Nova ruta a França, el dia següent de visitar els dòlmens de Cortsaví, a la que no vam acabar de veure tots els que volíem pel vent, per això avui anem fins a una zona, on, en teoria i segons els webs meteorològics francesos, avui ha de fer menys vent. Ens dirigim al nucli de Tellet, Taillet en Francès, també del districte de Céret, als Pyrénées Orientales.
Per arribar-hi, nosaltres que veníem d'Els Banys d'Arles i Palaldà (Amélie-les-Bains-Palalda en francès), que era on érem allotjats, emprenem la D115 creuant el nucli d'El Pont (Le Pont en francès). Just en sortir d'ell, veurem a mà esquerra un desviament per la D15 amb indicacions a Taillet entre d'altres, que creua el riu Tec per un pont. A l'altre costat d'aquest, hi ha una illeta, en la que seguim rectes emprenent la segona escapatòria. A més o menys 500 metres, girem a la dreta seguint ara la D63 cap a Oms i Taillet, i d'aquí continuem 10.3 quilòmetres tot rectes, fins que a aquesta distància emprenem per una pista sorrenca en perfecte estat. Bàsicament, és seguir per ella tot recte 730 metres, lloc on veurem a la nostra dreta una pista, que sembla tancada a l'inici per un amuntegament de sorra, i a l'esquerra un lloc habilitat per aparcar i allà deixem el cotxe.
A peu, ens posem a caminar per la pista a la que acabem de fer menció, que al poc millora moltíssim (potser normalment es pot transitar amb el cotxe). Bé, la seguim uns 700 metres, lloc on el camí fa un pronunciat gir cap a la dreta. En aquest punt i a la nostra esquerra, veurem un corriol que segueix en la direcció que portàvem, i, a escassos 5 metres, un altre que s'endinsa al bosc. Just treure el cap per aquest últim, ja veurem el sepulcre de la Caixa de l'Obra o El Serrat de Coll d'Arques.
Es tracta, segons en Jean Abélanet d'un dolmen simple, que va descobrir ell mateix el 3 de febrer de 1964. Com es pot veure, resta en un estat precari. Segons explica, és degut a que aquest bosc va ser camp de conreu durant molt de temps, fet pel que el sepulcre es va anar malmetent degut a les tasques agrícoles.
Segons la seva informació, la llosa de capçalera (llosa A al dibuix inferior) amida 1.81 metres d'amplada i aixeca 0.80 metres del nivell del sòl, amb un gruix que varia entre 0.10/0.20 metres als extrems a 0.40 metres a la part central. A la banda més al nord, les dues lloses C i D són el que es conserva del lateral del sepulcre, que fan 0.40 i 0.47 metres de longitud respectivament, mentre que el seu gruix és molt similar, pel que podria ser que antigament fossin una sola llosa, trencada temps ençà. La llosa B, que és l'altre lateral, resta trencada a una alçada del terra similar a les companyes, entre 0.30 i 0.35 metres. També cal fer menció a la inclinació vers l'interior del que en el seu dia va ser una cambra funerària.
 |
| Extret d'"Itinéraries Mégalithiques" de Jean Abélanet |
Vista la planimetria de n'Abélanet, hem de parlar de les lloses E i F, la primera sobre l'obra tumular i la segona pocs metres més enllà. L'arqueòleg opina que es tracten totes dues de la llosa de coberta del megàlit: sumant les dimensions dels rocs, la coberta faria 1.95 metres de llarg per una amplada de 1.30 metres.
Cal dir que el sepulcre no ha estat mai excavat, però sí que va rebre un petit sondeig a tocar de la llosa de capçalera, del que van sorgir diversos fragments, molt esmicolats, de ceràmica modelada prehistòrica. A falta d'informació sobre l'estil d'aquesta ceràmica i tenint present que tot i que la tinguéssim més detallada també podria ser fruit d'una reutilització, nosaltres dataríem el megàlit per la seva morfologia de dolmen simple, pel que seria erigit vers el final del Neolític/Calcolític, cap el 2700-2200 a.n.e.
Com a última aportació, que nosaltres desconeixíem fins que ho hem trobat buscat informació de l'antiga tomba, als volts d'aquesta, hi ha un mínim de tres agrupacions de cassoletes. Tenint en compte el topònim del lloc i segon nom de la tomba, Coll d'Arques, podríem pensar també que aquesta tomba no era isolada.
Coordenades UTM(ETRS89):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada