A 2 de maig del 2015, ens dirigim cap a l'Alt Empordà per a completar la ruta Dòlmens, menhirs i cromlech de La Jonquera I, Agullana I i Capmany I. Avui, anem amb el Truk, el Pau i la Núria, i farem de nou la ruta dels Estanys de la Jonquera, visitant els menhirs que no vam veure durant la nostra primera visita.
Un cop a Capmany, ens trobem que el poble és ple de cotxes i no podem aparcar, pel que comencem a pujar per la pista cap Els Estanys i no aparquem fins ben a prop dels dòlmens de Mas Baleta. Una vegada darrere el mas (o davant depèn de com es miri, ja que som davant del camí que va a la casa), pugem pel corriol que surt en sentit oposat del mas cap al Puig de la Llosa, on trobem el menhir caigut del mateix nom.
Fou descobert el 23 de novembre del 1986 per Enric Carreras i Josep Tarrús, que el varen trobar en la posició actual. Segons ells, es tracta d'una més que possible estela construïda en granit en un entorn de pissarra, pel que en el seu moment deuria de ser traslladada a la ubicació actual.
Es tracta d'un bloc granític d'uns 2.50 metres de longitud per 1.55 d'amplada, i 66 centímetres de gruix, del que no hi ha informació de cap troballa relacionada, pel que es fa difícil atorgar-li una datació. Tot i això, donada la seva situació tan a prop del Mas Baleta i les restes de vasos campaniformes resultants de l'excavació de Mas Baleta III, es pot associar una cronologia contemporània als jaciments d'aquest mas, és a dir, entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers la primera meitat del III mil·lenni a.n.e.
Inserim la planimetria que publiquen els seus descobridors a l'article "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015".
 |
| Extret de l'article "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015" |
Tornem al camí i passem pels dos dòlmens de Mas Baleta i el recinte megalític per a fer via cap a la ruta dels dòlmens i menhirs dels Estanys, passant pel Quer Afumat. Poc després del conjunt dolmen + menhir del Quer Afumat, arribem al menhir del Quer Afumat I, que no sé perquè ens el vam saltar a la nostra primera visita, però que ja hem col·locat a l'entrada pertinent.
Després de visitar els menhirs i dòlmens dels Estanys, dinem per la zona i tornem cap el cotxe. Ens arribem fins el càmping Les Pedres (als afores de Capmany i que des del 2021 es diu càmping l'Albera), on aparquem, i enfilem el camí marcat en groc cap a la Pedra dels Sacrificis. Passada aquesta, després d'uns 700 metres, un corriol a la dreta de la pista ens duu, en pocs metres, a l'anomenat "menhir" Vidal.
Aquest suposat menhir sembla que no és tal, sinó una roca amb gravats. Deu el seu nom a Lluís Maria Vidal, que el va trobar l'any 1914 i el va classificar com a menhir, tot i que reconeixia que tenia una forma diferent als altres. Al seu estudi, descriu els quatre símbols gravats com de tipologia ibera.
 |
| Dibuix dels gravats segons L. M. Vidal |
Posteriorment, s'esmenta aquesta roca en dues publicacions més, però sense detallar-ne la seva ubicació, pel que va restar il·localitzable tot i els intents de trobar-la del GESEART. L'any 2002, però, l'Albert Aparicio, veí de Capmany, va veure els gravats a una publicació d'en Josep Tarrús i va parlar amb el GESEART per a indicar-los la ubicació, ja que anys abans ell havia trobat aquests gravats a una roca peculiar. L'any 2008, el GESEART va confirmar la retrobada d'aquest "menhir" i la seva tipologia com a roca amb gravats, no pas un menhir.
Pel que fa al roc en si, fa 1.40 metres d'alçada per 1.20 d'amplada i 0.60 de gruix a la base, amb un perímetre de 55 centímetres. Els quatre gravats, com es veu a la imatge anterior, es troben a la seva part superior i són un cercle, una ferradura, una mena de vuit i una creu. Per la seva tipologia i la proximitat a la pedra dels sacrificis, GESEART els data entre el Neolític mitjà-final i el Calcolític.
De nou a la pista, fem no arriba a 200 metres més i trobem, ara a l'esquerra, el possible menhir de la Pedra Comanera I o del Mas Armet. Personalment, d'aquest tenim dubtes, perquè no li veiem treball aparent, però bé, podria ser un simple roc aixecat humanament.
Tornem a la pista i fem uns 600 metres més per a trobar la Pedra Comanera II. I aquest sí que dic que, per nosaltres, no és res, tant per la seva fisonomia, com pel lloc on es troba, on clarament es veu un aflorament rocós del mateix estil de pedra.
Igual que la seva germana, no hem trobat informació al respecte, però com està indicada, allà que la fotografiem i mesurem. Fa 1.52 metres d'alçada per 0.66 d'amplada i 0.36 de gruix.
Ja de tornada, uns 150 metres abans d'arribar a la Pedra Comanera I, veiem a tocar el camí a la nostra dreta la pedra amb cassoletes del Mas Armet.
A la foto no es veuen gaire i tampoc és que en tingui moltes, però a la part dreta, just on hi ha ombra i restes d'aigua, podem localitzar dues cassoletes.
Ara sí, una vegada completada la ruta, tornem cap el cotxe i anem a reposar líquids a Capmany, que caminar, no hem caminat gaire, però suar, ho hem fet de valent!
A dia 02 de març de 2019, tornem a la zona per a visitar un dolmen descatalogat i un menhir. El jaciment descatalogat és el dolmen Vila, dins el conjunt megalític del Estanys. Fou descatalogat per l'arqueòleg Josep Tarrús a una de les seves revisions a la zona.
Per arribar-hi, ens situem de nou a Mas Baleta i emprenem direcció nord fins a trobar una pista apta per a automòbils. A la intersecció amb el camí, girem a la dreta. Seguim pel camí fins que aquest s'acaba i de nou girem a la nostra dreta pel nou caminoi. A partir d'aquí, no recordo ben bé com ho vam fer... el més possible és que ens endinséssim pels boscos amb les coordenades en mà. Cal dir, però, que si agafes la segona pista que surt del camí a l'esquerra, com a uns 120 metres de la intersecció, i la segueixes uns 500 metres, trobes un nou camí de tractor a la dreta que duu a un camp de conreu en 50 metres més, on cal endinsar-se cap a la dreta per l'arbustiu i punxegut bosquet. El menhir es troba a 70 metres.
Però ho torno a dir, millor anar amb un GPS, ja que el monòlit es troba caigut a una zona repleta de garrics i argelaga, pel que no és fàcil d'albirar.
Del majestuós monòlit, en podem dir ben poca cosa, ja que no hem pogut trobar informació arqueològica d'ell. Ja el deuen haver estudiat, però creiem que com és "nou" encara no hi ha res publicat. Nosaltres el que veiem és un menhir d'uns 3 metres de llarg, amb una de les seves cares completament treballada.
Tot i això, per l'altra cara està com trencat recentment, cosa que fa perdre la sensació de monòlit prehistòric.
El nostre amic Manolo va fer un estudi digne d'esment buscant antigues imatges aèries del lloc i, segons les fotografies, el menhir ja es trobava al lloc actual com a mínim el 1989.
Coordenades UTM (ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada