TRANSLATOR

divendres, 25 de juny de 2021

Dolmen i menhir a La Jonquera V

Nova entrada per La Jonquera, i, tot i que podríem inserir el megàlits dins d'altres publicacions existents d'aquest nucli al blog, aquesta la fem a banda... massa informació per a cada entrada. Recomano, si és que es va aquest nucli limítrof català a la cerca de megàlits, mirar totes les publicacions que tenim d'ell.

Aquest cop, arribem al nucli tot venint de l'autopista, i sortirem, a la tercera rotonda, per la tercera sortida, fent com si anessis a l'aparcament d'un gran supermercat "estil La Jonquera". Però ens desviem a la dreta just entrar a la zona preparada per a aturar els cotxes, seguint una pista asfaltada que creua l'autopista per un pont, i que, poc després, passa per sota de les vies del tren. Al poc, aquesta es torna sorrenca i nosaltres que no tenim 4x4 vam aturar el cotxe a l'ombra d'uns arbres a un petit aclarit d'aquests que hi ha a mà esquerra.

A peu, seguim pel GR11, que en una estona fa un gir de 90 graus a la nostra esquerra, tot començant un costerut pendent. Al poc d'acabar la pujada, com a uns 520 metres de fer la pronunciada corba, ens desviarem per un corriol molt marcat a la banda esquerra del camí. Aquest, el seguim fins a trobar una desviació que enfila a la nostra dreta, just a un bosquet net de sotabosc (el camí segueix recte i s'acaba tornant corriol). Per aquest camí, seguim uns pocs metres més per a veure el cartell, col·locat pel GESEART, a mà esquerra indicant l'estació dels Planers de la Serafina. A raó d'aquí, és ben fàcil trobar els dos megàlits a banda i banda del camí.

Comencem pel dolmen a la nostra dreta, que seguint un corriol desdibuixat, trobarem a pocs metres de la pista.

Resta caigut, tot i que per algú que hagi vist més d'un sepulcre prehistòric, no hi ha cap tipus de dubte sobre la seva primitiva arquitectura.

El megàlit dels Planers de la Serafina fou descobert l'abril de 1999, i, tot i que ha estat visitat en nombroses ocasions, no ha estat mai excavat.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús en el seu estudi Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015, el sepulcre dels Planers de la Serafina es tractaria, molt possiblement, d'un sepulcre de corredor evolucionat o una galeria catalana de cambra rectangular. Aquesta faria aproximadament 2 metres de llargada, 1 d'amplada i 1.10 metres d'alçada. Es conserva in situ la llosa lateral dreta, mentre la capçalera resta estintolada sobre el que queda de túmul. L'altra llosa lateral esquerra resta recolzada vers la dreta, mentre la coberta està trencada per la meitat i estintolada sobre aquesta i el túmul del sepulcre.

Pel que fa a la coberta, si enganxem els dos trossos visibles, faria 2.38 metres de llargada, 1.55 d'amplada, amb un gruix de 48 centímetres.

Del corredor, no en resta cap llosa visible i, pel que fa al túmul, que és molt visible, té un diàmetre d'uns 9.5 metres, sent aquest de tendència circular i amb un cròmlec, també molt visible.

Inserim la planimetria produïda per Carreras i Tarrús a l'hora de fer el corresponent estudi.

Extret de "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015"

A falta d'excavació i restes arqueològiques recuperades, podem datar el sepulcre, segons la seva fisonomia, vers inicis del III mil·lenni a.n.e. 

A l'altre costat del camí, i creuant un curiós alineament de rocs, trobem el menhir dels Planers de la Serafina, també seguint un corriol desdibuixat, i a pocs metres del camí. Sense dubte, feia de senyalitzador de la tomba, ja que només es troba a 22 metres de distància del sepulcre que li dona nom.

Va ser descobert el 15 de juny del 1999, per part del GESEART (Carreras, Gay i Tarrús) amb la companyia de Martine Comiade i Jean-Pierre Lacombe. Al moment del seu descobriment, es va identificar un tros de ceràmica a mà allisada. Tot i aquesta troballa a superfície, no ha estat mai excavat.

Extret de "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015"

El monòlit amida visiblement 1.60 metres d'alçada per 1 metre d'amplada màxima i un gruix de 40 centímetres. Segons el GESEART, la seva alçada original devia de ser de 2.30 metres, ho estimen a raó del desnivell de 70 centímetres que té al costat.

Com ja sabem, els menhirs són prou difícils de datar, però, en aquest cas, hi ha troballes, el que ens fa col·locar-lo a era prehistòrica, i, tenint el sepulcre dels Planers de la Serafina tan a prop, tot ens fa pensar, que aquest monòlit es va erigir al mateix temps que el sepulcre, vers inicis del III mil·lenni a.n.e.

Havent visitat aquests dos megàlits, tornem al cotxe i ens encaminem vers a un nou menhir que inserirem a una entrada a la que hem cregut que era pertinent. La de Megàlits a Agullana II i Maçanet de Cabrenys.


Coordenades UTM(ETRS89):

Planers de la Serafina: 31T 487828 4697211
Menhir dels Planers de la Serafina: 31T 487280 4692088

dijous, 17 de juny de 2021

Dolmen a Casserres

Excursió ben aprofitada, la d'avui, amb en Manolo i la Fina, vam visitar 4 sepulcres, i la curiosa ermita de Sant Marc de Cal Bassacs.

De totes les coses prehistòriques que vam visitar, en aquesta publicació només n'inserirem 1, juntament amb l'edificació religiosa. Els altres, els inserirem en l'actualització d'una altra publicació. Per arribar-hi, ens dirigim a Gironella per la C-16, sortint d'ella per l'escapatòria número 86, que dona a la banda sud del nucli. Un cop entrats al nucli, haurem de virar a l'esquerra per camins de terra, que donen accés al pont que creua la mateixa C-16. N'hi ha tres, dels que nosaltres vam prendre el primer, que es troba just quan s'acaba una benzinera amb un gran aparcament. El camí és sorrenc, però fàcil de fer i aplanat fins al pont, on ja és asfaltat, i, creuant aquest, arribem sense pèrdua a l'ermita.

Es tracta d'una edificació religiosa romànica, que pel tipus de gravats que hi ha a la llinda de la seva porta, es pot datar entre els segles XIII - XIV. A simple vista, ens crida l'atenció el gran contrafort lateral que té construït, igual que el germà de l'altre costat, l'any 1853. Però s'ha de dir que el què més impressionant ens va semblar va ser el seu absis, essent un enorme roc.

També ens va cridar l'atenció la gran quantitat de treballs a les roques que hi ha just al darrera, dels que es diuen que, molt probablement, són d'un antic hàbitat medieval.

D'aquí, anirem directes a visitar el dolmen de Viladases, que es troba molt a prop, ja que per la tarda volem veure d'altres megàlits de la zona.

Per arribar-hi, prenem de nou el cotxe, i tot i que mitjançant el google maps, hem vist que s'hi pot arribar directe pel camí que hi ha darrera de la religiosa edificació. Segons ells en 2.6 quilòmetres, i que es pot fer inclús en cotxe, nosaltres fem tota la volta i posterior caminada a ple sol, perquè no sabíem que podíem creuar el càmping que hi ha. Ja ens agrada això, ja!

Com hem dit, nosaltres prenem l'automòbil i tornem vers la benzinera que hem passat abans, la passem arribant a la rotonda, per on ens desviem per la primera sortida, agafant direcció Berga i el càmping que dèiem abans. A ben poc ens desviem a l'esquerra seguint les indicacions cap a l'espai d'acampada, i, passant per sota de la C-16, tot just travessada, trobem una nova rotonda, de la que sortirem per la segona escapatòria, direcció càmping. La ruta més fàcil és creuar amb el cotxe el càmping, tot passant en sortir d'ell una gran casa que té una, també, gran bassa tocant la pista a la nostra esquerra. La deixem enrere i, després del revolt a la dreta, veurem de cara una "nau". Seguim pel camí i, al poc ens trobem una nova masia, aquí deixarem el cotxe. Val a dir, que podem aparcar al costat del càmping i caminar fins aquí perquè hi ha cosa de mig quilòmetre.

A peu, seguim pel camí anant a la part posterior del mas, on el deixarem endinsant-nos en el pedregós bosquet que hi ha a mà dreta, baixant per camins desdibuixats, sempre amb el mas a la nostra dreta i entrant a una zona amb abeuradors pel bestiar, trobarem el sepulcre just davant d'un d'ells.

El megàlit ha estat excavat per l'empresa ATICS S.L. i, segons hem pogut saber, aquesta excavació va ser sol·licitada per la Generalitat de Catalunya com a excavació d'urgència. Els resultats d'aquesta no s'han publicat encara, però en sabem que els arqueòlegs el daten vers finals del III mil·lenni a.n.e. També hem trobat un model en 3D, publicat per aquesta empresa i que podeu veure al següent enllaç: Dolmen de Viladases.

Com és més d'hora del què ens imaginàvem, anem a visitar el sepulcre d'El Bressol de la mare de Déu, que ja havíem vist dins aquest itinerari: Dòlmens i inscultures a Montmajor III, l'Espunyola i Cardona III. Ja que hi som, actualitzarem la publicació, i inserirem un dolmen més que vam visitar, el del Codonyet del Cint, i també noves fotografies del Clot dels Morts I.


Coordenades UTM(ETRS89):

Viladases: 31T 406493 4651676 

dissabte, 22 de maig de 2021

Sepulcres i inscultura al Matarranya III

Venint de veure les Coves Meravelles a Benifallet, i ja dinats i dins el Matarranya, intentarem visitar els túmuls de La Moleta, al terme municipal de Lledó. Aquests es troben al bell mig de zones conreades entre els nuclis de Queretes i Lledó o Lledó d'Algars.

Tot i que hi ha infinitat de camins per arribar a destí, indicarem per on vam tornar de la visita nosaltres, que, sincerament va ser molt millor que el camí que vam seguir per l'anada.

Des de Queretes (Cretas) encaminem per l'A-1413 direcció Calaceit (Calaceite). En 2.2 quilòmetres de sortir del poble, encaminem per un camí sorrenc que surt a la dreta de la carretera, just davant d'un camp d'oliveres o quelcom així. Seguim rectes pel camí uns 2 quilòmetres, on el deixarem tot seguint la bifurcació de la dreta, on després de 260 metres virarem fortament a l'esquerra. Uns 350 metres més tard, aparquem el cotxe per on puguem i ens enfilem al petit turó que hi ha a la banda esquerra de la pista per un corriol. A la part alta del turonet, trobarem fàcilment els túmuls de La Moleta, i, al costat del primer que veiem (que és el II), una gran cassoleta.

Com acabem de dir, comencem per la cista de La Moleta II.

De la tomba protohistòrica, no se'n documenta el diàmetre tumular, ja que aquest es troba molt malmès, i quasi del tot desaparegut. Però es poden veure perfectament part de les lloses de la seva cambra funerària, que permeten dimensionar-la. Interiorment, aquesta fa 70 centímetres d'amplada a la seva capçalera i 80 centímetres a l'entrada, la seva llargada arriba als 1.10 metres, i conserva una alçada màxima de 70 centímetres.

Just al seu costat dret, tal i com hem arribat, veiem un aplanat roc que surt del cim del turó, en forma de talaia. Vaig pensar que era el lloc idoni per inserir a la roca algun gravat ritual, així que m'hi vaig apropar, veient al roc que hi ha un xic a la dreta aquesta cassoleta ibera.

Val a dir que aquestes no s'assemblen en res a les neolítiques o calcolítiques. I tot i que no hem trobat informació d'ella, en fa tota la pinta. La falta d'informació pot ser deguda a la gran quantitat d'aquests gravats rituals al Matarranya, fet que els hi ha fet perdre valor.

Havent vist la inscultura, anem a visitar el número I de la petita necròpoli. Només hem de tornar al túmul vist i seguir 10 metres pel corriol existent. Val a dir que la fotografia va quedar un pèl cremada. A l'altre, teníem un núvol prim a sobre, fet que a l'hora de prendre una captura s'agraeix molt, però els núvols van desaparèixer rapidíssimament. Aquí teniu el segon sepulcre.

D'aquest enterrament iber, en podem dir que consta d'una obra tumular d'un diàmetre de 3.80 metres, i que la cambra funerària té unes dimensions internes de 72 centímetres d'amplada a la banda de capçalera, i 65 centímetres a l'entrada, una llargada de 1.26 metres, i una alçada conservada de 95 centímetres.

No hem pogut trobar cap tipus d'informe d'excavació, tot i que van ser estudiats per dos arqueòlegs/experts en la zona, José Antonio Benavente i Salvador Melguizo. Tampoc no sabem ben bé quan els van trobar, creiem que vers el 2013. A l'estudi al que hem pogut accedir, els denomina com a inèdits l'any 2015.

Per avui ja n'hi ha prou que la calor apreta i ens hem d'acomodar a l'allotjament. Tornem al cotxe i ens dirigim a Besseit / Beceite, lloc on ens allotjàvem. Demà més. 


Coordenades UTM(ETRS89):

Túmul de La Moleta II: 31T 268241 4536840
Cassoleta de La Moleta II: 31T 268238 4536834
Túmul de la Moleta I: 31T 268241 4536851

Cova a Benifallet

Aprofitant que el dilluns era festiu a l'escola dels nens, no perdem l'ocasió i anem a passar el pont al Matarranya. De camí, però, ens aturem a Benifallet a esmorzar. Un xic més enllà del poble però dins del seu terme municipal, visitarem la cova Meravelles, que trobarem fàcilment tot seguint la T-301 direcció Tivenys, que va vorejant el bonic riu Ebre. Es fàcil de trobar el desviament a les coves, ja que està senyalitzat, però igualment podem dir que és un desviament a l'esquerra poc després del quilòmetre 21 de la carretera. Seguim l'àmplia pista ben asfaltada uns quilòmetres fins a arribar a l'immens aparcament, on podem deixar el cotxe, molt possiblement amb gran quantitat d'autocars.

A peu, sortim de l'aparcament per un ample camí enllosat, fins a la "caseta" de venda de tiquets de les coves. El preu és de 7 euros per persona adulta, 3.5 per discapacitat i gratuït pels nens menors de 5 anys. Les visites són guiades i s'ha de reservar, nosaltres ho vam fer a través del correu covesmeravelles@gmail.com, tot i que també es pot fer via telefònica al mateix ajuntament o a les coves.

Segons ens va explicar la guia, a aquesta zona se'n coneixen 4, de coves, dues d'elles són visitables parcialment, la cova Meravelles i la cova del Dos. Sabent això, farem la publicació tal i com vam visitar-les amb la guia.

La primera i la "culpable de publicar-les" al blog és la Cova del Dos, que ja era habitada vers l'era neolítica, i cal dir que, segons la rumorologia del poble, també ho va ser durant la guerra civil espanyola, quan unes famílies es van instal·lar aquí.

Rep el nom perquè, segons es documenta, té dues entrades. Al seu interior, s'hi van trobar diverses ceràmiques campanianes, puntes de sageta i esclats de sílex, acompanyant tres enterraments. Segons hem trobat, aquestes, les restes prehistòriques recuperades, es troben al Museu Arqueològic de Barcelona, que crec deu ser el de Catalunya, seu BCN, i al Museu de les Terres de l'Ebre.

Com a dada addicional, podem dir que la zona visitable de la cova és de 25 metres, la resta, fins als 235 metres que fa en total, és reservada per a espeleòlegs. Per accedir a aquesta segona zona, hi ha un forat, a modus de sifó, que jo diria que és esculpit per l'aigua, al bell mig de l'estança visitable.

És una cova de mitjanes dimensions, amb formacions d'estalactites  i estalagmites, que en algun lloc ja han arribat a ajuntar-se formant una columna. També hi ha un espai que ha estat utilitzat per a fer foc i, com hem dit abans, hi ha el forat al terra, més o menys al centre de la sala, que dona accés a la resta de la cova. 

No podem inserir cap fotografia, perquè, obeint a la guia, no en vam fer cap, però inserim un enllaç a un vídeo en 3D de la Diputació de Tarragona: VISITA 3D COVA DEL DOS.

Sortim de la cova i ens dirigim a la que li dona nom al conjunt, que no ha estat mai habitada. De fet, la van descobrir uns espeleòlegs fa poc més de 50 anys, que, en veure l'interior, van dir a la gent del poble que era una autèntica meravella, mot que ha acabat sent el seu nom.

Com hem dit abans, aquesta cova no ha estat mai habitada, però la seva geologia és espectacular, de veritat, digne de veure, estalactites, estalagmites, anemolites, banderes i les curioses excèntriques, crec que de la variant de les antodites i diverses formacions erigides pel lent degoteig d'una aigua molt rica en carbonats. La guia ens va comentar que el nombre de coves a España amb excèntriques era mínim, i cercant per internet he trobat documentades nou, tot i que també es diu que n'hi ha més, que no deuen de ser visitables.

Aquesta cova va ser descoberta l'any 1968 i té una profunditat total de 510 metres, amb un desnivell acumulat que arriba als 9.82 metres. Dels 510 metres, resten visitables 200, que es divideixen en tres sales: la sala del Llapis, la de l'Amfiteatre i la de la Música.

Tot i que les excèntriques són realment espectaculars, a mi el que em va "flipar" més va ser la sala de la Música, on la guia ens va demostrar el perquè del seu nom. A banda de que en el petit espai de la sala es poden veure, en petita mesura, totes les formacions calcàries de la cova, aquesta sala té una cosa especial: es tracta d'un grup de columnes produïdes per la unió d'estalactites i estalagmites creades a l'entrada d'una petita cavitat. Aquesta fa de caixa de ressonància, i, colpejant amb un pal les columnes, es reprodueix un so estil orgue digne d'escoltar.

Amb aquesta última sala, sortim de la cova i reprenem el camí cap al Matarranya.


Coordenades UTM(ETRS89):

Coves Meravelles: 31T 290661 4536073

dissabte, 1 de maig de 2021

Dolmen a Montferrer i Castellbò IV

Seguim el cap de setmana llarg a La Seu d'Urgell i avui fem una petita ruta amb el meu tiet Quim. Li agraden molt les muntanyes i els nens, pel que va decidir acompanyar-nos a aquesta molt fàcil ruta.

Partim des de La Seu, tot anant per la N-260 (eix pirinenc) direcció Montferrer. Un cop arribats a l'alçada del nucli, que ens quedarà a l'esquerra, ens desviem a la dreta direcció Castellbò, l'aeroport i Sant Joan de l'Erm. Per aquesta carretera, seguim tot rectes 3.9 quilòmetres, fins a trobar l'escapatòria a Vilamitjana, per la que seguirem poc més de 6 quilòmetres, passant el nucli anomenat tot deixant-lo a la nostra dreta, i creuant, al poc, un nucli de cases anomenat Castellnovet. Just sortint d'ell, deixarem el cotxe a una zona habilitada que hi ha tocant el bosc.

A peu, seguim per la pista que surt des d'aquí a la nostra dreta, tal i com hem arribat. La seguirem 1.3 quilòmetres, lloc on trobarem una bifurcació. Aquí cercarem un desdibuixat corriol que baixa a la nostra dreta i que porta, en uns 25 metres, al sepulcre de la cabana de Moros de Sarcèdol o cabana de la Sarraïna.

Segons part del GESEART, que, sortint de la zona habitual, va fer una visita al megàlit vers el 12 de juny de l'any 2006 i publicant l'estudi a l'Interpontes, es tracta d'una cambra pirinenca amb un túmul prou definit d'uns 9-10 metres de diàmetre, format per terra i blocs, tot i que no s'hi veu cap resta de l'anell peristàltic. La cambra sepulcral amida uns 2 metres de llargada interna i, a dia d'avui, les dues lloses laterals es troben al seu lloc original. La capçalera i la llosa d'entrada a la tomba resten caigudes cap a l'interior de la cambra barrejades amb el pedruscall existent. Pel que fa a la coberta, en sabem que amida 2.23 metres per 1.30, i que té un gruix de 50 centímetres.

Segons hem pogut saber, el dolmen fou desmuntat a la dècada dels 1980 per cercadors de tresors, i fou tornat a bastir cap l'any 2000. Potser va ser poc després de que el departament de cultura de la Generalitat el visités el mateix any 2000, ja que diu que només restava en peu una llosa lateral, i que a l'excavació que es va fer al jaciment no es va trobar res de res.

El sepulcre es coneix d'antic. De fet, en fan referència Lluís Maria Vidal el 1911, Josep Colomines el 1920 i Joan Serra Vilaró el 1927. L'últim fou l'únic que el va excavar, però no va trobar cap tipus de resta arqueològica.

En no haver-se trobat res de res arqueològicament parlant, la Generalitat data el sepulcre al Neolític final segons la seva morfologia, vers el 2500 a.n.e.

Amb això, tornem cap el cotxe, que portem tot el camí mirant el cel, amenaça pluja i millor tornar a casa dels tiets abans de que ens mullem.


Coordenades UTM(ETRS89):

Cabana de moros de Sarcèdol o de la Sarraïna31T, 365196, 4690868

divendres, 30 d’abril de 2021

Dòlmens a Coll de Nargó III

Ruta molt i molt fàcil per a visitar dos sepulcres, que ja vam voler veure un cop, però se'ns va posar a ploure i vam haver d'avortar. Avui sí que els veurem tot fent una passejada.

Per arribar als sepulcres, partim del nucli d'Organyà, prenent l'Avinguda Santa Fe cap a Cabó i Montanissell. És el mateix carrer pel que vam començar la ruta de Dòlmens a Organyà i Cabó i, on als 600 metres, girem a l'esquerra direcció Montanissell, poble al que no arribarem, ja que aturarem el cotxe a una zona habilitada per a deixar-lo que hi ha a una corba a la dreta, com a un 1 quilòmetre d'arribar al nucli. A peu, seguim per l'asfaltat uns 75 metres, lloc on trobarem un camí a la nostra esquerra que va baixant vers les faldes de les muntanyes. A uns 300 metres, ens trobarem amb un espai des d'on surten o arriben diversos camins, nosaltres emprenem el de més a l'esquerra, que baixa pronunciadament pels vessants muntanyosos. Com a un 670 metres, enganxat al camí, per la seva banda esquerra, veurem dificultosament el tarter i part de les lloses del que sembla ser el dolmen de la Devesa del Roget II.

Com hem dit, no és fàcil de veure, sincerament vam intuir que era un megàlit perquè vam veure restes de pedruscall d'un possible túmul, més o menys a la ubicació on deia Serra i Vilaró...

i vam mirar intencionadament dins del brut emboscat on jo, en Marc, vaig veure les tres lloses que es poden veure del sepulcre... la Cris, les va veure més tard, quan li vaig recomanar el punt de vista... podria tractar-se d'una cambra pirinenca, o no? Aquesta amb la coberta estintolada vers el pendent d'un possible túmul.

Segons el departament de cultura de la Generalitat, aquest megàlit data d'entre el Neolític final a l'edat del Bronze, entre el 2500 i el 650 a.n.e., tot i que degut al seu esfondrament no el van poder localitzar. És estrany, tot anant pel camí, ja es veu part del seu pedruscall, i a partir d'aquí hi ha poc marge per no trobar les lloses, i els experts de la zona també el donen com a desaparegut... haurem de parlar amb ells, aviam si anem errats i no és res de res.

Josep Colomines i Joan Serra Vilaró el visitaren, però no l'excavaren, però, com hem dit, en donen una certa ubicació, partint des del germà I que veurem a continuació.

Seguint cercant informació, ja a casa, hem trobat un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans dels anys 1915 - 1920, on documenten el megàlit. Les fotografies del sepulcre són molt antigues i no gaire aclaridores, pel que no ens ajuden a veure si ens trobem davant del perdut dolmen. Tot i això, ja esmenten que una de les lloses laterals es va trencar deixant caure la coberta, i també fan esment a uns rocs que podrien ser part del túmul. 

Pel que fa a la cambra sepulcral, en podem fer una reconstrucció per les dimensions de les lloses que l'I.E.C descriu. Podria mesurar internament 1.50 metres de llarg, 60 centímetres a la capçalera, i entre 70 i 90 centímetres d'alçada.

Seguim ara endavant pel camí una seixantena de metres i ens endinsem pel voral del camp conreat que hi ha, també a mà esquerra, trobant el sepulcre de la Devesa del Roget I a uns 25 metres del camí. Aquest megàlit està restaurat i és fàcil de veure.

D'aquest megàlit sí hi ha quelcom més d'informació, però no gaire, la veritat. Només s'esmenta que Serra i Vilaró l'excavà recuperant minses restes òssies, i li atorguen una datació idèntica al germà. També diuen que les pedres del seu túmul han estat utilitzades per fer les feixes... i dono fe que és així.

L'Institut d'Estudis Catalans el va excavar trobant dos fragments de bronze i diversos queixals humans. També donen les dimensions de les lloses, amb el que podem fer la hipòtesi de què es tracta d'una cambra sepulcral de 2 metres de llarg, amb una amplada propera al 90 centímetres a la llosa de capçalera, i una alçada variable segons la llosa en què es recolza la coberta d'entre 90 centímetres i 1 metre.

Amb aquest sepulcre, acabem i tornem al cotxe emprenent camí a La Seu, que comencen a caure quatre gotes i anem a veure la família que tenim allà.


Coordenades UTM(ETRS89):

Devesa del Roget II: 31T, 356400, 4673365
Devesa del Roget I: 31T, 356448, 4673343

divendres, 2 d’abril de 2021

Possible paradolmen a Arenys de Munt

Ruta arqueològica molt curta i propera a casa, just a la comarca del costat a la nostra, al Maresme, en concret anem al terme municipal d'Arenys de Munt. Nosaltres vam emprendre la C-35, desviant-nos per la C-61 direcció Vallgorguina. Creuem el tranquil i bonic poble, seguint tot rectes, baixant de la part més alta, fins trobar la carretera BV-5031, per la que girem a la dreta direcció Sant Vicenç de Montalt. Tot anant per aquesta, en 4.4 quilòmetres, virem de nou a la dreta pel carrer els Ametllers i, en 280 metres, girem a la dreta prenent el carrer els Castanyers. Aquest empalma amb el de les Mimoses i, des d'aquest, surt a mà dreta el carrer Alzines, que ens apropa al possible jaciment i ens deixa a la part més alta de la urbanització.

Deixarem el cotxe al costat de l'última corba de l'últim carrer del conjunt de cases, i creuant l'asfaltat veiem un desdibuixadíssim corriol que s'enfila bruscament vers el turó de Vilanegra. Aquí és complicat, el millor és anar amb un GPS, però val a dir que el corriol molt desdibuixat que dèiem es veu un xic més clar a moments.

Al final trobarem el bonic, però només possible paradolmen de l'Infern.

L'única referència arqueològica que hem trobat és la del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) al seu libre; Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès, que va ser editat per Imma Bassols i Fernàndez, Daniel Daví i Sardanyà, Josep Oriol Font i Cot, Robert Lleonart i Casadevall, i Toni Lou i Martínez.

A ell, s'esmenta la curiosa geolocalització que té vers els grups megalítics del Montnegre i del Corredor, i es fa constància de que, l'any 1987, el mateix Lleonart, estudià aquest possible paradolmen, publicant-ne una fotografia i una planimetria. A partir d'aquí, és inclòs a diverses cartes arqueològiques de la zona.

Extret de Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs

Arquitectònicament parlant, es tracta d'una gran llosa recolzada vers dues més petites, que formen una estança gairebé rectangular. Davant d'aquesta cambra, Lleonart documenta un espai aplanat per mitjà de pedra en sec. A l'interior de la cambra, també es veuen petites pedres a la banda esquerra, que taparien l'espai que les roques naturals no tapaven originàriament.

A dia d'avui, no s'ha excavat, i tampoc es documenta cap troballa en superfície, ni al possible jaciment ni als seus voltants. A causa d'això, no es pot datar el possible jaciment, però per la seva arquitectura, si realment fos un paradolmen, es podria datar entre el Neolític final i l'Edat del Bronze final.


Coordenades UTM(ETRS89):

Possible paradolmen de l'Infern: 31T, 459439, 4606107