TRANSLATOR

dilluns, 18 de març de 2019

Dòlmens a Coll de Nargó II

Nova ruta a Coll de Nargó. Avui, tal i com vam fer ahir, emprenem la carretera L-511, fins a trobar a l'esquerra el desviament cap a Gavarra, que agafem. Als 3.2 quilòmetres, veiem a la dreta un camí sorrenc que surt a la dreta; allà, deixem el cotxe ben arraconat a la carreteraA peu, continuem pel camí que baixa vers la vall vorejant un nou turó. Al poc, veiem unes runes d'un corral o quelcom així al costat del camí i, pocs metres després d'ell, trobem la cista del Corral del Bossa.


D'aquesta cista no en podem dir gaire, ja que ha estat recentment trobada per en Jordi Pasques, creiem que a principis del 2012. Només podem dir el que visualment veiem, que es tracta d'una cista que conserva bona part del seu túmul i que resten al seu lloc original els dos laterals de la cambra mortuòria. Desconeixem si ja ha rebut alguna intervenció; segurament, si l'ha rebut, aparegui descrita a la següent edició de l'Interpontes.

Tornem al cotxe i continuem amb la mateixa direcció i, a poc més d'1 quilòmetre, veiem una nova entrada sorrenca a la nostra dreta, que ens torna a deixar al cim aplanat del turonet adjacent  a la carretera. A peu, ens endinsem al bosc que ens queda més al sud, cercant i trobant la cista del Coll de Conseu.


Novament parlem d'un nou megàlit a l'Alt Urgell, del qual no hem trobat informació, només una petita descripció, la qual diu; que les dues lloses que resten de l'antic sepulcre, una lateral i la capçalera, són de roca calcària local.

El dolmen, descobert per Jordi Pasques l'any 2007, és de tipus cista i conserva una obra tumular de 8 metres de diàmetre.

De nou al cotxe, ens dirigim a visitar l'últim sepulcre del dia, però n'hi ha més...ja anirem actualitzant.

Emprenem la carretera en la mateixa direcció uns 600 metres, fins a veure les runes d'un nou corral pocs metres a la dreta de la carretera. Aquesta edificació està bastida en part de l'obra tumular del següent sepulcre. Es troba, mirant-lo des de l'asfaltat, a la part esquerra posterior de la moderna edificació.


D'aquesta cista sí que es tenia constància d'antic, tot i que no ha rebut cap treball arqueològic "oficial", però, sí que ha estat objecte de furtives excavacions. La Generalitat el col•loca temporalment vers el Neolític final, i utilitzat fins a l'edat del Bronze, del 2500 a.n.e. fins al 650 a.n.e..

Del sepulcre, només en resten quatre petites lloses laterals, tot i que com els mateixos arqueòlegs de la Generalitat diuen, la baixa, però densa vegetació no deixa visualitzar gaire més. Del túmul, no es documenten mides, tot i que s'esmenta, com jo vaig veure, que és diametralment petit, tot i que la impressió que jo vaig tenir en visitar-lo és que a la contra sí que em va semblar prou elevat, pel poc diàmetre que té. S'hi hauria de fer una neteja i cata per a saber més d'aquest sepulcre.

Bé, acabem la ruta aquí, però l'allargarem de seguida que puguem, ja que sabem de l'existència de més cistes de l'estil tot anat cap a Gavarra, i perquè no, podem trobar-ne de noves, tot i que amb els nens, és prou improbable. Cal recordar que aquesta zona no està del tot estudiada, i hi ha molta muntanya.


Coordenades:

Corral del BossaUTM(ETRS89): 31T, 351564, 4666988
Cista del Coll de ConseuUTM(ETRS89): 31T, 351728, 4665889
Fossa del Corral del Coll de GavarraUTM(ETRS89): 31T, 351701, 4665440

dissabte, 16 de març de 2019

Dòlmens a Coll de Nargó I

Ruta dolmènica molt fàcil a Coll de Nargó, on podrem veure tres megàlits de tipus cista megalítica.

Per arribar-hi, és ben fàcil: hem de sortir de Coll de Nargó per la carretera d'Isona, la L-511, i seguir-la uns 13.8 quilòmetres, on trobarem una pista que surt a mà dreta, just després d'un cartell senyalitzador a Valldarques a l'esquerra... curiós nom, almenys per a nosaltres. La pista és prou assequible per qualsevol cotxe... nosaltres anem amb un Peugeot 308 i vam arribar a peu de sepulcre. El primer dels dos que veurem, la Cista del Coll de Fau II o Cal Colau o Fossa de la Serra Freda es troba tot seguint la pista uns 850 metres. Aquí trobem un escampat a mà dreta i, a la fi de l'escampat i a uns 30 metres de la pista, trobem, entre els arbres existents, la citada sepultura.


Fou bastit vers el Neolític final, cap el 2500 a.n.e., i es tracta d'una cista megalítica que consta d'un túmul de 10 metres de diàmetre, avui en dia prou aplanat i malmès a causa dels pins i les plantes arbustives que hi ha envoltant el megàlit, tot i que encara es pot veure.

El 1927, mossèn Serra Vilaró l'excavà i el dibuixà en planta, fet que ens ha ajudat a poder determinar quin era el Coll de Fau I i quin el II (perquè quina tela tu!!). La coberta resta desapareguda d'antic.

D'aquesta excavació, es documenten diversos trossos informes de ceràmica a mà, un fragment d'un ganivet de sílex blanc, un braçalet de bronze (fet que determina la seva reutilització en aquesta edat) i una dena de collaret. Aquest material resta dipositat al Museu Diocesà de Solsona.

Dibuix extret de la revista Ampurias
El 1950, el que el va estudiar fou en Lluís Pericot, incloent-lo a la seva Tesis Doctoral, i, el 1988, Albert Villaró i Xavier Campillo l'inclouen com el seu germà "de Fau", a l'inventari dels megàlits de l'Alt Urgell... que al final no es va publicar.

Tornem al cotxe i seguim la pista uns 360 metres, fins on, tot fent una corba a la nostra esquerra, veiem un túmul molt ben conservat, just al seu vèrtex.


Aquí teniu la Cista del Coll de Fau I o Serrat del Guixó.


Aquest fou bastit, com el seu germà, cap el Neolític final, vers el 2500 a.n.e., i utilitzat fins a l'edat del Bronze, cap el 650 a.n.e.

És una cista de forma rectangular de 2 metres de longitud per 1.80 d'amplada, que conserva una alçada de fins a 1.05 metres, però a la que li manca la coberta. Consta d'un
 túmul d'uns onze metres de diàmetre, i és orientada, com molts megàlits, en direcció est-oest.


No hem trobat cap excavació associada al megàlit, pel que pot ser molt bé que no s'hagi excavat mai. Més que res, perquè els documents als que hem pogut accedir parlen dels dos sepulcres de Coll de Fau, però només es documenten resultats d'excavació del número II.


Tornem a la carretera i la seguim vers la nostra dreta, avançant 6.3 quilòmetres, fins a trobar un desviament a mà dreta direcció Els Prats, Montanissell i Sallent. 770 metres més tard, topem amb una bifurcació per la que anirem a la nostra dreta, seguint-la poc més de 500 metres fins a trobar una altra pista que surt a la nostra esquerra i que va quasi en paral·lel a la que estàvem fent. Seguint-la uns 270 metres, aturem el cotxe en una entrada d'un camp conreat que hi ha.


A peu, en dirigim a uns arbres que hi ha al cim del turó, per dir-ho d'alguna manera, que queda uns 25 metres al nord, entre ells cerquem i trobem el dolmen de Setcomelles.


Aquest megàlit és inèdit, o gairebé... existeix un document del mossèn J. Serra Vilaró de l'any 1927 que diu que hi ha un megàlit per aquelles terres. A l'actualitat, no se'n coneix cap més per aquella contrada exacta, tot i que per què no, n'hi pot haver més a la zona, encara no trobats (no m'estranyaria gens). Tot i això, el mossèn no hi va anar.

El varen retrobar  Núria Armentano, Josep Gallart, Xavier Jordana, Joan López i Assumpció Malgosa l'any 2004. No ha estat encara excavat, tot i que denota un clar espoli del sepulcre, ja d'antic. La coberta i algunes lloses del megàlit o són soterrades o bé han desaparegut, però és evident la falta d'algunes pedres.

El que sí que podem dir és que, segons Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut, es tracta d'un dolmen simple, tipus cista, pel que el podríem datar, com als seus companys de Fau, segons la seva morfologia.

Per avui, ja n'hi ha prou, però tornarem, hi ha tanta muntanya inexplorada! Aviam si acabem com els amics Manolo Lara i la seva dona, la Fina Ranchal, que en van trobar un, no fa gaire, per la contrada... l'anomenat Bony de les Bigues.


Coordenades:

Coll de Fau II o Cal ColauUTM(ETRS89): 31T, 353293, 4669069
Coll de Fau I o Serrat del GuixóUTM(ETRS89): 31T, 353527, 4668909
SetcomellesUTM(ETRS89): 31T, 351005, 4672540

dissabte, 2 de març de 2019

Menhirs i inscultures a La Jonquera III i Capmany II

A 2 de maig del 20015, ens dirigim cap a l'Alt Empordà per a completar la ruta Dòlmens, menhirs i cromlech de La Jonquera I, Agullana I i Capmany I. Avui, anem amb el Truk, el Pau i la Núria, i farem de nou la ruta dels Estanys de la Jonquera, visitant els menhirs que no vam veure durant la nostra primera visita.

Un cop a Capmany, ens trobem que el poble és ple de cotxes i no podem aparcar, pel que comencem a pujar per la pista cap els estanys i no aparquem fins ben a prop dels dòlmens de Mas Baleta. Una vegada darrere el mas (o davant depèn de com es miri, ja que som davant del camí que va a la casa), pugem pel corriol que surt en sentit oposat del mas cap al Puig de la Llosa, on trobem el menhir caigut del mateix nom.

Fou descobert el 23 de Novembre del 1986 per Enric Carreras i Josep Tarrús, que el varen trobar en la posició actual. Segons ells, es tracta d'una més que possible estela construïda en granit en un entorn de pissarra, pel que en el seu moment deuria de ser traslladada a la ubicació actual.

Es tracta d'un bloc granític d'uns 2.50 metres de longitud per 1.55 d'amplada, i 66 centímetres de gruix, del que no hi ha informació de cap troballa relacionada, pel que es fa difícil atorgar-li una datació. Tot i això, donada la seva situació tan a prop del Mas Baleta, i segons les restes de vasos campaniformes que s'hi han trobat, es pot associar una cronologia contemporània als jaciments d'aquest mas, és a dir, entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers la primera meitat del III mil·lenni a.n.e. 

Inserim la planimetria que publiquen els seus descobridors a l'article "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015".

Extret de l'article "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015" 

Tornem al camí i passem pels dos dòlmens de Mas Baleta i el recinte megalític, per a fer via cap a la ruta dels dòlmens i menhirs dels Estanys, passant pel Quer Afumat. Poc després del conjunt dolmen + menhir del Quer Afumat, arribem al menhir del Quer Afumat I, que no sé perquè ens el vam saltar a la nostra primera visita, potser perquè el dia amenaçava pluja.

Aquest menhir tipus frare, com indica J. Tarrús a la seva tesi, té unes dimensions de 2,40 metres d'alçada per 1,30 d'amplada i 0,75 de gruix. No ha estat mai excavat ni s'hi han trobat restes relacionades al seu voltant, però, per la seva tipologia i l'entorn on es troba, es data cap el final del IV mil·lenni o III mil·lenni.

Inserim la planimetria del megàlit segons Josep Tarrús.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs"

Després de visitar els menhirs i dòlmens dels Estanys, dinem per la zona i tornem cap el cotxe. Ens arribem fins el càmping Les Pedres (als afores de Capmany i que el 2021 es diu càmping l'Albera), on aparquem, i enfilem el camí marcat en groc cap a la Pedra dels Sacrificis. Passada aquesta, després d'uns 700 metres, un corriol a la dreta de la pista ens duu, en pocs metres, a l'anomenat "menhir" Vidal.

Aquest suposat menhir sembla que no és tal, sinó una roca amb gravats. Deu el seu nom a Lluís Maria Vidal, que el va trobar l'any 1914 i el va classificar com a menhir, tot i que reconeixia que tenia una forma diferent als altres. Al seu estudi, descriu els quatre símbols gravats com de tipologia ibera.

Dibuix dels gravats segons L. M. Vidal

Posteriorment, s'esmenta aquesta roca en dues publicacions més, però sense detallar-ne la seva ubicació, pel que va restar il·localitzable tot i els intents de trobar-la del GESEART. L'any 2002, però, l'Albert Aparicio, veí de Capmany, va veure els gravats a una publicació d'en Josep Tarrús i va parlar amb GESEART per a indicar-los la ubicació, ja que anys abans ell havia trobat aquests gravats a una roca peculiar. L'any 2008, el GESEART va confirmar la retrobada d'aquest "menhir" i la seva tipologia com a roca amb gravats, no pas un menhir.

Pel que fa al roc en si, fa 1.40 metres d'alçada per 1.20 d'amplada i 0.60 de gruix a la base, amb un perímetre de 55 centímetres. Els quatre gravats es troben a la seva part superior i són un cercle, una ferradura, una mena de vuit i una creu. Per la seva tipologia i la proximitat a la pedra dels sacrificis, GESEART els data entre el Neolític mitjà i el Calcolític.

De nou a la pista, fem no arriba a 200 metres més i trobem, ara a l'esquerra, el possible menhir de la Pedra Comanera I o del Mas Armet. Personalment, d'aquest tenim dubtes, perquè no li veiem treball aparent, però bé, podria ser un simple roc aixecat humanament.

No hem trobat informació arqueològica d'aquesta pedra, però està indicada al camí i a algunes rutes, així que li fem una visita per si les mosques... Té una alçada de 1.60 metres, una amplada de 0.75 metres i un gruix de 40 centímetres.

Tornem a la pista i fem uns 600 metres més per a trobar la Pedra Comanera II. I aquest sí que dic que, per nosaltres, no és res, tant per la seva fisonomia, com pel lloc on es troba, on clarament es veu un aflorament rocós del mateix estil de pedra.

Igual que la seva germana, no hem trobat informació al respecte, però com està indicada, allà que la fotografiem i mesurem. Fa 1.52 metres d'alçada per 0.66 d'amplada i 0.36 de gruix. 

Ja de tornada, uns 150 metres abans d'arribar a la Pedra Comanera I, veiem a tocar el camí a la nostra dreta la pedra amb cassoletes del Mas Armet.

A la foto no es veuen gaire i tampoc és que en tingui moltes, però a la part dreta, just on hi ha ombra i restes d'aigua, podem localitzar dues cassoletes.

Ara sí, una vegada completada la ruta, tornem cap el cotxe i anem a reposar líquids a Capmany, que caminar, no hem caminat gaire, però suar, ho hem fet de valent!

A dia 02-03-2019 tornem a la zona per a visitar un dolmen descatalogat i un menhir. El jaciment descatalogat és el dolmen Vila, dins el conjunt megalític del Estanys. Fou descatalogat per l'arqueòleg Josep Tarrús, a una de les seves revisions a la zona.

El que sí té molta pinta de monument megalític és el proper menhir de Llines o de Les Llines (ho hem trobat identificat de les dues maneres). Es troba al terme municipal de Cantallops i  la primera notícia que tenim d'ell és de maig del 2015, on s'esmenta la ratificació com a monòlit prehistòric per part del catedràtic en arqueologia de la Universitat de Santiago, Anton Abel Rodríguez.

Per arribar-hi, ens situem de nou a Mas Baleta i emprenem direcció nord fins a trobar una pista apta per a automòbils. A la intersecció amb el camí, girem a la dreta. Seguim pel camí fins que aquest s'acaba i de nou girem a la nostra dreta pel nou caminoi. A partir d'aquí, no recordo ben bé com ho vam fer... el més possible és que ens endinséssim pels boscos amb les coordenades en mà. Cal dir, però, que si agafes la segona pista que surt del camí a l'esquerra, com a uns 120 metres de la intersecció, i la segueixes uns 500 metres, trobes un nou camí de tractor a la dreta que duu a un camp de conreu en 50 metres més, on cal endinsar-se cap a la dreta per l'arbustiu i punxegut bosquet. El menhir es troba a 70 metres.

Però ho torno a dir, millor anar amb un GPS, ja que el monòlit es troba caigut a una zona repleta de garrics i argelaga, pel que no és fàcil d'albirar.

Del majestuós monòlit, en podem dir ben poca cosa, ja que no hem pogut trobar informació arqueològica d'ell. Ja el deuen haver estudiat, però creiem que com és "nou" encara no hi ha res publicat. Nosaltres el que veiem és un menhir d'uns 3 metres de llarg, amb una de les seves cares completament treballada. 

Tot i això, per l'altra cara està com trencat recentment, cosa que fa perdre la sensació de monòlit prehistòric.

El nostre amic Manolo va fer un estudi digne d'esment buscant antigues imatges aèries del lloc i, segons les fotografies, el menhir ja es trobava al lloc actual com a mínim el 1989.

Agrair al Manuel Lara i la Fina Ranchal la recerca que van fer i que va donar els seus fruits el 17 d'abril del 2017 quan van trobar-lo sense tenir les coordenades. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres i per la incansable recerca de monuments prehistòrics, molts d'ells donats per desapareguts o bé inèdits.


Coordenades UTM (ETRS89): 

Menhir del Puig de la Llosa: 31T 492855 4694558
Menhir de Quer Afumat I: 31T 492681 4693501
"Menhir" Vidal: 31T, 491708, 4691561
Menhir de Pedra Comanera I o Mas Armet: 31T 491666 4691605
Menhir de Pedra Comanera II: 31T 491479 4691998
Pedra amb cassoletes del Mas Armet: 31T 491629 4691693
Estela-menhir de Llines o de les Llines: 31T 494343 4694128