Possibles sepulcres a Santa Cristina d'Aro IV i i inscultures a Castell - Platja d'Aro II

Nova ruta al terme de Santa Cristina d'Aro, de nou al nucli de Romanyà de la Selva.

Comencem visitant una cosa que, sincerament i a primera vista, no sabem que és; el lloc és conegut com la Banyera dels senglars. Hi arribarem tot pujant fins a la part més alta de la urbanització de Mas Bousarenys. Just quan s'acaba aquesta urbanització tot anant pel carrer del Puig Brull, arribem a la carretera que va fins el nucli de Romanyà. A l'altra banda de la carretera, veurem un camí sorrenc i aquí aturem el cotxe (hi ha un espai per encabir uns quants). És el camí que duu al dolmen de Can Reparat, però és aconsellable anar amb GPS, ja que hi ha múltiples camins. Bé, entrem pel camí i el seguim uns 850 metres, mantenint-nos sempre a la nostra dreta. Veurem primer, a la nostra dreta, una zona neta de bosc, no sabem si a causa d'un antic camí, i avançarem un pèl més, fent baixada, per a trobar, a la dreta, un corriol que ens durà a la mencionada "banyera" en pocs metres.

Segons hem pogut saber, és un gorg de creació natural. Pel que es veu, era una petita gorga formada pels torrents de la zona a temporades de pluja, que ha estat modificada per la mà humana, com es pot veure clarament amb les lloses col·locades als volts de l'encaix que en el seu dia va ser natural i que, a dia d'avui, ha rebut ampliacions i modificacions humanes.

Seguint el corriol, ara un xic més desdibuixat, direcció nord, i també a escassos metres, veurem un apilament rocós, on, a la part superior, hi ha una cavitat que ha estat batejada amb el nom de paradolmen de la Banyera dels senglars per alguns excursionistes.

Personalment, no ens va semblar pas un paradolmen, tot i que sí que es podria haver utilitzat com a aixopluc durant la prehistòria.

Tornem al camí i, com hem comentat, podem arribar al dolmen de Les Ginesteres o Can Reparat en uns 150-160 metres, a la dreta del camí. Nosaltres el que vam visitar el febrer de l'any 2017 i, a la publicació d'aquest megàlit, també hi ha diversos monuments megalítics de la immediata zona. Així doncs, tornem al cotxe per anar a visitar el més que probable paradolmen de l'Abric d'en Cama.

Per trobar-lo, emprenem en cotxe la carretera direcció nord-oest, arribant al nucli de Romanyà i sortint a la carretera GIV-6612 cap a la dreta, en direcció al preciós sepulcre de la Cova d'en Daina. Uns 650 metres més tard, ens aturem a la zona habilitada per a deixar els cotxes dels visitants d'aquest dolmen. A peu, prenem el sentit contrari del què hem arribat, agafant un corriol ben  marcat i definit que surt d'aquesta zona i que en pocs metres ens duu a un sorrenc camí pel que seguim vers la nostra dreta. A uns 210 metres, trobem un tallafoc i, poc abans d'ell, emprenem per un corriol desdibuixat, que surt a la nostra esquerra, saltant el filat que hi ha a la vora del camí. Aquest ens porta al paradolmen en uns 25 metres, sota d'un gran bloc granític, a la vora del tallafoc esmentat.

Amb una fotografia més propera de la zona marcada a la imatge anterior, es pot afirmar l'aixecament d'uns rocs a la nostra esquerra per tancar una cavitat, fet que denota una certa intencionalitat humana.

Intencionalitat encara més accentuada quan, dins la cavitat, veiem quantitat de rocs, que en el seu dia deurien haver format part d'un mur de tancament per al forat de l'altre extrem del que seria una cambra sepulcral.

Tot i que el jaciment no ha estat excavat ni es documenta cap troballa en superfície, aquestes obres de construcció humana són típiques dels paradòlmens excavats i documentats a la contrada. Per això, dèiem abans que, per nosaltres, era un més que probable paradolmen. En Xevi (Xavier Niell i Ciurana), arqueòleg de la zona, pensa com nosaltres i el posiciona a la prehistòria, dins d'un ampli ventall que va des del Neolític fins a l'Edat del Bronze. A més, diu que la cavitat fa 4.10 metres de llargada, 2.05 d'amplada, i entre 0.80 i 0.90 metres d'alçada.

Però aquí no s'acaba tot pel que fa a aquest gran roc, anem a la seva part del darrere i ens trobem amb dues cavitats ben identificades; una és la que acabem de documentar, i l'altra que, segons en Xevi, mesura 2.70 metres de llargada, per 1.20 metres d'amplada i 0.80 metres d'alçada, i que també té restes de mur a la seva entrada.

Havent vist les dues més que probables tombes, tornem al cotxe i ens dirigim a cercar la Pedra de Puig Romaní, que es troba a la part més baixa de la urbanització on acaba la carretera que va de Romanyà a Platja d'Aro passant pel golf (la carretera on hem deixat el cotxe per anar a la Banyera dels senglars). Concretament, els gravats es localitzen al carrer que els hi dona nom amagades dins de la zona lliure de cases entre aquest carrer i la C-31, gairebé al final del carrer, que, a mode personal, ens va semblar que els veïns la tenen "enjardinada"(cuidada entre l'assilvestrat del bosc).

Aquesta espectacular pedra amb gravats va ser descoberta amb motiu de les obres de desdoblament de la propera carretera C-31, obres que van començar l'any 2009 i van acabar l'any 2011.

Es tracta d'un conjunt de cassoletes unides per reguerons gravades en un plafó d'1.40 metres de llarg per 0.80 metres d'ample. En total, es compten 12 cassoletes, 5 de les quals són unides per reguerons, 4 aïllades i 3 més que van associades a un petit rebaix amb un bec vessador en direcció est.

Inserim una imatge extreta de l'informe pertinent per part de l'empresa d'arqueologia Estrats, que va ser l'encarregada de prospectar tota la zona afectada per les obres abans esmentades.

Extret de: Intervenció arqueològica a les obres de desdoblament de la carretera C-31 (Pablo Martínez Rodríguez, Mireia Pedro Pascual i Marcel Olivé Taché)

A dia d'avui, no s'ha efectuat cap tipus d'excavació arqueològica, però, per l'estil, els podríem datar vers el Neolític mitjà i el Calcolític, vers el 4000-2200 a.n.e.

Amb aquest últim jaciment, donem per acabat el dia, perquè, a banda del descrit, vam tornar a visitar altres jaciments que no hem inserit a la ruta d'avui... la zona de Romanyà és plena de monuments megalítics i alguns són molt i molt macos, com l'esmentada Cova d'en Daina, just al costat d'on hem aparcat el cotxe a la visita dels paradòlmens.

Coordenades UTM(ETRS89):

Possibles paradòlmens de l'Abric d'en Cama: 31T 499012 4634110

Inscultures de la Pedra de Puig Romaní: 31T 504509 463000

Dolmen a Sant Aniol de Finestres III

Ja acabades les vacances del 2025 i aprofitant que els nens eren amb els avis, fem una ruta al terme de Sant Aniol de Finestres, aquesta per a visitar l'últim dolmen documentat que ens falta a dia d'avui al terme municipal, que segur que n'hi ha més. Amb la de bosc espès inexplorat que hi ha, és el més provable.

Per arribar al sepulcre, aturem i aparquem el cotxe davant de l'església del poble de Sant Aniol, en una zona d'aparcament/parc infantil, a peu encetem el camí quitranat que hi ha just a sota i que s'endinsa al bosc. Durant 1/1.5 quilòmetres anirem trobant-nos cases a la nostra esquerra, fins a topar amb l'última, que té un cartell de camí privat. A la cinquantena de metres d'anar pel camí i ja mig veient la casa, surt a ma dreta una pista, que al poc es torna corriol. Per arribar al dolmen haurem de seguir aquest corriol, que va carenant els cims d'allà. 

Cal dir que tot i que el camí està mig senyalitzat, el millor és anar amb GPS i amb una ruta de wikiloc inserida. A moments és fàcil agafar un altre camí, tant d'anada com de tornada.

Advertència: No és de fàcil caminar ja que hi ha força pedra solta, a trams has de grimpar per a fer els 400 metres de desnivell, en els 4.3 quilòmetres de distància que hi ha entre l'església i el sepulcre. A banda recomanem anar vestits de llarg per travessar el boscos, no fer la ruta a ple estiu, portar molta aigua, i no anar amb canalla, no per que no puguin pujar (els meus la pujarien), sinó per que a dal vas tocant la cinglera sense protecció, i també hi ha algun tram més o menys perillós on la protecció que hi ha és insuficient per a nens.

A la ruta passarem per diversos llocs bonics com pot ser un lloc al que mal anomenen, pel meu gust, "La Finestrica", no li podrien dir La Finestreta? Un parell de miradors a la serra de Finestres, i una plana amb vistes, tocant la cinglera anomenada les tres creus (evidentment hi ha tres creus). Quan les veiem ja som a punt d'arribar al dolmen, que es troba a la part alta del cim, a pocs metres a la dreta del corriol definit i amb un amuntegament de pedres senyalitzant-lo.

El dolmen es troba clarament espoliat, les lloses resten estintolades als costats per poder excavar furtivament l'interior, quan ets allà ho veus encara més clarament que a la fotografia, de fet hi ha una de les lloses que resta a la bora del corriol pel que hem vingut, i també n'hi ha una a l'altre banda del turó, tot seguint el corriol que hi ha.

D'aquest sepulcre en sabem que fou descobert per Francesc Valentí l'any 1964, i segons Carreras i Tarrús és una possible galeria catalana bastida en gres, amb una cambra sepulcral de 1.80 metres de llargada, 1.80 metres d'amplada i una alçada conservada de 0.70 metres. El corredor faria 1.80 metres de llarg per 1.50 d'amplada i una alçada màxima de 0.50 metres. D'altra banda, al  jaciment es veuen clarament les restes de l'obra tumular que sustentava el megàlit, aquesta és de 8/9 metres de diàmetre, amb un cròmlec peristàlit construït a raó d'un mur de pedra en sec.

El sepulcre fou excavat per Francesc Riuró, Miquel Oliva i Joan Sanz, els anys 1964 i 1972, on van sorgir nombroses restes ceràmiques a mà del Neolític final, Calcolític o Bronze inicial, just al costat d'altres del bronze final, pel que podem dir que aquest sepulcre fou utilitzat durant molts anys. També van sorgir tres fragments de làmina de sílex, 1 fragment de botó separador perforat en "V" i decorat amb incisions, i 20 botons prismàtics, també amb perforació en "V".

Antropològicament parlant, l'excavació, també va tenir resultats positius, es documenten fragments de crani i mandíbula, i bastantes dents. Amb aquestes restes, surten un total de nou individus: 7 adults, 1 jove i 1 infant. Mostrant dos dels adults clares mostres de cremació post-mortem. Aquestes restes es troben dipositades al MAC seu de Girona.

Per acabar amb el sepulcre, direm que, com sempre, segons Enric Carreras i Josep Tarrús el sepulcre fou bastit al Neolític final, vers el 3000-2700 a.n.e.

A Sant Aniol de finestres hi ha més jaciments prehistòrics documentats i visitats (Dolmen a Sant Aniol de Finestres i Hàbitat, sepulcres i talaia a Sant Aniol de Finestres II i Mieres), però val a dir, que com a molt podem visitar el roc de la Melca abans de sortir cap al Puig del Moro, la resta queden molt lluny.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puig del Moro: 31T 463718 4659719

Dolmen al districte de Cahors VIII

Últim dia de vacances d'estiu a la zona francesa de Lot. Avui, anem a visitar la seva capital, Cahors (Caors en occità), i un cop visitada aquesta bonica ciutat ens dirigim ja cap a casa. Però abans d'emprendre la llarga estona d'autopista, anem a visitar, ara sí, l'últim dolmen de les vacances, el bonic sepulcre de Jasses o Peyrelevade, que es troba al terme municipal de Labastide-Marnhac.

Com podem veure a la fotografia inferior, es troba just al costat de la carretera, o sigui, que és fàcil de trobar. Per arribar-hi, sortim de Cahors pel sud, creuant el riu Lot/Òlt, i continuant per la D620 cap al sud pels polígons industrials que hi ha. En acabar aquests a la illeta que hi ha, sortirem per la segona escapatòria direcció Labastide-Marnhac i Agen, entre d'altres, per la D653. Als 900 metres, girem a l'esquerra per la D7, que seguim 8 quilòmetres. Aquí trobarem una carretera a la nostra dreta que porta al petit nucli de Poudans, que seguirem 650 metres, lloc on girarem de nou a la dreta pel carrer de Peyrelevade. Aquest, en 280 metres, ens deixa davant del sepulcre.

De nou, hem de dir que ens basarem en la informació que dona Jean Clottes a l'inventari de Lot.

Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot;
https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5

D'aquesta bonica tomba, hi ha bastant informació, tant de la seva morfologia, com de restes prehistòriques recuperades a ell. Com sempre, nosaltres començarem per la seva morfologia.

Es tracta, com és típic de Lot, d'un dolmen simple que, per dimensions, podria haver estat un sepulcre de corredor (no hi ha informació), però el que veiem a dia d'avui té molta pinta d'un simple, i trobant-se on es troba, que tots són del mateix estil, deixa poc a dubtar.

Segons Clottes, la llosa de coberta mesura 1.50 metres de llargada, per 2.50 metres d'amplada i 0.50 metres de gruix. Com podem veure a la planimetria de baix, la llosa de coberta resta trencada. Es troba en aquest estat des del 1973, quan el conductor d'un bulldozer la va abatre i mig destruir. D'altra banda, el suport dret fa 1.80 metres de llarg per 1.10 d'amplada, i un gruix de 0.35 metres; l'esquerre fa 2.90 metres de llarg per 1.10 metres d'ample i un gruix de 0.40 metres, mentre que la llosa de capçalera amida 1.15 per 1.10 metres i té un gruix de 0.35 metres.

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot"

Segons en Jean, la cambra mesura 1.30 metres, que, com ja hem dit altres vegades, no sabem a quina dimensió es refereix. I també segons ell, hi ha minses traces de l'obra tumular.

Es documenten un mínim de dues excavacions, el 1869 i el 1887, i tenint present com eren d'acurades les excavacions arqueològiques en aquell temps, deu n'hi do el que es va recuperar. Hem trobat documentat de l'excavació de 1869: 4 grans de collaret, que per la descripció podrien ser de variscita o cal·laïta, 2 fulles de sílex i 1 punta de llança i 1 de sageta del mateix material, i 3 puntes de sageta més, amb aletes i peduncle, que van ser trobades a les terres extretes a l'excavació. I de la del 1887, que tampoc no és que s'excavés gaire, de nou només es van revisar les terres extretes el 1869, i van trobar 2 puntes de sageta més, també amb aletes i peduncle, 2 ascles de sílex, 10 denes d'esteatita i 1 dena anular.

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot"

I amb aquest últim, però molt interessant sepulcre, tornem al cotxe, que no resta gaire lluny i cap a casa, que sincerament ja tenim ganes d'arribar.

Coordenades UTM(ETRS89):

Jasses o Peyrelevade: 31T 369435 4915179

Dòlmens i menhir al districte de Cahors VII

Setena ruta, i penúltim dia de vacances a Lot, a la que visitarem 4 dòlmens, 1 menhir i 1 dolmen modern que van erigir a Limogne en Quercy, seguint les pautes de construcció prehistòrica d'aquestes tombes, bé, el què es creu.

Comencem el dia per un sepulcre que té diversos noms, el de Varaire o Mas de Gobi o Mas de Côte o Bourel, al que arribarem sortint per la banda sud de Limogne en Quercy i emprenent la D19 durant 5.5 quilòmetres, fins a trobar la D55, que surt a l'esquerra. Doncs bé, aturem el cotxe a uns 200 metres d'anar per ella, a un camí sorrenc a la nostra dreta que voreja el camp. Aquí, al vèrtex amb la D55, trobarem un accés al camp on es troba el sepulcre.

Ens trobem novament davant d'un dolmen simple, aquest de grans dimensions, segons l'inventari en el què ens basem per totes les publicacions de Lot, a baix referenciat. Consta d'una llosa de coberta que resta trencada en dos mantenint les dues lloses in situ, que mesura en total 4.70 metres de llarg per 3.20 metres d'amplada i 0.35 de gruix mig; una llosa com a suport dret que amida 4.40 metres de llarg per 1.45 metres d'amplada i un gruix de 0.25 metres, mentre que la llosa esquerra fa 4.85 de llarg per també 1.45 metres d'amplada, i 0.20 metres de gruix. Pel que fa a la llosa de capçalera, mesura 1.05 metres de llargada per 0.95 metres d'amplada i 0.15 de gruix.

Per a fer-nos una millor idea del jaciment, inserim el calc extret de l'inventari de megàlits de Lot, per Jean Clottes, l'any 1977 (que potser és un pèl antic, però conté suficient informació per a nosaltres, a banda que la informació que hi ha dels megàlits francesos, a dia d'avui, o bé és bastant minsa, o és privada.

Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot;

https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot"

Segons en Jean Clottes, la cambra mesura 1.20 metres, que de nou advertim que no sabem exactament a què es refereix, si a l'amplada o a la llargada (podria ser en aquest cas l'amplada d'aquesta), i també fa referència a restes d'un antic túmul, malmès per la creació del camp i el conreu de la vinya.

També fa referència a la troballa, l'any 1967 (pel que hem interpretat al reduït i no gaire ben estructurat text), d'unes tombes (com a mínim dos) individuals, i sense túmul, possiblement visigòtiques, que probablement es van erigir aprofitant el túmul del sepulcre prehistòric. No es documenta la troballa de cap resta prehistòrica associada a aquesta tomba (sí es documenta una moneda romana), ni cap excavació, pel que es fa difícil adjudicar-li una datació en particular, pel que nosaltres el col·locarem vers el Neolític, entre el 3500 i el 3000 a.n.e., com la resta de dòlmens simples a Lot.

Un cop visitat el majestuós sepulcre, anem a visitar l'únic menhir que vam veure en tots aquests dies de vacances, molt malmès i violat per l'església, però bé, no hi ha dubte de que antigament era un monòlit prehistòric.

Per arribar-hi, emprenem el cotxe i tornem a la D19, seguint en la mateixa direcció que hem arribat abans, i girem a l'esquerra als 230 metres per la D52, direcció Saillac i Caylus. 4.7 quilòmetres més tard, girem a la dreta per la D53 en direcció Saillac i, als 650 metres, ja veurem a la nostra dreta el menhir trencat i cristianitzat de Saillac a una illeta entre l'asfalt.

No és que hi hagi gaire informació del monòlit perquè no l'hem trobat a l'inventari de Clottes, tot i que, encara que sigui pel fet de ser únic a la contrada, bé es mereixeria una menció. Sí hem trobat una minsa menció en diversos webs actuals que el defineixen tal i com hem dit nosaltres, trencat, cristianitzat i que segurament fou treballat i aixecat vers el Neolític, entre el 6000-5500 a.n.e. i el 3000-2700 a.n.e., esmentant també que el treball de la part superior deuria de ser del moment de la seva cristianització. 

Ara anem a "visitar" un altre dolmen, l'anomenat com a Pech Bayssou, al que arribarem tot tornant per la D53 fins la D52, i emprenent per aquesta en direcció nord-oest, rodant per on acabem de passar per anar a visitar el menhir des del dolmen de Mas de Gobi. Seguim aquesta 2.9 quilòmetres, aturant el cotxe a aquesta distància en un camí sorrenc que entra al bosc vers la nostra dreta. Per aquest camí, ens posem a caminar i, en uns 400 metres, girem a l'esquerra a un encreuament de camins i avancem tot rectes uns 600 metres més, trobant a aquesta distància un corriol desdibuixat que surt a la dreta vorejant les edificacions modernes que hi ha. Anant per aquest corriol i en uns 90 metres, veurem un filat a l'esquerra: el sepulcre es troba tocant aquest a la seva part interior, just al vèrtex del terreny filat.

Anava jo sol, la Cris i els nens es van quedar al cotxe, i no vaig poder creuar la tanca... ni que m'estigués colant a la NASA, hi havia filferros amb punxes arreu. Potser la Cris sí que hauria pogut entrar, i també, potser si segueixes el camí entrant a les edificacions tens un accés fàcil.

La fotografia és de la coberta i, sí, em va fer ràbia no poder-lo fotografiar decentment, però bé, he vist fotos d'ell, i l'interior del sepulcre resta colgat de sorra, o sigui que tampoc no m'he perdut res de l'altre món.

Tampoc l'hem trobat documentat per Clottes, potser el té identificat amb un altre nom, i mirant les planimetries que dibuixa no en traiem l'aigua clara, pel que el donem com a inèdit per a ell. 

No hem trobat informes d'excavació, tot i que sí hem pogut trobar una certa datació, que, com era d'esperar, és d'entre el 3500-3000 a.n.e. a l'era neolítica.

Torno al cotxe i anem a visitar un dolmen que, personalment, em va agradar molt, el de Vayssières, també conegut avui dia com a Dirau III, que és tan fàcil d'accedir com seguir per la D52 tal i com hem arribat durant 1.3 quilòmetres, punt on veiem un camí sorrenc a la nostra esquerra que va en direcció contrària a la que portem. Entrem a aquest camí i aparquem al seu inici per a seguir a peu pel voral de la D52 tal i com veníem amb el cotxe. En uns 95-100 metres, trobem a la nostra esquerra un difuminat corriol, amb un filat que ens barra el pas, que és fàcilment sortejable per un humà; seguint-lo i emprenent un nou corriol a l'esquerra, ens duu al dolmen en uns 120-140 metres.

Amb aquesta tomba ens ha passat igual que amb el de Pech Bayssou, no sabem si en Clottes la va arribar a veure, a molts llocs web moderns l'anomenen també com a Dirau III, però la planimetria i la definició que dona Clottes de Dirau III no s'assemblen en res al que hi ha in situ. Ell dibuixa les restes d'un megàlit del que només en queden dues lloses, una més gran de forma rectangular, que creiem que es podria tractar d'una coberta, i una més petita que queda estintolada a sota d'aquesta a un dels seus extrems, pel que clarament no ens trobem davant el que ell va anomenar Dirau III, i no podem dir gaire del megàlit.

