Dolmen a Centelles

Ruta de matí de diumenge per anar a dinar a casa, seguint part de l'itinerari de la ruta dels molins de l'Ajuntament de Centelles.

Anirem fins a Centelles i aparcarem el cotxe al polígon industrial La Gavarra. Des d'allà baixarem a veure, tot travessant el polígon i anant cap al torrent, la maca masia del Molí de la Llavina. Només la veurem des de fora perquè no portem visita concertada, però actualment s'hi elaboren formatges i, si es truca abans, es poden degustar i comprar. Tornem cap amunt i al final del camí, agafem el camí principal cap a l'esquerra; seguim les marques de la ruta dels molins per anar a la Font Grossa i el Salt del Purgatori. Per sort, el camí no és difícil perquè l'esforç no va valer la pena... la nostra visita va ser a l'estiu i el salt anava del tot sec.

Tornem al camí principal i continuem avançant una llarga estona fins a arribar al Mas Ollic. El passarem de llarg i seguirem rectes al primer desviament i veurem que arribem a uns prats. Travessarem el primer prat fins a arribar a una renglera d'arbres, amb un camí desdibuixat sota seu. Seguirem el camí, cap cop més desdibuixat, fins a arribar a un bosquet. Dins seu i prop de la cinglera del Rosell, trobarem la petita tomba de l'Ollic.

Aquest dolmen, de tipus cambra pirinenca, té unes dimensions d'1 metre per 0.80 i 1.10 metres d'alçada. L'any 2009 va ser parcialment reconstruït per l'actual propietari del Mas Ollic, ja que es trobava mig desmuntat. Pel que fa a l'època de construcció, està datat dins del Calcolític, 2200 - 1800 a.C.

Coordenades:

L'Ollic: UTM(ETRS89): 31T, 436771, 4625941

Dolmen a Palafrugell

Continuant amb el cap de setmana llarg de Sant Joan, aprofitem una estona del matí "ressacós" després de la revetlla per a fer una passejadeta sota l'ombra del bosc. Mentres, els nostres companys decideixen anar a les 12 del matí a la platja a torrar-se amb els guiris. De fet, dic passejadeta ja que el dolmen de Can Mina dels Torrents es troba només a quinze minuts del càmping on ens allotjàvem. 

Ens situem a l'oficina de turisme de Llafranc i enfilem carrer amunt cap a la muntanya, primer cap a la dreta cap al carrer Santa Rosa i just després a l'esquerra prenem el carrer Mossèn Rafael Duran. Sense deixar-lo, el carrer canviarà de nom i passarà a dir-se Amadeu Vives. Arribarem als apartaments Cipper, on haurem de deixar el cotxe i continuar el carrer que ara es converteix en camí senyalitzat amb marques blanques i grogues del sender PR C-107. El seguirem fins que trobem uns camps a la dreta. Quan el camí fa una corba cap a la dreta i veiem les restes d'una casa, ens hem d'endinsar a la pineda per a trobar el dolmen de Can Mina dels Torrents. Sincerament, nosaltres vam fer unes quantes voltes abans de trobar-lo, però, com a indicació, en entrar a la pineda, tirar cap a la dreta! 

Es tracta d'un sepulcre de cambra poligonal sense corredor, tot i que podria haver-ne tingut. Pel que fa a les seves dimensions interiors, fa 2,10 metres de longitud per 1,60 d'amplada i només 90 centímetres d'alçada. Tot i això, es pot observar que a l'interior la roca natural ha estat rebaixada per a guanyar fondària. Està datat dins el Neolític Mig, concretament entre el 3400 i el 3000 a.C.

Després de la visita cultural, tornem cap el càmping a fer una capbussada a la piscina mentre arriben els gamba-companys de la platja!

Coordenades:

Can Mina dels Torrents: UTM(ETRS89): 31T, 515818, 4639059

Dòlmens a Fitor II

Aprofitant el cap de setmana llarg de Sant Joan, anem cap a les Gavarres a passar la revetlla amb uns amics. De pas, aprofitem per a visitar els dòlmens de la Serra d'en Cals.

Ens acostem amb el cotxe fins a l'església de Fitor i, a partir d'aquí, seguim les marques grogues i blanques de la ruta dels dòlmens de la serra d'en Cals. Des de l'església, ens dirigim a l'est cap a Can Marines. Aproximadament 1,3 quilòmetres després, arribem al pou de glaç del Mas Cals, originari possiblement dels segle XIII o XIV.

Passat el pou, continuem pel mateix camí i comencem l'ascens a la serra d'en Cals. Passades les carboneres (no vam fer foto), arribem al dolmen del Doctor Pericot.

Es tracta d'una possible galeria catalana en U datada entre el 3000 i el 2500 a.C. Les dimensions interiors del que es conserva de la cambra són 0,80 m. de llarg, per 0,70 d'ample i 1,05 m. d'alçada.

A la seva excavació, va sorgir un ganivet de sílex marró i un disc de quars.

Només 400 metres després, ens trobem la Cista del Clot del Llorer.

Aquesta cista, datada entre el 3500 -3000 a.C., conserva unes dimensions de 1,70 m. de llargada, 0,60 d'amplada i 0,65 d'alçada.

Seguint les marques, arribem després d'uns 600 metres al poblat d'en Cals, situat sobre el Cim de Cals i pertanyent a l'època medieval.

Després d'una breu visita, ja que el poblat no és gaire gran, continuem per la part alta de la serra. Uns 400 metres més endavant, ens trobem a la dreta del camí amb el primer dels tres megàlits més coneguts de la ruta. 

El dolmen dels Tres Peus o dolmen Gran de Fitor, també conegut com a dolmen Gran o dolmen de Fitor, el que indica que és el dolmen més important de la zona. Per la seva morfologia, pot ser un sepulcre de corredor o bé una galeria catalana en U construït cap al 3200 - 3000 a.C. Pel que fa a les seves dimensions, també és el més gran de la zona, amb unes dimensions de la cambra de 2,40 m. de longitud, 1,40 m. d'amplada i 1,28 d'alçada màxima.

Tot i que no s'ha excavat, en superfície s'hi va trobar un fragment de vas carenat i un altre de ceràmica a mà, fet que dona suport a la seva datació.

Tornant al camí, recorrem només 100 metres per a trobar, a l'esquerra del camí, el dolmen de la Serra d'en Cals.

Aquest megàlit, un pèl caigut, és una possible galeria catalana en U erigida entre el 3000 i el 2500 a.C. Les seves dimensions internes són 1,70 m. de llarg, 0,80 m. d'ample i 1,10 m. d'alçada màxima.

Recorrem uns 100 metres més de camí per a trobar, a la dreta, la següent estació del nostre recorregut.

El dolmen dels Tres Caires, igual que l'anterior, està datat a l'època compresa entre el 3000 - 2500 a.C. i es tracta d'una galeria catalana en U. Les seves mides són 2,20 m. de longitud, 0.80 d'amplada i 1 m. d'alçada.

Tornem de nou al camí i caminem una miqueta més, no pas gaire, uns 300 metres, per a trobar el següent megàlit, aquest a mà esquerra del camí i més difícil de trobar, car que els matolls existents tapen part de les minses restes del dolmen.

El sepulcre de les Maries, anomenat així perquè hi havia dues Maries a l'equip que el va excavar, és el més modern de tota la ruta pel que fa a la seva descoberta, ja que no es té cap notícia d'ell fins l'any 2011.

Les poques restes que en queden no permeten veure fàcilment la seva tipologia, però es veu que tenia corredor i que devia ser de dimensions considerables, ja que les restes visibles fan 5,20 m. de llargada, 2.00 m. d'amplada i 0.78 m. d'alçada. Podria tractar-se d'una galeria coberta.

En no haver-se trobat res a l'exacavació, no es pot datar amb exactitud, però pot ubicar-se cap el 3000 - 2500 a.C.

Per enèsima vegada, retornem a la pista i aquest cop haurem de recòrrer quilòmetre i mig abans de trobar el següent sepulcre. No deixarem les marques blanques i grogues, però hem d'anar amb compte, ja que hem de deixar la pista que seguíem i agafar un corriol. Si no perdem de vista les marques, no té pèrdua!

El dolmen de Serra Mitjana és un sepulcre de corredor més antic que els anteriors megàlits de la ruta, data del Neolític Mitjà (3000 - 2700 a.C.). Pel que fa a les seves dimensions, amida 2,15 m. de llarg, 0,90 m. d'ample i 1,15 m. d'alt.

Un mig quilòmetre endavant, ens trobem amb l'últim dels megàlits de la ruta, el de la Roca de l'Aglà.

La seva morfologia de galeria catalana en U indica que la seva època de construcció està compresa dins del període del Neolític Final (2700 - 2200 a. C.). Respecte a les seves mides, mesura 3 m. de longitud per 0,80 m. d'amplada i 1,05 m. d'alçada màxima.

Continuem el camí que ens portarà de nou fins a l'església de Santa Coloma de Fitor, on tenim el cotxe. Tot i que encara hi ha algun indret més que podríem visitar, ha aparegut una pluja tímida i ens toca fer els dos últims quilòmetres més ràpid del que voldríem, no fós cas que apretés!!

Un parell d'anys més tard, vam tornar a passar per aquella zona, i vam aprofitar per visitar un posible sepulcre que ens havíem deixat, les minses restes del dolmen de les Tres Finques, situat just a l'altra banda del camí on trobem el dolmen dels Tres Peus. De fet, es tenen dubtes de si és un menhir o un dolmen.

Del tros de roc no se'n sap gaire, però, per la seva morfologia, se li pot suposar que hauria estat la llosa de capçalera d'un malmès dolmen. Les dimensions que es documenten són de 1,70 d'alçada, 1,54 d'amplada i té un gruix de 0,50 metres.

Coordenades:

Doctor Pericot: UTM(ETRS89): 31T, 506048, 4641207

Cista del Clot del Llorer: UTM(ETRS89): 31T, 506334, 4641133

Tres Peus: UTM(ETRS89): 31T, 506852, 4640759

Serra d'en Cals: UTM(ETRS89): 31T, 506928, 4640784

Tres Caires: UTM(ETRS89): 31T, 506999, 4640740

De les Maries: UTM(ETRS89): 31T, 507148, 4640677

Serra Mitjana: UTM(ETRS89): 31T, 507819, 4640820

Roca de l'Aglà: UTM(ETRS89): 31T, 508106, 4640531
Tres Finques: UTM(ETRS89): 31T, 507024, 4640797

Dolmen a Pinós II

Tornant del Solsonès de ruta dolmènica, ens desviem com si anéssim cap a la Casa Cremada (està explicat a l'entrada del bloc Dòlmens a Llobera, El Miracle i Pinós) i a uns 100 metres de la casa, veurem un dipòsit d'aigua i una bifurcació a mà esquerra que porta a Can Cuca. Als 200 metres, ens trobem amb uns camps conreats, allà deixem el cotxe i a peu seguim pel marge est d'aquests uns 100 metres, ens trobarem el dolmen de Can Cuca.

Aquesta possible cambra pirinenca d'època calcolítica, cap al 1800 a.C., té unes dimensions interiors de 1.40 metres de llarg per 0.90 d'ample, per 0.80 d'alçada. Dir que aquest megàlit ha estat restaurat el 1975 i en la seva excavació s'hi varen trobar diverses restes pertanyens a l'edat del bronze final, deixant clara una reutilització del sepulcre.

Coordenades:

Can Cuca: UTM(ETRS89): 31T, 380813, 4635820

Dòlmens a Pinell I i Bassella I

Continuem de ruta pel Solsonès. Aquest cop anem a visitar el megàlit del  Camí vell de les cases. Per arribar-hi, vam agafar la carretera C-26 de Solsona a Bassella. Una mica abans de Castellar de la Ribera, surt una pista asfaltada a l'esquerra  que es bifurca poc després. Cal prendre el camí que surt a mà dreta i seguir-lo fins arribar al trencall de la masia de la Massana. Després d'uns 300 metres, deixem el cotxe i baixem a peu uns 500 metresper la riera que queda a mà esquerra . La cista del Camí Vell de les Cases és a l'esquerra d'aquesta riera, uns metres per sobre d'ella, i al costat d'un filat, tot anat per un camí força estret.

  

Aquesta cista megalítica té unes dimensions de 1.30 metres d'ample per 1.70 metres de llarg i 0.90 metres d'alçada. Data del Calcolític (2000 - 1800 a.C.).

Fou excavat pel Sr. Llobet i el propietari del Mas Massana el 1960, prospecció de la qual se'n desconeixen els resultats, però poc temps després un veí de la zona va recollir un vas sencer, que ha estat profundament estudiat i catalogat. Anys més tard, el 3 d'agost del 1987, fou excavat pel servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, del que es documenten unes troballes de gran quantitat de restes ceràmiques, que van aparèixer juntament amb algun esquill d'os humà, però la gran majoria de restes antropològiques (dents i algun os) van aparèixer a la rampa d'accés.

Tornem al cotxe i tirem direcció Bassella per la C-26, girarem a l'esquerra per la C-14 i, pocs quilòmetres després, agafarem el desviament cap a Mirambell i Tiurana. Tot anant per aquesta pista asfaltada, trobarem a mà dreta un mirador al pantà de Rialb i el dolmen de Perotillo (o Pilotillo). El dolmen (difícil de fotografiar) és a aquest mirador des de que es va traslladar degut a la construcció del pantà.

Cambra simple pirinenca de 2.20 metres de llarg per 1 metre d'amplada (segons dades del 5 de juny de 1996, al seu emplaçament original a Castellnou) i està datat cap al 2000 a.C.

El 18 de maig del 1999, s'iniciaren les prospeccions al sepulcre, del que es van extreure un molí barquiforme i diversos trossos de ceràmica a mà llisa. Al seu interior, apareixen un mínim de tres empedrats, on es troben un fragment ceràmic i dos micròlits de sílex retocats. Per les troballes obtingudes i la manca d'ossos humans, sembla que aquest hagi estat espoliat a consciència. També es van observar dues parets construïdes rudimentàriament pel que podrien ser caçadors, per evitar ser vistos pels animals.

Com a punt final, dues curiositats. La primera és que no hi ha constància de la llosa de coberta i no es té clar si és que el sepulcre no es va acabar mai o bé si aquesta va desaparèixer. La segona... vigileu, mirant el dolmen, a la Cris li va fotre un parell de queixalades el que pensem que era una puça... una de la subespècie REX, carnívores del tot!!!

Coordenades:

Cista del Camí Vell de les Cases: UTM(ETRS89): 31T, 363887, 4649868

Perotillo: UTM(ETRS89): 31T, 355796, 4649348

Necròpolis de Ceuró i de Llord i dòlmens a Castellar de la Ribera

Cap de setmana llarg mig sorpresa, ja que era un regal que em va fer la Cris pel meu aniversari i més sorpresa tenint en compte que jo faig anys a finals d'abril, i això va ser a principis de juny.

Va agafar una caseta rural al Solsonès. Això dels arbres, el silenci, els boscos i tal és on m'hi trobo més a gust jo. En arribar i instal·lar, vam decidir anar a veure uns dòlmens de la zona que ja teníem fitxats (com molts altres de la terra). Comencem per aquest, el dolmen de la Torre d'en Dac, al terme municipal de Lladurs.

Per arribar-hi, sortirem de Solsona per la C-26 direcció Bassella. Poc abans del quilòmetre 100, agafarem un trencall direcció Cirera, el seguirem uns 600 metres fins a trobar a mà esquerra una pista forestal en la qual recomano no ficar el cotxe!! S'ha de pujar a peu fins a la part superior de la muntanya, deixant un trencall a l'esquerra que mena cap la riera, agafem el de la dreta, creuarem pel mig una esplanada i, al cap d'uns cinc minuts de pujada, a la part més elevada del camí, just abans de que el cami viri cap a la dreta, buscarem el dolmen caigut de la Torre d'en Dac, entre el camí i una esplanada d'un pèl més amunt. És a la part dreta, entre unes alzines.

Aquesta cista es troba en molt mal estat, crec que desapareixerà en breu si no rep una certa rehabilitació. Les mides teòriques d'aquest sepulcre són 1.90 metres de longitud, 1.30 metres d'amplada i 1.40 metres d'alçada. Dic teòriques perquè com totes les lloses estan caigudes, costa identificar-ne la forma i les dimensions. Data del Calcolític (2000 - 1800 a.C.) segons les restes trobades a l'interior, i que va tornar a ser reutilitzat al Bronze Mitjà (1500 a.C.).

