TRANSLATOR

dilluns, 18 de març de 2019

Dòlmens a Coll de Nargó II

Nova ruta a Coll de Nargó. Avui, tal i com vam fer ahir, emprenem la carretera L-511, fins a trobar a l'esquerra el desviament cap a Gavarra, que agafem. Als 3.2 quilòmetres, veiem a la dreta un camí sorrenc que surt a la dreta; allà, deixem el cotxe ben arraconat a la carreteraA peu, continuem pel camí que baixa vers la vall vorejant un nou turó. Al poc, veiem unes runes d'un corral o quelcom així al costat del camí i, pocs metres després d'ell, trobem la cista del Corral del Bossa.


D'aquesta cista no en podem dir gaire, ja que ha estat recentment trobada per en Jordi Pasques, creiem que a principis del 2012. Només podem dir el que visualment veiem, que es tracta d'una cista que conserva bona part del seu túmul i que resten al seu lloc original els dos laterals de la cambra mortuòria. Desconeixem si ja ha rebut alguna intervenció; segurament, si l'ha rebut, aparegui descrita a la següent edició de l'Interpontes.

Tornem al cotxe i continuem amb la mateixa direcció i, a poc més d'1 quilòmetre, veiem una nova entrada sorrenca a la nostra dreta, que ens torna a deixar al cim aplanat del turonet adjacent  a la carretera. A peu, ens endinsem al bosc que ens queda més al sud, cercant i trobant la cista del Coll de Conseu.


Novament parlem d'un nou megàlit a l'Alt Urgell, del qual no hem trobat informació, només una petita descripció, la qual diu; que les dues lloses que resten de l'antic sepulcre, una lateral i la capçalera, són de roca calcària local.

El dolmen, descobert per Jordi Pasques l'any 2007, és de tipus cista i conserva una obra tumular de 8 metres de diàmetre.

De nou al cotxe, ens dirigim a visitar l'últim sepulcre del dia, però n'hi ha més...ja anirem actualitzant.

Emprenem la carretera en la mateixa direcció uns 600 metres, fins a veure les runes d'un nou corral pocs metres a la dreta de la carretera. Aquesta edificació està bastida en part de l'obra tumular del següent sepulcre. Es troba, mirant-lo des de l'asfaltat, a la part esquerra posterior de la moderna edificació.


D'aquesta cista sí que es tenia constància d'antic, tot i que no ha rebut cap treball arqueològic "oficial", però, sí que ha estat objecte de furtives excavacions. La Generalitat el col•loca temporalment vers el Neolític final, i utilitzat fins a l'edat del Bronze, del 2500 a.n.e. fins al 650 a.n.e..

Del sepulcre, només en resten quatre petites lloses laterals, tot i que com els mateixos arqueòlegs de la Generalitat diuen, la baixa, però densa vegetació no deixa visualitzar gaire més. Del túmul, no es documenten mides, tot i que s'esmenta, com jo vaig veure, que és diametralment petit, tot i que la impressió que jo vaig tenir en visitar-lo és que a la contra sí que em va semblar prou elevat, pel poc diàmetre que té. S'hi hauria de fer una neteja i cata per a saber més d'aquest sepulcre.

Bé, acabem la ruta aquí, però l'allargarem de seguida que puguem, ja que sabem de l'existència de més cistes de l'estil tot anat cap a Gavarra, i perquè no, podem trobar-ne de noves, tot i que amb els nens, és prou improbable. Cal recordar que aquesta zona no està del tot estudiada, i hi ha molta muntanya.


Coordenades:

Corral del BossaUTM(ETRS89): 31T, 351564, 4666988
Cista del Coll de ConseuUTM(ETRS89): 31T, 351728, 4665889
Fossa del Corral del Coll de GavarraUTM(ETRS89): 31T, 351701, 4665440

diumenge, 17 de març de 2019

Megàlits a Montferrer i Castellbò III i Valls d'Aguilar I

Avui, dia que, en principi, no havia de ser megalític, però nosaltres aprofitem allà on anem... vam veure un dolmen del qual només quedava el túmul, i un menhir trencat i simbòlicament reaixecat. Comencem pel monòlit.

