La d'avui, ruta a a peu, de 7 quilòmetres, circular, i prou fàcil, en algun moment hi ha pendent, però el camí és ampli i còmode, apte per a tots els públics (mitjanament entrenats). La ruta té diversos accessos: des d'Alella (Alella Parc), des de Santa Maria de Martorelles (per la pedrera de Can Gallemí) o bé, tal i com vam fer nosaltres, des de Vallromanes. Allà, puges fins al cim de la urbanització Can Corbera que hi ha just després del camp de golf, com si et dirigissis amb el cotxe cap al castell i les restes del poblat iber de Sant Miquel des del nucli de Vallromanes. Un cop a la part alta, on a mà dreta veurem un camp d'arbres fruiters, ara no recordo quins, veurem un camí sorrenc però ampli, que surt de l'asfaltat com en línia recta, quan aquest gira un pèl a l'esquerra. Aquí comencem la caminada, deixant el cotxe a l'asfaltat.
Seguim el sorrenc camí uns 900 metres, fins que aquest creua amb un altre, que és encara més ample. Aquest és el inici de la ruta circular que farem, visitant dos dòlmens i passant just al costat del poblat iber de Castellruf. Per arribar al primer sepulcre megalític, el del Collet de Can Gurri, girem a l'esquerra per aquest camí, i el seguim uns 700 metres tot fent pujada, fins que veiem la senyalització del sepulcre a mà esquerra del camí, que es troba a pocs metres del camí principal.
El megàlit fou descobert l'any 1952 per Antoni Guilleumes i Brossa, i es tracta d'una galeria catalana, bastida en granit, que conserva un túmul de 9/10 metres de diàmetre, sense senyals d'anell de contenció, però amb clares restes de l'obra tumular al voltant de la cambra. Aquesta, té, segons Tarrús i Carreras, unes dimensions internes de 2.45 metres de llarg, 1.25 metres d'ample i 1.05 metres d'alçada. Pel que fa al corredor, les mides extretes internament són de 1.20 metres de llarg, 90 centímetres d'ample i 65 centímetres d'alçada conservada.
 |
| Fotografia a dia 02/04/2023 |
Segons documenten els citats autors, el megàlit ha estat excavat i estudiat dues vegades, la primera, al poc de ser descobert, per Jaume Ventura, de Vilassar de Dalt, i la segona l'any 1999 per l'equip d'Imma Bassols, del Museu de Mataró. D'aquestes excavacions, es va extreure divers material arqueològic: 1 punyal de coure, 2 puntes de sageta de sílex amb peduncle i aletes, diverses ascles de sílex i jaspi, 1 vora i 1 un fragment ceràmic d'estil campaniforme, 2 fragments informes d'estil campaniforme pirinenc amb decoració geomètrica incisa, diversos fragments ceràmics corresponents a l'Edat del Bronze inicial i fragments d'urnes del Bronze final.
També segons ells, aquest sepulcre fou erigit vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2700 a.n.e.
 |
| Fotografia a dia 02/04/2023 |
També hem trobat un estudi al llibre Monografia 13, del SERP (Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès), que és similar al d'en Carreras i en Tarrús, potser un pèl més extens. Segons ells, la llosa de coberta va ser calcinada i destruïda; ho esmentem especialment, perquè els que coneixem el sepulcre de fa temps, hem vist una llosa recolzada a la cantonada dreta de la part posterior, en posició prou inestable però ferma. A dia 1 de Febrer del 2015, en una visita que vam fer amb en Manolo i la Fina, la llosa era a l'interior del dolmen i així continua a la nostra visita del 5 de Juny de 2020 i a la del 2 d'abril del 2023.
En referència a l'anterior paràgraf, hem trobat que, segons Cuyàs, el bosc va patir un incendi que va calcinar la treballada pedra de coberta i que posteriorment va ser destruïda.
Segons documenta el SERP, a la cambra del sepulcre, s'hi va trobar el sòl pavimentat, segons hem trobat documentat, amb un enllosat de tres capes, i sobre d'ell diverses restes ceràmiques, a l'excavació soferta a inicis de la dècada del 1950, va donar a llum a 2 puntes de fletxa amb aletes i peduncle de sílex, fragments i ascles d'aquest material, 1 punyal de coure o bronze, un parell de fragments de jaspi i gran quantitat de ceràmica a mà algunes d'elles amb decoració acanalada. Aquesta última troballa demostra la seva reutilització com a mínim fins al Bronze final/Ferro inicial, a inicis/mitjans del primer mil·lenni.
Com també diuen en Carreras i en Tarrús, les restes arqueològiques recuperades resten dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seva seu de Barcelona.
 |
| Fotografia a dia 02/04/2023 |
Pels voltants, es documenten lloses que podrien pertànyer al sepulcre, tant de la cambra com del túmul. Aquest últim quasi no es veu, tot i que sí que hi ha identificats diversos arcs de pedra a 3.5 metres del sepulcre, pertanyents al cròmlec peristàltic.
 |
| Extret del llibre Monografies 13 (SERP) |
Un cop visitat el jaciment de Can Gurri, tornem al camí principal seguint-lo en la mateixa direcció i, 1.5 quilòmetres més tard, ja sent al terme municipal d'Alella, fem un pronunciat gir a la dreta i seguim per la pista 550 metres més, on toparem de nou amb un camí, que és el que durà al dolmen de Castellruf en un centenar de metres, ara ja al terme municipal de Santa Maria de Martorelles.
 |
| Fotografia a dia 02/04/2023 |
Fou descobert l'any 1950 pel mossèn Jaume Fàbregas, professor del Seminari Menor de la Conreria, i ell mateix l'excavà a posteriori.
La cambra d'aquest sepulcre d'estil dubtós fa 1.6 metres de longitud màxima, 1.4 metres d'amplada i 0.9 d'alçada màxima conservada. Pel que fa a l'estil arquitectònic, podria tractar-se d'un dolmen simple o bé d'una galeria catalana. Diversos autors el cataloguen, per la proximitat a altres dòlmens de l'estil i la llunyania amb l'altre, com a galeria catalana. Nosaltres, que no som titulats, però sí que n'hem vist molts, podem assegurar que el més maco que té Catalunya és la varietat i la barreja de diferents estils de sepulcres en poc espai geogràfic.
Pel que fa a l'obra tumular, es deia en estudis anteriors que aquest havia desaparegut, però el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) en documenta restes visibles i li atorga un diàmetre de 7/8 metres, de terra i pedres.
 |
| Extret del llibre Monografies 13 (SERP) |
A les excavacions que es van efectuar poc després del seu descobriment va aparèixer una "aixada", fet que demostra l'antiga violació del sepulcre. Tot i això, es documenta algun fragment de ceràmica a mà a l'excavació de cap el 1950. La del 2011, va concloure sense cap resta associada.
El seu estat és molt similar al que ja tenia quan el va estudiar Fàbregas... creiem que deurien sospesar el fer una obra de restauració del megàlit, i de pas esclarir on nassos van les lloses que hi ha desplaçades a l'oest, perquè si fos una galeria catalana, el corredor hauria d'anar cap aquesta direcció.
Segons en Carreras i en Tarrús, es tracta d'una possible galeria catalana, bastida en granit, amb un cambra mortuòria de dimensions internes de 1.80 metres de llarg, 1.55 metres d'amplada i 90 centímetres d'alçada. El túmul, del que en queden restes visibles envoltant el megàlit, dimensiona un diàmetre de 9/10 metres, sense anell de contenció.
De restes asociades, diuen el mateix que els del SERP, i li atorguen una cronologia de vers el Neolític final, entre el 3000 i el 2700 a.n.e.
Molt proper a l'últim jaciment podem visitar el poblat Iber de Castellruf i el gravat menhir que rep el mateix nom, i també el "poblat" de Can Gallemí.
