TRANSLATOR

divendres, 28 de març de 2014

Dòlmens i inscultures a Vilajuïga III, Pau III i El Port de la Selva I

Aprofitant que anem de cap de setmana familiar, ens agafem el divendres també de festa i anem de nou a Vilajuïga. Deixem el cotxe al forat on vam aparcar per a fer la primera ruta de Vilajuïga, a la GIP-6041, i, a peu, tornem una mica enrere fins on surt un camí de sorra a la nostra dreta des de la carretera. El seguirem i, després de la desviació senyalitzada d'unes inscultures, creuarem una petita riera i ens desviarem a mà dreta cap al poblat de Canyelles. És un poblat medieval, on, en teoria, a la part superior, hi ha una cista, trobada pel grup GESEART, però enmig de tants rocs i el fet de ser una petita cista, no la vam trobar.

Afegit octubre 2020: Com som tossuts i teníem clavada l'absència de l'esmentada cista de Canyelles, aprofitant que som de cap de setmana per la zona i amb les seves coordenades en mà, ens disposem a fer un nou intent. Aquest cop, però, no hi anem passant per les inscultures de Canyelles sinó que ho fem seguint el corriol que mena a l'altra part de la carretera just davant d'on es deixa el cotxe per anar als gravats de Planells, entre els quilòmetres 2 i 3 de la carretera que puja a Sant Pere de Rodes, la mateixa GIP-6041. Avançant per aquest corriol, trobem un parell de roques amb un possible treball i, després d'uns 500 metres, trobem la cista a un extrem del poblat (evidentment, cal anar amb GPS).

En Josep Tarrús, la col·loca temporalment vers el 4200 - 3800 a.n.e., suposadament per la seva tipologia, perquè les excavacions no serien gaire fructíferes tenint en compte que es troba al bell mig del poblat alt-medieval de Canyelles. Tot i això, als voltants del poblat s'hi han trobat un parell de destrals prehistòriques.

El que crida més l'atenció, i a nosaltres ens fa veure-li un clar rerefons prehistòric, són les 10 cassoletes visibles que hi ha, que van dels 7 centímetres de diàmetre fins als 2.5 centímetres de diàmetre, totes elles encabides a aquesta llosa, que fa 107 centímetres de llargada, 60 d'alçada i 10 centímetres de gruix.

Vista la cista, tornem cap a les inscultures de Canyelles.

Trobarem dos grans rocs amb creus, cassoletes i reguerons datats del Neolític mig - Calcolític. La foto és del roc número 1; el 2 només conserva una creu, ja que una part de pissarra on hi havia diversos gravats va ser arrencada humanament i furtiva.

A dia 12 de desembre del 2020, actualitzem l'entrada amb més troballes prehistòriques i més informació, i també inserim planimetries del llibre de la tesi de Josep Tarrús i Galter, Poblats, dòlmens i menhirs. El primer calc és aquest.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

Tornem al cotxe i seguim per la GIP-6041 fins la part alta de la muntanya, començant la ruta per on vam acabar la de Dòlmens a Vilajuïga I. Admirem de nou les inscultures que hi ha allà i ens posem a caminar pel corriol que surt a uns metres d'aquestes (no baixeu per on vam arribar l'altra vegada!!).

Als 200 metres de caminar pel corriol, ens trobarem una bifurcació amb un camí que mena cap la part més alta de la muntanya. En aquesta bifurcació a mà esquerra del corriol pel que venim, veurem el dolmen Caigut II.

El megàlit fou descobert per Enric Carreras, Miquel Dídac Piñero i Josep Tarrús vers el 1987. La datació no és gaire segura ja que no s'ha excavat mai. Josep Tarrús el col·loca entre el Neolític mig i recent (finals del IV mil·lenni, mitjans del III a.n.e.). Normal que el trobessin ells, tenint en compte que s'han encarregat, conjuntament amb altres membres del GESEART, de la reconstrucció i manteniment dels dòlmens de la zona, com molts d'altres a altres indrets.

Inserim la planta que dibuixa Tarrús a la seva tesi doctoral.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

El sepulcre "erigit" tindria unes dimensions de 1.35 metres de longitud, 0.80 d'amplada i 1.10 metres d'alçada.

