Nova ruta a França, en una escapada de les nostres de cap de setmana llarg. Val a dir que les dues rutes que vam fer durant el camp de setmana van ser prou descafeïnades, ja que el vent era força intens, i ja se sap que és millor no fer gaire el beneit amb la Tramuntana.
Començarem pel dolmen de La Caseta. Per arribar-hi, el més pràctic és acostar-nos a Cortsaví en català (Corsavy en francès), que es troba tot anant per la D43 des d'Arles (Arles sur Tech en francès), un poble que es troba a uns quants quilòmetres a l'oest d'El Voló/Le Boulou anant per la D115.
De fet, arribar al megàlit és més fàcil del que sembla, només cal seguir la D43 des del seu inici a Arles, durant 12.8 quilòmetres, creuant el nucli de Cortsaví, i deixant a aquesta distància el cotxe a una entrada als camps de la dreta de la carretera, construïda per a tractors i maquinària agrícola.
A peu, creuem la carretera i enfilem pels camps amb el desnivell que hi ha (recomanem anar a l'època de menys creixement de plantes, ja que hem vist fotografies amb els camps plens de falgueres, camps que eren nets quan hi vam anar). Nosaltres el que vam fer va ser pujar rectes fins a uns arbres que hi ha i després girar 90 graus a l'esquerra, canviant de camp, vorejant un sortint d'aigua que hi ha poc abans d'arribar als arbres. Seguint tot rectes, paral·lels a la carretera, trobarem el dolmen de La Caseta, en uns 45 metres, just a la fi del nou camp.
Es tracta d'una possible galeria catalana, que va ser documentada per primer cop per Jean Abélanet el 2011, tot i que, òbviament, ja era conegut de temps ençà pels habitants del mas que hi ha just a sota i que li dona nom al megàlit.
D'aquest sepulcre, cal fer esment de la imponent llosa de coberta, que mesura de 0.50 metres de gruix a l'entrada de la cambra a 0.35 metres a la seva capçalera. En fem una menció particular ja que, degut al pes d'aquesta, la llosa lateral de més a l'oest es va trencar en dues parts (1.40 i 0.80 metres), pel que la llosa al seu inici faria 2.20 metres de longitud per un gruix de 0.30 metres. I com es pot veure a la fotografia i posteriorment al croquis que inserim de Jean Abélanet, aquesta s'ha desplaçat cap al nord-est, sobresortint del que seria la cambra funerària quasi un metre per ambdós costats.
 |
| Extret d'"Itinéraries Mégalithiques" de Jean Abélanet |
D'altra banda, in-situ es pot observar que la llosa C de la planimetria d'en Jean és més petita i prima que la resta, fet que pot haver estat el detonant del moviment que ha patit la llosa de coberta, ja que tota aquesta banda de l'obra tumular resta plena de fragments de llosa trencats que, de ben segur, formarien part d'aquest lateral de la cambra sepulcral.
L'obra tumular es documenta circular d'uns 8/9 metres de diàmetre, que ha anat lliscant muntanya avall, cosa que fa que avui en dia es vegi amb forma ovalada, perquè hem de dir que, in-situ, es veu, i molt.
Per últim, podem dir que, per la seva morfologia (galeria catalana, segons en Josep Tarrús), el sepulcre fou bastit al Neolític, vers el 3000-2700 a.n.e. De fet, no podem documentar la seva antiguitat d'altra manera, ja que no sembla pas que hi hagi hagut cap intervenció arqueològica al megàlit, que, com hem dit, es documenta des de fa ben poc i no hem trobat referenciada cap troballa prehistòrica.
Un cop fotografiat, tornem al cotxe i anem a visitar un proper sepulcre, el del Pla del Castellà A o Cova d'en Rotllan I. És l'I de la Cova, ja que es documenta una segona tomba al mateix túmul, que nosaltres no vam saber veure. Per arribar-hi, seguim la D43 en la mateixa direcció 1 quilòmetre, emprenent a aquesta distància un camí sorrenc que surt a la nostra dreta cap el Mas Vilalte. Per ell, seguim mantenint-nos a l'esquerra a la primera bifurcació, i després seguint rectes uns 500 metres, entrant a una comuna hippie. A aquesta distància, quan el camí va direcció sud, aquest es creua amb un altre, i just darrere seu hi ha una maca esplanada verda. Aquí deixem el cotxe i, a peu, tornem al camí que acabem de fer. Just en arribar a la primera de les cases, ja veurem un cartell de fusta on posa dolmen, amb un corriol que han habilitat els habitants de la comuna.
