Cap de setmana llarg mig sorpresa, ja que era un regal que em va fer la Cris pel meu aniversari i més sorpresa tenint en compte que jo faig anys a finals d'abril, i això va ser a principis de juny.
Va agafar una caseta rural al Solsonès. Això dels arbres, el silenci, els boscos i tal és on m'hi trobo més a gust jo. En arribar i instal·lar, vam decidir anar a veure uns dòlmens de la zona que ja teníem fitxats (com molts altres de la terra). Comencem per aquest, el dolmen de la Torre d'en Dac, al terme municipal de Lladurs.
Per arribar-hi, sortirem de Solsona per la C-26 direcció Bassella. Poc abans del quilòmetre 100, agafarem un trencall direcció Cirera, el seguirem uns 600 metres fins a trobar a mà esquerra una pista forestal en la qual recomano no ficar el cotxe!! S'ha de pujar a peu fins a la part superior de la muntanya, deixant un trencall a l'esquerra que mena cap la riera, agafem el de la dreta, creuarem pel mig una esplanada i, al cap d'uns cinc minuts de pujada, a la part més elevada del camí, just abans de que el cami viri cap a la dreta, buscarem el dolmen caigut de la Torre d'en Dac, entre el camí i una esplanada d'un pèl més amunt. És a la part dreta, entre unes alzines.

Aquesta cista es troba en molt mal estat, crec que desapareixerà en breu si no rep una certa rehabilitació. Les mides teòriques d'aquest sepulcre són 1.90 metres de longitud, 1.30 metres d'amplada i 1.40 metres d'alçada. Dic teòriques perquè com totes les lloses estan caigudes, costa identificar-ne la forma i les dimensions. Data del Calcolític (2000 - 1800 a.C.) segons les restes trobades a l'interior, i que va tornar a ser reutilitzat al Bronze Mitjà (1500 a.C.).
Refem el camí i tornem a agafar la carretera C-26 fins que, més o menys al quilòmetre 96.5, veiem una corba a l'esquerra on hi ha un espai per a aparcar el cotxe. Seguint el caminet que puja el turó, arribarem al megàlit, que és just 10 metres sota un mirador amb un punt geodèsic. Això és el que queda de la cista solsoniana de la Trinxera o el Mirador.
El sepulcre es troba en el mateix estat que el seu immediat company, encara que sí que ha rebut alguna petita ajuda, però el fet d'estar just al costat del camí, i el poc respecte d'alguns humans l'estan portant a la desaparició.
Data del Neolític Mitjà (3500 - 2500 a.C.) i amida 2.30 metres de llarg, 0.80 d'ample i conserva 0.30 metres d'alçada.
Tornem al cotxe i continuem per la C-26 passant Castellar de la Ribera fins al quilómetre 87.5, on veurem a l'esquerra una pista asfaltada que porta a la necròpolis de Ceuró. El camí a seguir no té pèrdua, és senyalitzat.
El punt exacte on es troba és en creuar la riera que li dóna nom als megàlits, al vèrtex d'un gir a la dreta en el sentit de la marxa. Crec que amb una tanca, la creuem i als pocs metres a mà esquerra de la riera es troba el primer megàlit, de nom Ceuró I.
Aquesta cista solsoniana amida 1.60 metres de llarg, 0.80 metres d'amplada per 0.65 d'alçada. Al seu interior es va trobar un esquelet (bé, la meitat, per això van localitzar el megàlit... la part inferior va caure pendent abaix), diverses peces de sílex i una dena. Aquest sepulcre data, com la majoria dels seus companys, sobre el Neolític mitjà - recent (3500 - 2500 a.C.).
Seguim el corriol que surt al costat de la cista i en uns 100 metres vorejarem un roc de dimensions més que considerables i 100 metres després ens trobarem, en el mateix corriol, la cista solsoniana de Ceuró II.
