Ruta molt i molt fàcil per a visitar dos sepulcres, que ja vam voler veure un cop, però se'ns va posar a ploure i vam haver d'avortar. Avui sí que els veurem tot fent una passejada.
Per arribar als sepulcres, partim del nucli d'Organyà, prenent l'Avinguda Santa Fe cap a Cabó i Montanissell. És el mateix carrer pel que vam començar la ruta de Dòlmens a Organyà i Cabó i, on als 600 metres, girem a l'esquerra direcció Montanissell, poble al que no arribarem, ja que aturarem el cotxe a una zona habilitada per a deixar-lo que hi ha a una corba a la dreta, com a un 1 quilòmetre d'arribar al nucli. A peu, seguim per l'asfaltat uns 75 metres, lloc on trobarem un camí a la nostra esquerra que va baixant vers les faldes de les muntanyes. A uns 300 metres, ens trobarem amb un espai des d'on surten o arriben diversos camins, nosaltres emprenem el de més a l'esquerra, que baixa pronunciadament pels vessants muntanyosos. Com a un 670 metres, enganxat al camí, per la seva banda esquerra, veurem dificultosament el tarter i part de les lloses del que sembla ser el dolmen de la Devesa del Roget II.
Com hem dit, no és fàcil de veure, sincerament vam intuir que era un megàlit perquè vam veure restes de pedruscall d'un possible túmul, més o menys a la ubicació on deia Serra i Vilaró...
Segons el departament de cultura de la Generalitat, aquest megàlit data d'entre el Neolític final a l'edat del Bronze, entre el 2500 i el 650 a.n.e., tot i que degut al seu esfondrament no el van poder localitzar. És estrany, tot anant pel camí, ja es veu part del seu pedruscall, i a partir d'aquí hi ha poc marge per no trobar les lloses, i els experts de la zona també el donen com a desaparegut... haurem de parlar amb ells, aviam si anem errats i no és res de res.
Josep Colomines i Joan Serra Vilaró el visitaren, però no l'excavaren, però, com hem dit, en donen una certa ubicació, partint des del germà I que veurem a continuació.
Seguint cercant informació, ja a casa, hem trobat un estudi de l'Institut d'Estudis Catalans dels anys 1915 - 1920, on documenten el megàlit. Les fotografies del sepulcre són molt antigues i no gaire aclaridores, pel que no ens ajuden a veure si ens trobem davant del perdut dolmen. Tot i això, ja esmenten que una de les lloses laterals es va trencar deixant caure la coberta, i també fan esment a uns rocs que podrien ser part del túmul.
Pel que fa a la cambra sepulcral, en podem fer una reconstrucció per les dimensions de les lloses que l'I.E.C descriu. Podria mesurar internament 1.50 metres de llarg, 60 centímetres a la capçalera, i entre 70 i 90 centímetres d'alçada.
Seguim ara endavant pel camí una seixantena de metres i ens endinsem pel voral del camp conreat que hi ha, també a mà esquerra, trobant el sepulcre de la Devesa del Roget I a uns 25 metres del camí. Aquest megàlit està restaurat i és fàcil de veure.
D'aquest megàlit sí hi ha quelcom més d'informació, però no gaire, la veritat. Només s'esmenta que Serra i Vilaró l'excavà recuperant minses restes òssies, i li atorguen una datació idèntica al germà. També diuen que les pedres del seu túmul han estat utilitzades per fer les feixes... i dono fe que és així.
L'Institut d'Estudis Catalans el va excavar trobant dos fragments de bronze i diversos queixals humans. També donen les dimensions de les lloses, amb el que podem fer la hipòtesi de què es tracta d'una cambra sepulcral de 2 metres de llarg, amb una amplada propera al 90 centímetres a la llosa de capçalera, i una alçada variable segons la llosa en què es recolza la coberta d'entre 90 centímetres i 1 metre.
Amb aquest sepulcre, acabem i tornem al cotxe emprenent camí a La Seu, que comencen a caure quatre gotes i anem a veure la família que tenim allà.
Coordenades UTM(ETRS89):
