TRANSLATOR

divendres, 25 de juny de 2021

Megàlits a Agullana II i Maçanet de Cabrenys

Aquest diumenge, farem una ruta de la qual gran part és amb cotxe. Anem fins La Jonquera, entrant per la N-II direcció França. A la segona rotonda del carrer principal del poble, girem a l'esquerra, per la GI-500, passant per sota de l'AP-7. En passar-la, virem a l'esquerra pel primer camí que veiem en aquesta direcció. En no masses metres, veurem un trencall, també a l'esquerra, indicant el menhir de Palaus. Vorejant un petit turó, pel primer camp de conreu, en pocs metres, trobarem sense cap dificultat el menhir.

Fou descobert temps ençà per Joan i Dolors Verdú, veïns d'Agullana, però no el van identificar com a menhir. Això últim ho feu el GESEART l'any 1986, i segons ells  monòlit amida 3.20 metres d'alçada total, visibles d'ells 2.50, 0.78 metres d'amplada i té un gruix de 0.38 metres.

Fotografia d'una nova visita el 25 de juny del 2021

Té al bell mig un gravat, en forma de jou, exactament igual al de la Pedra de Llinars (que es troba al Museu Municipal de Montmeló; Menhir a Montmeló), el de Castellruf (a les escales del carrer López de Castro de Santa Maria de Martorelles; Menhirs i poblat al Vallès Oriental i Occidental I), i guarda una certa relació amb l'espectacular menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres (Menhir de Mollet o del Pla de les Pruneres). I a la part superior de darrere, molt més polida i llisa, en té un altre, el que seria la cara del menhir antropomorf.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús

Encara que no s'hi ha trobat cap resta associada, per la tipologia i el seu gravat, se li estima una antiguitat d'entre 4000 i 5500 anys.

Tornem al cotxe i anem a intentar trobar el dolmen de Rocalba. Anem direcció Agullana i, just passar per sota la via del tren, ens endinsem pel camí que surt a la dreta. Vam arribar fins al peu del turó on es localitza, però les plantes estaven molt crescudes i molles, tant que vam decidir deixar-ho per un altre dia. No vèiem on posàvem els peus i ja anàvem xops! Els detalls de com arribar-hi, els explicarem quan el visitem.

Actualització a dia 02-03-2019, ens disposem a visitar un sepulcre, el de Rocalba, d'estil galeria catalana, molt proper al menhir... 1.6 quilòmetres en línia recta.

Per aproximar-te amb el cotxe, hi ha dues formes, la que nosaltres descriurem és la més fàcil, quan no tens gaire estona per caminar... l'altra la vam seguir un altre dia i no en vam treure l'aigua clara. Així doncs, des del menhir tornem a la GI-500 i la seguim en la mateixa direcció i just creuar les vies del tren per un petit túnel, girem a la dreta, tot anant paral·lels a aquestes. En 200 metres, girem a la nostra esquerra i, en uns 50 metres més, virem de nou a la dreta. 1.1 quilòmetres més tard, tot seguint rectes per aquest camí i quan veiem una gran granja just al seu costat, aturem el cotxe en una entrada de camí que queda a la nostra dreta.

Des d'aquí, prenem la pista a peu i caminem poc més de 200 metres fins a trobar un prat. Aquí, girem a l'esquerra vorejant el prat i, quan arribem al seu vèrtex, prenem un camí que puja entre arbres. Seguint-lo uns 250 metres, veurem a l'esquerra un corriol costerut que s'enfila pel turó i que ens duu al dolmen en menys de 100 metres. Recomanació, portar pantaló llarg i no deixar perdre el corriol... millor dur un GPS.

El dolmen de Rocalba és un sepulcre de corredor, estil galeria catalana, que fou descobert l'any 1988 per en Jaume Justafré i Baigueret, treballador del Parc Natural de l'Albera i membre del GESEART. Bastit vers el 2500 a.n.e., que consta d'una cambra rectangular de 2.10 metres de longitud, 1.40 d'amplada i 1.22 metres d'alçada conservada.

La coberta del megàlit resta desapareguda i, a falta d'excavació, no consta d'enllosat visible a la cambra sepulcral. Val a dir que es documenta espoliat d'antic, fet que no ha ajudat ni a la seva conservació original, ni al seu estudi arqueològic.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús

El corredor és un llarg passadís de 5 metres de longitud, amb la mateixa amplada de la cambra, 1.4 metres. De les lloses amb les que estaria construït, només en resten un parell.

D'altra banda, esmentar que el túmul resta prou degradat i, segons es documenta, seria circular amb llo­ses radials, de les quals i, segons en Josep Tarrús, en resten 10 "in situ".

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús

Tornem al cotxe, i ens disposem a fer una visita a Agullana, concretament a la plaça de l'església. Allà es troba l'exposició sobre la necròpoli de Can Bech de Baix, un cementiri de més de mil urnes d'incineració, de les quals s'han estudiat 413. Aquesta necròpoli està datada entre els segles X i VII a.n.e.

La necròpoli pròpiament dita va ser descoberta per Miquel de Palol, inquietat per unes troballes que es van localitzar a peu de la carretera que va a La Vajol, l'any 1927. L'any 1943, el seu fill Pere i un company, en Tomàs Pagès, també estudiant d'arqueologia a la Universitat de Barcelona, van continuar amb les prospeccions a la zona, essent descobridors, juntament amb el pare d'en Pere, de la necròpoli més important del Mediterrani occidental.

Dins les urnes, es dipositaven les cendres del difunt juntament amb l'aixovar, aquest últim de vegades incinerat juntament amb l'individu, de vegades no, trobant-se divers material en perfecte estat de conservació. Podem veure un petit recull de troballes al Museu, com ganivets, puntes de fletxa, raspadors, agulles de cap, etc.

Els horaris de visita del Museu són: Dissabtes, diumenges i festius de 9h a 13h, i de dimarts a divendres a hores concertades, trucant al telèfon 972535206.

Aquí inserim a dia 25 de juny de 2021, un menhir que es troba dins el terme municipal d'Agullana, parlem d'El Roc del Frare o Pedra dreta d'Agullana. Per arribar al monòlit prehistòric, sortirem d'Agullana per la seva banda sud-oest, en concret pel carrer Tramuntana, que surt del poble direcció sud tot fent-se camí. Als 600 metres, virarem a la nostra esquerra i, a partir d'aquí, deixarem el cotxe on ja no ho veiem apte per a l'automòbil, segons amb el que anem, i seguirem a peu. El menhir es troba com a 1.150 quilòmetres de la bifurcació, poc després d'una corba a la dreta en un replà, i tot seguint un curt corriol que surt a mà dreta de la pista per la que hem vingut. El corriol, com hem dit, és molt curt, uns 15 metres com a molt; de fet, el monòlit el vam veure des de la pista més central.

El megàlit és conegut d'antic, de fet l'any 1891 és quan es parla d'ell per primer cop per Joan Papell i Llenas en els seus itineraris per l'Alt Empordà, tot i que a posteriori ha estat mencionat per gran quantitat d'autors.

Tarrús a la seva tesi doctoral li atorga unes dimensions de 2.6 metres d'alçada 1.3 metres d'amplada i entre 0.4 i 0.6 metres de gruix, tot i que no ha estat mai excavat, ell no dubta i col·loca el seu treball i aixecament a l'era prehistòrica corresponent a la zona megalítica de l'Albera, vers el IV i III mil·lenni a.n.e., entre el Neolític mitja i el Calcolític, i en presenta aquest alçat.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús

Ara anem a cercar el menhir del Mas del Puig o del camp de la Matalena. Tornem a Agullana i la deixem per la GI-501, girant a la primera sortida a la dreta. Aquesta, en pocs metres, deixa de ser asfaltada i esdevé una pista sorrenca, que al poc de circular-hi es torna cimentada. Seguirem el cimentat fins que ens trobem un rètol de prohibit el pas, a una intersecció de camins. Deixem el cotxe enganxat a la vora de la intersecció i, a peu, seguim per la pista sorrenca de la dreta en la posició en la que hem arribat. El camí va fent la volta, i torna a la part superior del camí cimentat. Llavors agafarem una altra pista que surt del camí, a la seva dreta, al poc de tornar-hi i seguim pujant. Seguirem aquest vell camí, que es va desdibuixant envaït per les plantes, fins que sortim en un clar a tocar de la part dreta del camí. En ell, veurem sense cap dificultat el menhir del mas del Puig o del Camp de la Matalena (aquí ens vam tornar a mullar).

Segons Tarrús... al que jo crec, el roc amida, 3.00 metres d'alçada, 1.90 metres d'amplada i 0.90 metres de gruix. L'alçada sembla inferior a la foto, perquè el menhir està inclinat cap a darrere. Cronològicament, el que podem dir, és que el cataloguen àmpliament com tots els menhirs de l'Albera, entre el Neolític mitjà i el Calcolític, entre el 3500 i 2000 a.n.e.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús

El menhir fou descobert per Josep Juanola i Campà, un veí d'Agullana, l'any 1990. Immediatament, va ser visitat per l'arqueòloga M. Teresa Genís, i l'any 1994 pel grup GESEART, sense trobar, en cap de les seves visites, cap resta associada al menhir.

Tornem al cotxe i ens dirigim a dinar a Maçanet de Cabrenys. Just acabar l'àpat, agafem el cotxe per la GI-503 direcció França. En tres revolts sortint del poble, ens trobarem a la nostra esquerra, un cartell indicatiu, senyalitzant el menhir de la Pedra Dreta. Agafarem aquest camí sorrenc, i en uns 500 metres, veurem el menhir a l'esquerra, a tocar del camí.

Fotografia d'una nova visita el 25 de juny del 2021

Aquest és primerament esmentat l'any 1911 per Joaquim Botet i Sisó. Però l'any següent, Manuel Cazurro, el cita i esmenta que hi ha informacions d'ell del segle XII, informacions que nosaltres no hem trobat pas...

Té una alçada de 2.00 metres, una amplada de 0.70 metres i un gruix màxim de 0.40 metres. No sabem quan es va reaixecar, si és que mai ha caigut, ni tenim les dimensions de llargada total, però el 1902 era dempeus, ja que hem trobat una foto antiga del Centre Excursionista de Catalunya on es veu el menhir.

Extret del llibre "Poblats, dòlmens i menhirs" d'en Josep Tarrús

Com tots els menhirs de la contrada, Tarrús el col·loca temporalment vers el Neolític- Calcolític català, entre el IV i el III mil·lenni a.n.e.

Volíem veure més coses per la zona, però comença a ploure, i,  per avui,  ja ens hem mullat prou. De tornada, veurem alguna cosa més, que explicarem a la seva entrada.


Coordenades UTM(ETRS89):

Menhir de Palaus: 31T 489609 4694348
Rocalba: 31T 488607 4695625
Necròpoli de Can Bech de Baix: Al museu situat a la Plaça Major d'Agullana
Menhir del Roc del Frare o Pedra dreta d'Agullana: 31T 487280 4692088
Menhir del Mas del Puig o Camp de la Matalena: 31T 486976 4694546
Menhir de la Pedra dreta de Maçanet o Roc d'en Rotllan: 31T 478681 4692268

Dolmen i menhir a La Jonquera V

Nova entrada per La Jonquera, i, tot i que podríem inserir el megàlits dins d'altres publicacions existents d'aquest nucli al blog, aquesta la fem a banda... massa informació per a cada entrada. Recomano, si és que es va aquest nucli limítrof català a la cerca de megàlits, mirar totes les publicacions que tenim d'ell.

Aquest cop, arribem al nucli tot venint de l'autopista, i sortirem, a la tercera rotonda, per la tercera sortida, fent com si anessis a l'aparcament d'un gran supermercat "estil La Jonquera". Però ens desviem a la dreta just entrar a la zona preparada per a aturar els cotxes, seguint una pista asfaltada que creua l'autopista per un pont, i que, poc després, passa per sota de les vies del tren. Al poc, aquesta es torna sorrenca i nosaltres que no tenim 4x4 vam aturar el cotxe a l'ombra d'uns arbres a un petit aclarit d'aquests que hi ha a mà esquerra.

A peu, seguim pel GR11, que en una estona fa un gir de 90 graus a la nostra esquerra, tot començant un costerut pendent. Al poc d'acabar la pujada, com a uns 520 metres de fer la pronunciada corba, ens desviarem per un corriol molt marcat a la banda esquerra del camí. Aquest, el seguim fins a trobar una desviació que enfila a la nostra dreta, just a un bosquet net de sotabosc (el camí segueix recte i s'acaba tornant corriol). Per aquest camí, seguim uns pocs metres més per a veure el cartell, col·locat pel GESEART, a mà esquerra indicant l'estació dels Planers de la Serafina. A raó d'aquí, és ben fàcil trobar els dos megàlits a banda i banda del camí.

Comencem pel dolmen a la nostra dreta, que seguint un corriol desdibuixat, trobarem a pocs metres de la pista.

Resta caigut, tot i que per algú que hagi vist més d'un sepulcre prehistòric, no hi ha cap tipus de dubte sobre la seva primitiva arquitectura.

El megàlit dels Planers de la Serafina fou descobert l'abril de 1999, i, tot i que ha estat visitat en nombroses ocasions, no ha estat mai excavat.

Segons Enric Carreras i Josep Tarrús en el seu estudi Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015, el sepulcre dels Planers de la Serafina es tractaria, molt possiblement, d'un sepulcre de corredor evolucionat o una galeria catalana de cambra rectangular. Aquesta faria aproximadament 2 metres de llargada, 1 d'amplada i 1.10 metres d'alçada. Es conserva in situ la llosa lateral dreta, mentre la capçalera resta estintolada sobre el que queda de túmul. L'altra llosa lateral esquerra resta recolzada vers la dreta, mentre la coberta està trencada per la meitat i estintolada sobre aquesta i el túmul del sepulcre.

Pel que fa a la coberta, si enganxem els dos trossos visibles, faria 2.38 metres de llargada, 1.55 d'amplada, amb un gruix de 48 centímetres.

Del corredor, no en resta cap llosa visible i, pel que fa al túmul, que és molt visible, té un diàmetre d'uns 9.5 metres, sent aquest de tendència circular i amb un cròmlec, també molt visible.

Inserim la planimetria produïda per Carreras i Tarrús a l'hora de fer el corresponent estudi.

Extret de "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015"

A falta d'excavació i restes arqueològiques recuperades, podem datar el sepulcre, segons la seva fisonomia, vers inicis del III mil·lenni a.n.e. 

A l'altre costat del camí, i creuant un curiós alineament de rocs, trobem el menhir dels Planers de la Serafina, també seguint un corriol desdibuixat, i a pocs metres del camí. Sense dubte, feia de senyalitzador de la tomba, ja que només es troba a 22 metres de distància del sepulcre que li dona nom.

Va ser descobert el 15 de juny del 1999, per part del GESEART (Carreras, Gay i Tarrús) amb la companyia de Martine Comiade i Jean-Pierre Lacombe. Al moment del seu descobriment, es va identificar un tros de ceràmica a mà allisada. Tot i aquesta troballa a superfície, no ha estat mai excavat.

Extret de "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999 i 2015"

El monòlit amida visiblement 1.60 metres d'alçada per 1 metre d'amplada màxima i un gruix de 40 centímetres. Segons el GESEART, la seva alçada original devia de ser de 2.30 metres, ho estimen a raó del desnivell de 70 centímetres que té al costat.

Com ja sabem, els menhirs són prou difícils de datar, però, en aquest cas, hi ha troballes, el que ens fa col·locar-lo a era prehistòrica, i, tenint el sepulcre dels Planers de la Serafina tan a prop, tot ens fa pensar, que aquest monòlit es va erigir al mateix temps que el sepulcre, vers inicis del III mil·lenni a.n.e.

Havent visitat aquests dos megàlits, tornem al cotxe i ens encaminem vers a un nou menhir que inserirem a una entrada a la que hem cregut que era pertinent. La de Megàlits a Agullana II i Maçanet de Cabrenys.


Coordenades UTM(ETRS89):

Planers de la Serafina: 31T 487828 4697211
Menhir dels Planers de la Serafina: 31T 487280 4692088

dijous, 17 de juny de 2021

Dolmen a Casserres

Excursió ben aprofitada, la d'avui, amb en Manolo i la Fina, vam visitar 4 sepulcres, i la curiosa ermita de Sant Marc de Cal Bassacs.

De totes les coses prehistòriques que vam visitar, en aquesta publicació només n'inserirem 1, juntament amb l'edificació religiosa. Els altres, els inserirem en l'actualització d'una altra publicació. Per arribar-hi, ens dirigim a Gironella per la C-16, sortint d'ella per l'escapatòria número 86, que dona a la banda sud del nucli. Un cop entrats al nucli, haurem de virar a l'esquerra per camins de terra, que donen accés al pont que creua la mateixa C-16. N'hi ha tres, dels que nosaltres vam prendre el primer, que es troba just quan s'acaba una benzinera amb un gran aparcament. El camí és sorrenc, però fàcil de fer i aplanat fins al pont, on ja és asfaltat, i, creuant aquest, arribem sense pèrdua a l'ermita.

Es tracta d'una edificació religiosa romànica, que pel tipus de gravats que hi ha a la llinda de la seva porta, es pot datar entre els segles XIII - XIV. A simple vista, ens crida l'atenció el gran contrafort lateral que té construït, igual que el germà de l'altre costat, l'any 1853. Però s'ha de dir que el què més impressionant ens va semblar va ser el seu absis, essent un enorme roc.

També ens va cridar l'atenció la gran quantitat de treballs a les roques que hi ha just al darrera, dels que es diuen que, molt probablement, són d'un antic hàbitat medieval.

D'aquí, anirem directes a visitar el dolmen de Viladases, que es troba molt a prop, ja que per la tarda volem veure d'altres megàlits de la zona.

Per arribar-hi, prenem de nou el cotxe, i tot i que mitjançant el google maps, hem vist que s'hi pot arribar directe pel camí que hi ha darrera de la religiosa edificació. Segons ells en 2.6 quilòmetres, i que es pot fer inclús en cotxe, nosaltres fem tota la volta i posterior caminada a ple sol, perquè no sabíem que podíem creuar el càmping que hi ha. Ja ens agrada això, ja!

Com hem dit, nosaltres prenem l'automòbil i tornem vers la benzinera que hem passat abans, la passem arribant a la rotonda, per on ens desviem per la primera sortida, agafant direcció Berga i el càmping que dèiem abans. A ben poc ens desviem a l'esquerra seguint les indicacions cap a l'espai d'acampada, i, passant per sota de la C-16, tot just travessada, trobem una nova rotonda, de la que sortirem per la segona escapatòria, direcció càmping. La ruta més fàcil és creuar amb el cotxe el càmping, tot passant en sortir d'ell una gran casa que té una, també, gran bassa tocant la pista a la nostra esquerra. La deixem enrere i, després del revolt a la dreta, veurem de cara una "nau". Seguim pel camí i, al poc ens trobem una nova masia, aquí deixarem el cotxe. Val a dir, que podem aparcar al costat del càmping i caminar fins aquí perquè hi ha cosa de mig quilòmetre.

A peu, seguim pel camí anant a la part posterior del mas, on el deixarem endinsant-nos en el pedregós bosquet que hi ha a mà dreta, baixant per camins desdibuixats, sempre amb el mas a la nostra dreta i entrant a una zona amb abeuradors pel bestiar, trobarem el sepulcre just davant d'un d'ells.

El megàlit ha estat excavat per l'empresa ATICS S.L. i, segons hem pogut saber, aquesta excavació va ser sol·licitada per la Generalitat de Catalunya com a excavació d'urgència. Els resultats d'aquesta no s'han publicat encara, però en sabem que els arqueòlegs el daten vers finals del III mil·lenni a.n.e. També hem trobat un model en 3D, publicat per aquesta empresa i que podeu veure al següent enllaç: Dolmen de Viladases.

Com és més d'hora del què ens imaginàvem, anem a visitar el sepulcre d'El Bressol de la mare de Déu, que ja havíem vist dins aquest itinerari: Dòlmens i inscultures a Montmajor III, l'Espunyola i Cardona III. Ja que hi som, actualitzarem la publicació, i inserirem un dolmen més que vam visitar, el del Codonyet del Cint, i també noves fotografies del Clot dels Morts I.


Coordenades UTM(ETRS89):

Viladases: 31T 406493 4651676 

Dòlmens i inscultures a Montmajor III, l'Espunyola i Cardona III

Diumenge 19 de novembre del 2015, amb ganes de veure megàlits i així sortir del xivarri, sorolls, etc. de la ciutat. A més, ens agradaria veure el sepulcre número 500 de la nostra base de dades, a la nostra terra. I si ho volem així, hem d'apretar un pèl, que anem pel 481, i estem preparant un viatget a França, a la zona de Lot, on n'hi ha molts. Disposats a complir el repte, anem cap el Berguedà.

Conduint per la B-420, entrem al terme municipal de Montmajor, i, al poc de passar el desviament a l'esquerra del poble de Gargallà on a l'altre costat de la carretera hi ha un restaurant immens, d'aquests amb pinta de portar els afiliats a l'imserso, girem a la dreta per una pista asfaltada amb un cartell indicatiu a El Pujol de Planés. Seguim la pista trobant un encreuament amb una altra, al que seguim rectes tal i com veníem; a la segona corba pronunciada cap a l'esquerra trobarem, també a mà esquerra, un clariana del bosc amb accés des de la carretera (deuen ser les restes d'un poc cuidat camí), allà aturem el cotxe.

Ens posem a caminar pel que seria l'antic camí, que a dia d'avui només porta al dolmen, i en pocs metres, quan el camí es fa més visible, veurem a la dreta d'aquest, un petit monticle ple de matolls i senyalitzat. Aquí es troba el dolmen del Clot dels Morts I.

Aquest cambra pirinenca té una cambra rectangular de 2.10 metres de llarg, per 1.40 d'ample... a mi, no em va semblar pas tan gran, però això és el que es documenta arreu. D'altra banda, el túmul, molt i molt visible, amida 8 metres de diàmetre i, certament, la cambra, queda prou elevada, a 1.20 metres. El túmul s'ha conservat millor en el pas del temps gràcies a una estructura prou elaborada que hi ha al seu interior.

Extret del web https://patrimonicultural.diba.cat

A l'excavació del 1981, la primera que es va fer per cert, trobaren les restes antropològiques de 71 individus, 51 adults i 20 nens, gran quantitat de fragments ceràmics a torn i a mà, 5 denes i 1 perla de vidre blau, 2 denes d'esteatita i 5 de calcària, 41 dentàliums, 1 corall, 1 petxina de càrdium, 1 penjoll de calcedònia, 1 nòdul de goetita i objectes metàl·lics com 1 anell, 2 agulles, 1 barrilet i làmines i penjolls de bronze i coure. Per les restes trobades, i a falta de datacions de C14 a les restes humanes, podríem datar la utilització del sepulcre a una gran franja temporal vers la prehistòria, ocupant edats tan llunyanes com del Neolític a l'edat del Bronze.

Un cop vista la cambra pirinenca, ens disposem a trobar l'hemidolmen de Clot dels Morts II, que segurament era tot seguint el desdibuixat camí uns metres més, però, ja ens havien dit que era desaparegut de fa poc temps i certament no el vam trobar.

Tornem al cotxe i ens dirigim al sepulcre del Bressol de la Mare de Déu, al terme de L'Espunyola. Aquest és ben fàcil d'arribar. Tornem a la B-420 i girem a ella cap a la dreta, vers Montmajor, el qual deixarem a la nostra dreta, tot seguint per la B-420 fins que la carretera canvia de nom, i ara es diu C-26, direcció L'Espunyola i Berga. Veiem poc després d'una ermita a la nostra esquerra, una benzinera abandonada a la dreta. Just allà aparcarem el cotxe a l'altra banda de la carretera. Baixem del cotxe i a peu seguim el camí existent, direcció nord, tot passant davant d'una casa. Al poc de passar la casa, i tot seguint el camí, veurem a la dreta, el Bressol de la Mare de Déu.

Aquesta cista té unes dimensions de 1.60 metres de llarg, per 1.20 d'ample, i conserva una fondària de 96 centímetres. El túmul, molt visible, és de 5.50 metres de diàmetre, amb un anell de contenció molt definit i bonic de veure.

A l'excavació feta l'any 1918 pel cardoní Serra Vilaró, s'hi van trobar dos ganivets complets, i dos fragments de ganivet de sílex, 1 gra de columbel·la, 1 fragment de dena de collaret de dentàlium, una altra de petxina, 1 punxó de bronze, i ceràmiques de diferents tipologies de diversos vasos. El material recuperat resta dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Les restes són les que veiem exposades amb el número 1, les de la part superior de la imatge.

Anys ençà, a l'altre costat de la carretera, darrere la benzinera, es deia que hi havia un altre sepulcre, sembla que  destruït avui en dia.

En data 17 de juny del 2021, actualitzem la publicació per inserir un nou megàlit que hi ha ben a prop del sepulcre del Bressol de la Mare de Déu, parlem del dolmen del Codonyet del Cint.

Per arribar-hi, emprenem de nou la C-26 direcció nord uns 750 metres, lloc on veurem entrades a pistes sorrenques a dreta i esquerra. Nosaltres aturem el cotxe a la de la dreta, i seguim ja a peu per la pista uns 175 metres, lloc on ens endinsem al bosc de la nostra esquerra. Al poc d'entrar, veurem clarament el que queda del sepulcre del Codonyet del Cint.

Aquest dolmen té una cambra sepulcral de 1.80 metres de llargada i 1.25 d'amplada. Les lloses que permeten mesurar-lo es recolzen sobre l'obra tumular en aquella part in-situ. La resta d'aquest ha desaparegut, igual que les lloses, degut a violacions que ha sofert el sepulcre. En Serra Vilaró, que el va estudiar, en documenta un diàmetre de 8 metres. De dins la cambra, el mossèn documenta un enllosat amb les llosetes clavades sota les lloses laterals de la cambra.

Pel que fa a l'excavació d'en Serra Vilaró, es documenten 3 cranis humans que van sobreviure a les primeres violacions, vàries peces dentàries i ossos, i diversos i variats fragments ceràmics, un d'ells clarament campaniforme. De nou, el material resta dipositat al Museu Diocesà de la capital de la comarca.

Extret del web https://patrimonicultural.diba.cat

Segons la Diputació de Barcelona, que és d'on hem tret la imatge superior, aquest sepulcre megalític seria datat vers el Bronze mitjà i el Bronze final.

Tornem al cotxe i posem rumb a l'ermita de Sant Eudaló, entrant de nou a Montmajor i anant al nucli de Sorba. Com era el nostre tercer intent per a trobar el següent megàlit, ja sabíem més o menys per on era... i avui sí que el vam trobar.

El millor és agafar un camí que surt darrere les granges de porcs que hi ha a l'altre costat de la carretera i que a poca distància de les cases creua la riera de Sorregana, que desemboca al barranc pel que passa el riu d'Aigua d'Ora. Seguim pel camí, tot i que a moments es desdibuixa bastant. El dolmen no es veu gens, queda ocult pels arbres de la vora dreta del camí i no hi ha cap tipus de senyalització, a més, com és una cista, queda ensorrada del nivell del sòl, que a més fa pendent vers la llera del riu d'Aigua d'Ora. Quan hi vam anar nosaltres, era a uns metres d'un arbre caigut que tallava el camí.

El sepulcre del Pla de la Pinassa es troba a 485 metres d'altitud, tenint unes dimensions aproximades de 1.45 metres de llarg, una amplada de 0.75 metres i una fondària de també 0.75 metres. Per l'estil arquitectònic, datarem el sepulcre vers el Neolític mitjà - final.

Extret del web https://patrimonicultural.diba.cat

De restes arqueològiques, no n'hi ha gaires, ja que quan el va trobar Serra Vilaró, que el va excavar l'any 1915, aquest ja havia estat saquejat. Resten al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona dos fragments ceràmics fets a mà i un fragment ceràmic vidrat del segle XVIII.

Tot i això, es va tornar a excavar l'any 1981, amb motiu de la possible construcció d'un embassament, i les restes recuperades es troben al Museu Arqueològic de Catalunya.

Seguim  pel camí tal i com anàvem, i, en no gaire, girem a l'esquerra per un altre que puja vers les muntanyes amb un pronunciat pendent. El seguim fins que a una corba a l'esquerra, ja a terreny planer, veurem al seu vèrtex un caminoi atrotinat que baixa vers la vall (sembla un camí obert per a desbrossar el bosc). El seguim fins la part més baixa, on aquest es fa planer, i als metres de caminar per la plana, veurem a l'esquerra un aglomerat rocós. Just allà trobem les restes prou destrossades del dolmen de la Vinya Cabana.

L'estat del megàlit és tan ruïnós que vam estar una estona per decidir d'on havíem de fer la foto... crec que no hem escollit malament del tot. De fet, quan Serra Vilaró l'excavà i estudià l'any 1916, ja estava molt malmès.

El dolmen, d'estil determinat com a sepulcre de fossa, es troba a 524 metres d'altitud, i té unes dimensions de 1.50 metres de llargada, 0.90 metres d'amplada i 0.70 metres de fondària.

A l'excavació arqueològica, només es trobaren diversos fragments de ceràmica a mà, alguns d'ells amb impressions digitals.

A banda, li vam fer una fotografia al conjunt rocós que dèiem abans que, com a poc, té un parell de roques curioses.

A mi, la que més em va cridar l'atenció va ser aquesta, col·locada just sobre l'antic sepulcre... potser era aquí de sempre, però com pedres col·locades d'aquestes ja n'he vist a diversos llocs... I l'altre és aquest roc, que a la foto anterior surt a primer pla al marge esquerre.

No sé si té quelcom de prehistòric, però com a poc és certament bastant curiós.

Tornem al cotxe i anem fins l'ermita de Sant Eudaló, on vam devorar els entrepans. Un cop dinats, prenem el cotxe i ens disposem a canviar de comarca, tot anant cap al Bages, concretament als voltants de Cardona, per intentar localitzar el dolmen de la Barraca dels Moixonaires. Ja havíem estat per la zona, però la informació que portàvem era confusa i un pèl errònia i no l'havíem acabat de localitzar. A més, penso que hi ha vestigis d'un altre, just al bosc del costat. Ara sí, amb informació correcta, li posem nom als rocs.

A 690 metres d'altitud, el dolmen simple de la Barraca dels Moixonaires té unes dimensions de 2.00 metres de llarg, per 1.20 d'ample i 1.30 d'alçada, i un túmul visible al sòl de 7 metres de diàmetre. Per suposat, el dolmen no està com el va trobar Serra Vilaró l'any 1916, quan va fer la gran ruta dolmènica pel Solsonès i el Berguedà. Segons ell mateix diu, 5 anys després, el dolmen ja era destrossat, i, segons es diu, haurien fet servir les lloses per a fer la grava de la carretera.

Hem extret aquesta planimetria del web de l'inventari arqueològic de la Generalitat.

Extret del web http://invarque.cultura.gencat.cat

De restes antropològiques, no se'n documenta cap, només es van trobar petits esclats de sílex. Amb tan poques troballes arqueològiques extretes del sepulcre i cap resta antropològica per datar-lo, van haver de centrar-se a l'estil constructiu que es veu als dibuixos de Serra Vilaró, pel que el van catalogar com a dolmen simple. Per tant, es data el sepulcre vers el Neolític final o el Bronze antic segons la Generalitat, vers el 2500 - 1700 a.n.e.

Acabant amb el sepulcre, vaig veure els rocs del costat i ràpidament vaig avisar a la Cris.

Aquesta fotografia és de lluny. Totes aquestes pedres estan gravades, amb cassoletes més o menys profundes, però totes clarament, artificials.

Al roc superior, es pot veure 1 cassoleta, bastant profunda i diverses de més petites a la banda dreta de la gran pedra. A la de sota, es veu molt més clarament un amuntegament de diverses cassoletes.

Ja érem a punt de marxar, però em va donar per fer un volt tot carenant el cim del turó, anant cap a la dreta del dolmen quan el mires després de la pujada, més enllà dels rocs gravats... aquí va ser quan la vaig "cagar". Buscant les restes d'un altre sepulcre que algunes fonts diuen que hi ha prop de l'altre en aquella direcció, em vaig esquinçar el turmell esquerre i feina vaig tenir per tornar al cotxe... però la Cris va seguir per allà dalt i va trobar quelcom bastant sospitós.

Això podrien ser les restes d'una antiga i petita cista o quelcom així, en té bastant pinta, després de veure el gruix de les lloses del sepulcre de Vinya Cabana... i la llosa clavada a terra, és com prou artificial, no? Suposicions a banda, a falta d'excavació arqueològica, no és res!

La Cris torna al cotxe i anem cap l'hospital de Mollet, on vam passar unes agradables tres hores esperant a urgències per sortir amb el peu immobilitzat... en fi...


Coordenades UTM(ETRS89):

Clot dels Morts I: 31T 39398 4647581
Bressol de la Mare de Déu: 31T 395410 4655267
Codonyet del Cint: 31T 395830 4656071
Pla de la Pinassa: 31T 389866 4646399
Vinya Cabana: 31T 390137 4645744
Barraca dels Moixonaires: 31T 386072 4638707
Cassoletes de la Barraca dels Moixonaires: 31T 386077 4638714