Ruta dolmènica molt fàcil a Coll de Nargó, on podrem veure tres megàlits, dos d'ells tipus cista megalítica i un dolmen simple.
Per arribar-hi, és ben senzill: hem de sortir de Coll de Nargó per la carretera d'Isona, la L-511, i seguir-la uns 13.8 quilòmetres, on trobem una pista que surt a mà dreta, just després d'un cartell senyalitzador a "Valldarques" (que es troba a l'esquerra); curiós nom, almenys per a nosaltres. La pista és prou assequible per qualsevol cotxe: nosaltres vam anar amb un Peugeot 308 i vam arribar a peu de sepulcre. El primer dels dos que veurem, la Cista del Coll de Fau II o Cal Colau o Fossa de la Serra Freda es troba tot seguint la pista uns 850 metres. Aquí trobem un descampat a mà dreta i, a la fi del descampat i a uns 30 metres de la pista, trobem, entre els arbres, la sepultura.
Del megàlit, hem trobat que mossèn Joan Serra i Vilaró documenta una excavació l'any 1927 i presenta un dibuix en planta, fet que ens ha ajudat a poder determinar quin era el Coll de Fau I i quin el II (anàvem un pel liats). Esmenta desapareguda la coberta d'antic.
Sabem que es tracta d'una cista megalítica que fou bastida vers el Neolític final/Calcolític recent - Edat del Bronze antic, cap el 2700-1800 a.n.e., i que conserva un túmul de pedres i terra, avui en dia resta prou aplanat i malmès a causa dels pins i les plantes arbustives que hi ha envoltant el megàlit; tot i això, encara es pot veure clarament.
Com hem dit, va ser excavat per Serra Vilaró, concretament entre els anys 1915 i 1920, i després ha rebut unes quantes re-excavacions. D'aquestes, es documenten diversos trossos informes de ceràmica a mà, un fragment d'un ganivet de sílex blanc, un braçalet de bronze (fet que determina la seva reutilització en aquesta edat) i una dena de collaret. Aquest material resta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. També s'hi han trobat diversos fragments ossis humans que no es van recollir, ja que no eren aptes per al seu estudi antropològic.
 |
| Dibuix extret de la revista Ampurias |
El 1950, el que el va estudiar fou en Lluís Pericot, incloent-lo a la seva "Tesis Doctoral", i, el 1988, Albert Villaró i Xavier Campillo l'inclouen, com el seu germà "de Fau", a l'inventari dels megàlits de l'Alt Urgell, que al final no es va publicar.
A dia d'avui, tenim més informació gràcies al compendi dolmènic de Catalunya del 2022, d'en Carreras i en Tarrús, del que n'extraiem dades de la seva morfologia: fa 2.65 metres de llarg, 1.05 metres d'ample i 62 centímetres d'alçada màxima conservada, dins d'un túmul circular de 8-9 metres de diàmetre sense restes d'anell peristàltic.
Tornem al cotxe i seguim la pista uns 360 metres, fins on, tot fent una corba a la nostra esquerra, veiem un túmul molt ben conservat, just al seu vèrtex.
Al centre de l'obra tumular, veiem la cista megalítica del Coll de Fau I o Serrat del Guixó.
És una cista de forma rectangular de 1.80 metres de longitud per 1.55 d'amplada, que conserva una alçada de fins a 90 centímetres, però a la que li manca la coberta. Té un túmul d'uns 8/9 metres de diàmetre, amb restes de mur de contenció a la vessant nord-oest. Cal dir que fou bastida, com la seva germana, cap el Neolític final/Calcolític recent - Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
El sepulcre va ser excavat entre 1915 i 1920 pel mossèn Joan Serra i Vilaró, que en documenta diversos fragments ceràmics a mà, alguns d'ells d'estil campaniforme internacional, 1 dena discoidal de pedra blanca, 1 dentàlium i un botó d'os piramidal perforat en "V", que resten al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. També diu que va trobar diversos fragments ossis humans.
Tornem a la carretera i la seguim vers la nostra dreta, avançant 6.3 quilòmetres, fins a trobar un desviament a mà dreta direcció Els Prats, Montanissell i Sallent. 770 metres més tard, topem amb una bifurcació per la que anirem a la nostra dreta, seguint-la poc més de 500 metres fins a trobar una altra pista que surt a la nostra esquerra i que va quasi en paral·lel a la que estàvem fent. Seguint-la uns 270 metres, aturem el cotxe en una entrada d'un camp conreat que hi ha.
A peu, en dirigim a uns arbres que hi ha al cim del turó, per dir-ho d'alguna manera, que queda uns 25 metres al nord. Entre ells, cerquem i trobem el dolmen de Setcomelles.
Aquest megàlit és inèdit, o gairebé. Existeix un document del mossèn Joan Serra i Vilaró de l'any 1927 que diu que hi ha un megàlit per aquelles terres. A l'actualitat, no se'n coneix cap més per aquella contrada exacta, tot i que per què no n'hi pot haver més a la zona encara no trobats (no m'estranyaria gens)? Tot i això, el mossèn no va anar a visitar-lo.
El varen retrobar Núria Armentano, Josep Gallart, Xavier Jordana, Joan López i Assumpció Malgosa l'any 2004, mentre excavaven la cova de Sallent, que es troba sobre seu. No ha estat excavat encara, tot i que denota un clar espoli ja d'antic. La coberta i algunes lloses del megàlit o bé són soterrades o bé han desaparegut, però és evident la falta d'algunes pedres.
El que sí que podem dir és que, segons Gerard Remolins Zamora, Albert Fàbrega Enfedaque i Jordi Pasques Canut, es tracta d'un dolmen simple, tipus cista. I segons Josep Tarrús i Enric Carreras és un dolmen simple bàsic, amb unes dimensions de 1.40 metres de llargada per 1 metre d'amplada i 80 centímetres d'alçada, i amb un túmul d'uns 8/9 metres de diàmetre, que conserva restes d'un mur de contenció davant de l'entrada del sepulcre. On coincideixen tots els autors és a la seva datació constructiva, d'entre el Neolític final i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Per avui, ja n'hi ha prou, però tornarem, hi ha tanta muntanya inexplorada! Aviam si acabem com els amics Manolo Lara i la seva dona, la Fina Ranchal, que en van trobar un, no fa gaire, per la contrada, l'anomenat Bony de les Bigues.
Setcomelles: 31T 351005 4672540
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada