TRANSLATOR

dissabte, 19 de setembre de 2020

Ciutat perduda de Les Masies de Sant Miquel

Avui, hem d'anar a la província de Tarragona, i, ja que hi som, decidim a passar a visitar el poblat de Santa Anna, a Castellvell del Camp, però el vam trobar tancat per COVID. Ja de tornada, parem a dinar a un parc del poble de Banyeres del Penedès. No va ser casual parar-nos a dinar aquí, ja que, tot seguit, anem a visitar la recent descoberta ciutat ibera de Les Masies de Sant Miquel.

Des del nucli de Banyeres, emprenem direcció sud-oest vorejant la urbanització de Casa Roja. Poc després, topem amb dues naus industrials a la nostra esquerra. La carretera les voreja tot fent un gir de 90 graus de nou a l'esquerra i a uns 30 metres de girar, virem de nou, ara a la dreta, i seguim tot rectes passant per davant d'una empresa de transports escortada per banderes. Al poc de passar-la, arribem al nucli de Les Masies de San Miquel, topant amb una rotonda.

Aparquem a aquesta primera zona, a on puguem, i a peu emprenem el camí que surt del poble donant l'esquena a l'esmentada rotonda. Seguint-lo uns 225 metres, trobem un encreuament de camins, on seguim a la nostra esquerra vorejant un camp d'oliveres fins a arribar a la ciutat ibera.

Hem trobat aquesta planta general del poblat a l'estudi "Pla director del jaciment arqueològic de Masies de Sant Miquel".

Planta publicada de la intervenció de delimitació de l’any 1993

Ens disposem a visitar la ciutat perduda de Les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès, Tarragona, zona on ja es creia que hi devia d'haver la "capital" de la contrada, degut a a unes troballes que es van fer a la dècada dels 80 per part de Joan Santacana i Joan Sanmartí a un terreny proper al jaciment actual. Segons es documenta, van trobar en superfície gran quantitat de restes ceràmiques iberes i fenícies. També hem trobat referenciades unes investigacions del 1963 de la necròpolis associada, molt propera a la rotonda per la què hem arribat.

L'any 1987, es va fer una excavació d'urgència degut a la trobada de restes durant les obres de construcció d'una canalització a una finca privada. El 1998, la construcció d'una bassa sense permís a la mateia finca, va treure a la llum els primers murs de la ciutat. Un sondeig amb georadar per part de la Universitat de Barcelona va determinar llavors 2.5 hectàrees de jaciment. L'any 2000, en una nova prospecció resseguint els murs defensius trobats poc abans, es va definir una superfície d'unes 3.5 - 4 hectàrees. Finalment, una altra prospecció amb georadar l'any 2018 va permetre definir el seu urbanisme, dividit partint de tres carrers centrals i d'altres que els creuen transversalment, a banda de certs murs extramurs. Segons hem pogut saber, a l'època de màxima esplendor seria habitada per unes 5000 persones. A partir del 2018, aprofitant tots aquests resultats, es van iniciar les excavacions.

A l'actualitat, l'arqueòleg Jordi Morer, assegura que aquest assentament podria haver estat habitat des del segle VII a.n.e., i fins el segle II a.n.e., quan la ciutat va quedar abandonada pacíficament amb l'inici de la Segona Guerra Púnica i posteriors revoltes indígenes. En total, s'han constatat 4 etapes d'utilització. El que més sobta de la ciutat és que, tot i les seves dimensions, no ha estat reutilitzada pels romans ni per a cap civilització posterior, fet que la fa extremadament interessant arqueològicament parlant. 

Aquesta és la imatge que publica TV3 al seu web de la prospecció per georadar del jaciment. També es pot veure un vídeo complet dels resultats d'aquest georadar a Youtube, on es mostra la més que possible extensió del poblat cap l'esquerra del què ja s'ha excavat, segons mirem el jaciment tal i com hem arribat, i que quedaria sota cases, camps de conreu i, fins i tot, l'ermita de Sant Miquel i el parc infantil annex. Això suposaria una ampliació al doble de la seva superfície documentada actualment. 

Imatge extreta del web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Aclarim que aquesta entrada del blog no té cap informació definitiva arqueològicament parlant, ja que, a dia d'avui, no s'ha excavat, ni de bon tros, tot el jaciment (i costarà, ja que hi ha edificacions modernes construïdes a sobre). A la imatge superior, trobo a faltar murs de tancament, però, en canvi, es veuen estructures a l'exterior del centre neuràlgic del poblat. Tot i això, sí es veu el que jo penso que és el carrer d'accés al poblat definit com "A", que segons crec devia ser flanquejat a banda i banda.

El primer pas per al seu estudi, el va fer l'Ajuntament de Banyeres comprant el terreny on es troba el jaciment. I per això, per fi, es va poder començar a excavar fa un parell d'anys.


L'estudi del jaciment, com ja s'havia fet abans, va a càrrec de la Universitat de Barcelona, sota la direcció dels professors Joan Sanmartí, Jaume Noguera i Maria Carme Belarte, i la prospecció geofísica és produïda per l'empresa SOT. A dia d'avui, amb el georadar, s'han identificat unes 200 estances, places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat.

Aquesta ciutat seria habitada pels Cessetans, i, tot i les seves grans dimensions i segons alguns autors, no seria la capital de la Cessetània oriental; aquest pes cauria sobre Kesse, ciutat de la que s'han trobat monedes amb la seva llegenda, però no s'ha trobat el lloc exacte de producció d'elles. Segons aquests autors, seria a l'actual TarragonaTot i això, es documenten dos possibles noms per a aquesta ara gran ciutat de Tarragona: Kesse i Tarakon... Nosaltres, com molts, ens inclinem per la segona possibilitat, ni que sigui per la seva etimologia. Fins i tot, aquests autors que dèiem defensen aquest pensament basant-se en fets històrics documentats, pel que llavors la població de Kesse restaria sense una ubicació.

Amb aquest pensament, no volem dir res, però creient que Tarakon, al nostre parer, és l'actual Tarragona, podria ser que ens trobéssim davant la ciutat de Kesse... ja dic que és a criteri personal. Tot i això, destaquem que ens trobem a una ciutat ibera de segon ordre, ja que el jaciment existent sota els edificis de Tarragona, abastiria perimetralment unes 9 hectàrees, davant de les 4.5 de les Masies de Sant Miquel. 

Deixant el nom de banda, la ciutat de les Masies de Sant Miquel, es creu que sí tindria un cert control polític i econòmic d'aquesta zona de la Cessetània, on, per norma, els assentaments són prou més petits.

Plànol de la Cessetània extret del Pla director del jaciment arqueològic de Masies de Sant Miquel

Com és lògic, encara no hi ha informació escrita sobre les excavacions. De fet, l'únic estudi una mica complet que hem pogut trobar d'aquest jaciment és del 2017, estudi que documenta les petites excavacions produïdes a l'assentament, així com la troballa l'any 1963, a l'immediat turó que hi ha al nord, de la necròpoli de Can Canyís. Aquest cementiri fou majoritàriament destruït per les feines agrícoles, però s'hi va recuperar divers material de l'època ibera antiga i, l'any següent, es va excavar una tomba sencera que restava enterrada, l'anomenada tomba del guerrer de la necròpoli de Can Canyís.

Extret del Pla director del jaciment arqueològic de Masies de Sant Miquel

Tots els materials recuperats resten al Museu del Vendrell.

A les excavacions realitzades fins al moment a la zona, es documenten 5 nivells estratigràfics, corresponents a un mínim de 5 fases d'ocupació de l'assentament.

  • La anomenada fase 1 és pertanyent al segon i tercer quart del segle VI a.n.e. i fins a inicis del V a.n.e. segons les troballes recuperades, i fou localitzada l'any 1987. És el nivell estratigràfic que va relacionat temporalment a la necròpolis de Can Canyís. A aquesta fase, l'assentament devia ser prou rellevant comercialment parlant, ja que es documenten ceràmiques gregues, etrusques i fenícies.

  • La fase 2 aniria temporalment parlant entre mitjans del segle V a.n.e i el final del segle IV, i també fou localitzada a la campanya del 1987.

  • La fase 3 abastiria des de finals del segle III fins a principis del II a.n.e., i fou localitzada l'any 1998. Aquesta és la etapa on la ciutat de les Masies de Sant Miquel va anar desapareixent degut al gran conflicte extern amb l'inici de la Segona Guerra Púnica.

La gran ciutat ibera va quedar abandonada totalment cap el 200 a.n.e. segons les restes localitzades sobre un contundent nivell de cendres i carbons, indicant una incineració de l'espai excavat, i on es recuperaren majoritàriament fragments ceràmics d'importació itàlica del tipus campaniana A, però també produccions del taller de Roses i del de Petites estampetes.

Extret del Pla director del jaciment arqueològic de Masies de Sant Miquel

  • La fase 4 abastiria el segle II a.n.e., documentada arqueològicament parlant al 1987 a raó de l'exhumació de part d'un recinte datat vers el segle II, del que no s'ha pogut estimar fins a quan va ser utilitzat, degut a la destrucció patida per arrasaments moderns. Segons els arqueòlegs, aquesta ocupació seria de caràcter residual.

  • I la fase 5, que segons es documenta va durar un segle, ja a la immediata història, descoberta per Santmartí i Santacana l'any 1986. Sembla ser que s'hi va construir un establiment rural, una vil·la o un santuari rural, existent a l'alt imperi romà.
Tenint molt present que Jordi Morer afirma que ja era habitat durant el segle VII a.n.e., veient l'explicació que es dona de la fase 1 a l'estudi en el que ens hem basat, i amb el poc percentatge del total del jaciment excavat, nosaltres també pensem que ja era habitat a l'edat del Ferro, fent comparativa amb altres jaciments.

Seguirem de prop els avanços al jaciment, ja que creiem que en no gaire temps es publicaran resultats de les excavacions, ja que ja ha estat declarat BCIN i es tenia previst obrir les visites al públic cap a febrer de 2021.


Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat ibera de Les Masies de Sant Miquel31T, 379300, 4569587

Cap comentari:

Publica un comentari