No s'ha realitzat mai cap excavació arqueològica.

Seguim pel mateix corriol que va baixant vers la vall, fins que trobem una bifurcació a mà dreta, que ens portarà, en poca distància, al dolmen Caigut I.

La primera publicació del sepulcre és de l'any 1934, quan Isidre Macau en dibuixa la planta i n'adjunta una fotografia.

Pel que diu Tarrús, té unes dimensions internes de 2.50 m de longitud, 1.50 d'amplada i 1.45 metres d'alçada i, un altre cop segons Tarrús, fou erigit cap al 3200 - 2500 a.n.e. A més, en dibuixa la seva planta.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

Es documenten dues excavacions, la primera totalment furtiva, de la qual, òbviament no en tenim resultats, i la segona, produïda per August Panyella i Miquel Paradell l'any 1942, sense trobar cap tipus de material arqueològic.

Seguim pel corriol fins a arribar a una cova, la cova del Cau del Llop. Aquesta era habitada com a refugi en època neolítica.


La cavitat fa 2.20 metres d'alçada màxima per 2.80 de profunditat i una amplada màxima de 3.50 metres a l'entrada. Tenia una paret de pedra seca a l'entrada tancant l'accés a la cambra, avui en dia desapareguda.

Pensàvem anar fent el camí fins a veure el dolmen del Barranc, que ens l'havíem perdut en fer l'altra excursió, però en veure el tros de pendent que hi ha just davant del Cau del Llop, ens ho vam repensar. Ja hi anirem des de baix!!

Així doncs, refem el corriol, agafem el cotxe i continuem pel camí direcció Sant Pere de Rodes, fins que fem amb el cotxe una corba força pronunciada a la dreta (punt quilomètric 5.3). Allà deixem el cotxe i ja veurem el dolmen a uns metres... de fet, es veu des de la carretera quan ja saps on és.

Aquest megàlit, de nom Vinyes Mortes I, i de tipologia sepulcre de corredor, va ser erigit i utilitzat vora el 3000 - 2500 a.n.e.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

Isidre Macau el publica per primer cop l'any 1934, tot i que no l'excavà. Aquesta acció es produí vers el 1947-1948, quan Joan Garriga documenta diversos fragments ceràmics a mà,trobats a l'interior del sepulcre.

Caminem per un corriol que surt de la plana que hi ha davant de Vinyes Mortes I en direcció sud i, en uns metres, arribarem a Vinyes Mortes II.

La fotografia enganya bastant, és un tros de dolmen, m'hi vaig ficar dins i les lloses són més altes que jo... faig vora 1.75 metres.

Les "mides" internes de la cambra són de 3.50 metres de longitud, 2.60 d'amplada i 2.40 metres d'alçada. L'amplada del corredor d'entrada és de 80 centímetres i, per la seva morfologia, es creu que devia fer quasi 1 metre d'alçada.

Aquest sepulcre fou erigit sobre el 3500 - 3000 a.n.e. i va ser restaurat, com la majoria dels seus companys, per GESEART el 1997.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

La primera menció documentada que hi ha del sepulcre és de Joan Garriga l'any 1947, que diu que va trobar, dins la cambra, diversos fragments de ceràmica a mà.

Tornem on és Vinyes Mortes I, travessem la carretera i seguim pujant, fins que trobem un fort revolt a la dreta. Vers Vinyes Mortes I només hem fet uns 200 metres.

Així doncs, continuem per un corriol que surt de la mateixa corba i s'enfila pel mig del camp cap el cim del puig. Seguint el corriol en 130 metres, arribarem al dolmen de Puig Margall.

La petita galeria catalana en U o sepulcre de corredor del puig Margall amida interiorment 1.20 metres de longitud, 1.20 d'amplada i 1.15 metres d'alçada. Els entesos la daten vers el 3000 - 2500 a.n.e.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

La datació no s'ha pogut confirmar amb resultats d'excavació, ja que tot i haver-ne patit com a mínim dos, la primera de Lluís Pericot el 1950, i una segona furtiva a la dècada dels 60, no s'hi va extreure cap resta arqueològica. GESEART el va restaurar el 1997 sense trobar res de res a les terres de la cambra i el túmul.

