Dòlmens i inscultures a Vilajuïga III, Pau III i Port de la Selva I

De nou a Vilajuïga, parem el cotxe al forat on vam aparcar per a fer la primera ruta de Vilajuïga, a la GIP-6041. A peu, tornem una mica enrere on surt un camí de sorra a la nostra dreta des de la carretera, el seguirem i després de la desviació senyalitzada de les inscultures, creuarem una petita riera i ens desviarem a mà dreta cap al poblat de Canyelles. És un poblat medieval, on en teoria a la part superior hi ha una cista, trobada pel grup GESEART, però enmig de tants rocs i el fet de ser una petita cista, no la vam trobar.

Desfem el camí, amb la idea de "com a poc veurem les inscultures!!", i així ho vam fer.

Trobarem dos grans rocs amb creus, cassoletes i reguerons datades del Neolític mig - Calcolític. La foto és del roc número 1, el 2 només conserva una creu, ja que va ser arrencada humanament i furtiva una part de pissarra on hi havien diversos gravats.

Tornem al cotxe i seguim per la GIP-6041 fins la part alta de la muntanya, començant la ruta per on vam acabar la de Dòlmens a Vilajuïga I. Admirem de nou les inscultures que hi ha allà i ens posem a caminar pel corriol que surt a uns metres d'aquestes (no baixeu per on vam arribar l'altra vegada!!).

Als 200 metres de caminar pel corriol, ens trobarem una bifurcació amb un camí que mena cap la part més alta de la muntanya. En aquesta bifurcació a mà esquerra del corriol pel que venim, veurem el dolmen Caigut II.

El megàlit té datatge no gaire segur ja que no s'ha excavat. Josep Tarrús el col·loca entre el Neolític mig - recent (finals del IV mil·leni, mitjans del III a.C.). Va ser descobert pel grup GESEART l'any 1987. Normal que el trobessin ells, tenint en compte que s'han encarregat de la reconstrucció i manteniment dels dòlmens de la zona, com molts d'altres.

El sepulcre "erigit" tindria unes dimensions de 1.35 metres de longitud, 0.80 d'amplada i 1.10 metres d'alçada.

Seguim pel mateix corriol que va baixant vers la vall, fins que trobem una bifurcació a mà dreta, que ens portarà, en poca distància, al dolmen Caigut I.

Aquest sepulcre té unes dimensions internes de  2.50 m de longitud, 1.50 d'amplada i 1.45 metres d'alçada i, un altre cop segons Tarrús, fou erigit cap al 3200 - 2500 a.C.

Seguim pel corriol fins a arribar a una cova, la cova del Cau del Llop. Aquesta era habitada com a refugi en època neolítica.

La cavitat fa 2.20 metres d'alçada màxima per 2.80 de profunditat i una amplada màxima de 3.50 metres a l'entrada. Tenia una paret de pedra seca a l'entrada tancant l'accés a la cambra, avui en dia desapareguda.

Pensàvem anar fent el camí fins a veure el dolmen del Barranc, que ens l'havíem perdut en fer l'altra excursió, però en veure el tros de pendent que hi ha just davant del Cau del Llop, ens ho vam repensar. Ja hi anirem des d'abaix!!

Així doncs, refem el corriol, agafem el cotxe i continuem pel camí direcció Sant Pere de Rodes, fins que fem amb el cotxe una corba força pronunciada a la dreta (punt quilomètric 5.3). Allà deixem el cotxe i ja veurem el dolmen a uns metres... de fet, es veu des de la carretera quan ja saps on és.

Aquest megàlit, de nom Vinyes Mortes I, i de tipologia sepulcre de corredor, va ser erigit i utilitzat vora el 3000 - 2500 a.C.

Caminem per un corriol que surt de la plana que hi ha davant Vinyes Mortes I en direcció sud i en uns metres arribarem a Vinyes Mortes II.

La fotografia enganya bastant, és un tros de dolmen, m'hi vaig ficar dins i les lloses són més altes que jo, jo faig vora 1.75 metres.

Les "mides" internes de la cambra són de 3.50 metres de longitud, 2.60 d'amplada i 2.40 metres  d'alçada. L'amplada del corredor d'entrada és de 80 centímetres i, per la seva morfologia, es creu que devia fer quasi 1 metre d'alçada.

Aquest sepulcre fou erigit sobre el 3500 - 3000 a.C. i va ser restaurat, com la majoria dels seus companys, per GESEART el 1997.

Tornem on és Vinyes Mortes I, travessem la carretera i seguim pujant, fins que trobem un fort revolt a la dreta. Vers Vinyes Mortes I nomès hem fet uns 200 metres.

Així doncs, continuem per un corriol que surt de la mateixa corba i s'enfila pel mig del camp cap el cim del puig. Seguint el corriol en 130 metres, arribarem al dolmen de Puig Margall.

La petita galeria catalana en U o sepulcre de corredor del puig Margall amida interiorment 1.20 metres de longitud, 1.20 d'amplada i 1.15 metres d'alçada. Els entesos la daten vers el 3000 - 2500 a.C.

Tornem al cotxe i continuem per la GIP-6041, fins a trobar un encreuament de carreteres cap a Sant Pere de Rodes i Port de La Selva, nosaltres girem a l'esquerra, seguim recte fins que veiem una corba a la dreta bastant pronunciada on es troba el Mas de la Pallera (per si no el veieu, és passat el quilòmetre 8). Aparquem el cotxe al voral de la carretera i anem direcció la casa, a partir del caminet d'entrada de la casa en uns 25 metres direcció nord-est trobarem a un replà elevat el paradolmen de la Pallera.

A la seva excavació no s'hi va trobar res, encara que les seves lloses laterals i la llossa de coberta són treballades només interiorment, fet que dóna a entendre el seu ús per als humans del Neolític, ja que el daten del 3000 - 2500 a.C.

El megàlit té unes dimensions de 2 metres de llarg, 2 metres d'amplada i 0.70 d'alçada.

Un cop vist el paradolmen, continuem pel corriol, aquest cop fa baixada, ja que darrera aquesta muntanya ja tenim el mar, i en uns metres arribem al dolmen de la Pallera. 

No s'hi ha fet mai cap excavació al dolmen, encara que el grup GESEART va trobar al nivell de terra actual un tros de ceràmica neolítica i un altre de romana. Les seves dimensions  són de 2.10 metres de llarg per 0.70  d'ample per 1.15 d'alt. És datat del 3500 - 3000 a.C.

Avís, per veure el següent dolmen, porteu roba llarga, s'ha d'anar camp a través, i està ple de sotabosc.

Desfem el camí i tornem a GIP-6041 direcció Vilajuïga i al límit oest de la zona d'esplai de Mas Ventós, veurem un camí ben definit direcció sud, que agafarem. El seguirem uns 200 metres fins que el camí baixa més pronunciadament al costat del barranc, continuarem uns 50 metres i empalmarem en un camí medieval amb parets de pedra seca que encara aguanten i a partir d'aquí millor que seguiu les marques grogues, perquè explicar com arribar al dolmen de La Creu Blanca és un  problema (i vigileu amb l'inclinació!!). Just on és el dolmen i on un s'ha de desviar del camí per a arribar-hi, està indicat!

Els experts diuen que per la morfologia del megàlit és del 3500 - 3000 a.C. Jo crec que pel lloc on està situat li queda ben poc de temps comparat amb això. De fet, molts dels dòlmens de la zona eren tapats per la vegetació i van veure la llum a raó del gran incendi del 1986.

Les seves dimensions són de 1.60 metres longitud, 1  d'amplada, 1.20 metres d'alçada.

Refem el camí i quan ja gairebé som a la plana on comença la zona d'esplai de Mas Ventós, surt un camí a mà esquerra que en pocs metres ens portarà al dolmen del Coll del Bosc de la Margalla.

A l'excavació d'aquest megàlit, s'hi van trobar tres nivells d'utilització, essent el primer d'època ibera, el segon del calcolític i el tercer i més fons del Neolític, que és quan es va erigir el megàlit, cap al 3500 - 3000 a.C.

Les dimensions de la cambra són de 1.90 metres de llarg, 1.15 d'ample i 1.50 metres d'alçada màxima.

Ara sí, tornem al cotxe i seguim per la GIP-6041 direcció Vilajuïga, parem on vam començar la ruta de Dòlmens a Vilajuïga I, i a peu tirem rectes pel camí deixant a mà esquerra el trencall que porta a la ruta dolmènica que ja havíem fet, fins a arribar a un revolt pronunciat a la dreta, on surt un corriol que mena cap al dolmen de la Vinya del Rei, gairebé arribant a ell, el corriol segueix deixant el dolmen a l'esquerra, i s'enfila vers el barranc. En pocs minuts, arribarem al dolmen del  Dolmen del Barranc de Vilajuïga.

El sepulcre de corredor d'època neolítica amida longitudinalment 1.60 metres, 0.77 d'amplada i 1 metre d'alçada. És evident per la foto que no es pot assegurar el tipus de dolmen que és. Però Tarrús el data entre el 3500 - 3000 a.C.

Com a curiositat, dir que aquest dolmen ha estat amagat per la vegetació des de mitjans del segle passat (el van retrobar el 2 d'Octubre del 2000).

Buffff, per fi hem acabat!!! Molt cotxe, però molts dòlmens!!!! A l'últim, les cames ja em feien figa!!

Coordenades:

Creus de Canyelles I: UTM(ETRS89): 31T, 509271, 4687062

Creus de Canyelles II: UTM(ETRS89): 31T, 509264, 4687066

Caigut II: UTM(ETRS89): 31T, 510726, 4686443

Caigut I: UTM(ETRS89): 31T, 510618, 4686423

Cova del Cau del Llop: UTM(ETRS89): 31T, 510449, 4686252

Vinyes Mortes I: UTM(ETRS89): 31T, 511023, 4686398

Vinyes Mortes II: UTM(ETRS89): 31T, 511036, 4686320

Puig Margall: UTM(ETRS89): 31T, 511294, 4686368

Paradolmen de La Pallera: UTM(ETRS89): 31T, 512935, 4686453

La Pallera: UTM(ETRS89): 31T, 513011, 4686465

Creu Blanca: UTM(ETRS89): 31T, 511489, 4685728

Coll del Bosc de La Margalla: UTM(ETRS89): 31T, 511692, 4685870

Del Barranc de Vilajuïga: UTM(ETRS89): 31T, 510434, 4686410

Dolmen al Brull II i menhir a El Muntanyà

Diumenge al matí, i amb ganes de caminar una mica, però no gaire que també s'han de fer coses a casa... així que anem direcció El Brull, el passem i arribem a Collformic, allà deixem el cotxe i ens posem a caminar pel GR 5-2 que mena al Pla de la Calma. En arribar a una gran esplanada (El Pla de l'Ase Mort) amb un turó a mà dreta de la pista. La deixem i, per un corriol molt desdibuixat, pugem una mica per la falda del turó fins a una petita esplanada a l'esquerra del corriol, allà trobarem el que queda del dolmen del Pla de l'Ase Mort, darrere d'uns matolls.

D'aquest sepulcre megalític només en resta una llosa, i una pedra i, almenys quan hi vam anar nosaltres, el terra d'on era situat el sepulcre es mostrava molt remogut, no sé si a causa d'alguna inspecció o de què? No hem trobat informació sobre aquest sepulcre, només una autentificació com a sepultura megalítica per part de dos arqueòlegs.

70 metres més al nord hi ha una roca amb gravats que nosaltres, per ara, no hem trobat, però tot es farà... jejeje.

Tornant, ens dirigim a la urbanització El Muntanyà, i al costat de l'ermita de Santa Madrona trobem el menhir de Perafita, també anomenat La Garriga del Solei.

