 10.
Per últim, a la bassa central, i segons posa als rètols d'allà, s'hi van trobar les restes d'un home. Hem investigat i resulta que a l'ossam li manca el crani i és datat per Carboni 14 del segle I, quan la granja ja era abandonada. Segons documenta Canela, a l'estudi antropològic que es va fer a l'esquelet es determinen que era un home de 30/50 anys i avesat a dur una vida dura i de càrrega, pel que podria ser un pagès, o un esclau. El fet de que ja fos a era romana i amb la gran quantitat de vil·les que hi havia a la zona, a mi em fa pensar que devia de ser un esclau, però sempre quedarà el dubte.
Com els nens s'ho estan passant genial i tenen més ganes de festa, seguim amb la ruta acomiadant-nos de la granja, que ja és hora de dinar. Un cop dinats, comencem la tornada cap a casa amb la idea de veure més coses. Comencem per la Ciutadella ibera de Calafell o de les Toixoneres, coneguda també com a Alorda Park, per la urbanització que hi ha al costat.
Per arribar-hi des de la granja de Rabassats, tornem enrere fins la C-51 i la seguim direcció Barcelona fins a una rotonda a l'entrada d'El Vendrell, lloc on emprenem la carretera de Barcelona, tot sortint per la primera escapatòria de la rotonda. Al poc, trobem una rotonda en la que seguim tot rectes i en la següent, també a molt poca distància, girem a l'esquerra, emprenent la tercera sortida, que voreja els blocs de cases a mà esquerra i el Torrent del Lluc a mà dreta tot anant pel carrer Margallo. A 180 metres, hi ha una nova rotonda en la que emprenem per la carretera de Calafell, tot sortint per la segona desviació. A la següent rotonda, 650 metres més tard, sortim per la segona, emprenent la C-31. 5300 metres més tard, a mà dreta, trobem la ciutadella... l'únic és que no hi ha aparcament allà mateix, pel que s'ha de seguir uns 140 metres més, lloc on sí veurem un gran aparcament. Aquí deixem el cotxe i tornem enrere seguint un ampli camí que va paral·lel a la carretera i ens porta davant dels alts murs i la torre defensiva de la ciutadella.
Espectacular hàbitat iber, prou passejable, inclús per als nens, que anaven amb el carro encara (aquesta visita és anterior a la de Rabassats, però l'hem posat aquí per proximitat)... val a dir que aquest era el Land Rover dels carros, però bé, que la ciutadella és de fàcil caminar.
Segons el Museu d'Arqueologia de Catalunya, era un poblat creat cap el 500 a.n.e. i destruït amb l'arribada dels romans, d'uns 3000 metres², i una seixantena d'habitants. D'ell, depenien petits nuclis i granges properes. Aquest estava fortament fortificat i hi ha indicis, segons les excavacions, que era la residència habitual d'una guarnició de guerrers d'elit, pel que molt possiblement hi viurien alguns dels caps de la tribu dels cessetans.
Aquest jaciment ha estat continuadament excavat sota les ordres de Joan Sanmartí i Joan Santacana entre el 1983 i el 1992. Actualment, i des d'aquest últim any d'excavacions, aquesta feina la porta l'empresa ROCS, S.C.P, que excaven la part exterior als murs d'aquesta ciutadella, ja que Sanmartí i Santacana ho van fer només a l'interior.
L'últim any d'excavació de Sanmartí i Santacana, el 1992, va ser quan es va començar a fer la reconstrucció teòrica segons el jaciment d'Eketorp, a l'illa d'Öland, a Suècia, tot i que aquest jaciment és de l'edat del ferro... que ja ens quadraria per la poca distància temporal amb l'edat ibera tot i la gran distància en quilòmetres entre ells.
Desconeixem les troballes arqueològiques, seguirem investigant. Hem trobat, però, que sota la casa més rica de tot el recinte hi havia enterraments de nadons i fetus, fet típic a aquesta època, i també restes de sacrificis d'animals, com cabres, ovelles, galls i gossos.
El que sí hem pogut saber és que recentment s'ha ampliat l'estudi i s'ha descobert una barriada de la mateixa ciutadella que arribava gairebé fins al mar, amb un camí empedrat que et deixava a peu de platja. També han sorgit diverses restes de mur i estructures anteriors a la mateixa fortificació. L'ampliació de petits nuclis és un fet bastant típic als hàbitats i ja suposàvem quelcom així, potser no d'aquestes dimensions tan grans, però, bé, que aquí hi havia gat amagat. Inserim una foto aèria del poblat i traieu-ne les vostres conclusions.