Ens trobem davant d'un dolmen simple, descobert el 1957, crec que pel mateix Abélanet, amb un túmul prou ben conservat, tot i que no és gaire visible degut a l'exuberant vegetació que hi creix, però el desnivell que fas a pocs metres de la cambra sepulcral és molt clar.
Havent llegit l'estudi del megàlit, no ens queda clar quina és la seva entrada i quina la seva capçalera, ja que, per orientació i per morfologia, diríem que l'entrada al sepulcre seria la llosa rebaixada des d'on hem fet la fotografia (llosa A). Però a l'estudi d'Abélanet, i com es pot veure a la planimetria inserida tot seguit, a l'altre costat hi ha unes petites lloses (E i D), de només 5 centímetres de gruix, que semblen mòbils i una més gran (F), que sembla feta a mida i implantada per a clausurar la tomba. Ara, s'ha de dir que també fa esment a la porta finestra de la llosa A, dient que la finestra resultant és de 0.30 metres, que és el típic accés als dòlmens simples de gran part de Catalunya i sud de França actual.
 |
| Extret d'"Itinéraries Mégalithiques" de Jean Abélanet |
D'altra banda, en Jean documenta una cambra que fa més o menys 1.30 metres de profunditat per uns 2 metres de llargada, per una amplada de 1.40 metres al sòl de la cambra i 0.85 a la coberta.
El túmul, com hem dit, és prou evident in situ; de fet, n'Abélanet diu que a l'any 1970 es veia perfectament, perquè estava net, i que es veia completament circular i de 12 metres de diàmetre, a dia d'avui retallat probablement per l'eixamplament del camí.
 |
| Extret d'"Itinéraries Mégalithiques" de Jean Abélanet |
Pel que fa a excavacions, la primera es va fer vers el 1958, a mans Pierre Ponsich, acompanyat pel mateix Abélanet, que van confirmar que havia patit diverses violacions. Però tot i això, van haver-hi troballes prehistòriques: només a la capa superficial, ja van sorgir ceràmica a torn (no sabem si prehistòrica), una moneda d'era medieval i un fragment de làmina de sílex amb retocs de 23 mil·límetres; a l'immediat estrat, van aparèixer una punta de fletxa en sílex gris de 43 mil·límetres, diversos cristalls de quars, fragments ceràmics corresponents a dues urnes, amb decoració típica del Bronze antic, un fragment d'anell de bronze, una làmina del mateix material, un gratador en sílex i diverses restes òssies, entre elles un tros de maxil·lar que conservava tres dents.
Podem dir que aquesta antiga tomba fou erigida, segons el seu estil arquitectònic, a final del Neolític/Calcolític vers el 2700-2200 a.n.e. i que, veient les restes recuperades, va ser reutilitzada, com a mínim, fins a l'Edat del Bronze antic, cap el 1800 a.n.e.
Per acabar amb la recerca dolmènica d'avui, intentarem trobar el seu germà que segons la informació que tenim es troba a pocs metres del Roland I, inclús algunes informacions ens advertien que era al mateix túmul, d'altres a una vintena de metres, etc... total, que vam buscar les minses restes que vam trobar documentades i que n'Abélanet dibuixa, sota la dissimulada vigilància d'alguns hippies, però no les vam trobar. Ja a casa, hem vist a diversos webs que donen el megàlit II d'en Rotllan com a desaparegut.
 |
| Extret d'"Itinéraries Mégalithiques" de Jean Abélanet |
D'aquí, anem a dinar tornant a la carretera asfaltada i girant a la dreta, seguint la direcció que portàvem fins el Col de la Descarga, on amb les neus i el vent que havia fet ens vam trobar l'accés tallat, però bé, ja n'hi va haver prou, els nens van xalar d'allò més amb la neu que hi havia allà.
Coordenades UTM(ETRS89):