Aquest menhir fa 3.10 metres d'alçada i 60 - 90 centímetres de gruix, és gairebé circular. Com molts megàlits, aquest menhir va ser cristianitzat fixant-hi una creu de plom al cim del roc, avui en dia, per sort, desapareguda. Amb el pas del temps, el menhir cada cop es troba més inclinat, es diu que per la suposada excavació de l'amo del terreny, encuriosit per la seva llargada total, l'any 1870. A la cara oest hi ha una creu gravada al roc (no cristiana).

No hem trobat "l'edat" d'aquest menhir, ja que no hi ha cap altre jaciment prehistòric a prop, que sapiguem!!

Coordenades:

Pla del Ase Mort: UTM(ETRS89): 31T, 445408, 4627120

Menhir de Perafita: UTM(ETRS89): 31T, 437865 4627403

Dolmen a Tagamanent

Excursió durilla aquest dia. Anem fins a Aiguafreda, deixant el cotxe en els primers carrers del poble quan entres des de la C-17 i ens posem a caminar seguint la riera d'Avencó fins el segon pont que creua la riera.

Al poc de creuar el pont, veurem la senyalització d'un pou de glaç, que no visitarem avui. Seguim recte passant un camping i un pèl més tard deixarem a mà dreta el camí que porta fins la pedrera. Seguirem caminant travessant la riera i, un parell de corbes més tard, veurem un corriol a mà esquerra que puja abruptament vers la muntanya, el seguirem i en uns 100 metres toparem amb un altre corriol, aquest cop senyalitzat, que mena al Pla de la Calma, tot carenant les muntanyes fins allà.

Després de força estona, sortirem a un bosc, pel que passarem camp a través, creuant un parell de camins, en la direcció que veníem. Seguim caminant passant per unes feixes abandonades buscant les restes de la masia dels Fondrats, allà virarem cap a la dreta per anar a buscar la masia d'el Bellit. Tranquils no és excesivament lluny, es veu a simple vista. Creuant la masia per un camí ample que hi ha, fins a topar amb un camí ample que agafarem, que crec recordar que és senyalitzat i tot. Aquest camí porta cap el Pla de la Calma.

En arribar a la zona més planera, virem a l'esquerra pel que jo anomeno la "AP de la Calma" (l'autopista del Pla de la Calma, més conegut com a GR5), que és el camí principal del pla. Continuem pel GR, passant el desviament que surt a la dreta que mena a Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, poc més endavant, també a mà dreta hi ha el Turó de la Torre, on gairebé en la seva part més alta, veurem el dolmen que rep el nom del turó.

Aquest dolmen va ser descobert l'any 2013, pel que la informació a la qual podem accedir és nul·la.

Tornem al GR5 i tornem enrere deixant a mà dreta el camí pel que hem vingut, seguirem rectes fins a trobar la masia d'el Bellver, havent deixat a mà dreta del camí la masia de l'Agustí. En la masia de Bellver, hi ha un restaurant-bar, perfecte per agafar forces. Nosaltres vam prendre un parell de "birretes", que ja se sap que és el millor per reposar forces!! Des de la terrasseta que tenen muntada es pot admirar el Tagamanent amb una edificació que vam creure que era un monestir (amb les "birres", vam passar de pujar).

Creuant la terraseta, agafem un corriol que ens durà al coll, d'on surt el camí cap al cim del Tagamanent i un altre més a la dreta que mena a Aiguafreda (GR5). Agafarem aquest últim, vigilant, que hi ha trams rocosos amb fort pendent. El seguirem fins a trobar a mà esquerra una casa en runes, de nom Puig Agut. Uns 50 metres més endavant, ens desviem a la dreta, on tot caminant sortirem a una pista que ens durà al camí d'Avencó.

El seguirem fins a veure el pont travessat fa unes hores, i cansats, però satisfets tornem cap al cotxe.

Coordenades:

Turó de la Torre: UTM(ETRS89): 31T, 444603, 4624161