L'estiu del 2012, vam decidir conèixer el que tenim prop de casa, i què millor que gaudir d'aigües clares i fresques com les del Matarranya. Així doncs, agafem el cotxe decidits a passar cinc dies pel que els catalans i alguns aragonesos denominem com La Franja (de fet, els noms dels pobles, els rius i gairebé tot són en català i castellà oficialment i la gent parla en les dues llengües).
Després de visitar diversos pobles, rutes pels rius Matarranya i Ulldemó, amb bany inclòs, decidim fer un dia més cultural i cercar un xic de la prehistòria de la comarca, i, des de Vall de Roures / Valderrobres, que és on ens trobàvem allotjats, ens dirigim per l'A-231 direcció Tortosa, en la qual agafarem un desviament a l'esquerra indicant l'A-1413 que porta a Calaceit / Calaceite passant per Queretes / Cretas. Poc abans d'arribar al poble, veurem a l'esquerra la indicació del poblat de San Antonio i de l'ermita de San Cristóbal.
En la fotografia superior es pot veure part del poblat iber de San Antonio en primer terme i, en un segon, a la muntanya del davant, la gran ermita de San Cristóbal.
A la inferior, es pot veure l'estructura de part del poblat que ha estat mig reconstruït.
Les primeres excavacions de San Antonio són de Juan Cabré el 1902-1903, seguides per les de Bosch i Gimpera el 1915. Aquestes excavacions constaten que el poblat consta de dues etapes d'ocupació, ja documentades per Bosch i Gimpera el 1916. La primera és dels segles V - IV a.n.e., que ocupava només la part superior del turó; i una segona al segle III a.n.e., en la qual es va ampliar molt el poblat i es va construir una muralla amb diverses torres defensives i, fins i tot, una espècie de cisterna tipus bassa per a la recollida de l'aigua de pluja. A la part inferior del poblat, s'ha pogut constatar que les cases eren de dues altures, aprofitant el desnivell de roca.
L'abandonament del poblat fou causat, segons diuen els experts, per la conquesta romana, que en aquest punt geogràfic va ser cap el segle II a.n.e.
Hem trobat aquesta idealització al web d'iberosenaragon, i molta informació arqueològica del poblat, on es documenta gran quantitat de troballes iberes i d'importació, de les que no en farem menció perquè es faria inacabable. Però si que podem dir que inicialment l'extensió del poblat era d'uns 2000-2200 metres², amb un únic carrer central i una trentena de cases, i que després va ser ampliat fins a 3000 metres², per a la segona etapa d'ocupació.
 |
| Extret de: https://www.iberosenaragon.net/ |
Es tracta del poblat més important de la comarca del Matarranya, i hem cregut adient inserir una planimetria, a banda de la idealització, extreta d'un estudi de Pierre Moret, José Antonio Benavente Serrano i Alexis Gorgues, per Iberos en el Bajo Aragón.
 |
| Extret d'"Iberos del Matarraña" |
A destacar de la planimetria, l'imponent sistema defensiu que disposava el poblat. Segons l'estudi al que hem het referència abans, a la primera fase d'ocupació, aquest assentament estava protegit per dues torres (números 29 i 81), tot i que algun autor n'identifica cinc més, entre les estances, sense aportar gaires criteris.
I veient la planimetria completa del poblat, barrejada amb la idealització, ens fa la sensació de que, amb l'ampliació, es va erigir una tercera torre i es va crear un altre pas vulnerable per als atacants en cas de voler accedir a la part més antiga del poblat. A banda, segons es dibuixa a la idealització, també s'afegeixen dues torres més als extrems del poblats, fortificant les noves estances construïdes vers el segle III a.n.e.
Tornem al cotxe i tirem per l'A-1413 un quilòmetre enrere direcció Queretes, punt on veurem la senyalització del poblat iber de Tossal Redó a mà esquerra, indicant 2.4 quilòmetres. Ens hi endinsem, però el primer que visitarem no és l'esmentat i senyalitzat poblat, sinó el recentment consolidat petit nucli iber de Vall o Val de Cabrera, que es troba a mig camí del Tossal Redó.
Per arribar-nos-hi, enfilem per la pista durant uns 750 metres, tot fent de camí dues corbes prou contundents. En aquest punt, aturem el cotxe i ens enfilem a la petita elevació que queda a l'esquerra del camí, i ja estem trepitjant el petit jaciment.
Concretament, es va publicar el dia 10 de març de l'any 2022, després d'una excavació parcial i posterior consolidació del jaciment. S'ha de dir que es creia que era un jaciment buidat d'antic, ja que es coneixia des de 1915, quan Bosch Gimpera, al comandament de l'Institut d'Estudis Catalans, el va localitzar i excavar. Com hem dit, es creia, ja que a la part no excavada pels catalans, van sorgir 1 molí barquiforme, un altre amb forat central, tots dos intactes, i també van sorgir trencats 5 molins més, una destral i una bola de pedra. Aquestes troballes resten dipositades al Museo de Teruel.
Segons Iberos en el Bajo Aragón, aquest poblat fou erigit a l'etapa ibera, vers els segles VII-VI a.n.e.
Tornem al cotxe i seguim tal i com veníem uns 150 metres més, trobant un camí vers la nostra dreta. Aquest ens portarà cap el poblat, ara sí, de Tossal Redó, a la part superior d'un turó.
