Ciutat perduda de Lauro

Dia de sorpreses, com a poc per a mi, en teoria, anàvem a veure un poblat a Cànoves i Samalús, el poblat de Puigcastell, però el que vam veure no va ser el que crèiem que seria un poblat iber normal i corrent.

Sortim de casa i ens dirigim al terme de Cànoves i Samalús, tot prenent la BP-5107 i creuant Cànoves. Entre el quilòmetre 38 i el 39 de la carretera i ja arribant a Samalús, veurem les indicacions al poblat i un centre cívic a la dreta. Nosaltres vam aparcar a aquest últim i a peu vam tornar per on havíem vingut en arribar. Gairebé arribant de nou a la carretera, emprenem un camí sorrenc a l'esquerra. A partir d'aquí, no hi ha pèrdua, el camí fins al poblat està senyalitzat tota l'estona, inclús hi ha unes escales de fusta de tant en tant per a fer-lo més accessible (que al final no ho acaba sent del tot). Cal dir, que és un dels últims vestigis incorporats a la Ruta dels Ibers i d'aquí que l'accés estigui força condicionat.

Després d'una forteta pujada i escalada pels petitons, ens trobem una plana, amb això...

Encara no sabíem res d'això de Lauro i, mòbil en mà, a buscar quelcom (potser és l'únic bo dels mòbils d'avui en dia). Vam veure ràpidament que érem davant d'un dels hàbitats ibers més importants de Catalunya, tota una ciutat ibera.

Cercant informació, hem sabut que era la denominada "ciutat perduda de Lauro". Els arqueòlegs i estudiosos ja sabien que havia de ser per aquí, però la buscaven més a la plana, ja que Lauro és la correlació toponímica de Llerona, població que es troba a uns 5 quilòmetres.

De fet, el "poblat iber de Puig del Castell" es coneixia des de l'any 1955, i no va ser fins al 2011 quan, amb noves excavacions, es van poder veure les seves grans dimensions.

Imatge extreta del diari El País

L'arqueòleg director de les excavacions del jaciment, Marc Guàrdia i Llorens, afirma que ens trobem davant de la “Ciutat perduda de Lauro”. No dubta gens ni mica en dir-ho, ja que, per les seves característiques estructurals i dimensions, no pot tractar-se d'un poblat. Només delimitant la seva muralla, a base de cates, es pot veure el tamany del recinte (unes 4 hectàrees), mur del que s'ha estudiat bastant menys del 50%, i on s'han descobert fins a set torres defensives. Segons Guàrdia, i cito textualment, “no n'hi ha un d'igual a tota Catalunya”, a banda del sistema defensiu, queda palesa la seva importància amb la gran quantitat i qualitat de restes aparegudes, i més si tenim en compte que només s'ha excavat un 1% del jaciment, pel que jo també m'aventuro a dir que devia de ser la capital de la tribu dels laietans.

Parlem d'una ciutat bastida habitada vers el 450 a.n.e. i fins al 50 a.n.e., tot i que molt possiblement ja era zona habitada durant la primera part del Ferro, ja que l'altra muralla identificada és anterior, encara que no se sap de quan és exactament, ja que no s'ha pogut aprofundir tant a les excavacions com per a poder trobar restes més antigues.

Aquesta és una de les dues entrades fortificades descobertes fins ara. De les seves torres defensives, en podem dir que no són com es creia en principi massisses, sinó que són buides per dins creant una estança que a posteriori fou dividida.

D'aquesta era ibera, sí que hi ha diverses restes, però de totes elles, la més destacable és la de les seves monedes, encunyades a Lauro entre el 150 i el 90 a.n.e.

Guàrdia ha revisat les 117 monedes recuperades encunyades a la ciutat de Lauro (algunes porten gravada la llegenda). Ha pogut comprovar que el gruix d'elles s'ha trobat al Vallès, segons documenta, un 76% del total s'ha trobat a menys de 30 quilòmetres a la rodona. 

A més, també hi ha el conegut tresor de Cànoves, localitat situada només a tres quilòmetres del jaciment i que consta de 41 monedes més, 21 d'elles amb la inscripció de Lauro.

Imatge extreta del diari El País

S'ha pogut corroborar aquest fet fent la revisió i comparativa de les llegendes inscrites a les monedes vers les de les àmfores que transportaven el preuat vi que es produïa a aquesta ciutat.

No podem dir res més d'aquest jaciment, ja que no ha estat excavat a consciència, encara que es coneixia de temps ençà. Ara amb les noves prospeccions fetes a partir del 2011 i la introducció a la Ruta dels Ibers per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya, creiem que hi haurà un bon estudi d'ell, tot i que tenen molta feina!!

Anirem seguint i actualitzant la informació sobre aquesta ciutat.

Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat de Lauro: 31T 443887 4616262