A l'excavació, es van trobar tres cossos humans, primer es va enterrar un home, i després una parella. De l'aixovar funerari, destaquen tres peces geomètriques de sílex, una eina d'os molt pulit i un altre polit, localitzat darrera del crani de la noia. Té unes dimensions de 2.30 metres de llarg, 0.60 metres d'ample i 0.80 metres d'alt. És datat com el seu veí Ceuró I.
Ara anem a pel tercer megàlit de la necròpolis. Per arribar-hi, desfem el camí fins al cotxe i a peu tirem com si tornéssim a Ceuró uns 200 metres, el dolmen ens queda a la nostra dreta a la part superior del camí.
Les mides de Ceuró III són de 1.20 metres de llarg, 1.00 metre d'ample i 0.67 metres d'alçada. A l'excavació, s'hi van trobar restes d'un home d'uns 40 - 45 anys i una dona d'uns 18 -25 juntament amb restes ceràmiques. I, com ja hem dit, és d'època neolítica mitjana - recent.
Desfem el camí i tornem a la C-26 direcció Solsona fins a arribar a l'alçada del coll de Clarà, aproximadament al quilòmetre 96. Llavors agafarem el desviament que mena fins a l'església de sant Andreu de Clarà, després ens dirigirem cap al Dolmen de Clarà, és senyalitzat.

Aquest sepulcre megalític, al qual els entesos denominen arca amb vestíbul pou (crec que és el cosí de la meva àvia, l'entès), té unes mides de 2.50 metres de longitud per 1.60 metres d'ample per 1.40 d'alçada, i data de principis del Calcolític (2200 - 1800 a.C.), encara que a l'excavació s'hi van trobar ceràmiques de reutilitzacions de cap al 1500 a.C.
Després de la visita a aquest megàlit, agafarem un corriol que surt a no gaire distància al nord del sepulcre, el seguirem fins a trobar una clariana al vell mig del bosc, llavors virarem cap al sud-est tot anant camp a través a una zona de fàcil caminar, per la seva planitud i l'ombra, ja que està plena de pins. Allà rebuscant trobem la cista megalítica dels Clots del Solar II, que com es pot veure estava en estat de reparació-excavació.

Serra Vilaró publica tres esquelets, trobats en la seva prospecció, i a l'excavació efectuada el 2005 es varen trobar més restes òssies dins i fora de la cambra, juntament amb un fragment de sílex, i una fulla sencera d'aquest material. Aquesta gran cista fa 2.10 metres de llarg per 1.35 d'ample per 1.00 metre d'alçada i és datada, com el seu company de bosc, de principis del Calcolític (2200 - 2000 a.C.).
Tornem al cotxe i continuem la mateixa pista. Arribarem a una bifurcació i agafarem la branca de la dreta. Poc després, apareix un encreuament amb tres opcions i agafarem la de més a l'esquerra, en direcció a la masia del Marmí i la necròpolis de Llord. Un cop arribats a la masia, deixem el cotxe i prenem el camí senyalitzat que en pocs metres duu a la necròpolis.
Comencem l'itinerari senyalitzat amb la companyia del gos de la casa per la cista solsoniana del Llord I (sempre ens acompanyen els gossos de les masies).
El sepulcre data del Neolític mitjà - recent (3500 - 2500 a.C.) i té unes mides de 1.80 de longitud, una amplada de 0.90 metres i 1.00 metre d'alçada. S'hi localitzà: Quaranta punxons d'os a trossos, tres destrals de pedra polida, tres peces de sílex, un cargol marí foradat i dos ullals de senglar, a més de restes de 6 individus.
Continuem per la cista del Llord II, seguint l'itinerari, amb el guia turístic que també vol sortir a la foto.
Aquesta queda a un parell de metres del Llord III, i té unes mides de 1.30 metres de llarg, 0.70 d'ample i amb una alçada de 0.90 metres, encara que no ho sembli, és a causa de la vegetació. En aquest petit sepulcre s'hi van trobar dues restes humanes, un home i una dona, junt amb seixanta punxons d'os, dos ullals de senglar oberts pel mig i foradats, aquests localitzats a banda i banda del crani, com si fossin arracades, i a sobre de la coberta del sepulcre es va localitzar un munt de pedres amb una ascla de sílex entre elles i un tros de mola granítica. L'època de construcció és similar a la del conjunt.
La Cris em dóna la càmera fotogràfica i s'apropa per a que li faci la fotografia del dolmen pertinent, com ja hem dit, a només a un parell de metres de l'anterior. Aquesta és la cista del Llord III.
Les dimensions del sepulcre són de 1.80 metres de llarg, per 0.80 d'ample, per una alçada màxima de 0.75 metres. Al seu interior es recuperaren un punxó i diversos fragments ceràmics, acompanyant un esquelet humà.
Apa, un més!!! Anem a per la cista del Llord IV.
Aquesta cista que conté terra enllosat, amida 2.05 metres de llarg, 0.96 d'ample, per 0.30 d'alçada en el seu punt més elevat. No es trobà cap tipus de resta.
Ara creuem el rierol i ens trobem de cara, a una petita clariana, el menhir del Llord, que està definit com el Llord IX.
Té una alçada de 2.50 metres, una amplada de 1.90 metres i un gruix de 0.30. Va ser re-aixecat l'any 1999. Les dates del seu aixecament inicial van en consonància amb la necròpolis que presidia (3500 - 2500 a.C.).
Ara que ja hem vist un menhir... continuem amb les cistes!!!!
La següent, la cista del Llord VII. Per cert, aquí vam perdre el nostre guia, sort que està senyalitzat!
El sepulcre fa 2.00 metres de llarg, 0.60 metres d'amplada i 0.45 d'alçada en el seu punt més elevat. Com a curiositat, us dic que en aquest sepulcre es va trobar un bou escapçat.
Seguim les senyalitzacions i ens trobem amb la cista del Llord VI. Aquesta fotografia m'agrada, és la que tinc al mòbil com a fons de pantalla.
Les mides d'aquesta cambra són de 1.80 metres de llarg, 0.87 metres d'ample i 0.80 metres d'alçada. S'hi van trobar insignificants restes òssies i una peça trapezoïdal de sílex. La data de construcció és de, més o menys, la de la necròpolis (3500 - 2500 a.C.).
Anem a per la cista del Llord V.
Les dimensions d'aquest megàlit són de 1.90 metres de llarg, 1.05 metres d'amplada i 1.10 metres d'alçada en totes les seves lloses, ja que és un sepulcre de fossa. A aquest sepulcre hi havia restes de tres individus, i diversos ossos d'èquid.
Ja per acabar, només dir que falten diverses cistes. La del Llord VIII va desaparèixer amb el pas del temps i la vegetació, però es té constància d'ella a principis de segle. Les cistes X i XI van desaparèixer quan es va aplanar el camí paral·lel a la riera i se'n té constància d'elles fins ben entrat el segle XX.
Coordenades:
La Torre d'en Dac: UTM(ETRS89): 31T, 374583, 4652652
Cista de la Trinxera o el Mirador: UTM(ETRS89): 31T, 371345, 4652916
Cista de Ceuró I: UTM(ETRS89): 31T, 366069, 4652755
Cista de Ceuró II: UTM(ETRS89): 31T, 366138, 4652798
Cista de Ceuró III: UTM(ETRS89): 31T, 365956, 4652801
Clarà: UTM(ETRS89): 31T, 370398, 4650978
Cista dels Clots del Solar II: UTM(ETRS89): 31T, 370414, 4651093
Cista del Llord I: UTM(ETRS89): 31T, 367989, 4650623
Cista del Llord II: UTM(ETRS89): 31T, 367911, 4650579
Cista del Llord III: UTM(ETRS89): 31T,367916, 4650576
Cista del Llord IV: UTM(ETRS89): 31T, 367926, 4650416
Menhir del Llord: UTM(ETRS89): 31T, 367995, 4650427
Cista del Llord VII: UTM(ETRS89): 31T, 368062, 4650440
Cista del Llord VI: UTM(ETRS89): 31T,368040, 4650422
Cista del Llord V: UTM(ETRS89): 31T, 368029, 4650419