TRANSLATOR

divendres, 25 de juny de 2021

Dolmen i menhir a La Jonquera V

Nova entrada per La Jonquera, i, tot i que podríem inserir el megàlits dins d'altres publicacions existents d'aquest nucli al blog, aquesta la fem a banda... massa informació per a cada entrada. Recomano, si és que es va aquest nucli limítrof català a la cerca de megàlits, mirar totes les publicacions que tenim d'ell.

Aquest cop, arribem al nucli tot venint de l'autopista, i sortirem, a la tercera rotonda, per la tercera sortida, fent com si anessis a l'aparcament d'un gran supermercat "estil La Jonquera". Però ens desviem a la dreta just entrar a la zona preparada per a aturar els cotxes, seguint una pista asfaltada que creua l'autopista per un pont, i que, poc després, passa per sota de les vies del tren. Al poc, aquesta es torna sorrenca i nosaltres que no tenim 4x4 vam aturar el cotxe a l'ombra d'uns arbres a un petit aclarit d'aquests que hi ha a mà esquerra.

A peu, seguim pel GR11, que en una estona fa un gir de 90 graus a la nostra esquerra, tot començant un costerut pendent. Al poc d'acabar la pujada, com a uns 520 metres de fer la pronunciada corba, ens desviarem per un corriol molt marcat a la banda esquerra del camí. Aquest, el seguim fins a trobar una desviació que enfila a la nostra dreta, just a un bosquet net de sotabosc (el camí segueix recte i s'acaba tornant corriol). Per aquest camí, seguim uns pocs metres més per a veure el cartell, col·locat pel GESEART, a mà esquerra indicant l'estació dels Planers de la Serafina. A raó d'aquí, és ben fàcil trobar els dos megàlits a banda i banda del camí.

Comencem pel dolmen a la nostra dreta, que seguint un corriol desdibuixat, trobarem a pocs metres de la pista.

Resta caigut, tot i que per algú que hagi vist més d'un sepulcre prehistòric, no hi ha cap tipus de dubte sobre la seva primitiva arquitectura.

El megàlit dels Planers de la Serafina fou descobert l'abril de 1999, i, tot i que ha estat visitat en nombroses ocasions, no ha estat mai excavat.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús en el seu estudi Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015, el sepulcre dels Planers de la Serafina es tractaria, molt possiblement, d'un sepulcre de corredor evolucionat o una galeria catalana de cambra rectangular. Aquesta faria aproximadament 2 metres de llargada, 1 d'amplada i 1.10 metres d'alçada. Es conserva in situ la llosa lateral dreta, mentre la capçalera resta estintolada sobre el que queda de túmul. L'altra llosa lateral esquerra resta recolzada vers la dreta, mentre la coberta està trencada per la meitat i estintolada sobre aquesta i el túmul del sepulcre.

Pel que fa a la coberta, si enganxem els dos trossos visibles, faria 2.38 metres de llargada, 1.55 d'amplada, amb un gruix de 48 centímetres.

Del corredor, no en resta cap llosa visible i, pel que fa al túmul, que és molt visible, té un diàmetre d'uns 9.5 metres, sent aquest de tendència circular i amb un cròmlec, també molt visible.

Inserim la planimetria produïda per Carreras i Tarrús a l'hora de fer el corresponent estudi.

Extret de "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015"

A falta d'excavació i restes arqueològiques recuperades, podem datar el sepulcre, segons la seva fisonomia, vers inicis del III mil·lenni a.n.e. 

A l'altre costat del camí, i creuant un curiós alineament de rocs, trobem el menhir dels Planers de la Serafina, també seguint un corriol desdibuixat, i a pocs metres del camí. Sense dubte, feia de senyalitzador de la tomba, ja que només es troba a 22 metres de distància del sepulcre que li dona nom.

Va ser descobert el 15 de juny del 1999, per part del GESEART (Carreras, Gay i Tarrús) amb la companyia de Martine Comiade i Jean-Pierre Lacombe. Al moment del seu descobriment, es va identificar un tros de ceràmica a mà allisada. Tot i aquesta troballa a superfície, no ha estat mai excavat.

Extret de "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015"

El monòlit amida visiblement 1.60 metres d'alçada per 1 metre d'amplada màxima i un gruix de 40 centímetres. Segons el GESEART, la seva alçada original devia de ser de 2.30 metres, ho estimen a raó del desnivell de 70 centímetres que té al costat.

Com ja sabem, els menhirs són prou difícils de datar, però, en aquest cas, hi ha troballes, el que ens fa col·locar-lo a era prehistòrica, i, tenint el sepulcre dels Planers de la Serafina tan a prop, tot ens fa pensar, que aquest monòlit es va erigir al mateix temps que el sepulcre, vers inicis del III mil·lenni a.n.e.

