Tornant del Solsonès de ruta dolmènica, ens desviem com si anéssim cap a la Casa Cremada o Collet de Su (està explicat a l'entrada del bloc Megàlits a Torà, Riner I i Pinós I) i a uns 100 metres de la casa, veurem un dipòsit d'aigua i una bifurcació a mà esquerra que porta a Can Cuca. Als 200 metres, ens trobem amb uns camps conreats, allà deixem el cotxe i a peu seguim pel marge est d'aquests uns 100 metres, ens trobarem el dolmen de Can Cuca.
Dolmen simple (cambra pirinenca) descobert al 1974 per J. Freixes i P. Casanovas, que consta d'unes dimensions interiors de 2.20 metres de llarg per 1.10 metres d'amplada, per 1.15 metres d'alçada, que es troba al centre d'un túmul de tendència circular de 7/8 metres, sense restes de cròmlec peristàlit.
El mateix any que el van descobrir també fou excavat per Freixes i Casanovas, trobant al seu interior quantitat de restes òssies humanes, de les que destaquen dos cranis, fragments ceràmics, i una dena discoidal de petxina. L'any següent miquel Cura el va tornar a excavar, i també el va restaurar, ja que després de la primera excavació va quedar en un estat de molt possible esfondrament. De l'excavació, Cura documenta: 126 fragments ceràmics a mà, dels que 21 són característics de l'Edat del Bronze final, 5 dentàliums, 4 denes discoidals de petxina i 1 arracada. Totes les restes foren dipositades al M.A.C. seu de Barcelona.
Per últim podem dir que segons en Josep Tarrús i Galter, aquest sepulcre fou erigit vers el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Com hem dit a l'inici de la publicació al fer aquesta petita ruta l'hem de barrejar amb la de Megàlits a Torà, Riner I i Pinós I, sobretot partint de del dolmen de Casa Cremada o Collet de Su. Es més aviat una ampliació d'aquella ruta, la qual ja no ampliem més, per massa jaciments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada