Segon dia de vacances ja a lloc, i anem a veure el ja visitat fa molts anys per satisfer als nens, però tot i això visitarem coses noves. De fet la meva idea era inserir cada nou jaciment a la publicació corresponent segons la seva geo-localització, la Cris no ho veia clar... i un cop m'hi he posat a fer-ho, jo tampoc. Es bastant complicat encabir els nous jaciments sense haver de acabar modificant la ruta sencera, ja que el afegit et portar a canviar el següent, i aquest a l'altre, i l'altre, etc. Per tant només posarem els nous, amb pinzellades dels antics, aquestes només per acabar de localitzar sense l'ús d'un GPS, i tot i així, alguns cops aquesta eina és inevitablement necessària.
Comencem pel Menhir de Ménec B, que el trobarem fàcilment creuant l'alineament per on hi ha les cases i el cròmlec del mateix nom, a uns metres de vorejar el gran jaciment de Ménec pel carril habilitat més a l nord, trobarem a l'esquera un camí que s'endinsa uns metres a la zona boscosa, deixant l'alineament a la nostra esquena. Seguint aquest camí uns 50 metres arribarem al menhir de Ménec B (val a dir que des del corriol estant no es veu, has de anar per darrera).
D'aquest menhir no hem trobat informació oficial específica sobre ell, però extraoficialment podem dir que deuria ser erigit vers el Neolític, presumiblement com l'alineament que té a escassos metres. Però tot i que és un menhir aïllat, per la proximitat amb l'alineament, ens inclinem a pensar que tenen una certa relació. I l'alineament resta documentat que fou erigit vers el 4800-3500 a.n.e., a plena era neolítica.
Ja, és un ventall d'anys molt ampli, però queda clar que aquest ha de tenir una certa relació amb l'alineament, i aquests últims es van anar construint durant milers d'anys. Tot i que acostumen a col·locar-los vers el 4000 a.n.e. de forma genèrica.
Morfològicament, podem dir que és un menhir estel·liforme amb tendència antropomorfa, les dimensions no les hem trobat documentades, però ben-bé farà uns 1.80/2.00 metres visibles.
Tot seguit ens dirigim a visitar, ben visitat, l'alineament. Els nens no havien vist mai una cosa així, i van al·lucinar. Després vam anar al túmul de Saint Michel, i clar, també van flipar, i bé durant tot el matí va estar plovent intermitentment, cosa que fa que les visites s'allarguin, i vam acabar anat a dinar. Ara per la tarda ja va aguantar més el dia i vam exprimir molt més les hores.
Comencem per l'alineament dels Menhirs de Kerdual, que els trobarem sortint del Carnac/Karnag poble per la D781 direcció est, cap a La Tinité Sur Mer o al mateix túmul que acabem de visitar amb els fills. A 750 metres de la illeta de Carnac, virem vers la nostra dreta emprenent indicacions cap a les platges, complexos esportius, entre moltes altres, just després de passar un desviament a l'esquera vers Kervinio. Doncs bé a uns 185 metres, al bosc brut i tancat, que queda a la nostra esquerra hi ha un alineament, el dels Menhirs de Kerdual.
Es tracta de les restes d'un alineament no gaire conegut a nosaltres ens va semblar que es conservaven les restes de dues fileres, amb algun del rocs insculpits amb cassoletes, i ara, ja a casa cercant informació hem trobat que aquest alineament s'allarga fins al mar, on hi ha documentades restes d'ell, junt amb un túmul, a la platja i a marea baixa.
Pel que podem extrapolar que aquest jaciment, com a poc faria 1.2 quilòmetres de llarg, i que deuria ser bastit vers el Neolític, amb una datació aproximada de vers el 4000 a.n.e.
D'aquí anem a visitar l'alineament de Petit Ménec, de nou, més que res per que el veiessin els nens, ja que personalment és un dels jaciments, que guardava a la meva retina des de l'any 2015, que vam ser a Bretanya, ja que em va semblar espectacular i com a pare volia que veiessin el lloc. Hem de dir però, que aquest cop no va ser tant impressionant, de fet, jo el vaig reconèixer pels megàlits, però la sequera que porta colpejant Europa ja tres anys, feia que el jaciment es veies diferent. Encara verd a les bores del traçat del jaciment i en alguns punts on la gent no trepitja, però és que abans era una selva, realment espectacular.
Ara ens dirigirem a visitar uns menhirs que en el seu dia tampoc vam visitar i mira que vam passar pel davant infinitat de vegades, és el que té la falta d'experiència. Parlem dels menhirs de Kermario B, que són 4, i que es pot veure clarament que anaven camí a ser col·locats als alineaments de Kermario, com a poc fa tota la pinta. Per a localitzar-los, aturem el cotxe al pàrquing habilitat que hi ha a l'inici dels alineaments (aquest jaciment va direcció est), tot anant per la D196 o Route de Kerlescan. I tot anant cap a un net bosc que hi ha donant l'esquena a l'alineament, just al nord de l'aparcament, trobarem a una 50 metres, els monòlits estintolats a terra.
Podem observar quatre monòlits que tenen tota la pinta de que anaven a ser col·locats a l'alineament, com a poc la seva morfologia, localització i disposició, ens ho fan pensar. Per tant podem dir, que aquestes treballades lloses porten 6000-5300 anys estintolades en aquest camp.
Tornem al cotxe i emprenem per la D196 seguint-la 1.6 quilòmetres, passant per davant del dolmen i l'alineament de Kermario, en aquest punt veurem a la nostra esquerra una zona d'aparcament, aquí deixarem el cotxe i seguint el clar camí que surt d'aquest pàrquing anirem a visitar els jaciments ja vistos, i no vistos, de Kerlescan.
El següent jaciment, dels que encara no hem vist, és un cròmlec, el de Kerlescan Nord, que trobarem fàcilment seguint el caminoi definit que et porta a diversos dels jaciments, ara millor anar amb les coordenades, ja que hi ha tanta cosa que el camí no para de desviar-se vers diversos llocs d'interès arqueològic.
Tornant al camí més principal i seguint-lo cap al sud, veurem a la bora esquerra del camí veiem el que vam trobar identificat com a l'alineament de Kerlescan B, tot i que val a dir que després no l'hem tornat a trobat identificat a cap lloc més.
Uns metres més endavant, tot anant pel camí, fem una nova fotografia, perdoneu-me per qui hagi dit que això és un altre alineament, però per nosaltres, l'agrupament i disposició de lloses aquest, es típic d'un altre estil de monument megalític, això té pinta del quadrilàter, del que deien la família Thoms.
I encara seguint tot rectes pel camí, poc abans d'arribar a l'alineament de Kerlescan, veurem a l'esquerra un camí que s'endinsa al bosc amb un clar menhir i uns metres més enllà un altre estintolat a terra. Aquest primer menhir esta treballat i col·locat amb una orientació específica, no és pas el típic monòlit d'alineament, i encara que ho fos no seria pas del B, que vam trobar identificat, ja que estaria orientat a 90 graus, dels de la fotografia anterior.
Inserim una imatge frontal, per apreciar el clar treball i col·locació intencionada de la llosa.
Tenint en compte el que acabem de explicar, vist amb totes aquestes fotografies, i tenint present el que documentaven el Thom, nosaltres pensem que l'alineament de "Kerlescan B", és realment un immens quadrilàter, "cròmlec aplanat" com deien, de 240 per 200 metres. A més, a que no sabeu quina distància hi ha del menhir acabat de fotografiar en la orientació a la que resta col·locat, a 90 graus de "l'alineament B" fins al dolmen de Kerlescan... sí, 250 metres, just acabaria allà, com a poc curiós, no?
Bé, a la fi, que tot encaixa per nosaltres, no hi ha cap alineament B, és part d'un quadrilàter, poder inacabat o semi-destruït d'antic. La seva cronologia exacte, és relativa, ja que a tot l'entorn de Kerlescan, hi ha documentades restes inicials del 4600-4300 a.n.e., a inicis del Neolític mitjà, passant per tota aquesta era fent-hi modificacions i ampliacions als jaciments, i també creant de nous, fins l'època de les ultimes modificacions cap el 3300 a.n.e. al final de la etapa mitjana del Neolític local.
Ara si arribem al gran alineament, i de fet, just arribem, que el camí fa un gir de 90 graus a la dreta, i aquí veurem el gran menhir de Kerlescan, també conegut com a Er-Roh.
A la foto anterior, darrera seu podem observar el túmul amb tot d'arbres que han crescut a la seva superfície, realment és molt visible i inclús s'observen algunes lloses que surten d'ell, que a nosaltres ens semblen d'un hipotètic cròmlec peristàlit, tot i que el més provable és que en els seus inicis, aquest túmul fos molt més gran. I que poder es tractes d'un cròmlec intratumular.
D'aquesta obra tumular en podem dir que segons Burl, fa 98 metres de llargada, 15 metres d'amplada, i 2 metres d'alçada. El gran menhir que hem documentat just abans li fa de senyalitzador. A la seva excavació varen sorgir diverses cistes, de les que en queden les lloses que hem comentat abans, d'elles es va extreure destrals de fibrolita, i alguns fragments ceràmics pertanyents al Neolític mitja local, del 4000-3500 a.n.e. A nivell superior va aparèixer ceràmica campaniforme i una destral plana de coure, fruit de reutilitzacions vers el 2500-2200 a.n.e.
Cal dir, que alguns monòlits de l'alineament envaeixen el túmul, pel que clarament aquest és de cronologia posterior.
La Cris va fer una fotografia, que ara mirant-la des de casa em sembla personalment, genial.
En primer pla tenim el menhir a la nostra dreta, el túmul a l'esquerra, i davant, part del quadrilàter de Kerlescan, i més cap a l'esquerra, entre els jaciments, es troba l'alineament de Kerlescan. De fet, pensant-ho bé tornarem a inserir la planimetria d'Aubrey Burl que ja vam utilitzar fa 11 anys per a posicionar millor aquests jaciments.
Ara decidim tornar a Karnag o Carnac per anar a prendre quelcom, descansar de megàlits i refrescar-nos, tot i que calor calor no era que en fes gaire, típic clima atlàntic... però tot anant de camí, vam fer una nova aturada, aquesta al alineament de Manio. Més que res per que quan el vam visitar, ja fa anys, no vam veure el túmul que hi ha al bell mig del jaciment. El conegut com a Tertre du Manio.
El trobarem quasi acabant l'alineament de Manio, i cal dir que ens trobem davant d'un túmul allargat, de 35 metres de llargada per 16 metres d'amplada per només 0.90 d'alçada. Que tenia un peristàlit sub-rectangular, construït a raó de petites pedres. Va ser excavat l'any 1922 i s'hi van descobrir més de 30 petites cistes a l'interior i d'altres més a l'exterior de la obra tumular.
El menhir senyalitzador que es veu darrera la cista que han preservat, amida 4.5 metres d'alçada, i segons hem trobat documentat conté cinc gravats lineals serpentiformes a la seva base, i creiem que al costat quatre destrals.
També, segons Burl al costat oest hi havia una fossa amb un gran llosa de coberta de 3.4 metres de longitud per 1.8 metres de ample i un gruix de 0.90 metres, que contenia gravada una destral, amb el seu mànec i tot. Al interior es van recupera diversos fragments de ceràmica Chassey, ceràmica que pertany al Neolític mitjà local. Fet que ens pot donar una certa cronologia, junt amb el fet de que les línies de l'alineament passen per sobre el túmul, pel que podem saber que aquest és anterior a l'alineament, pel que podríem dir que basant-nos en l'estil ceràmic aquesta fossa fou utilitzada vers el 4500-3500 a.n.e.
I just al costat el dolmen que rep el mateix nom, tot i que també se'l coneix amb el nom de Kerallan, que de fet és el llogaret on es trobava fins al 1924, quan va ser traslladat aquí.
Segons els estudis d'Aubrey Burl, es tractava d'un sepulcre de corredor que es localitzava a 1 quilòmetre al sud del llogaret de Kerallan. Segons ell, es una tomba molt petita que destacava pel gravat d'una destral emmanegada, molt visible. Documenta que ja llavors el sepulcre estava del tot enrunat, i que la llosa decorada va ser retirada per protegir-la.
A l'excavació de l'antiga tomba, es van poder recuperar alguns objectes del Neolític, com fragments de ceràmica campaniforme, dues denes tubulars i un braçalet d'arquer, que segons els arqueòlegs, semblen fruit de reutilitzacions. Ja que hem trobat estimat, un moment d'aixecament de la tomba de vers el 4500 a.n.e. a inicis del Neolític mig local. Poder degut a la seva morfologia, no ho sabem.
Sortim del poble per la Rue du Carnac (D781), i ens dirigim al nucli veí de Plouharnel, que resta a uns 2.5 quilòmetres de distància, i bé, ja el veurem, just passar els cartells d'arribada al nucli, a mà dreta, just al costat de la carretera.
Ens trobem davant d'un sepulcre de corredor, amb una cambra sepulcral d'1.80 metres d'amplada per 1.20 metres de llargada, també sabem que la llosa de coberta fa 4x3 metres. D'altra banda el corredor a desaparegut, en part, segons es documenta, per la ampliació de la carretera que hi ha just al costat, i l'impacte d'un obús a la Segona Guerra Mundial.
A estat excavat en dues ocasions, al 1867 per Lukis, i deu anys més tard per Chaplain-Duparc. Cal dir que a la excavació de Lukis, va sorgir una de les troballes més destacades al jaciment, un vas de forma caliciforme d'estil campaniforme (conservat al British Museum), que pertany a una re-utilització del sepulcre vers el 2500-2000 a.n.e.
Per la morfologia del megàlit podem assegurar que aquest fou bastit durant el Neolític mig local, vers el 4000-3500 a.n.e
Tornem al cotxe i seguim per la D781 entrant a Plouharnel, fins a topar amb una illeta de la que agafarem la primera escapatòria tot anat cap a Auray per la D768. A uns 3.7 quilòmetres de seguir aquesta carretera, i havent creuat un nova illeta, girem a la dreta, prenent una carretera que no te cap senyalització específica, i seguint-la uns 400 metres trobarem just a la dreta de la carretera el espai de Crucuny.
El primer que veurem, i de fet el pujarem, és el túmul, aquesta fotografia és feta des de l'altre banda del túmul, la banda de la carretera es encara més abrupte. És un bonic i definit túmul.
Segons hem pogut saber aquest monticle és de ten dencia ovoide, fent 55 metres de de diàmetre en un dels seus eixos, diria que el que va de est a oest, i 23 enper l'altre, i es documenta una alçada màxima de 13 metres.
Va ser excavat l'any 1922 i va donar llum a quantitat de cistes i diversos menhirs en els complexos estrats del túmul. També sorgiren tres esquelets complerts, un d'ells col·locat en una posició típica dels enterraments de l'Edat del Bronze inicial, acompanyats de destrals de pedra polida i de sílex, objectes de coure, fragments ceràmics i una estatueta gal·loromana de Venus.
La documentació oficial que hem trobat sobre ell, diu que és de l'Edat del Bronze local, però amb l'esquelet al que hem fet menció abans, nosaltres ens inclinem a pensar que molt provablement aquest túmul es va erigir vers el Neolític mig/final.
I dèiem "i pujarem", per que com es veu a la fotografia anterior, a la part superior de la obra tumular, trobarem el menhir de Crucuny.
Aquest treballat menhir amida 2.8 metres d'alçada, i segons hem pogut saber, té a la seva base un conjunt de destrals emmanegades gravades a la seva base.
Ara tenim un pel d'encreuament de cronologies, ja que no hem trobat aquesta dada del monòlit, i poder és la més interesant del conjunt, ja que tot i estar treballat amb una certa complexitat, que ens podria fer pensar que és un monòlit erigit a la prehistòria més recent, els gravats que hem trobat també documentats, ens fan opinar que provablement sigui Neolític. Per tant, o bé el menhir és Neolític i l'han reutilitzat com a senyalitzador del túmul si és que realment és de l'Edat del Bronze, o el túmul ja era aixecat al Neolític, quan van construir el menhir, com hem dit abans.
I tornant al cotxe i seguint totrectes per la carretera en la mateixa direcció uns 350 metres més, i creuant el petit nucli de cases, trobarem just a l'esquerra de la carretera el cròmlec de Crucuny, també conegut com a Champ de la Croix, amb rocs a la bora esquerra de la carretera.
Bonic i imponent cròmlec, que cal dir que va ser restaurat entre l'any 1926 i el 1927, bé el que queda d'ell, uns 45 metres del seu arc occidental, on s'hi poden comptar 30 monòlits, tres d'ells amb gravats.
Segons les fonts consultades, aquest jaciment pertany a l'etapa neolítica de la zona.
I bé, per avui ja està, no cal dir que si voleu fer una ruta per aquests monuments megalítics, l'heu de compaginar amb la que ja vam fer fa 11 anys, la de Megàlits al districte de Lorient IIA, clar que també la podríem ajuntar amb la de Megàlits al districte de Lorient IIB, però siguem sincers, hi ha tant per veure a la zona que més val prendre-s'ho amb calma, el que no puguis veure avui ho deixem per demà.