A mode personal, podem assegurar que es tracta d'un dolmen simple, que conserva en gran part la cambra funerària i el túmul, construït a raó de pedres i terra, i diríem que la llosa que hi ha estintolada a l'esquerra del sepulcre podria ser la coberta de la part davantera de l'antiga tomba. La capçalera és construïda amb un mur de pedra en sec.

Com és lògic, no tenim coneixement de cap resta arqueològica recuperada ni al megàlit, ni a les seves immediacions, però, com tots els dòlmens simples de Lot, va ser erigit vers el 3500-3000 a.n.e., dins l'era neolítica.

Tornem al cotxe, però no l'agafem, i seguim caminant pel camí sorrenc uns 90-100 metres, trobant un camí que surt a la dreta i que va vorejant un camp a la nostra esquerra, que deu ser, o ha estat, conreable. Al mig del camp, veurem el megàlit de Sanguinades o Dirau II sense cap dificultat.

Es tracta d'un dolmen simple, amb una llosa de coberta que amida 2.90 metres de llargada per 2.70 metres d'amplada màxima, amb un gruix de 0.35 metres, que ha cedit vers la part davantera del sepulcre. Pel que fa a la llosa de la dreta, fa 2.15 metres de llargada per 1.20 d'amplada, i un gruix mig de 0.25 metres. Per últim, el suport esquerre fa 1.40 metres de llargada per 1.30 metre d'alçada i un gruix de 0.40 metres. Diem "per últim perquè la part de capçalera del megàlit resta construïda a raó d'un mur de pedra en sec. 

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot"

No es documenta cap resta de l'obra tumular, ni hem trobat documentada cap excavació del megàlit, tot i que es probable que s'hi hagi fet alguna acció i que no estigui documentada públicament, ja que aquest resta catalogat i protegit com a monument històric francès.

Per tant, l'únic que podem fer per a donar-li una antiguitat, és basar-nos en l'estil arquitectònic i la zona on es troba, el que ens dona un aixecament d'entre el 3500-3000 a.n.e., a plena era neolítica.

Per avui ja n'hi ha prou de megàlits, tornem al càmping a fer maletes, que demà ja marxem i preferim tenir tot embastat per aprofitar l'últim dia al màxim.

Abans de sopar, però, com els dies són llargs i hem enllestit la recollida, fem una caminada fins el camp de futbol i la zona industrial de Rigounenque per a visitar la construcció experimental d'un dolmen que l'Association Découverte et Sauvegarde du Patrimoine de Limogne va fer entre el 2003 i el 2008.

I amb això, sí tanquem ja les visites per Limogne en Quercy i rodalies.

Coordenades UTM(ETRS89):

Varaire o Mas de Gobi o Mas de Côte o Bourel: 31T 398966 4912499

Menhir de Saillac: 31T 400925 4909478

Pech Bayssou: 31T 401351 4910924

Vayssières o Dirau III: 31T 399446 4910622

Sanguinades o Dirau II: 31T 399651 4910602

Cova i dolmen al districte de Cahors VI

Avui comencem la jornada fent una visita guiada a unes antigues mines de fosfat, en desús actualment, ubicades molt a prop del nostre allotjament. Sortim del càmping de Limogne en Quercy cap a la dreta i girem de nou a la dreta en arribar a la D19, que indica Varaire i les Phosphatières du Cloup d'Aural. Sense deixar aquesta carretera, arribem a l'aparcament de les esmentades "Phosphatières" en poc més de 9 quilòmetres.

La visita, conduïda per un guia en francès i amb cartells explicatius, fa un recorregut molt curt i interessant per les antigues mines, actualment plenes d'exuberant vegetació.

Les Phosphatières du Cloup d’Aural són una esquerda càrstica que es va formar fa desenes de milions d’anys i s'ha anat omplint naturalment amb sediments rics en fosfats. Per aquest motiu, va ser explotada com a mina d'aquest mineral entre finals del segle XIX i inicis del XX, activitat que va permetre descobrir-ne el gran interès científic des del punt de vista paleontològic.

El jaciment conserva una seqüència excepcional del Paleogen (fa entre 66 i 23 milions d’anys), amb abundants restes d’animals prehistòrics, com primats primitius, carnívors, ungulats i rèptils. En destaquen el Cadurcotherium i el Bachitherium, mamífer herbívor autòcton del municipi de Bach, on es troba el jaciment. Concretament, és un artiodàctil primitiu (parent llunyà de cérvols i camèlids), que va viure durant l’Oligocè, aproximadament fa 30–25 milions d’anys. Tant durant el recorregut com al museu, es poden observar ossos d'aquests animals.

En molt menor quantitat, també s’hi han identificat indicis d’ocupació humana prehistòrica, probablement relacionats amb l’ús ocasional d’espais càrstics.

En finalitzar la visita, pots marxar, visitar el museu o bé fer un parell d'activitats lliures per a nens. Evidentment, nosaltres vam estar buscant els animals prehistòrics ocults al bosc i un joc de pistes amb recompensa final. Una vegada fets, visitem el museu del recinte i tornem al càmping a dinar. Després de fer sobretaula i deixar baixar el sol, decidim anar a visitar un altre megàlit de la zona, aquesta vegada al veí poble de Lugagnac. Sortim de nou del càmping a la dreta i girem a l'esquerra per la D911 cap al poble de Limogne. Uns 260 metres més endavant, trobem una primera cruïlla on prenem cap a l'esquerra cap a Lugagnac per la D40 i, just després, arribem a una segon cruïlla on tornem a girar a l'esquerra seguint les mateixes indicacions. Poc abans de fer 2 quilòmetres per aquesta carretera, ens desviem a la dreta cap a Céneviéres. Avancem per aquesta carretera secundària uns 1900 metres i trobem una cruïlla amb la zona de contenidors de brossa a la nostra dret. Nosaltres vam deixar aquí el cotxe, però es podria seguir en cotxe per una pista sorrenca fins a tocar el dolmen. En ambdós casos, hem de prendre la pista de la nostra esquerra i caminar 400 metres. Girem llavors a l'esquerra per un camí una mica més estret i caminem 100 metres més. A aquest punt, ja veurem el dolmen de Mas Rastouillet o Grèzo de Pouèto al bosc de la nostra dreta.

Es tracta d'un megàlit imponent amb la mateixa fesomia típica dels dòlmens simples de la zona situat a un túmul ovalat d'uns 16 per 14 metres encara força visible. La cambra mesura 2.70 metres de longitud, 1.05 metres d'amplada i 1.00 metre d'alçada, i està coberta per una gran llosa de 3.05 per 2.10 metres, amb un gruix de 0.45 metres. Com a curiositat, comentar que s'observen tres llosetes d'un possible cròmlec que envoltava el dolmen.

Extret de l'"Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot"

Seguint amb la informació extreta de l'inventari de Lot d'en Jean Clottes que estem utilitzant per a fer les entrades d'aquesta zona, podem datar el megàlit al Neolític, vers el 3500 - 3000 a.n.e.

Acabada la breu visita, retornem a l'allotjament a sopar, relaxar-nos i preparar la jornada de demà.

Coordenades UTM(ETRS89):

Phosphatières du Cloup d'Aural: 31T 395651 4911729

Mas Rastouillet o Grèzo de Pouèto: 31T 399544 4919587

Dòlmens al districte de Cahors V

Nou dia a Limogne en Quercy i, com sempre, ens posem en marxa buscant jaciments de la zona. Avui visitarem un bon grapat de tombes col·lectives, un total de 8, moltes d'elles realment boniques, als termes de Saint Jean de Laur, Calvignac (o Calvinhac) i un últim, ja de tornada, a Limogne en Quercy.

Començarem pel dolmen de Bories B o Pech Serret 1, situat al terme municipal de Saint Jean de Laur, terme limítrof amb Limogne en Quercy. Per arribar, sortim del poble de Limogne per la D911 direcció est i, encara dins el poble, agafem un desviament a l'esquerra direcció Calvinhac i Cajarc per la D19. Doncs bé, a 3.9 quilòmetres del desviament, aturem el cotxe a la nostra dreta, dins d'un camí que creua la carretera, i ens endinsem al camp que ens queda al davant, en el sentit en el que veníem. Al mig del camp, a uns 140 metres de la porta d'accés i uns metres per sobre del camí que hi ha, trobarem el mencionat sepulcre.

Com amb les altres publicacions d'aquest estiu, ens hem basat en les dades i les planimetries que aporta Jean Clottes a l'inventari de Lot: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot; https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5.

Així doncs, comencem la visita del que, segons en Jean Clottes, seria la necròpoli de Pech Serret, de la que ell documenta quatre megàlits, que seran els primers que veurem avui. Aquí tenim el número 1 de Pech Serret o Bories B.

Es tracta d' un dolmen simple, del que es documenta que la llosa de coberta va ser dinamitada pel fill del propietari de les terres temps ençà, segons es diu, a raó de l'interès d'alguns arqueòlegs en excavar-lo, interès pel qual l'hereu va decidir fer-ho abans, i aconseguir els tresors que en aquella època es creia que hi havia a l'interior dels sepulcres prehistòrics. Tot i això, hi ha trossos evidents d'aquesta llosa.

Segons en Jean Clottes a l'inventari abans esmentat, la llosa de la dreta fa 3.10 metres de longitud per 1.55 metres d'amplada i un gruix de 0.25 metres, i, pel que fa al suport esquerre, en documenta una llargada de també 3.10 metres, una amplada de 1.40 i un gruix de 0.20 metres. També esmenta que la llosa de capçalera amida 1.30 metres de llargada per una amplada de 1 metre i un gruix de 0.08 metres.

També segons ell, la cambra amida 1.45 metres, i el sepulcre resta bastit al centre d'un túmul circular de 14 metres de diàmetre.

Com ja hem dit, el fill de l'amo de les terres en va dinamitar la coberta per avançar-se als arqueòlegs, pel que Clottes no documenta cap troballa en superfície, ni de cap excavació arqueològica oficial ni furtiva.

Tots els dòlmens visitats avui que no han estat excavats ni tenen una datació en particular, els podem col·locar a la línia temporal per l'estil arquitectònic a la zona on ens trobem, que seria pertanyent a l'etapa Neolítica, vers el 3500-3000 a.n.e.

Ara, anem a visitar a son germà, el dolmen de Bories A, pel que tornem al cotxe, però no l'agafem, entrem, obrint el filat que hi ha, al camp del davant. Dins seu, a uns 200 metres de la porta en direcció sud, trobarem Bories A o Pech Serret 2.

De nou, es tracta d'un dolmen simple, aquest, però, ens sembla molt bonic, potser per la llosa de coberta plena de molsa, que mesura, segons Clottes, 3 metres de llarg per 2.30 metres d'ample i té un gruix de 0.40 metres. Del suport dret, en diu que fa 3.65 metres de llargada per 1.30 d'amplada i 0.20 metres de gruix, mentre que no documenta l'esquerre, cosa que ens fa pensar que potser parlés d'un altre dolmen, però la planimetria no deixa lloc a dubtes, parla del mateix megàlit.

La cambra, segons en Clottes, és de 1.10 metres i és sustentada per una obra tumular circular de 20 metres de diàmetre.

No hem trobat documentada cap tipus d'excavació, ni cap troballa a superfície.

Tornem de nou al cotxe i ens disposem a visitar un proper sepulcre, només a 1.5 quilòmetres, dels quals 1.3 els farem per la D19 en el mateix sentit que hem arribat, trobant a aquesta distància l'encreuament amb la D79, la que seguirem uns 150-200 metres a la nostra esquerra. Aquí cercarem un lloc per on passar al camp, també de la nostra esquerra, i trobarem el dolmen Pech Linar o Quatre Routes, o Pech Serret 3, a escassos 20 metres de la carretera, entre uns arbres al bell mig de la plana que hi ha.

Segons el que hem pogut saber, la llosa de coberta del que ens sembla un sepulcre trencat per la meitat, amida 2.20 metres de llarg per 2.70 metres d'ample i 0.30 metres de gruix. De la nostra apreciació, en Jean no diu res a l'inventari, tot i que sí fa referència a la llosa caiguda a la part dreta de l'entrada del sepulcre, dient que es podria tractar d'un tros de la coberta.

Pel que fa a les lloses laterals, diu que l'esquerra fa 1.40 metres de llargada, 1.40 metres d'amplada i té un gruix de 0.35 metres, mentre que la dreta presenta una llargada d'1.10 metres per 1.35 metres d'amplada i un gruix de 0.20 metres.

La cambra fa 1.30 metres i es trobaria bastida al centre d'una obra tumular d'uns 15 metres de diàmetre. Segons es diu a l'arxiu en el que ens basem, aquesta obra tumular fou destruïda per reomplir la veïna carretera. Nosaltres pensem que el més probable veient el sepulcre és que també el destruïssin parcialment, d'aquí la seva aparença actual.

Tornem al cotxe i seguim en la mateixa direcció. En no arriba a 300 metres, la D79 gira a l'esquerra, anant cap a Calvinhac, mentre una altra carretera segueix recte; doncs bé, aquí aturem de nou el cotxe ja que el dolmen d'Aubiac B, tambe conegut com a Pech Serret 4, es troba al triangle que formen aquestes dues carreteres asfaltades.

De nou, un altre dolmen simple, que conserva in situ gran quantitat de la seva forma original. El que resta de la coberta mesura, segons Clottes, 2.60 metres de llargada per 2.20 metres d'amplada i 0.30 metres de gruix. Només cobreix una part del megàlit pel que aquí molt possiblement faltaria una altra llosa, ja que no creiem que aquesta s'allargués fins a gairebé els 4 metres que fan les lloses laterals, però bé, podria ser.

Com dèiem, els suports laterals arriben a quasi 4 metres de llargada, en concret fan 3.80 metres cada un, per una amplada d'1 metre el suport esquerre i 0.80 el dret; el gruix de les lloses és de 0.35 metres a l'esquerra i 0.15 a la dreta.

Segons hem pogut saber, la cambra funerària mesura 1.35 metres, mentre que el túmul, molt i molt evident, fa uns 19 metres de diàmetre.

No hem trobat documentat cap estudi específic del megàlit, pel que no gosem a entrar en valoracions de la seva antiguitat, i el deixaríem com la resta dels simples de Lot. El que sí hem pogut saber és que, curiosament, l'amplada de l'entrada al dolmen és més ampla que l'entrada a la cambra sepulcral, fet estrany en els dòlmens, ja que la mateixa pressió de l'obra tumular tendeix a tancar l'entrada, perquè aquesta no té cap llosa impedint aquesta acció, com sí que n'hi ha a la capçalera, on la llosa de fons impedeix que aquesta força actuï repenjant-se a les lloses laterals.

De Pech Serret 4 o Aubiac B, ens dirigim a visitar el seu germà Aubiac A, pel que agafem la un xic més atrotinada carretera, que segueix recte, seguint per ella uns 300 metres, i entrant al terme municipal de Calvinhac. A aquesta distància, aparquem al voral de la carretera per la que anem. Després de creuar un camí, que per cert s'anomena Aubiac, intentarem baixar al camp de la nostra esquerra, on a la vora del camp, tocant la mateixa carretera, i a uns 60 metres de l'encreuament amb la pista, trobarem el dolmen A d'Aubiac (es veu des de la mateixa carretera).

Ens trobem davant del sepulcre més gran del dia, del que Jean Clottes en documenta una llosa de coberta de 4.65 metres de llargada per una amplada de 2.10 metres i un gruix de 0.30 metres. De la llosa lateral dreta, només en resta un fragment de 1.30 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 0.20 metres de gruix, fet pel qual, en temps moderns, es va fer un muret de pedra en sec per aprofitar la cavitat. Del suport esquerre, en diu que fa 3.20 metres de llargada per 1.45 metres d'ample i 0.25 metres de gruix. D'altra banda, la llosa de capçalera mesura 1.30 metres de llargada per 1.20 d'amplada màxima, i té un gruix de 0.10 metres.

En Clottes diu que la cambra sepulcral mesura 1.30 metres. De nou, aprofitem per a dir que no sabem quina mida és a la que es refereix el bo d'en Jean, no sabem si és la llargada, l'alçada, o l'amplada, que en aquesta tomba coincidiria amb la llosa de fons/capçalera. Tampoc fa esment a cap obra tumular, pel que podem afirmar que el desnivell que es pot veure in situ a la seva dreta, és producte de la construcció de la carretera.

No hem trobat cap estudi específic que aporti cap excavació ni cap troballa associada o recuperada en superfície, pel que només podem posicionar temporalment la seva construcció per la seva morfologia a la zona de França on ens trobem.