El menhir del Cantó, situat al coll que li dona nom, es troba a uns 80 metres a l'esquerra de la N-260 anant de La Seu d'Urgell a Sort, just on hi ha un ampli camí que es pot fer amb cotxe; de fet, nosaltres vam aparcar a la plana que dona accés a aquest pista. A peu, seguim pel camí i veiem fàcilment la rèplica aixecada fa un parell d'anys... que en realitat no s'assembla gaire al monòlit prehistòric, tot i que té unes dimensions molt similars. Uns metres a la seva dreta, en la direcció en la què hi arribem, veiem el que queda del monòlit original, amb una estaca que possiblement fou senyalitzadora temps ençà.



Però segons hem pogut saber, també sembla que ha estat modificat dins el seu enclavament original, ja que, segons les fotos preses fa anys, l'orientació del monòlit era diferent.

Així doncs, del monòlit que documenta Lluís Marià Vidal, de 2 metres de llargada per un gruix de 0.20 metres, i fet en pedra calcària, en resten només 43 centímetres de llargada, per 13 centímetres de gruix, amb una amplada de 30 centímetres.


Una fotografia del 1914, l'última que es va trobar del menhir, és la que es va utilitzar per escollir la localització del prehistòric roc. Tot fa pensar que el menhir original marcava un punt de pas i de pastures entre les dos comarques. Aquesta és la fotografia.


Fotografia de l'arxiu Mas
Sabem que aquest menhir era anomenat popularment amb els noms de l'home de gel, l'home encantat o l'home de pedra. Es tractava d'un roc antropomorf amb diverses inscultures, segons es documenta, entre elles diverses cassoletes i una creu de data posterior en un intent de cristianització del monument, a la seva base (es pot veure a la fotografia).

Pel que fa a la datació del monòlit, va ser construït molt segurament a finals del Neolític o inicis del Calcolític, el que li atorga una antiguitat aproximada de més de 4000 anys. Però, com hem dit, va desaparèixer, sembla que durant les obres de construcció de la carretera N-260, a meitat del segle XX en ser dinbamitat, fet que a dia d'avui no permet ni la cerca ni la troballa de cap element relacionat.

Seguint el camí que puja vers el cim del turó on es troba el menhir, topem amb les restes del dolmen del Turó del Gosset, conegut com a Túmul del Turó del Gosset. De fet, només en resta el túmul i el negatiu de la cambra sepulcral.



Va ser descobert l'abril del 2010 per Gerard Remolins Zamora, director de l'empresa ReGiraRocs, estudiós de megàlits de la zona i empresa reconstructora de diversos megàlits, com el de Nuncarga i el de la Llosa de Bescaran. Ell mateix documenta un túmul d'un diàmetre de 10 metres, amb una depressió a la part central que és el negatiu de la cambra sepulcral. A simple vista, no s'observa cap de les lloses de l'esmentada cambra, ni del cromlech peristàlit que encerclava i aguantava les pedres i sorra de l'obra tumular.

Finalitzada aquesta breu visita al Port del Cantó, retornem a La Seu, on tenim un dinar familiar. 


Coordenades:

Menhir del CantóUTM(ETRS89): 31T, 354766, 4692302
Túmul del Turó del GossetUTM(ETRS89): 31T, 354755, 4692191

dissabte, 16 de març de 2019

Dòlmens a Coll de Nargó I

Ruta dolmènica molt fàcil a Coll de Nargó, on podrem veure tres megàlits de tipus cista megalítica.

Per arribar-hi, és ben fàcil: hem de sortir de Coll de Nargó per la carretera d'Isona, la L-511, i seguir-la uns 13.8 quilòmetres, on trobarem una pista que surt a mà dreta, just després d'un cartell senyalitzador a Valldarques a l'esquerra... curiós nom, almenys per a nosaltres. La pista és prou assequible per qualsevol cotxe... nosaltres anem amb un Peugeot 308 i vam arribar a peu de sepulcre. El primer dels dos que veurem, la Cista del Coll de Fau II o Cal Colau o Fossa de la Serra Freda es troba tot seguint la pista uns 850 metres. Aquí trobem un escampat a mà dreta i, a la fi de l'escampat i a uns 30 metres de la pista, trobem, entre els arbres existents, la citada sepultura.


