TRANSLATOR

dissabte, 9 de desembre del 2023

Sepulcres a Taradell II

El confinament per la Covid, ja sigui total, de comunitat autònoma, comarcal o municipal, també ha portat alguna cosa bona i, al nostre cas, ha estat seguir fent recerca sobre alguns jaciments teòricament desapareguts o extremadament malmesos.

Reflex d'aquesta recerca és la sortida d'avui a Taradell, on visitarem un parell de sepulcres molt poc coneguts i una zona arrasada on antigament hi havia una necròpoli. Però anem a pams i comencem anant a la urbanització de Goitallops. Allà, si avancem fins ben amunt seguint per l'avinguda que dona nom a la urbanització, arribem a la rotonda on aquesta acaba, a l'anomenat monument del Gos Caçador (indicat malament a alguns webs com monument al Caçador... serà que és el mateix...). Bé, un cop a aquesta plaça, aparquem el cotxe i seguim a peu per la pista un pèl atrotinada per al nostre 308 que surt més a la dreta. La seguim durant 400 metres, moment en què prenem una pista que baixa a la dreta amb fort pendent en direcció al Pedró dels Mossos d'Esquadra. En poc més de 120 metres, trobem una bifurcació i seguim pel ramal de la dreta, una mica deteriorat, però força clar. En uns 270 metres, arribem a una nova cruïlla i prenem de nou a la dreta. Seguim aquest camí uns 900 metres i ens endinsarem al bosquet de la dreta uns 15 metres per a trobar les minses restes de la tomba de la Serra de Montmany.

Com podeu veure a la imatge, les roques conserven molt poca alçada i es troben una mica ocultes sota la vegetació i pel matoll que hi creix a sobre... Inserim una altra fotografia de detalls per a veure millor la majoria de lloses.

A aquesta foto, sembla que la llosa de l'esquerra seria la de capçalera (o peu) de la tomba, i la immediata següent amb la que faria vèrtex està clarament desplaçada.

L'única informació que hem trobat classifica la tomba com a prehistòrica sense donar-ne gaires detalls, ja que indica que no ha estat mai excavada ni s'hi ha trobat material en superfície.

Des d'on ens trobem, podem sortir del bosc deixant la tomba a la dreta tot dirigint-nos a la cinglera. Just davant, però a l'altra banda de la vall, es troba la tomba dels Sequers de Gasala, que vam veure fa ja uns quants anys. Curiós, no?

Retornem al camí i desfem l'itinerari fins a la plaça on es troba el monument del Gos Caçador. Des d'allà, seguim per l'avinguda Goitallops 900 metres. A la nostra dreta, dins del jardí d'una casa, però poc visibles des del carrer, trobarem les dues tombes de Goitallops. Vam tenir sort perquè els propietaris ens van permetre l'accés al jardí.

Fortuïtament descobertes el 1994 quan el propietari de la finca volia plantar un arbre, van ser immediatament estudiades per Imma Mestres, Josep Pujades i Carme Subirana en una intervenció d'urgència. Tot i que les lloses de coberta d'ambdues tombes no es conservaven ni in situ ni íntegres, sí es van recuperar restes òssies, lítiques i ceràmiques.

La tomba número 1, més quadrangular i de 1.40 metres de longitud per 1.05 d'amplada i 0.90 d'alçada, està formada per quatre lloses megalítiques. Contenia les restes força malmeses d'un individu que s'havien col·locat sobre una capa de sauló i una altra de terra. Entre la sorra de la tomba es van trobar una trentena de fragments informes de ceràmica a mà sense decoració i sis fragments de sílex.

Per la tipologia de l'enterrament i els materials arqueològics associats, aquesta tomba pot ubicar-se a època prehistòrica, però no es pot datar amb precisió. Als estudis consultats, es parla de que es determinaria la seva edat utilitzant carboni 14, però no hem trobat els resultats d'aquests estudis (si és que es van arribar a fer).


Pel que fa a la tomba número 2, fa pinta de ser més moderna només per la seva forma. Mesura 1.75 metres de longitud per 0.50 d'amplada, mentre que la seva alçada màxima és de 0.35 metres.

Com el seu veí, ja no conservava la coberta quan es va excavar, però sí les restes d'un esquelet completament estirat al seu interior. A l'exterior de la tomba, es van trobar fragments de sílex i ceràmica del mateix tipus de la trobada a la tomba número 1. Amb això, es pot concloure que les restes recuperades serien de la primera sepultura i que la segona seria posterior, possiblement medieval.

Al costat d'aquesta segona cista, hi ha un cartell informatiu on s'indica que són dues tombes medievals. Per la tipologia de la primera i les troballes, nosaltres som de l'opinió que una és prehistòrica mentre que la segona podria ser medieval.

Finalitzada la visita i agraint l'amabilitat dels propietaris, ens dirigim a visitar un últim sepulcre molt malmès, l'anomenada tomba de la Serra. Des d'on som, és més pràctic anar caminant que en cotxe, ja que només hem de seguir per l'Avinguda Goitallops fins el final (passa a dir-se Montseny). Però bé, ho expliquem en cotxe tot i que s'ha de fer una mica de volta per a arribar a l'inici de l'últim tram de la ruta d'avui. Seguim avançant per l'Avinguda Goitallops fins que, obligatòriament, hem de girar a l'esquerra per la Ronda Vilademany. Poc després, en trobar una rotonda, agafem la primera escapatòria tot prenent la carretera de Balenyà. En uns 375 metres, girem a la dreta seguint les indicacions cap a l'Institut, on podem aparcar còmodament. A peu, caminem uns metres per l'Avinguda de Montserrat i de seguida trobem una pista de sorra: a la dreta és particular i s'anomena Camí de la Serra; cap a l'esquerra, creua la riera de la Tomba. Nosaltres, anirem a l'esquerra, passarem per sobre de la seca riera i ens enfilarem cap al cim del turonet seguint el camí principal. En una suau caminada de 1100 metres des de la riera, arribem a un filat elèctric que tanca un suau puig amb pins i roures, al cim del qual es troba la Tomba de La Serra o del Serrat del Cementiri... bé, el què queda d'ell. De fet, es té constància d'una necròpoli formada per 3 tombes, però només es conserva aquesta. Les altres dues, més petites i situades al sud i l'est de la principal, foren possiblement destruïdes en el transcurs d'una excavació clandestina duta a terme per un grup de Manresa el 1988.

A dia d'avui, s'observen clarament dues lloses i fragments més petits aflorant al costat d'un tronc i una suau depressió plena de fulles i pinassa que seria la cambra d'aquesta caixa megalítica tancada. Pel que fa a les seves dimensions, segons Tarrús i Carreras, mesura 0.95 metres de llarg per 0.60 d'ample i 0.40 d'alçada màxima conservada (és a dir, sense la fullaraca). Aquests autors documenten un possible sòl enllosat que, evidentment, nosaltres no vam poder veure, i un túmul de tendència circular de 9 - 10 metres de diàmetre.

Sobre el seu descobriment, hem trobat que fou en Segismund Serra Vall-Llobera qui va identificar el conjunt el 1920, però també que ho feu un grup de joves de Taradell el 1928, grup que va excavar-lo aquell any sota la direcció del mateix Serra Vall-Llobera, Josep Molas (farmacèutic i secretari de l'Ajuntament de Taradell) i Francesc Pujol. Aquesta excavació va donar a llum nombroses restes òssies i ceràmiques, on destaca una olla sencera a torn que sembla més moderna, denes discoïdals de collaret i fragments de sílex. Aquestes restes foren guardades per Molas a un armari de casa seva i ara es troben, creiem, a l'Ajuntament de Taradell.

Posteriorment, el 1958, el mossèn Antoni Pladevall va realitzar una prospecció al túmul i va trobar alguns fragments més de sílex, una dena rectangular de calaïta, ceràmica grollera de cocció reduïda i oxidant, un fragment ceràmic decorat amb ziga-zaga incisa i un fragment de ganivet de sílex d'uns 10,5 cm. Aquestes restes es troben al Museu Episcopal de Vic. Finalment, l'any 1962, Ricard Batista i Roca acompanyat per Pladevall va realitzar una nova excavació, que no va donar lloc a troballes. Addicionalment, van fer la documentació planimètrica del jaciment per al Corpus de Sepulcros Megalíticos de España de Batista, dins del volum de la comarca de Vic.

Per totes les troballes documentades, es pot dat el conjunt dins del Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700 - 1800 a.n.e.

Ara sí, ho deixem aquí, que ha estat un matí força ben aprofitat, i ja veurem més coses un altre dia. Tot i això, si us quedeu amb ganes de més, us podeu acostar al dolmen del Sequers de Gasala tot seguint la interessant ruta que vam fer nosaltres passant pel castell de Taradell i les Cuines del bandoler Rocaguinarda.


Coordenades UTM(ETRS89):

Tomba de la Serra de Montmany31T 441451 4633711
Tombes de Goitallops: 31T 441448 4634664
Tomba de la Serra: 31T 441744 4635327

dissabte, 25 de novembre del 2023

Balma sepulcral a Olius II i megàlits a Riner II

Per a explicar aquesta nova ruta a terres del Solsonès, a la que visitarem una cova sepulcral i tres dòlmens, partim de la seva capital, Solsona. Sortim d'ella per la seva banda sud-oest, prenent la C-75 direcció Guissona i Cervera (C-451). Als 3 quilòmetres, la carretera creua una rotonda i nosaltres farem el gir a aquesta tot creuant la C-75. Just fer-ho, emprendrem per una pista asfaltada vers la nostra esquerra. Uns 350 metres més tard, surt un camí sorrenc que porta a una zona d'emmagatzematge al descobert de bombones de butà en uns 150 metres. Allà deixem el cotxe.

A peu, ens endinsem per un corriol que voreja el filat a la dreta de la porta d'accés d'aquest, i el seguim creuant un petit desboscat, fent una davallada abrupta cap a la vall quan el corriol es torna a apropar al filat. A partir d'aquí, seguirem un corriol desdibuixat que surt a la nostra esquerra i que encara davalla més. S'ha de dir que la cova sepulcral d'Aigües Vives no es troba lluny, a uns 40 metres de l'abrupta baixada, entre el camí sorrenc que hi ha més a baix i la zona d'emmagatzematge, a escassos 7 metres d'aquesta última, tot i que no és visible des d'ella, ja que queda sota.

Aquí teniu la balma sepulcral d'Aigües Vives.

Com diu l'Albert Fàbregas, es tracta molt probablement de la balma sepulcral prehistòrica més estudiada i esmentada de tota la literatura megalítica (hem trobat 20 mencions d'autors diferents, a banda de la del descobridor, i sense cercar gaire). Fou descoberta per Joan Serra i Vilaró l'any 1917, i ell mateix va excavar-la el mateix any, datant-la segons les quantioses restes recuperades vers el Calcolític i l'Edat de Bronze inicial. Quan es varen publicar els resultats de l'excavació l'any 1923, en Serra i Vilaró esmentava que, quan van descobrir la cova, aquesta encara conservava una de les lloses del sepulcre paradolmènic.

L'arqueòloga Mireia Pedro Pascual esmenta que, a la prospecció efectuada l'any 2002, les terres de l'interior de la cavitat encara conservaven estelles i fragments ossis humans. També segons ella, la cavitat té una llargada màxima de 5 metres, per 3 metres d'amplada i conserva 1 metre d'alçada. Aquestes mides varien prou de les que va donar en Serra i Vilaró en el seu dia, degut clarament al reompliment de la cavitat.

Ja per a acabar amb aquest sepulcre, tot i que ens podríem estendre d'allò més, farem un llistat de les restes recuperades documentades:

  • Vasos campaniformes i un bol amb incisions.
  • 1 colador.
  • Diversos fragments ceràmics amb incisions.
  • Vasos ceràmics reconstruïts sense decoració.
  • Dues puntes de sageta en sílex amb aletes i peduncle.
  • Fragments de ganivets i ascles del mateix material.
  • Fragment de punxó en os.
  • 41 botons d'os de diverses tipologies.
  • 2090 denes de petxina.
  • 116 penjolls de càrdium.
  • 11 cranis de llop perforats.
  • 1 dena de pedra negra.
  • 1 dena de vèrtebra de peix.
  • 3 punxons metàl·lics.
  • 2 puntes de sageta metàl·liques.
  • 1 punyal metàl·lic.
  • 1 anell de plata.
  • Restes d'ovicaprí, conill i ocell.
  • Restes humanes d'un centenar d'individus (32 cranis conservats).

Els cranis humans estudiats són majoritàriament homes, de diverses edats, tot i que també hi ha dones i individus infantils. Totes les restes recuperades resten dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Ara, anem a veure dòlmens, visitarem la necròpoli del Solar, formada per 5 cistes i una mena de paradolmen, de les que només 3 cistes resten dempeus. Cal dir que aquest estil de sepulcre és datat al Neolític, vers el 4100-3400 a.n.e.

La número I, que vam visitar en realitat el 24 de gener de l'any 2015, es troba en un estat regular; la II, a la que en Serra i Vilaró va veure només dues lloses, però no va trobar resta alguna a l'interior i que ja no existeix lamentablement; la III, que va ser restaurada fa uns anys; la IV es conserva in-situ tot i que he llegit a algun lloc que està restaurada; la V està desapareguda, per no dir derruïda, tot i que Serra i Vilaró la va estudiar i sí que hi va trobar quelcom; i de la VI es diu que era de tipus paradolmen amb una balma que hi ha prop del mas, i que en Serra i Vilaró l'excavà amb resultats positius quan ja era derruïda.

Per arribar-hi, tornem a la C-75 seguint-la direcció Guissona i, al poc, ens desviem a l'esquerra per la LV-3002. A l'estona, ens desviem a l'esquerra, tot anant cap a El Miracle. El passem i, quan s'acaba el nucli, prenem una pista asfaltada que surt a la nostra esquerra. A poca distància, trobem un encreuament en el què girarem bruscament a la dreta. Seguim uns dos quilòmetres fins a arribar a la masia del Villaró, que creuarem pel mig, acompanyats per la cridòria dels gossos, i seguim pel camí uns 1500 metres més, llavors trobarem una bifurcació a la dreta que, en 500 metres, ens portarà a la masia del Solar (també amb gossos). Seguim uns 600 metres més i em sembla recordar que vam aparcar a la dreta de la carretera, aprofitant un espai existent.

Ja a peu, pugem al camp per conrear que hi ha just a sobre la carretera, el creuem tirant un xic a la nostra dreta i travessem el camp a través tot seguint corriols desdibuixats, sense pujar gaire, ja que el dolmen es troba a no massa distància del camp per llaurar. Buscarem fins a trobar un mur de pedra seca, a uns 15 metres del camp. El dolmen es troba entre el camp i el mur, enganxat a aquest últim.

Fotografia a 25/11/2023

La cista solsoniana del Solar I té una llargada de 1.60 metres, una amplada màxima de 1.03 i conserva 0.80 metres d'alçada, formant una planta rectangular. Dir també que el que Serra i Vilaró va pensar que era la coberta no pot ser, ja que les dimensions documentades de la llosa serien més petites que la coberta que necessitaria el megàlit. L'arqueòleg Josep Castany i Llussà, a l'igual que nosaltres, creu que podria ser una estela-menhir, si ens basem en la seva morfologia i dimensions.

Inserim planimetries dels sepulcres extretes de la tesi doctoral d'en Josep Castany i Llussà.

Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà

Les troballes obtingudes per Serra i Vilaró, tot i que el sepulcre fou excavat amb anterioritat pels pagesos de la zona, es troben al Museu Diocesà de Solsona, amb un gruix de restes òssies, set peces triangulars de sílex i un fragment de punxó d'os.

Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà

Pels materials recuperats i a falta de proves de C-14, podem datar aquest sepulcre a l'era neolítica, que va del 5500 al 2700 a.n.e., que ja ens encaixa amb la datació a aquest estil de sepulcre.

Ara, a 25 de novembre de 2023, tornem al lloc per a visitar la col·locada estela del Solar, de nou, al seu lloc després de la restauració dins del programa de Gegants Immortals. Desconeixíem que es trobava tan a prop del sepulcre i, de fet, quan vam venir el 2015, no vam veure-la, així com tampoc la possible coberta de la cista, que es veu estintolada a pocs metres del sepulcre a la fotografia anterior.

Segons en Carreras i en Tarrús, l'estela es va descobrir l'any 1916 pel Mossèn Joan Serra i Vilaró, i es tracta d'una estela possiblement antropomorfa que té tot el contorn molt ben polit, i unes possibles cassoletes molt petites. Ells li donen una llargada de 2.18 metres, 75 centímetres d'ample i 40 centímetres de gruix, i li documenten una construcció neolítica, de vers el 3900-3400 a.n.e.

Tornem al cotxe, i anem fins a la Masia del Solar, la creuem i, als 150 metres d'ella, veiem un camí sorrenc que seguim 950 metres fins a trobar una bifurcació on aturarem el cotxe. A peu, refem el camí pocs metres veient un caminoi que surt a la nostra esquerra. El caminoi empitjora als metres tornant-se un corriol desdibuixat i és molt desdibuixat  a la part final, pel que és molt recomanable l'ús de GPS i bastant intuïció dolmènica, però bé, a la fi arribarem a la cista d'El Solà III o El Solar III.

Fotografia a 25/11/2023

Com els seus germans, fou descobert pel Mossèn Serra i Vilaró, que segons descriu, en aquell moment ja estava prou malmès degut al xaragall que passa just pel costat, que amb el desgast de l'aigua havia fet caure les lloses. El sepulcre va ser reconstruït a finals de la dècada dels 90 inicis del nou mil·lenni. Les dimensions que podem donar després d'aquesta acció són d'una llargada de 1.80 metres, 1.00 d'amplada i una alçada de 1.05 metres.

Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà

Pel que fa a les restes arqueològiques recuperades al megàlit, Serra i Vilaró documenta un sol individu d'uns 50 anys. Però després, al moment de la seva neteja, van aparèixer fragments de dos cranis, restes d'extremitats superiors i inferiors i diverses peces dentàries. Segons Lluís Guerrero, aquestes restes són pertanyents a una dona d'entre 30 i 35 anys, un home de 20-30 i un infant d'entre els 10 i els 13 anys.

A banda, es va poder recuperar com a aixovar dels enterraments 1 collaret format per 9 denes de cal·laïta i dos semi-ullals de senglar, 1 petxina de càrdium perforada, 1 fulla de sílex, 2 fragments de punxó en os i 3 fragments d'ullal de senglar

Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà

El següent megàlit el trobarem a només 12 metres metres en direcció nord, un pèl a l'est de l'anterior sepulcre. Veurem clarament la cista solsoniana d'El Solar IV a la part superior del túmul, just abans del  rierol.

Fotografia a 25/11/2023

Creiem que el megàlit es troba exactament igual que quan el visità en Serra i Vilaró, ja que en el seu estudi dibuixa una planta exacta a la que es presenta avui dia. També deia que estintolades al costat de la cista hi ha tres lloses que serien la coberta, tot i que, segons Josep Castany i Llussà, en queden dues (a la fotografia, se'n veu una a l'immediat costat esquerre del sepulcre). També en Josep Castany documenta un rebaix típic de picapedrer a una de les lloses per a aixecar una de les de coberta fent palanca.

Les dimensions atorgades a aquest megàlit són una llargada de 1.74 metres, una amplada de 1.00 i una fondària de 90 centímetres.

Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà

Pel que fa a les restes antropològiques recuperades del seu interior, en Serra i Vilaró només va guardar un crani, tot i que se sap que hi havien més restes òssies que ni tant sols es van documentar. Aquest crani es troba dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i va ser estudiat pel Dr. Lluís Guerrero i Sala, expert en antropologia, que diu que es tractaria d'un home de 20 a 30 anys.

També es va recuperar divers aixovar funerari dins la tomba.

Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà

Del parament funerari, en destaquem 1 collaret de 14 denes  de cal·laïta, 1 cargol marí amb perforació, 3 geomètrics de sílex, 4 fulles del mateix material i 2 fragments de ceràmica negrosa corresponents a diferents vasos.

Amb aquest últim sepulcre, donem la ruta per acabada, tornem al cotxe i, tot i que un pèl tard, anem a dinar, que ens ho hem guanyat.


Coordenades UTM(ETRS89):

Cova sepulcral d'Aigües Vives: 31T 376718 4647049
Estela del Solar o Solà: 31T 381202 4643322
El Solar I o El Solà I: 31T 381204 4643320
El Solar III o El Solà III: 31T 379644 4642495
El Solar IV o El Solà IV: 31T 379648 4642506

dissabte, 18 de novembre del 2023

Dòlmens a Pyrénées Orientales XIV

Com cada any i cada vegada que hi ha sorteig, vam participar a la iniciativa de vacances en família de la Generalitat, i vam escollir de destí, de nou, Prada de Conflent. Després de passar el gairebé tot el primer dia a la reserva africana de Sigean, anem a l'alberg de Prada, que és la seu de la Universitat Catalana d'Estiu des del 1968.

Al dia següent, i com sempre amb ganes de veure patrimoni, vam visitar moltes coses com castells i ciutats medievals, rius, i com no, 3 dòlmens que ens faltaven de la zona.

Comencem pel de Molló, que es troba al terme municipal de Mosset, tot i que sabem que ens falten coses a Prada que també volem veure. Així doncs, agafem la D-619 que creua la banda nord del poble amb el nom de Rue de Catllar, seguim per ella direcció est fins que aquesta fa un revolt a la dreta, i també segueix la carretera asfaltada tot recte. Nosaltres seguim rectes per aquesta, que es passa a dir D-14 i va direcció Mosset d'entre altres. 8.2 quilòmetres més tard, ja dins el nucli de Mosset, girem a la dreta per un carrer, em sembla recordar que bastant estret, que en pocs metres ens deixa al carrer Portal de France, que el seguim cap a la nostra esquerra. Poc després, aquest carrer fa una corba prou pronunciada a la dreta (quasi 360 graus), i uns 50 metres més tard emprenem la desviació a l'esquerra que hi ha. Per aquesta pista, seguim rectes uns 4 quilòmetres, on trobarem a la nostra esquerra el dolmen de Molló (millor anar amb coordenades tot i que es troba molt proper a la pista).

La primera notícia documentada d'ell fou vers el setembre 2005, quan el senyor Reyne de Montpellier, resident del castell de Mosset, li va mostrar a Jean Abélanet.

Es tracta d'un dolmen simple bastit en granit, amb una forma lleugerament trapezoidal, accentuada a dia d'avui pel seu malmès estat de conservació.

Planimetria de Jean Abélanet

Amb la visió del croquis de dalt, podem dir que la seva llargada màxima és de 1.10 metres, que correspon amb la llosa que resta en diagonal. La de l'altre costat mesura 95 centímetres de llarg, la de capçalera només fa uns 60 centímetres, i es conserva una alçada màxima de 90 centímetres. Esmentar també la petita llosa que hi ha de tancament del sepulcre, que mesura 72 centímetres de longitud, i que aixeca ben poc de terra.

Sembla que el megàlit no ha estat objecte de cap excavació oficial, però a superfície es va trobar un fragment ceràmic d'un fons de vas carenat.

Per acol·locar-lo temporalment, ja que el company Abélanet no en diu res, ho farem segons en Tarrús, que els data igual que els de l'Albera Sud i el Cap de Creus, vers el Neolític, entre el 3600-3200 a.n.e.

Per últim, i com podem veure a la imatge inferior, sembla que el túmul hagi estat mogut a època moderna per fer un camí d'accés al prat, amb maquinària pesada. In-situ, es veu clarament.

Vist el megàlit, comencem la tornada cap a Prada tornant a la D-14, però ens desviem cap al poble de Molig. Quan arribem al primer pas de vianants, girem a l'esquerra i, en uns 100 metres, tornem a girar a l'esquerra pel carrer Major. Al poc de seguir-lo, arribem a una placeta, lloc on girem a la dreta tot seguint el carrer d'Amont. Aquest carrer es torna pista i t'apropa al megàlit en 5.1 quilòmetres, comptant des de la plaça, i just després d'una corba pronunciada a l'esquerra, surt un caminoi de nou a l'esquerra, que emprenem a peu, i que va pujant a la muntanya. Seguim aquest uns 70 metres i ens tornem a bifurcar a l'esquerra per un corriol bastant pitjor del perquè hem vingut (brut de sotabosc i pedres soltes del túmul del dolmen) i que, en uns 15 metres, et planta davant del megàlit del Pla de l'Arca o Cava del Misser.

També hem vist ja a casa que de fet és la mateixa pista que el dolmen de Molló, i que si la segueixes recte arribes al mateix lloc, per darrera, en 8.2 quilòmetres.

Segons Abélanet, ens trobem davant d'un dolmen simple que consta d'unes bones dimensions respecte els seu companys de contrada. Hem de dir que la llosa de coberta ja a primera vista ens va semblar impressionant, ja sigui pel treball associat com per les dimensions, que segons el citat autor fa aproximadament 2.20 per 2.10 metres. Pel que fa a la cambra sepulcral, interpretant el què diu Abélanet, es dimensionen les lloses una a una. Dona unes dimensions de més o menys 1.65 metres d'amplada, per 2.08 metres de llargada màxima, mentre que l'alçada de la cambra no la publica, tot i que sí el gruix de les lloses, que varia entre 15 i 28 centímetres. També esmenta la gran quantitat de cassoletes que hi ha insculpides a la llosa de coberta (unes 30).

Planimetria de Jean Abélanet

I en dibuixa un túmul ovalat d'uns 6/7 metres d'amplada, per una llargada d'uns 15 metres, que sembla que contingui restes de dos cròmlecs, un d'intern, al voltant de la cambra sepulcral, i un altre suportant l'obra tumular.

Aquesta tomba ha estat saquejada des de fa molt temps. És per això que ni tan sols s'hi ha fet una excavació (som de l'opinió que es mereix un sondeig sí o sí), segur que encara trobarien coses per a poder datar amb exactitud la sepultura i, a més, podrien saber l'alçada real. Com a descobridor, que en aquest cas seria el primer que el publica car que es coneix de molt antic, consta el Joseph Jaubert de Réart el 1832.

I com acabem de dir, no donen datació exacta, pel que ens guiarem pel que diu Tarrús dels dòlmens simples de l'Albera, que fou erigit vers el Neolític entre el 3600 i el 3200 a.n.e.

I ara a dinar, ho vam fer a una zona desboscada al bell mig de la muntanya, i tot seguit emprenem el cotxe per a visitar el poble medieval de Vilafranca de Conflent, i que els nens gaudissin anant per la seva muralla. Però si voleu més veure més, sempre podeu anar a la ruta de Megàlits als Pyrénées Orientales VIII i Aude III, els de Pyrénées Orientales són els més propers al Pla de l'Arca, també és encara molt més fàcil d'arribar al dolmen del Cortal d'En Ponsi, que encara no hem vist, tot i que vam estar dinant  a només 500 metres d'ell!


Coordenades UTM(ETRS89):

Molló: 31T 446514 4725580
Pla de l'Arca o Cova del Misser31T 450869 4724673

Dòlmens a Pyrénées Orientales XIII

Per a acabar el cap de setmana de Vacances en família a l'alberg de Prada de Conflent, ens acostem a veure dos dòlmens bastant deteriorats i un altre de molt conegut a Clarà i Villerac.

Des de l'alberg Pau Casals, girem a la dreta per la D27 (o avinguda Pau Casals) i passem per sobre del pas a nivell del tren. Poc després, trobem una bifurcació i seguim a l'esquerra en direcció a Clarà per la D35. En 600 metres més, arribem a una nova cruïlla i aquí girem a la dreta, sempre seguint les indicacions cap a Clarà. Sense deixar la D35, arribem al Coll de la Creu en 4.3 quilòmetres. A la tancada corba on ens trobem, prenem la pista de l'esquerra i aparquem el cotxe. Ens podríem acostar amb ell, però només hem de fer 200 metres i nosaltres vam preferir fer-los a peu. Després de recórrer aquesta distància, veurem el dolmen del Coll de la Creu al marge dret de la pista.


La malmesa i poc coneguda "cista", que es dona per desapareguda a la Viquipèdia, fou descoberta i excavada per Jean Abélanet i Ramon Gual el 1968. Ells documenten que només es va trobar un petit fragment de ceràmica i que havia estat espoliada contínuament degut a la seva ubicació.

Continguda a un túmul circular d'un 7-8 metres de diàmetre, la cambra mesurava interiorment 0.70 metres d'ample per 1.15 metres de llarg i 70 centímetres d'alçada màxima. A dia d'avui, només conserva 4 lloses que no arriben a tancar la cambra.

Tarrús i Carreras, al seu treball de visió actualitzada del megalitisme a Catalunya, el cataloguen com a dolmen simple i li atorguen la mateixa datació que als sepulcres del nord i sud de l'Albera en funció de la seva tipologia. Sabent que ells el cataloguen com a un dolmen simple amb accés per porta finestra, podem dir que aquesta tomba podria haver estat erigida durant el Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e.

Vist el petit sepulcre, anem a visitar un altre petit dolmen simple, el de Boera, que es troba tot seguint el camí que surt just al davant i s'endinsa a les muntanyes, creuant la carretera a plena corba. Seguim per aquest camí tot rectes uns 900 metres, punt on girem a la dreta deixant el camí pel que veníem, en una trifurcació de camins. Anant per aquest, aturarem el cotxe al voral en 900 metres i, a peu, ens enfilarem als boscos de l'esquerra, que primer té un fort pendent de pocs metres, però després planeja bastant. Allà, a uns 40 metres de la pista, trobarem el dolmen de Boera o Bohera.

El dolmen fou descobert l'any 1968 per Jean Abélanet, que el va estudiar. Tot i que ell mesura les lloses una a una al seu llibre "Itinéraires Mégalithiques", hem arribat a la conclusió que la cambra mesuraria 1.30 metres de llargada per 73 centímetres d'amplada, i una alçada màxima conservada de 78 centímetres. Segons hem entès (el llibre és en francès), la coberta del megàlit estava construïda a raó de dues lloses, una de les quals ha desaparegut i l'altra es troba estintolada a pocs metres del sepulcre.

Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet

Com es pot veure a la imatge anterior, el dolmen restava contingut per dos cròmlecs peristàltics, i les lloses que falten d'aquest sepulcre, es troben, segons Abélanet, inserides en una propera cabana de pastor. Tot i això Abélanet publica una fotografia on es pot veure tot el sòl d'aquesta tomba enllosat, i, de fet, ho dibuixa al següent croquis.

Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet

A l'excavació de Jean Abélanet i Ramon Gual l'any 1968, van sorgir fragments de vas carenat, diversos esclats de quars i un de jaspi. Segons Abélanet, els fragments ceràmics són d'una reutilització de l'edat del Bronze final, però, pels retocs dels esclats, indubtablement ens trobem davant d'una tomba més antiga. Per això, encara amb més raó, creiem el què deia Tarrús a l'anterior sepulcre, que és del Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e., ja que són tots dos, segons les excavacions, petits dòlmens simples amb accés de porta finestra, tot i que quan els veus penses que són cistes (per les dimensions), i cal dir que es troben a 840 metres l'un de l'altre en línia recta.

Tornem al cotxe i refem el camí fins la carretera asfaltada, allà seguim avançant 3.9 quilòmetres per la D35 fins a arribar a Clarà. A aquest punt, trobem un stop al costat d'uns contenidors, punt on girem a l'esquerra fent un pronunciat gir i ens dirigim cap a Villerach i Los Masos. En 1.6 quilòmetres, la carretera per on anem mor i arribem a una cruïlla, on prenem la D24 a l'esquerra cap a Los Masos. 730 metres més endavant, veiem pistes de sorra a banda i banda de la carretera. Aparquem a la banda esquerra que és més ampla i comencem a caminar per la de la dreta. Sense deixar el camí principal, en 900 metres d'agradable passeig, arribarem al preciós dolmen de la Lloseta.

Tot i que hi ha referències del 1514 a una Caseta de la Llosa, oficialment fou descobert el 1969 per Ramon Gual. Aquest dolmen d'aparença simple (a saber com era antigament perquè no hem trobat gaires estudis) té una cambra rectangular de 1.85 per 1.25 metres, amb una alçada màxima de 1.27 metres, a la que s'ha de sumar el gruix de la coberta, de 30 centímetres de mitjana. Aquesta gran llosa de coberta fa 2.30 per 1.90 metres i conté 18 cassoletes d'entre 2.5 i 13 centímetres de diàmetre, i entre 1 i 4 de fondària. Des de la cassoleta més gran, hi ha un regueró que, curiosament, es bifurca però no acaba a cap altra cassoleta.

Imatge extreta de l'estudi sobre els gravats d'Occitània B contingut al "Schweizerische Stein-Denkmäler Inventar"

A la seva excavació, es van recuperar algunes restes antigues i moltes de modernes, el que confirma que ha estat violat com el sepulcre anterior. Entre les troballes prehistòriques, hi ha un esclat de sílex, una làmina de pedra marró indeterminada, uns esclats de quars i diversos fragments de ceràmica que podrien pertànyer a un plat fons. L'excavació del túmul va acabar amb resultats negatius.

Per a la seva datació, de nou anem a la teoria de Tarrús i Carreras. Aquesta vegada, donada l'aparença de dolmen simple típic, dataríem el sepulcre dins del Calcolític, vers el 2700-2500 a.n.e.

A uns 250 metres al sud del dolmen pujant al cim anomenat La Garolla, es documenta una llosa amb cassoletes molt similars a les de la coberta, però amb aquesta minsa informació, no vam ser capaços de trobar-la. També es pensa que podria haver existit un segon dolmen a aquest cim, donat el topònim de la zona, que és "Les Arques", i que hi ha un petit túmul. Es pensa que aquest megàlit podria haver estat destruït per a convertir-se en matèria primera de la propera església romànica de Nostra Senyora del Roure, ja que s'hi ha trobat un esclat de sílex.

Acabada la visita, tornem al cotxe a menjar-nos el pícnic que ens han preparat a l'alberg i comencem la tornada cap a casa xino-xano.

Inseriríem enllaços per a visitar altres megàlits propers perquè, de fet, sabem que més al sud del dolmen de La Lloseta n'hi ha més, però aquests encara no els hem visitat, pel que no podem dir res.


Coordenades UTM(ETRS89):

Coll de la Creu: 31T 454074 4716343
Boera o Bohera: 31T 453314 4715975
La Lloseta o la Barraca de la Loseta31T 455249 4716864

dissabte, 23 de setembre del 2023

Granges, poblat i ciutadella iberes a Nulles, Calafell i Cunit

Sortida per a que els nens gaudeixin d'això que a ells els hi agrada tant, les pedres. Suposo que tenim certa culpabilitat, però els hi agrada... no havia vist mai nens d'ara tres anys que diguin: anem a veure el dolmen! Per a ells, és una festa anar d'excursió per la muntanya, dinar entre els arbres, veient bolets, flors i, amb sort, algun animaló. Avui, però, anem a terreny més fàcil, visitem dues granges a Tarragona, una a l'Alt Camp i l'altra al Baix Penedès, i un poblat d'aquells d'urbanites.

Comencem la ruta anant fins a Nulles, un poblet del Baix Camp. Per arribar-hi, emprenem l'AP-7 i després l'AP-2, on d'aquesta última sortim per la 11 direcció Vila-Rodona / Valls. En passar per l'antic peatge, a la primera rotonda, prenem la sortida anterior a la que torna cap al peatge acabat de passar, tot anant per la C-51, en direcció, d'entre altres, Barcelona i la mateixa Vila-Rodona. Mig quilòmetre més tard, ensopeguem amb una nova rotonda, en la que sortim per la primera branca, fent via per la TP-2031. Per aquesta carretera, seguim 6.8 quilòmetres i, a mà dreta, trobem un desviament, un xic mal senyalitzat, que voreja el petit nucli de Nulles pel Passeig de l'Estació. En aquest carrer per cert, veurem un bonic celler d'estil modernista de Cèsar Martinell que continua actiu a dia d'avui.

Seguim tot rectes uns 450 metres i, just quan el camí pel que anem passa per sota la línia del tren, veiem, seguint rectes en la direcció que portàvem, un camí asfaltat i, al vèrtex, una senyalització indicant el jaciment. Als 400 metres, virem de nou, un xic a la dreta, per seguir el mateix camí, seguint sense creuar les vies i, 400 metres més tard, girem a l'esquerra per un nou camí que ens duu directes al jaciment.

Aquesta és la primera fotografia que vam fer des del petit monticle (la banda esquerra) que han fet per a poder admirar-la... una gran idea... pel meu gust un xic massa a prop, ja que la nostra càmera no té tant  camp visual com per a fotografiar tot el jaciment. Es poden veure restes dels murs, sitges i si t'apropes pots veure un parell de fogars que estan identificats amb petites pedres de color vermellós.

Aquest és el costat dret, on es poden veure diverses restes d'estructures.

Amb aquestes fotografies, no es veu gaire bé el jaciment, pel que ara insereixo una foto del cartell amb la disposició de les habitacions, extreta del mateix cartell que hi ha allà.

Com es pot veure a l'última imatge inserida, la granja de Rabassats o del Bosc disposava d'un sistema d'aprofitament d'aigua, utilitzant tres basses connectades entre sí. Just davant seu, s'observen tres estances envoltant un pati, aquestes són les que s'han trobat en un millor estat de conservació; tal era l'estat, que van permetre afirmar als arqueòlegs que eren les tres principals del recinte. La central era la que tenia un ús més residencial, i les dels costats eren utilitzades, una d'elles com a magatzem, i l'altra com a obrador de la llar... menjar, teixits, etc.

A les altres habitacions, no s'hi ha trobat cap resta que les permeti associar a la seva funcionalitat, pel que molt possiblement serien magatzems.

Aquesta granja era documentada a finals dels anys 80 del  segle passat, però va caure en l'oblit i fou descoberta de nou l'any 2012 per Joan Canela, investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, que la data vers el segle III a.n.e. i indica que fou utilitzada fins el segle I a.n.e. Es tracta, segons ell, d'una granja agrícola de producció de cereals, tal com determinen les troballes arqueològiques recuperades, la gran quantitat de sitges a l'interior de la vivenda, i les estances "suposadament magatzems" que hi ha.

Cal dir que aquesta granja, tot i prou aïllada de grans nuclis, devia de tenir un certa connexió amb aquests, ja que les restes ceràmiques que s'hi van trobar l'emmarquen, juntament amb els seus habitants, en una zona mig-alta de la societat de l'era. Segons Canela, devien ser uns 10.

Per últim, a la bassa central, i segons posa als rètols d'allà, s'hi van trobar les restes d'un home. Hem investigat i resulta que a l'ossam li manca el crani i és datat per Carboni 14 del segle I, quan la granja ja era abandonada. Segons documenta Canela, a l'estudi antropològic que es va fer a l'esquelet es determinen que era un home de 30/50 anys i avesat a dur una vida dura i de càrrega, pel que podria ser un pagès, o un esclau. El fet de que ja fos a era romana i amb la gran quantitat de vil·les que hi havia a la zona, a mi em fa pensar que devia de ser un esclau, però sempre quedarà el dubte.

Com els nens s'ho estan passant genial i tenen més ganes de festa, seguim amb la ruta acomiadant-nos de la granja, que ja és hora de dinar. Un cop dinats, comencem la tornada cap a casa amb la idea de veure més coses. Comencem per la Ciutadella ibera de Calafell o de les Toixoneres, coneguda també com a Alorda Park, per la urbanització que hi ha al costat.

Per arribar-hi des de la granja de Rabassats, tornem enrere fins la C-51 i la seguim direcció Barcelona fins a una rotonda a l'entrada d'El Vendrell, lloc on emprenem la carretera de Barcelona, tot sortint per la primera escapatòria de la rotonda. Al poc, trobem una rotonda en la que seguim tot rectes i en la següent, també a molt poca distància, girem a l'esquerra, emprenent la tercera sortida, que voreja els blocs de cases a mà esquerra i el Torrent del Lluc a mà dreta tot anant pel carrer Margallo. A 180 metres, hi ha una nova rotonda en la que emprenem per la carretera de Calafell, tot sortint per la segona desviació. A la següent rotonda, 650 metres més tard, sortim per la segona, emprenent la C-31. 5300 metres més tard, a mà dreta, trobem la ciutadella... l'únic és que no hi ha aparcament allà mateix, pel que s'ha de seguir uns 140 metres més, lloc on sí veurem un gran aparcament. Aquí deixem el cotxe i tornem enrere seguint un ampli camí que va paral·lel a la carretera i ens porta davant dels alts murs i la torre defensiva de la ciutadella.

Espectacular hàbitat iber, prou passejable, inclús per als nens, que anaven amb el carro encara (aquesta visita és anterior a la de Rabassats, però l'hem posat aquí per proximitat)... val a dir que aquest era el Land Rover dels carros, però bé, que la ciutadella és de fàcil caminar.

Segons el Museu d'Arqueologia de Catalunya, era un poblat creat cap el 500 a.n.e. i destruït amb l'arribada dels romans, d'uns 3000 metres², i una seixantena d'habitants. D'ell, depenien petits nuclis i granges properes. Aquest estava fortament fortificat i hi ha indicis, segons les excavacions, que era la residència habitual d'una guarnició de guerrers d'elit, pel que molt possiblement hi viurien alguns dels caps de la tribu dels cessetans.

Aquest jaciment ha estat continuadament excavat sota les ordres de Joan Sanmartí i Joan Santacana entre el 1983 i el 1992. Actualment, i des d'aquest últim any d'excavacions, aquesta feina la porta l'empresa ROCS, S.C.P, que excaven la part exterior als murs d'aquesta ciutadella, ja que Sanmartí i Santacana ho van fer només a l'interior.

L'últim any d'excavació de Sanmartí i Santacana, el 1992, va ser quan es va començar a fer la reconstrucció teòrica segons el jaciment d'Eketorp, a l'illa d'Öland, a Suècia, tot i que aquest jaciment és de l'edat del ferro... que ja ens quadraria per la poca distància temporal amb l'edat ibera tot i la gran distància en quilòmetres entre ells.

Desconeixem les troballes arqueològiques, seguirem investigant. Hem trobat, però, que sota la casa més rica de tot el recinte hi havia enterraments de nadons i fetus, fet típic a aquesta època, i també restes de sacrificis d'animals, com cabres, ovelles, galls i gossos.

El que sí hem pogut saber és que recentment s'ha ampliat l'estudi i s'ha descobert una barriada de la mateixa ciutadella que arribava gairebé fins al mar, amb un camí empedrat que et deixava a peu de platja. També han sorgit diverses restes de mur i estructures anteriors a la mateixa fortificació. L'ampliació de petits nuclis és un fet bastant típic als hàbitats i ja suposàvem quelcom així, potser no d'aquestes dimensions tan grans, però, bé, que aquí hi havia gat amagat. Inserim una foto aèria del poblat i traieu-ne les vostres conclusions.

Com veieu, és factible... carretera per dalt, tot i que abans ja hi ha el mur defensiu iber, cases al costat i per baix, vies del tren i dos carrers de cases, amb la línia de platja actual a 260 metres. Crec que és per dubtar una mica, encara que sigui, sobre les seves dimensions.

Ja per acabar, ens dirigim a visitar dos jaciments més al poble veí de Cunit: El poblat de Puig Pelós i la granja del Fondo d'en Roig; són els dos ben a prop, el més llunyà es troba a uns 4.5 quilòmetres de la ciutadella.

Seguim la C-31, en la mateixa direcció a la que hem arribat i, a la tercera illeta, ens desviarem per la tercera escapatòria, que va direcció la biblioteca passant al costat d'una benzinera tot seguint el carrer de l'Ebre, que en 435 metres fa cantonada amb el carrer del Segre, just després d'un petit parc. Aquí, a la boscosa parcel·lació que hi ha just a sobre, podrem veure el poblat iber de Puig Pelós.

Per accedir a aquesta parcel·la, el millor es seguir un xic més amunt pel carrer de l'Ebre i, al poc de deixar enrere un talús que queda a mà esquerra, que directament trenca una de les estances del jaciment (datada vers els segles III-II a.n.e), veurem un caminoi que s'endinsa cap a la citada parcel·la.

Les restes més visibles es troben tot entrant al bosc i girant a l'esquerra com si tornéssim cap al carrer del Segre. Tot i que val a dir que dins la parcel·lació, vam veure coses que ens van semblar molt sospitoses, sobretot a la part alta esquerra.

Segons documenta l'empresa Arqueo Vitis, que és la que la està excavant, aquest jaciment fou descobert pel senyor Jaume Casañas i Mestre vers el 1984. Tot i això, no s'ha fet cap excavació fins al 2018 i, durant tot aquell temps, només es va anar recollint material ceràmic en superfície, sobretot ceràmica comuna ibera i en menor proporció d'àmfores itàliques. Aquesta extensió, segons Arqueo Vitis, abastiria un total de 4200 metres².

Ara mateix, amb l'excavació iniciada, es documenten diversos estils ceràmics més que permeten afirmar una cronologia de vers el segle III-I a.n.e., abastint tant l'era ibera com la ibero-romana.

Ara, anem a visitar el següent jaciment, una altra granja d'època ibera. Hem de seguir amb el cotxe direcció nord/nord-est, com si anéssim cap a la C-32 i girar vers la nostra dreta al carrer dels Pirineus. A la fi d'aquest, comença la Travessera de l'Iber, a la que, a 240 metres, veiem una entrada sorrenca a mà esquerra que ens duu a la granja del Fondo d'en Roig en pocs metres. 

Com es pot veure, la granja es troba just sota un pont de la C-32, al punt quilomètric 10.5, on han fet un pont de poca elevació per no destrossar les restes amb la construcció de l'autopista.

Aquesta granja fou utilitzada entre els segles IV i III a.n.e., tot i que també l'hem trobat datada vers el III-II a.n.e. Segons els estudis que hi ha sobre ella, va ser una granja dedicada al món agrícola i l'emmagatzematge de cereals, oli, vi, etc.

Presentem una idealització d'aquesta granja extreta del Web d'Arqueo Vitis.

Va ser excavada des del mes de novembre de l'any 1995 fins al febrer del següent any. El 12 i 13 de juny del 1997, es va sepultar per construir el pont que es veu a la imatge superior, i la van desenterrar a finals del 1999, sota la direcció arqueològica de Conxita Ferrer i Álvarez.

Hem pogut trobar la planimetria d'aquesta granja que dibuixa Ferrer i Álvarez al seu estudi. Aquí la teniu...

L'extensió total del jaciment és de 360 metres² distribuïts en 16 estances, tot i que ha estat afectat tant per la construcció de la C-32 com pels treballs agrícoles, fets que han reduït la seva part visible.

A la zona on pots aparcar el cotxe, hi ha un... com dir-ho... normalment es diuen plafons informatius, però aquest era de nivell superior, amb audioguia i tot!! I al costat, un mostrador amb part de les restes trobades al jaciment.

Com  es pot veure a la foto, aquí el sol era molt fort i lluent!!! Pel que fa als estris, no hem trobat cap tipus de menció en els estudis consultats, però bé, com es pot veure, són eines de camp que han estat utilitzades fins al segle passat.

Per si encara tenim ganes de més, podem veure més jaciments arqueològics prou propers a la publicació Poblat a Vilanova i la Geltrú, tot i que encara li falta un nou jaciment que ben aviat inclourem a la ruta.


Coordenades UTM(ETRS89):

Granja ibera de Rabassats o del Bosc: 31T 357023 4568812
Ciutadella ibera de Calafell o Toixoneres: 31T 380981 4560858
Poblat de Puig Pelós: 31T 384594 4562043
Granja ibera del Fondo d'en Roig: 31T 384361 4563208