Refem el camí i tornem a agafar la carretera C-26 fins que, més o menys al quilòmetre 96.5, veiem una corba a l'esquerra on hi ha un espai per a aparcar el cotxe. Seguint el caminet que puja el turó, arribarem al megàlit, que és just 10 metres sota un mirador amb un punt geodèsic. Això és el que queda de la cista solsoniana de la Trinxera o el Mirador.

El sepulcre es troba en el mateix estat que el seu immediat company, encara que sí que ha rebut alguna petita ajuda, però el fet d'estar just al costat del camí, i el poc respecte d'alguns humans l'estan portant a la desaparició.

Data del Neolític Mitjà (3500 - 2500 a.C.) i amida 2.30 metres de llarg, 0.80 d'ample i conserva 0.30 metres d'alçada.

Tornem al cotxe i continuem per la C-26 passant Castellar de la Ribera fins al quilómetre 87.5, on veurem a l'esquerra una pista asfaltada que porta a la necròpolis de Ceuró. El camí a seguir no té pèrdua, és senyalitzat.

El punt exacte on es troba és en creuar la riera que li dóna nom als megàlits, al vèrtex d'un gir a la dreta en el sentit de la marxa. Crec que amb una tanca, la creuem i als pocs metres a mà esquerra de la riera es troba el primer megàlit, de nom Ceuró I.

Aquesta cista solsoniana amida 1.60 metres de llarg, 0.80 metres d'amplada per 0.65 d'alçada. Al seu interior es va trobar un esquelet (bé, la meitat, per això van localitzar el megàlit... la part inferior va caure pendent abaix), diverses peces de sílex i una dena. Aquest sepulcre data, com la majoria dels seus companys, sobre el Neolític mitjà - recent (3500 - 2500 a.C.).

Seguim el corriol que surt al costat de la cista i en uns 100 metres vorejarem un roc de dimensions més que considerables i 100 metres després ens trobarem, en el mateix corriol, la cista solsoniana de Ceuró II.

A l'excavació,  es van trobar tres cossos humans, primer es va enterrar un home, i després una parella. De l'aixovar funerari, destaquen tres peces geomètriques de sílex, una eina d'os molt pulit i un altre polit, localitzat darrera del crani de la noia. Té unes dimensions de 2.30 metres de llarg, 0.60 metres d'ample i 0.80 metres d'alt. És datat com el seu veí Ceuró I.

Ara anem a pel tercer megàlit de la necròpolis. Per arribar-hi, desfem el camí fins al cotxe i a peu tirem com si tornéssim a Ceuró uns 200 metres, el dolmen ens queda a la nostra dreta a la part superior del camí.

Les mides de Ceuró III són de 1.20 metres de llarg, 1.00 metre d'ample i 0.67 metres d'alçada. A l'excavació, s'hi van trobar restes d'un home d'uns 40 - 45 anys i una dona d'uns 18 -25 juntament amb restes ceràmiques. I, com ja hem dit, és d'època neolítica mitjana - recent.

Desfem el camí i tornem a la C-26 direcció Solsona fins a arribar a l'alçada del coll de Clarà, aproximadament al quilòmetre 96. Llavors agafarem el desviament que mena fins a l'església de sant Andreu de Clarà, després ens dirigirem cap al Dolmen de Clarà, és senyalitzat.

Aquest sepulcre megalític, al qual els entesos denominen arca amb vestíbul pou (crec que és el cosí de la meva àvia, l'entès), té unes mides de 2.50 metres de longitud per 1.60 metres d'ample per 1.40 d'alçada, i data de principis del Calcolític (2200 - 1800 a.C.), encara que a l'excavació s'hi van trobar ceràmiques de reutilitzacions de cap al 1500 a.C.

Després de la visita a aquest megàlit, agafarem un corriol que surt a no gaire distància al nord del sepulcre, el seguirem fins a trobar una clariana al vell mig del bosc, llavors virarem cap al sud-est tot anant camp a través a una zona de fàcil caminar, per la seva planitud i  l'ombra,  ja que està plena de pins. Allà rebuscant trobem la cista megalítica dels Clots del Solar II, que com es pot veure estava en estat de reparació-excavació.

Serra Vilaró publica tres esquelets, trobats en la seva prospecció, i a l'excavació efectuada el 2005 es varen trobar més restes òssies dins i fora de la cambra, juntament amb un fragment de sílex, i una fulla sencera d'aquest material. Aquesta gran cista fa 2.10 metres de llarg per 1.35 d'ample per 1.00 metre d'alçada i és datada, com el seu company de bosc, de principis del Calcolític (2200 - 2000 a.C.).

Tornem al cotxe i continuem la mateixa pista. Arribarem a una bifurcació i agafarem la branca de la dreta. Poc després, apareix un encreuament amb tres opcions i agafarem la de més a l'esquerra, en direcció a la masia del Marmí i la necròpolis de Llord. Un cop arribats a la masia, deixem el cotxe i prenem el camí senyalitzat que en pocs metres duu a la necròpolis.

Comencem l'itinerari senyalitzat amb la companyia del gos de la casa per la cista solsoniana del Llord I (sempre ens acompanyen els gossos de les masies).

El sepulcre data del Neolític mitjà - recent (3500 - 2500 a.C.) i té unes mides de 1.80 de longitud, una amplada de 0.90 metres i 1.00 metre d'alçada. S'hi localitzà: Quaranta punxons d'os a trossos, tres destrals de pedra polida, tres peces de sílex, un cargol marí foradat i dos ullals de senglar, a més de restes de 6 individus.

Continuem per la cista del Llord II, seguint l'itinerari, amb el guia turístic que també vol sortir a la foto.

Aquesta queda a un parell de metres del Llord III, i té unes mides de 1.30 metres de llarg, 0.70 d'ample i amb una alçada de 0.90 metres, encara que no ho sembli, és a causa de la vegetació. En aquest petit sepulcre s'hi van trobar dues restes humanes, un home i una dona, junt amb seixanta punxons d'os, dos ullals de senglar oberts pel mig i foradats, aquests localitzats a banda i banda del crani, com si fossin arracades, i a sobre de la coberta del sepulcre es va localitzar un munt de pedres amb una ascla de sílex entre elles i un tros de mola granítica. L'època de construcció és similar a la del conjunt.

La Cris em dóna la càmera fotogràfica i s'apropa per a que li faci la fotografia del dolmen pertinent, com ja hem dit, a només a un parell de metres de l'anterior. Aquesta és la cista del Llord III.

Les dimensions del sepulcre són de 1.80 metres de llarg, per 0.80 d'ample, per una alçada màxima de 0.75 metres. Al seu interior es recuperaren un punxó i diversos fragments ceràmics, acompanyant un esquelet humà.

Apa, un més!!! Anem a per la cista del Llord IV.

Aquesta cista que conté terra enllosat, amida 2.05 metres de llarg, 0.96 d'ample, per 0.30 d'alçada en el seu punt més elevat. No es trobà cap tipus de resta.

Ara creuem el rierol i ens trobem de cara, a una petita clariana, el menhir del Llord, que està definit com el Llord IX.

Té una alçada de 2.50 metres, una amplada de 1.90 metres i un gruix de 0.30. Va ser re-aixecat l'any 1999. Les dates del seu aixecament inicial van en consonància amb la necròpolis que presidia (3500 - 2500 a.C.).

Ara que ja hem vist un menhir... continuem amb les cistes!!!!

La següent, la cista del Llord VII. Per cert, aquí vam perdre el nostre guia, sort que està senyalitzat!

El sepulcre fa 2.00 metres de llarg, 0.60 metres d'amplada i 0.45 d'alçada en el seu punt més elevat. Com a curiositat, us dic que en aquest sepulcre es va trobar un bou escapçat.

Seguim les senyalitzacions i ens trobem amb la cista del Llord VI. Aquesta fotografia m'agrada, és la que tinc al mòbil com a fons de pantalla.

Les mides d'aquesta cambra són de 1.80 metres de llarg, 0.87 metres d'ample i 0.80 metres d'alçada. S'hi van trobar insignificants restes òssies i una peça trapezoïdal de sílex. La data de construcció és de, més o menys, la de la necròpolis (3500 - 2500 a.C.).

Anem a per la cista del Llord V.

Les dimensions d'aquest megàlit són de 1.90 metres de llarg, 1.05 metres d'amplada i 1.10 metres d'alçada en totes les seves lloses, ja que és un sepulcre de fossa. A aquest sepulcre hi havia restes de tres individus, i diversos ossos d'èquid.

Ja per acabar, només dir que falten diverses cistes. La del Llord VIII va desaparèixer amb el pas del temps i la vegetació, però es té constància d'ella a principis de segle. Les cistes X i XI van desaparèixer quan es va aplanar el camí paral·lel a la riera i se'n té constància d'elles fins ben entrat el segle XX.

Coordenades:

La Torre d'en Dac: UTM(ETRS89): 31T, 374583, 4652652

Cista de la Trinxera o el Mirador: UTM(ETRS89): 31T, 371345, 4652916

Cista de Ceuró I: UTM(ETRS89): 31T, 366069, 4652755

Cista de Ceuró II: UTM(ETRS89): 31T, 366138, 4652798

Cista de Ceuró III: UTM(ETRS89): 31T, 365956, 4652801

Clarà: UTM(ETRS89): 31T, 370398, 4650978

Cista dels Clots del Solar II: UTM(ETRS89): 31T, 370414, 4651093

Cista del Llord I: UTM(ETRS89): 31T, 367989, 4650623

Cista del Llord II: UTM(ETRS89): 31T, 367911, 4650579

Cista del Llord III: UTM(ETRS89): 31T,367916, 4650576

Cista del Llord IV: UTM(ETRS89): 31T, 367926, 4650416

Menhir del Llord: UTM(ETRS89): 31T, 367995, 4650427

Cista del Llord VII: UTM(ETRS89): 31T, 368062, 4650440

Cista del Llord VI: UTM(ETRS89): 31T,368040, 4650422

Cista del Llord V: UTM(ETRS89): 31T, 368029, 4650419

Dòlmens a Monistrol de Calders, Calders i Moià IV

Aprofitant la bonança del mes de juny, agafem el cotxe i ens dirigim a Monistrol de Calders. Arribats allà, aparquem i prenem el GR-177, que, sense deixar-lo, després d'uns 5 quilòmetres, ens porta al dolmen del Pla del Trullàs. L'any 2003 es va voler restaurar el dolmen, però no es va poder dur a terme a causa del gran incendi que va afectar tota la zona aquell estiu. Finalment, es va restaurar entre els anys 2005 i 2006.

Aquest dolmen simple data del Calcolític - Bronze Inicial (2200 - 1500 a.C.) i té unes mides interiors aproximades de 3.22 metres per 1.73 metres, mentre que l'alçada és més o menys de 1.60 metres.

Un cop visitat el dolmen, donat el sol espatarrant que feia i el camí sense ni un sol arbre, decidim tornar al cotxe per on hem vingut enlloc d'acabar la ruta circular marcada que passa per diverses cabanes de pedra seca.

Ara anem cap a Calders i poc abans d'arribar al quilòmetre 38, just abans del pont de Sant Amanç, trobarem a mà dreta una pista asfaltada que puja cap a la muntanya vers la masia de Sant Amanç. Aproximadament 1100 metres després, agafem un trencall a l'esquerra i el seguim 150 metres. Allà hi ha un cartell indicatiu del sepulcre, que es troba a uns 70 metres endinsant-nos al bosc.

Aquesta cista, d'evident nom Sant Amanç (però també coneguda com el Serrat de la Rovira), amida interiorment 1.70 metres de longitud per 0.55 d'amplada i 0.80 metres d'alçada. Està datada al Neolític mig - recent (3500 - 2500 a.C.).

Passem Calders i ens dirigim cap a Moià. Abans d'arribar-hi, a mà dreta, trobem una pista asfaltada que porta al camp de golf, Montbrú i Serramitja seguint el GR-177. La prendrem durant 3 quilòmetres (després del golf la pista deixa de ser asfaltada). El dolmen es troba a mà dreta de la pista, al punt més alt, a uns 500 metres de l'ermita que li dóna nom.

El dolmen de Santa Magdalena correspon al Calcolític - Bronze (2000 - 1500 a.C.). No hem trobat les seves dimensions, però, pel que resta dempeus, és força gran. Només conserva dues lloses dretes, una d'elles amb gravats medievals (una creu amb tres xiprers per banda).

Coordenades:

Pla del Trullàs: UTM(ETRS89): 31T, 419734, 4621897

Sant Amanç o el Serrat de la Rovira: UTM(ETRS89): 31T, 417994, 4626877

Santa Magdalena: UTM(ETRS89): 31T, 421948, 4627372