Fou bastit vers el Neolític final, cap el 2500 a.n.e., i es tracta d'una cista megalítica que consta d'un túmul de 10 metres de diàmetre, avui en dia prou aplanat i malmès a causa dels pins i les plantes arbustives que hi ha envoltant el megàlit, tot i que encara es pot veure.

El 1927, mossèn Serra Vilaró l'excavà i el dibuixà en planta, fet que ens ha ajudat a poder determinar quin era el Coll de Fau I i quin el II (perquè quina tela tu!!). La coberta resta desapareguda d'antic.

D'aquesta excavació, es documenten diversos trossos informes de ceràmica a mà, un fragment d'un ganivet de sílex blanc, un braçalet de bronze (fet que determina la seva reutilització en aquesta edat) i una dena de collaret. Aquest material resta dipositat al Museu Diocesà de Solsona.

Dibuix extret de la revista Ampurias
El 1950, el que el va estudiar fou en Lluís Pericot, incloent-lo a la seva Tesis Doctoral, i, el 1988, Albert Villaró i Xavier Campillo l'inclouen com el seu germà "de Fau", a l'inventari dels megàlits de l'Alt Urgell... que al final no es va publicar.

Tornem al cotxe i seguim la pista uns 360 metres, fins on, tot fent una corba a la nostra esquerra, veiem un túmul molt ben conservat, just al seu vèrtex.


Aquí teniu la Cista del Coll de Fau I o Serrat del Guixó.


Aquest fou bastit, com el seu germà, cap el Neolític final, vers el 2500 a.n.e., i utilitzat fins a l'edat del Bronze, cap el 650 a.n.e.

És una cista de forma rectangular de 2 metres de longitud per 1.80 d'amplada, que conserva una alçada de fins a 1.05 metres, però a la que li manca la coberta. Consta d'un
 túmul d'uns onze metres de diàmetre, i és orientada, com molts megàlits, en direcció est-oest.


No hem trobat cap excavació associada al megàlit, pel que pot ser molt bé que no s'hagi excavat mai. Més que res, perquè els documents als que hem pogut accedir parlen dels dos sepulcres de Coll de Fau, però només es documenten resultats d'excavació del número II.


Tornem a la carretera i la seguim vers la nostra dreta, avançant 6.3 quilòmetres, fins a trobar un desviament a mà dreta direcció Els Prats, Montanissell i Sallent. 770 metres més tard, topem amb una bifurcació per la que anirem a la nostra dreta, seguint-la poc més de 500 metres fins a trobar una altra pista que surt a la nostra esquerra i que va quasi en paral·lel a la que estàvem fent. Seguint-la uns 270 metres, aturem el cotxe en una entrada d'un camp conreat que hi ha.


A peu, en dirigim a uns arbres que hi ha al cim del turó, per dir-ho d'alguna manera, que queda uns 25 metres al nord, entre ells cerquem i trobem el dolmen de Setcomelles.


Aquest megàlit és inèdit, o gairebé... existeix un document del mossèn J. Serra Vilaró de l'any 1927 que diu que hi ha un megàlit per aquelles terres. A l'actualitat, no se'n coneix cap més per aquella contrada exacta, tot i que per què no, n'hi pot haver més a la zona, encara no trobats (no m'estranyaria gens). Tot i això, el mossèn no hi va anar.

El varen retrobar  Núria Armentano, Josep Gallart, Xavier Jordana, Joan López i Assumpció Malgosa l'any 2004. No ha estat encara excavat, tot i que denota un clar espoli del sepulcre, ja d'antic. La coberta i algunes lloses del megàlit o són soterrades o bé han desaparegut, però és evident la falta d'algunes pedres.

El que sí que podem dir és que, segons Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut, es tracta d'un dolmen simple, tipus cista, pel que el podríem datar, com als seus companys de Fau, segons la seva morfologia.

Per avui, ja n'hi ha prou, però tornarem, hi ha tanta muntanya inexplorada! Aviam si acabem com els amics Manolo Lara i la seva dona, la Fina Ranchal, que en van trobar un, no fa gaire, per la contrada... l'anomenat Bony de les Bigues.


Coordenades:

Coll de Fau II o Cal ColauUTM(ETRS89): 31T, 353293, 4669069
Coll de Fau I o Serrat del GuixóUTM(ETRS89): 31T, 353527, 4668909
SetcomellesUTM(ETRS89): 31T, 351005, 4672540