Investigant, hem trobat que realment hi ha dos poblats, també ibers, de Tossal Redó. El Tossal Redó, que és el que es troba arreglat i explotat turísticament per la comunitat aragonesa, i un altre molt proper anomenat Petit Tossal Redó, que està en runes (podria ser que parlessin del de Vall de Cabrera). Ara, també hem trobat dos Vall de Cabrera (el gran i el petit). Sovint, en textos antics, els noms es canvien segons l'autor.
Urbanísticament parlant, és clavat al seu veí San Antonio a la primera fase, un carrer principal, amb les cases als dos costats. Aquest "només" té una cinquantena de cases i és datat del segles VII i VI a.n.e. Després de molt buscar, no hem trobat cap data d'abandonament del poblat, però amb la proximitat del poblat de San Antonio, jo diria que, poc a poc, els habitants van emigrar cap aquest, i més tenint en compte l'ampliació que aquest va rebre segles mes tard.
No disposem de més informació, ja que totes les dades que s'han pogut extreure del jaciment es troben incloses en un llibre editat pel Gobierno de Aragón, en dos volums, i no hem sabut trobar res d'informació del poblat, a nivell públic cercant per Internet. Ens quedem amb una planimetria del poblat que hem extret del web d'iberosenaragon.
 |
| Extret de: https://www.iberosenaragon.net/ |
Ja de tornada cap a Vall de Roures, parem a Queretes i agafem un camí de terra, però molt bo, que mena cap al poblat dels Castellans passant per les pintures rupestres del Gascons i la Roca dels Moros, i un túmul protohistòric.
Aquí veiem el Túmul.
Segons el planell que hi ha allà, és el túmul d'una cista ibera de tipus baixaragonès. D'aquest enterrament no havíem trobat cap referència, tot i que, ara, a 29 d'abril del 2025, en sabem el nom, és el túmul de la Bassa d'en Perler, però bé, només hem pogut saber això i que la tomba data del 500 a.n.e.
Seguim endavant i a mig camí, parem en veure el rètol de La Roca dels Moros. Sorpresa la nostra quan ens trobem això:
Clarament, les han arrancat. Bé, continuem el camí a peu, una mica emprenyats i a poca distància arribem a Els Gascons.
Buffff. M'emprenyo fent l'entrada del bloc, i ja fa anys d'aquesta ruta.
Investigant, hem trobat que aquestes pintures van ser venudes al Museu d'Arqueologia de Barcelona (actualment Museu d'Arqueologia de Catalunya, MAC), per a la seva conservació. Ja ho podrien haver venut als d'Aragó, que són d'ells. A més, a l'arrencament de la pedra del seu lloc original, les pintures dels Gascons van ser destruïdes parcialment.
Temps més tard, hem pogut admirar les pintures de la Roca dels Moros, que com hem dit abans, resten conservades al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Segons el mateix Museu, aquestes pintures són datables a l'Epipaleolític i el Neolític, vers el 10000 i el 5000 a.n.e.
Aquestes foren les primeres pintures identificades com a art rupestre Llevantí. El descobriment fou l'any 1903 per Joan Cabré, i fou venut a la Junta de Museus de Barcelona el 1918, per 14000 pessetes.
Però com no s'acaben de veure bé, tot hi haver retocat la llum i els contrastos de la imatge, inserim una reposició del dibuix original extret del web de Rock Art.
 |
| Extret de https://3dscanner.es/matarranya/ |
I també inserim la restitució de les pintures dels Gascons, també per Rock Art, que són datades de la mateixa època.
 |
| Extret de https://3dscanner.es/matarranya/ |
Per baixar-me una mica els fums, posaré unes pintures rupestres que vam veure dos dies abans, tot caminant pel Matarranya, són a mig camí entre Beseit i El Parrissal i s'anomenen La Fenellassa. Tranquils, no cal caminar des de Beseit, pots anar amb cotxe, al final hi ha una zona d'aparcament previ pagament.
Així doncs, caminem una estona, seguint els rètols indicatius cap al Parrissal, fins veure la indicació de La Fenellassa. Creuem el riu per un pontet rudimentari i admirem els grafitis rupestres.
Es veuen tres homes pintats en vermell, just a sota de la marca d'humitat de color negre. Realment, es veuen 8 figures i part d'una altra, però en fotografia és difícil de veure. S'ha de tenir en compte que aquestes pintures daten, per la seva morfologia, des del Neolític fins a l'Edat dels Metalls. I també inserim la restitució del jaciment segons Rock Art.
 |
| Extret de https://3dscanner.es/matarranya/ |
I l'entrada al poblat és espectacular, bé, a mi m'ho sembla!
Aquest poblat va ser habitat entre la segona meitat del segle VI i el segle II a.n.e., i, buscant informació sobre ell, hem trobat que l'accés aquest fotografiat, no és l'accés principal, sinó la porta del darrere, que anava coberta per una porta de fusta; la principal donaria accés al poblat a través d'una rampa d'accés i una escala amb diversos murs esglaonats.
El poblat en sí no és gaire gran, uns 70 metres de llarg, per 30 d'ample, i la distribució urbana és idèntica als seus veïns, un carrer central amb l'accés a les estances a banda i banda. Ara, sobta la imponent muralla que arriba a mesurar 9.5 metres de potència, essent totalment massissa. Segons hem pogut saber aquest petit assentament no arribaria ni als 2000 metres², i molt possiblement només estaria habitat per la part aristòcrata de la societat de l'era.
Igual que el poblat del Tossal Redó, no hem sabut trobar res de res d'informació arqueològica detallada, però si sabem que fou declarat bé cultural d'interès a l'any 2001.
Ara sí, tornem al cotxe i anem a descansar a Vall de Roures, fent una volta pel poble.