Com veieu, és factible... carretera per dalt, tot i que abans ja hi ha el mur defensiu iber, cases al costat i per baix, vies del tren i dos carrers de cases, amb la línia de platja actual a 260 metres. Crec que és per dubtar una mica, encara que sigui, sobre les seves dimensions.
Ja per acabar, ens dirigim a visitar dos jaciments més al poble veí de Cunit: El poblat de Puig Pelós i la granja del Fondo d'en Roig; són els dos ben a prop, el més llunyà es troba a uns 4.5 quilòmetres de la ciutadella.
Seguim la C-31, en la mateixa direcció a la que hem arribat i, a la tercera illeta, ens desviarem per la tercera escapatòria, que va direcció la biblioteca passant al costat d'una benzinera tot seguint el carrer de l'Ebre, que en 435 metres fa cantonada amb el carrer del Segre, just després d'un petit parc. Aquí, a la boscosa parcel·lació que hi ha just a sobre, podrem veure el poblat iber de Puig Pelós.
Per accedir a aquesta parcel·la, el millor es seguir un xic més amunt pel carrer de l'Ebre i, al poc de deixar enrere un talús que queda a mà esquerra, que directament trenca una de les estances del jaciment (datada vers els segles III-II a.n.e), veurem un caminoi que s'endinsa cap a la citada parcel·la.
Les restes més visibles es troben tot entrant al bosc i girant a l'esquerra com si tornéssim cap al carrer del Segre. Tot i que val a dir que dins la parcel·lació, vam veure coses que ens van semblar molt sospitoses, sobretot a la part alta esquerra.
Segons documenta l'empresa Arqueo Vitis, que és la que la està excavant, aquest jaciment fou descobert pel senyor Jaume Casañas i Mestre vers el 1984. Tot i això, no s'ha fet cap excavació fins al 2018 i, durant tot aquell temps, només es va anar recollint material ceràmic en superfície, sobretot ceràmica comuna ibera i en menor proporció d'àmfores itàliques. Aquesta extensió, segons Arqueo Vitis, abastiria un total de 4200 metres².
Ara mateix, amb l'excavació iniciada, es documenten diversos estils ceràmics més que permeten afirmar una cronologia de vers el segle III-I a.n.e., abastint tant l'era ibera com la ibero-romana.
Ara, anem a visitar el següent jaciment, una altra granja d'època ibera. Hem de seguir amb el cotxe direcció nord/nord-est, com si anéssim cap a la C-32 i girar vers la nostra dreta al carrer dels Pirineus. A la fi d'aquest, comença la Travessera de l'Iber, a la que, a 240 metres, veiem una entrada sorrenca a mà esquerra que ens duu a la granja del Fondo d'en Roig en pocs metres.
Com es pot veure, la granja es troba just sota un pont de la C-32, al punt quilomètric 10.5, on han fet un pont de poca elevació per no destrossar les restes amb la construcció de l'autopista.
Aquesta granja fou utilitzada entre els segles IV i III a.n.e., tot i que també l'hem trobat datada vers el III-II a.n.e. Segons els estudis que hi ha sobre ella, va ser una granja dedicada al món agrícola i l'emmagatzematge de cereals, oli, vi, etc.
Presentem una idealització d'aquesta granja extreta del Web d'Arqueo Vitis.
Va ser excavada des del mes de novembre de l'any 1995 fins al febrer del següent any. El 12 i 13 de juny del 1997, es va sepultar per construir el pont que es veu a la imatge superior, i la van desenterrar a finals del 1999, sota la direcció arqueològica de Conxita Ferrer i Álvarez.
Hem pogut trobar la planimetria d'aquesta granja que dibuixa Ferrer i Álvarez al seu estudi. Aquí la teniu...
L'extensió total del jaciment és de 360 metres² distribuïts en 16 estances, tot i que ha estat afectat tant per la construcció de la C-32 com pels treballs agrícoles, fets que han reduït la seva part visible.
A la zona on pots aparcar el cotxe, hi ha un... com dir-ho... normalment es diuen plafons informatius, però aquest era de nivell superior, amb audioguia i tot!! I al costat, un mostrador amb part de les restes trobades al jaciment.
Com es pot veure a la foto, aquí el sol era molt fort i lluent!!! Pel que fa als estris, no hem trobat cap tipus de menció en els estudis consultats, però bé, com es pot veure, són eines de camp que han estat utilitzades fins al segle passat.
Per si encara tenim ganes de més, podem veure més jaciments arqueològics prou propers a la publicació Poblat a Vilanova i la Geltrú, tot i que encara li falta un nou jaciment que ben aviat inclourem a la ruta.
Granja ibera de Rabassats o del Bosc: 31T 357023 4568812
Granja ibera del Fondo d'en Roig: 31T 384361 4563208