Ens prenem un respir i anem a dinar al poble de Calvignac, des d'on es veuen unes maques vistes de la vall del riu Lot. Un cop dinats i havent fet un joc de pistes per a recòrrer els punts d'interès de la població, seguim amb la visita megalítica. Comencem pel sepulcre de Peyre Gages o Peyrepagès, que trobarem sortint de Calvignac direcció sud i emprenent per la D143. A uns 2.5 quilòmetres de les últimes cases del nucli i just després de passar a mà esquerra l'accés sorrenc al mas que dona nom al sepulcre, veurem, també a mà esquerra, l'anomenat dolmen.

Sabem d'aquest dolmen simple que la llosa de coberta mesura 4.20 metres de llargada per 2.20 metres d'amplada, per un gruix màxim de 0.40 metres. La llosa de suport dret es trobava en mal estat ja vers el 1977, en Clottes la defineix com a esmicolada i moguda, fet que no permet una observació decent de la llosa, però en determina unes dimensions de 2.85 metres de llargada per 0.55 metres d'amplada i un gruix de 0.20 metres. L'esquerra, que sí es veu clarament, com es pot observar a la fotografia que hem inserit, fa 3.60 metres de llargada per una amplada de 1.10 metres i un gruix de 0.20 metres. Finalment, la llosa de capçalera mesura 1.30 metres de llarg per 0.80 metres d'amplada i 0.10 de gruix.

També a l'inventari de Lot, es diu que la cambra mesura 1.20 metres, i tot i que no fa referència a les dimensions de l'obra tumular, sí que diu que hi ha restes evidents.

Seguim la ruta per un altre dolmen simple, el d'Igue o Pech Grillé, també conegut amb el nom de Le Commun, que, de fet, és com l'anomena Jean Clottes a l'inventari de megàlits del Lot. Per trobar-lo, només hem de seguir 1.2 quilòmetres per la D143 en la mateixa direcció en la què hem arribat i ja el veurem, de nou a l'esquerra de la carretera, just al voral d'aquesta, amb la coberta trencada.

Ens trobem davant d'un dolmen simple amb la llosa de coberta trencada d'antic, els dos trossos  de la qual amiden 3.70 metres de longitud per 1.10 d'amplada i un gruix màxim de 0.55 metres, i 2.20 metres de llargada per 1.10 d'amplada i també 0.55 de gruix màxim. El suport dret és força gran, 3.80 metres de llargada i 0.95 metres d'amplada, per un gruix de 0.25, mentre que l'esquerre fa 3.40 metres de llargada per 0.95 metres d'amplada i consta d'un gruix de 0.20 metres. La llosa de capçalera mesura 0.95 metres de llargada per 0.45 d'amplada i 0.15 metres de gruix.

La cambra mesura 0.95 metres i, segons l'anomenat inventari, les restes d'obra tumular són prou evidents.

Un cop visitat el bonic, tot i que trencat, sepulcre anem a per l'últim del dia, que ja es troba dins el terme municipal de Limogne en Quercy, al que arribarem fàcilment seguint tot rectes per la mateixa carretera 1.9 quilòmetres. A aquesta alçada, resta al bosc de l'esquerra el dolmen de Agranel, també conegut com a Bosc. Es tracta d'una propietat privada tota tancada amb un filat; nosaltres vam seguir un xic més i vam entrar per la porta d'accés al terreny, que estava oberta, però si no, us tocarà saltar el filat... val a dir que quan érem allà van sortir els amos de la casa amb el tractor i no ens van dir res de res, bé, sí, bonsoir (bona tarda). Bé, a l'alçada que dèiem abans i a uns 220 metres de la carretera trobarem el bonic sepulcre.

El millor és anar amb les coordenades, ja que es troba al mig del no res, sí que hi ha un parell de camins desdibuixats, però no t'hi acaben d'apropar del tot.

Com sempre, al Lot, ens trobem davant d'un dolmen simple, en aquest cas, però, amb un estat de conservació prou bo, a nosaltres ens sembla preciós.

D'ell, es documenta una llosa de coberta de 3.50 metres de longitud per 2.75 metres d'amplada i 0.50 de gruix. També, un suport esquerre de 3.45 metres de llargada per 1.20 metres d'amplada i 0.30 de gruix, mentre que el dret fa 3 metres de llargada per 1.20 metres d'amplada i també 0.30 metres de gruix.

Pel que fa a la capçalera, és construïda a raó d'un mur de pedra en sec.

La cambra funerària fa 1.30 metres, i es documenta un túmul de 20 metres de diàmetre, que, com podem veure a la fotografia, té restes més que evidents.

També segons l'inventari, hi ha un túmul satèl·lit a 10 metres a l'oest, que no és fàcilment visible i no vam poder voltar gaire perquè es va posar a ploure amb molta intensitat i vam tornar corrents al cotxe.

De nou repetim que cap dels dòlmens visitats avui no ha estat excavat ni té una datació en particular. Els podem datar per l'estil arquitectònic de la zona on ens trobem, cap el 3500-3000 a.n.e.

I donem el dia per acabat pel que fa a jaciments prehistòrics, ja que en teníem més d'apuntats, però la pluja fa acte de presència i hem d'avortar la finalització de la ruta. Tornem al càmping on érem allotjats, a fer una dutxa per entrar en calor i acabar de passar la tarda jugant a jocs de taula amb els nens, que sempre és divertit, i fem família.

Coordenades UTM(ETRS89):

Bories B o Pech Serret 1: 31T 405001 4919437

Bories A o Pech Serret 2: 31T 404851 4919147

Pech Linar o Quatre Routes o Pech Serret 3: 31T 405618 4920357

Aubiac B o Pech Serret 4: 31T 405325 4920715

Aubiac A: 31T 405157 4920938

Peyre Gages o Peyrepagès: 31T 402741 4921850

Igue o Pech Grillé o Le Commun: 31T 402695 4920666

Agranel o Bosc: 31T 403250 4918797