Tornem al cotxe i continuem per la GIP-6041 fins a trobar (passat el quilòmetre 8) la indicació d'un encreuament de carreteres cap a Sant Pere de Rodes i Port de La Selva. Nosaltres girem a l'esquerra just abans d'aquesta senyalització i aparquem el cotxe al voral de la carretera o a l'entrada del camí (amb cura). Anem direcció la casa en runes (Mas de la Pallera) per un caminet d'entrada a la casa i, en uns 25 metres direcció nord-est, trobarem a un replà elevat el paradolmen de la Pallera o Roca Galera.

A la seva excavació, no s'hi va trobar res, encara que les seves lloses laterals i la llosa de coberta són treballades només interiorment, fet que dóna a entendre el seu ús per als humans del Neolític, ja que el daten del 3000 - 2500 a.n.e.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

El megàlit té unes dimensions de 2 metres de llarg, 2 metres d'amplada i 0.70 d'alçada.

Un cop vist el paradolmen, continuem pel corriol, aquest cop fa baixada, ja que darrere aquesta muntanya ja tenim el mar, i, en uns metres arribem, al dolmen de la Pallera. 

En Josep Tarrús i Galter, en dibuixa aquesta planta a la seva tesi doctoral.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

No s'hi ha fet mai cap excavació al dolmen, encara que el grup GESEART va trobar al nivell de terra actual un tros de ceràmica neolítica i un altre de romana. Les seves dimensions són de 2.10 metres de llarg per 0.70  d'ample per 1.15 d'alt. És datat del 3500 - 3000 a.n.e.

Avís, per veure el següent dolmen, porteu roba llarga, s'ha d'anar camp a través, i està ple de sotabosc.

Desfem el camí i tornem direcció Vilajuïga per la GIP-6041. Aparquem a la zona d'esbarjo del Mas Ventós i, al seu límit oest, veurem un camí ben definit direcció sud que agafarem. El seguirem uns 200 metres fins que el camí baixa més pronunciadament al costat del barranc, continuarem uns 50 metres i empalmarem amb un camí medieval amb parets de pedra seca que encara aguanten. A partir d'aquí, millor que seguiu les marques grogues perquè explicar com arribar al dolmen de La Creu Blanca és un  problema (i vigileu amb la inclinació!!). Just on és el dolmen i on un s'ha de desviar del camí per a arribar-hi, està indicat!

Els experts diuen que per la morfologia del megàlit és del 3500 - 3000 a.n.e. Jo crec que pel lloc on està situat li queda ben poc de temps comparat amb això. De fet, molts dels dòlmens de la zona eren tapats per la vegetació i van veure la llum a raó del gran incendi del 1986.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

La primera menció d'ell és d'August Panyella i Miquel Taradell, que l'excavaren el 1942 i el publicaren l'any següent, denunciant cap resta a la seva excavació. El que sí val la pena mencionar és que aquest megàlit caigué en l'oblit, fins que el 2 de març de 1987 fou retrobat per membres del GESEART després del citat incendi. 

Les seves dimensions són de 1.60 metres longitud, 1  d'amplada, 1.20 metres d'alçada.

Refem el camí i, quan ja gairebé som a la plana on comença la zona d'esplai de Mas Ventós, surt un camí a mà esquerra que en pocs metres ens portarà al dolmen del Coll del Bosc de la Margalla.

A l'excavació d'aquest megàlit, s'hi van trobar tres nivells d'utilització, essent el primer d'època ibera, el segon del Calcolític i el tercer i més fons del Neolític, que és quan es va erigir, cap al 3500 - 3000 a.n.e.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

Fou descobert i excavat per August Panyella i Joan Garriga vers el 1943. Com hem dit abans, a aquesta excavació van sorgir materials corresponents a tres fases prehistòriques, que relacionen el tipus de troballa amb el nivell estratigràfic.

  • Al nivell 1, es documenten: 2 fragments de vasos ibers a torn, 6 fragments de vora en ceràmica a mà, 41 fragments informes més del mateix estil, 1 fragment amb carena de vas a mà, 16 fragments informes de ceràmica a mà de pasta fosca.

  • Al nivell 2, es documenten: 2 carenes de vasos de ceràmica a mà de pasta clara, 1 fragment de base plana de ceràmica a mà, 61 fragments informes del mateix estil, 2 fragments amb incisions, que podrien ser pertanyents a vasos campaniformes, 2 vores i un fragment d'un vas campaniforme pirinenc i una vora d'un bol del mateix estil ceràmic.

  • Al nivell 3, es documenten: 15 fragments de ceràmica a mà i 1 ascla de sílex.
Nosaltres que ens basem molt en el què diu en Tarrús, fem referència a les dimensions de la cambra que ell dona, que són de 1.90 metres de llarg, 1.15 d'ample i 1.50 metres d'alçada màxima. També en Tarrús publica aquesta planta.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

Ara sí, tornem al cotxe i seguim per la GIP-6041 direcció Vilajuïga, i ens aturem on vam començar la ruta de Dòlmens a Vilajuïga I. A peu, tirem rectes pel camí, deixant a mà esquerra el trencall que porta a la ruta dolmènica que ja havíem fet, fins a arribar a un revolt pronunciat a la dreta, on surt un corriol que mena cap al dolmen de la Vinya del Rei. Gairebé arribant a ell, el corriol segueix, deixant el dolmen a l'esquerra, i s'enfila vers el barranc. En pocs minuts, arribarem al dolmen del Dolmen del Barranc de Vilajuïga.

El sepulcre de corredor d'època neolítica amida longitudinalment 1.60 metres, 0.77 d'amplada i 1 metre d'alçada. És evident per la foto que no es pot assegurar el tipus de dolmen que és, però Tarrús el data entre el 3500 - 3000 a.n.e.

Extret del llibre Poblats, dòlmens i menhirs

Fou descobert per Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes, Vicenç Feliu i Egidio, i Rafael Barnés el gener de 1941. El 1950, l'excavà Joan Garriga i Pujol, sense recuperar cap tipus de material.

Com a curiositat, dir que aquest dolmen va estar amagat per la vegetació des de mitjans del segle passat, però el van retrobar el 2 d'Octubre del 2000 a causa de l'altre gran incendi forestal a la zona.

Buffff, per fi hem acabat!!! Molt cotxe, però molts dòlmens!!!! A l'últim, les cames ja em feien figa!!


Coordenades UTM(ETRS89):

Cista de Canyelles: 31T 509315 4686884
Inscultures de les Creus de Canyelles I: 31T 509271 4687062
Inscultures de les Creus de Canyelles II: 31T 509264 4687066
Dolmen Caigut II: 31T 510726 4686443
Dolmen Caigut I: 31T 510618 4686423
Cova del Cau del Llop: 31T 510449 4686252
Dolmen de Vinyes Mortes I: 31T 511023 4686398
Dolmen de Vinyes Mortes II: 31T 511036 4686320
Dolmen de Puig Margall: 31T 511294 4686368
Paradolmen de La Pallera o Roca Galera: 31T 512935 4686453
Dolmen de La Pallera: 31T 513011 4686465
Dolmen de la Creu Blanca: 31T 511489 4685728
Dolmen del Coll del Bosc de La Margalla: 31T 511692 4685870
Dolmen del Barranc de Vilajuïga: 31T 510434 4686410

dissabte, 15 de març de 2014

Dolmen al Brull II i menhir a El Muntanyà

Diumenge al matí, i amb ganes de caminar una mica, però no gaire que també s'han de fer coses a casa... així que anem direcció El Brull, el passem i arribem a Collformic, allà deixem el cotxe i ens posem a caminar pel GR 5-2 que mena al Pla de la Calma. En arribar a una gran esplanada (El Pla de l'Ase Mort) amb un turó a mà dreta de la pista. La deixem i, per un corriol molt desdibuixat, pugem una mica per la falda del turó fins a una petita esplanada a l'esquerra del corriol, allà trobarem el que queda del dolmen del Pla de l'Ase Mort, darrere d'uns matolls.


D'aquest sepulcre megalític només en resta una llosa, i una pedra i, almenys quan hi vam anar nosaltres, el terra d'on era situat el sepulcre es mostrava molt remogut, no sé si a causa d'alguna inspecció o de què? No hem trobat informació sobre aquest sepulcre, només una autentificació com a sepultura megalítica per part de dos arqueòlegs.

70 metres més al nord hi ha una roca amb gravats que nosaltres, per ara, no hem trobat, però tot es farà... jejeje.

Tornant, ens dirigim a la urbanització El Muntanyà, i al costat de l'ermita de Santa Madrona trobem el menhir de Perafita, també anomenat La Garriga del Solei.


Aquest menhir fa 3.10 metres d'alçada i 60 - 90 centímetres de gruix, és gairebé circular. Com molts megàlits, aquest menhir va ser cristianitzat fixant-hi una creu de plom al cim del roc, avui en dia, per sort, desapareguda. Amb el pas del temps, el menhir cada cop es troba més inclinat, es diu que per la suposada excavació de l'amo del terreny, encuriosit per la seva llargada total, l'any 1870. A la cara oest hi ha una creu gravada al roc (no cristiana).

No hem trobat "l'edat" d'aquest menhir, ja que no hi ha cap altre jaciment prehistòric a prop, que sapiguem!!


Coordenades:

Pla del Ase Mort: UTM(ETRS89): 31T, 445408, 4627120
Menhir de Perafita: UTM(ETRS89): 31T, 437865 4627403

diumenge, 2 de març de 2014

Dolmen a Tagamanent

Excursió durilla aquest dia. Anem fins a Aiguafreda, deixant el cotxe en els primers carrers del poble quan entres des de la C-17 i ens posem a caminar seguint la riera d'Avencó fins el segon pont que creua la riera.

Al poc de creuar el pont, veurem la senyalització d'un pou de glaç, que no visitarem avui. Seguim recte passant un camping i un pèl més tard deixarem a mà dreta el camí que porta fins la pedrera. Seguirem caminant travessant la riera i, un parell de corbes més tard, veurem un corriol a mà esquerra que puja abruptament vers la muntanya, el seguirem i en uns 100 metres toparem amb un altre corriol, aquest cop senyalitzat, que mena al Pla de la Calma, tot carenant les muntanyes fins allà.

Després de força estona, sortirem a un bosc, pel que passarem camp a través, creuant un parell de camins, en la direcció que veníem. Seguim caminant passant per unes feixes abandonades buscant les restes de la masia dels Fondrats, allà virarem cap a la dreta per anar a buscar la masia d'el Bellit. Tranquils no és excesivament lluny, es veu a simple vista. Creuant la masia per un camí ample que hi ha, fins a topar amb un camí ample que agafarem, que crec recordar que és senyalitzat i tot. Aquest camí porta cap el Pla de la Calma.

En arribar a la zona més planera, virem a l'esquerra pel que jo anomeno la "AP de la Calma" (l'autopista del Pla de la Calma, més conegut com a GR5), que és el camí principal del pla. Continuem pel GR, passant el desviament que surt a la dreta que mena a Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, poc més endavant, també a mà dreta hi ha el Turó de la Torre, on gairebé en la seva part més alta, veurem el dolmen que rep el nom del turó.

Aquest dolmen va ser descobert l'any 2013, pel que la informació a la qual podem accedir és nul·la.


Tornem al GR5 i tornem enrere deixant a mà dreta el camí pel que hem vingut, seguirem rectes fins a trobar la masia d'el Bellver, havent deixat a mà dreta del camí la masia de l'Agustí. En la masia de Bellver, hi ha un restaurant-bar, perfecte per agafar forces. Nosaltres vam prendre un parell de "birretes", que ja se sap que és el millor per reposar forces!! Des de la terrasseta que tenen muntada es pot admirar el Tagamanent amb una edificació que vam creure que era un monestir (amb les "birres", vam passar de pujar).

Creuant la terraseta, agafem un corriol que ens durà al coll, d'on surt el camí cap al cim del Tagamanent i un altre més a la dreta que mena a Aiguafreda (GR5). Agafarem aquest últim, vigilant, que hi ha trams rocosos amb fort pendent. El seguirem fins a trobar a mà esquerra una casa en runes, de nom Puig Agut. Uns 50 metres més endavant, ens desviem a la dreta, on tot caminant sortirem a una pista que ens durà al camí d'Avencó.

El seguirem fins a veure el pont travessat fa unes hores, i cansats, però satisfets tornem cap al cotxe.


Coordenades:

Turó de la Torre: UTM(ETRS89): 31T, 444603, 4624161