Havent visitat aquests dos megàlits, tornem al cotxe i ens encaminem vers a un nou menhir que inserirem a una entrada a la que hem cregut que era pertinent. La de Megàlits a Agullana II i Maçanet de Cabrenys.


Coordenades UTM(ETRS89):

Planers de la Serafina: 31T 487828 4697211
Menhir dels Planers de la Serafina: 31T 487280 4692088

dijous, 17 de juny de 2021

Dolmen a Casserres

Excursió ben aprofitada, la d'avui, amb en Manolo i la Fina, vam visitar 4 sepulcres, i la curiosa ermita de Sant Marc de Cal Bassacs.

De totes les coses prehistòriques que vam visitar, en aquesta publicació només n'inserirem 1, juntament amb l'edificació religiosa. Els altres, els inserirem en l'actualització d'una altra publicació. Per arribar-hi, ens dirigim a Gironella per la C-16, sortint d'ella per l'escapatòria número 86, que dona a la banda sud del nucli. Un cop entrats al nucli, haurem de virar a l'esquerra per camins de terra, que donen accés al pont que creua la mateixa C-16. N'hi ha tres, dels que nosaltres vam prendre el primer, que es troba just quan s'acaba una benzinera amb un gran aparcament. El camí és sorrenc, però fàcil de fer i aplanat fins al pont, on ja és asfaltat, i, creuant aquest, arribem sense pèrdua a l'ermita.

Es tracta d'una edificació religiosa romànica, que pel tipus de gravats que hi ha a la llinda de la seva porta, es pot datar entre els segles XIII - XIV. A simple vista, ens crida l'atenció el gran contrafort lateral que té construït, igual que el germà de l'altre costat, l'any 1853. Però s'ha de dir que el què més impressionant ens va semblar va ser el seu absis, essent un enorme roc.

També ens va cridar l'atenció la gran quantitat de treballs a les roques que hi ha just al darrera, dels que es diuen que, molt probablement, són d'un antic hàbitat medieval.

D'aquí, anirem directes a visitar el dolmen de Viladases, que es troba molt a prop, ja que per la tarda volem veure d'altres megàlits de la zona.

Per arribar-hi, prenem de nou el cotxe, i tot i que mitjançant el google maps, hem vist que s'hi pot arribar directe pel camí que hi ha darrera de la religiosa edificació. Segons ells en 2.6 quilòmetres, i que es pot fer inclús en cotxe, nosaltres fem tota la volta i posterior caminada a ple sol, perquè no sabíem que podíem creuar el càmping que hi ha. Ja ens agrada això, ja!

Com hem dit, nosaltres prenem l'automòbil i tornem vers la benzinera que hem passat abans, la passem arribant a la rotonda, per on ens desviem per la primera sortida, agafant direcció Berga i el càmping que dèiem abans. A ben poc ens desviem a l'esquerra seguint les indicacions cap a l'espai d'acampada, i, passant per sota de la C-16, tot just travessada, trobem una nova rotonda, de la que sortirem per la segona escapatòria, direcció càmping. La ruta més fàcil és creuar amb el cotxe el càmping, tot passant en sortir d'ell una gran casa que té una, també, gran bassa tocant la pista a la nostra esquerra. La deixem enrere i, després del revolt a la dreta, veurem de cara una "nau". Seguim pel camí i, al poc ens trobem una nova masia, aquí deixarem el cotxe. Val a dir, que podem aparcar al costat del càmping i caminar fins aquí perquè hi ha cosa de mig quilòmetre.

A peu, seguim pel camí anant a la part posterior del mas, on el deixarem endinsant-nos en el pedregós bosquet que hi ha a mà dreta, baixant per camins desdibuixats, sempre amb el mas a la nostra dreta i entrant a una zona amb abeuradors pel bestiar, trobarem el sepulcre just davant d'un d'ells.

El megàlit ha estat excavat per l'empresa ATICS S.L. i, segons hem pogut saber, aquesta excavació va ser sol·licitada per la Generalitat de Catalunya com a excavació d'urgència. Els resultats d'aquesta no s'han publicat encara, però en sabem que els arqueòlegs el daten vers finals del III mil·lenni a.n.e. També hem trobat un model en 3D, publicat per aquesta empresa i que podeu veure al següent enllaç: Dolmen de Viladases.

Com és més d'hora del què ens imaginàvem, anem a visitar el sepulcre d'El Bressol de la mare de Déu, que ja havíem vist dins aquest itinerari: Dòlmens i inscultures a Montmajor III, l'Espunyola i Cardona III. Ja que hi som, actualitzarem la publicació, i inserirem un dolmen més que vam visitar, el del Codonyet del Cint, i també noves fotografies del Clot dels Morts I.


Coordenades UTM(ETRS89):

Viladases: 31T 406493 4651676