TRANSLATOR

dissabte, 27 de juny de 2015

Dòlmens a Organyà i Cabó

Encara som de cap de setmana pel Pallars, i, tot i que ens resten alguns megàlits per la zona, anem a l'Alt Urgell a fer la desitjada, des de fa temps, ruta dels dòlmens de la vall de Cabó.

Així doncs, ben d'hora, ens arribem a Organyà, on davant d'un forn del carrer principal (fan unes napolitanes d'espinacs i panses que estan de mort), comença la ruta, prenent la carretera que porta fins a Cabó. Tot caminant per ella, en poc menys d'un quilòmetre, girarem a l'esquerra per una carretera que porta a Montanissell. Anem per ella tot rectes, acompanyats per la remor de l'aigua del rec que hi ha a la seva vora esquerra i passant una casa al poc de començar, on un gos ens avisa de la prohibició d'entrar al recinte. Seguim per la carretera fins a trobar un camí sorrenc i costerut que surt a l'esquerra, tot senyalitzant la ruta dels dòlmens.

Trobarem el primer sepulcre a un turonet a la dreta del camí, quan aquest fa un gir a l'esquerra, tot just acabar la pujada inicial, i, on a partir del qual, el terreny es fa més planer. Buscant, perquè està un xic amagat i mal senyalitzat, trobarem sense gaire dificultat el dolmen del Serrat de Cobertrades.


L'estil dels sepulcres d'aquesta contrada és diferent al que estem acostumats a veure... les lloses són més gruixudes, no estan treballades i no tenen cap cassoleta, regueró o inscultura. Per nosaltres, és del tot diferent.

Aquest dolmen de tipus cambra pirinenca té unes dimensions, segons Serra Vilaró, de 2.62 metres de llargada i 0.88 metres d'amplada; la coberta està caiguda al costat del megàlit. A la intervenció que feu el propi Serra Vilaró, aparegueren dos fragments ceràmics decorats amb línies paral·leles, una nansa, tres fragments carenats, un altre amb decoracions ovalades, un esclat de sílex, un cristall de roca, diversos fragments ceràmics més, i diversitat de restes òssies humanes.

Cal dir que l'any 1971 fou estudiada per M. Cura i A. Ferran, i la cambra ha patit diferents canvis estructurals des d'aquell estudi.

Seguirem pel camí principal un quilòmetre més, deixant a mà dreta dos camins. Prenem aquest cop sí, el tercer, que és un camí que ve d'abaix i es troba just davant d'un prat (no està senyalitzat, però si ens hi fixem veurem la típica fita de pedres). Baixarem per ell uns 50 metres i trobarem a l'esquerra el preciós i magníficament conservat dolmen de la Colomera.


La cambra pirinenca de la Colomera crida l'atenció pel boníssim estat de conservació del seu túmul, per la banda del darrere del megàlit es distingeix perfectament, fent aquest un diàmetre de 9.5 metres. Les mides del sepulcre són bastant grans, per ser una cambra pirinenca; la cambra amida 1.89 metres de llarg per 1.11 d'ample i una alçada de 1.27 metres.

D'altra banda, cal fer referència a la gran magnitud de la coberta, que amida 2.90 metres de llarg per 2.40 d'ample, i té un gruix de 75 centímetres.

Arqueològicament parlant, fou estudiat per Serra Vilaró, que en va extreure diferents i variats materials de l'època, tals com dues ascles de sílex, un ganivet, i un fragment d'un altre, dos esclats retocats, un vas carenat, trenta-set fragments ceràmics informes, un fragment de base amb incisions, un fragment de vora, una dena de bronze, un punxó, un anell de bronze, una dena d'os, cinc fragments d'ambre vermell, una agulla de 53 centímetres de llarg, tres mandíbules inferiors humanes, diversos trossos ossis humans i 160 peces dentàries.

Fou esmentat per primer cop l'any 1893 per el geòleg Lluís Maria Vidal. Aquest el batejà amb el nom de dolmen de Cabó, tot fent referència a unes pedres clavades que podrien ser el cromlech del sepulcre.


El 1927 fou quan Serra Vilaró l'estudià, on va esmentar que les pedres clavades que formaven el cromlech al que feia menció Vidal ja no hi eren.

Tornem al camí principal i continuem la marxa en la mateixa direcció, fins a trobar un altre camí que surt a la dreta. Aquest baixa i creua una petita riera; fem una minsa pujada i abans que el camí giri, a la part alta del turonet, cercarem a la dreta del camí entre arbrat i plantes diverses, la cista megalítica del Serrat del Malpàs.


La cista té unes dimensions, segons Mañé, de 1.50 metres de llarg, 0.90 metres d'ample i 0.70 metres d'alçada conservada. La coberta resta estintolada al seu costat, fruit de la seva primera excavació, efectuada per Serra Vilaró a principis del segle XX, a la que va extraure un fragment de serra de sílex, quatre fragments d'un braçalet de bronze, un tros de dentàlium i un botó d'esteatita.

Anys més tard, el 1950 Pericot l'inclou en l'estudi de la cultura megalítica pirinenca, i, a finals dels anys 60, M. Cura i A. Ferran l'inclouen al corpus de sepulcres megalítics.

Trobat i observat el megàlit, tornem al camí i continuem la caminada. A partir d'aquest instant, farem una variant del recorregut establert de la ruta de la Vall de Cabó. Seguirem rectes pel camí una bona estona. Ens desviem pel quart camí ample que trobem a la dreta, que té bosc tancat a l'esquerra, un prat a la dreta i que va baixant vers la carretera de Cabó. A l'estona de baixar, deixem a la dreta una construcció moderna... tipus búnquer. Nosaltres seguim baixant fins la carretera. Un cop a l'asfalt prenem direcció Cabó, i, al poc, veurem un tancat a la part esquerra de la carretera en el sentit que portem, que dóna accés a un camp de pastura de vaques. Al costat d'aquesta tanca, veiem un petit forat, pel qual accedim al camp, i, vigilant les vaques, el creuem fins la vora dreta, on trobarem sense cap dificultat el "dolmen" de Can Boixadera.


D'aquest megàlit no podem donar gaire informació... pensàvem que estant tan proper a la carretera que porta a Cabó, seria fàcil trobar informació d'ell, i no ens vam molestar ni a mesurar-lo... A l'hora de la veritat, no ha estat així, i no hem trobat cap referència a ell a internet, ni en els llibres... bé alguna fotografia, sí que hem trobat, però sense cap informació. La manca d'aquesta, i el fet de que no se'n parli a la bibliografia estant tan proper a la resta de sepulcres de la ruta, juntament amb la seva morfologia, ens fan concloure que es tracta d'un "dolmen" modern.

Vist el peculiar megàlit, creuem de nou la zona de pastura, aquest cop en direcció contrària i anem pujant cap dalt de la muntanya allunyant-nos de la carretera, prenent un corriol desdibuixat, que ens portarà a la part alta del tancat. Allà buscarem un pas d'aquells en què els humans hi passen, però el bestiar no. A partir d'aquí, es tracta de cercar pel bosc, tot girant cap a l'esquerra com si volguéssim tornar a Organyà, pujant un xic més de pujada. Al final, trobarem a una clariana, a pocs metres del camí pel que hem baixat abans (al costat del búnquer) i d'una línia elèctrica, el "dolmen" del Clot de les Canyes.


La "cambra pirinenca" té unes dimensions de 0.60 metres d'amplada i 1.50 metres de llarg, mentre que l'alçada no la vam poder determinar, ja que el sepulcre era ple de sorra abocada recentment. Com en el cas anterior, no hem trobat res de res... fet que ens fa dubtar del seu origen prehistòric.

Ara, ens adonem que hem fet una bajanada... sortim pel camí que hem fet fa poc, just davant del búnquer. Tornem a baixar fins l'asfaltat i prenem la mateixa direcció que hem pres abans, passant de nou per davant la tanca del camp on es troba Can Boixadera. Seguim tot rectes passant diverses cases, on després d'elles el camí es torna una pista forestal, que passa per sobre del riu del Cap de la Vall ben al principi (poca distància abans, el riu es deia riu de Cabó), i seguim caminant una bona estona tot rectes.

Ens relaxem de la llarga caminada quan al vèrtex d'una corba a l'esquerra, veiem una pista que surt vers la masia enrunada de Favà. Els dos dòlmens més llunyans de la ruta són a tocar!!! Bé, el primer havia sigut un dolmen, esta catalogat i tot... però el varen destruir en fer la pista per la que anem caminant. Es diu que el volen reconstruir, però, de fet, només vam trobar dues lloses bastant sospitoses.

La primera es troba a la següent corba, en ple vèrtex d'aquesta, mig soterrada. Diverses fonts diuen que aquest roc és la coberta del dolmen de Pui de Cabó.


La segona és un gran roc del que ningú en diu res, però a mi em va semblar bastant sospitós. Què hi fa aquest tros de pedra aquí?? I comparant amb els altres megàlits ben bé podria ser una de les lloses laterals.

Es troba pocs metres després a la mateixa corba, enganxat al voral esquerre en el sentit que portem.

 

Vistes les dues roques i havent buscat per la zona sense trobar res més, el donem per visitat i seguim endavant uns metres més, fins a trobar un camí que desemboca al nostre per la dreta. També hi ha una petita bassa, mig natural, a l'esquera del camí, que alimenta el rec que va per la vora de la pista. Des d'allà estant, podem veure fàcilment i clarament a l'esquerra del camí, uns metres sota seu, el dolmen del Molí de Favà.


S'ha de reconèixer que quan el veus, allà tan ben conservat, entre mig dels arbres, el primer que fas és dir... què bonic!!! Després t'assabentes de que la cambra pirinenca del Molí de Favà també va ser destruïda, per un tal "Pipa", que opinava que això era "vell". Per sort, aquesta sí ha estat reconstruïda, i clar, ara mateix té un aspecte fantàstic.

La cambra del Molí de Favà amida 1.80 metres de llarg, per 0.90 metres d'ample i 1.07 metres d'alçada.

Fou enregistrat i estudiat per primer cop per Serra Vilaró al primer quart del segle XX. Més tard, rebé la visita de Lluís Pericot, i finalment fou estudiat per Cura i Ferran a finals dels anys 60. Tot i els diversos estudis que ha rebut, no s'hi ha trobat cap resta. Òbviament, el senyor "Pipa" hi té molt a veure amb això, però jo no dubtaria de la seva autenticitat.

Ara sí que ja fem la volta i pel mateix camí tornem prenent la carretera de Cabó, aquest cop direcció Organyà. Això d'anar per asfaltat no té gaire gràcia, però bé, què hi farem. Passem tota la part coneguda de carretera i seguim tot rectes per ella passant per davant del nucli de Vilar, i, uns 1400 metres més tard, a la recta a la que al final veiem la casa de l'Oliva, surt un camí vers els cims de la muntanya a la nostra dreta. El prenem i anem fent pujada fins que aquest es bifurca en dos camins, un cap a l'esquerra i un altre desdibuixat que segueix recte. Just a aquest punt, agafem un corriol que surt a la dreta del camí. En arribar al desbrossat d'una línia elèctrica, girarem a la dreta cercant un altre corriol a l'altre vora del desbrossat, que prenent-lo ens portarà en pocs metres a la cambra pirinenca de Pedracabana.


He decidit inserir aquesta fotografia, perquè es veuen clarament unes quantes pedres del cromlech tumular de la cambra. A mi personalment, aquest megàlit em va agradar molt... sobretot per l'entorn, la conservació de l'estructura i el túmul clarament visible del sepulcre.

El sepulcre de Pedracabana té unes dimensions de 1.25 d'ample, 1.80 metres de llarg i 1.10 metres d'alçada conservada. Pel que fa al túmul, té un diàmetre de 8 metres.

Fou estudiat i excavat per Serra Vilaró l'any 1927, excavació que no fou gaire fructífera, ja que l'amo del terreny l'excavà setmanes abans, quan Serra Vilaró li demanà permís per a fer-ho. Anys més tard, a finals dels 60, tornà a ser estudiat, aquest cop per Cura i Ferran.

Les troballes arqueològiques extretes per Vilaró, tot i l'espoli produït per l'amo, van ser encara que minses, prou significatives, trobant diverses restes ceràmiques de diferents tipus, elements d'ornamenta sobre pedra, diverses restes d'objectes metàl·lics i algunes restes antropològiques.

Desfem el camí i tornem a l'asfaltat seguint direcció Organyà. Quan arribem a l'alçada de la casa de l'Oliva, la carretera fa un canvi de direcció, anant cap a les muntanyes i deixant el riu, ara sí, de Cabó, a l'esquena. Als metres que la carretera torni a canviar de direcció, anant de cara al riu i donant-li l'esquena als cims, veurem un camí bastant atrotinat i molt costerut que surt a la nostra dreta. La cambra pirinenca de l'Oliva es troba tot anant per aquí, fins a l'elèctric desbrossat. A partir d'aquí és com l'anterior megàlit (a buscar el corriol que hi ha a l'altra banda del desbrossat, tot anat a la nostra dreta), fins trobar el sepulcre de l'Oliva.


Nosaltres vam anar camp a través i vam tornar pel corriol marcat amb fites. Però bé, la qüestió és arribar al dolmen... al que arribes per davant, que la veritat és que és gairebé impossible arribar-hi per un altre lloc, perquè té un petit replà just darrera del dolmen i després un fort pendent de baixada, pel qual deu haver caigut la llosa de capçalera.


Aquesta cambra pirinenca té unes dimensions de 2.20 metres de llarg, 1.60 metres de llargada i 1.60 metres d'alçada.

Com els seus companys, també va rebre diverses visites durant el segle XX. A la primera, feta per Serra Vilaró, es documenten diversos fragments ceràmics de diferents tipus, dos denes de collar de pedra, dos discoïdals, un dentàlium, un anell de bronze i 23 dents humanes, corresponents a tres o quatre individus.

Esmentar que tots els sepulcres de la ruta es poden datar per la seva morfologia entre el Calcolític i l'edat del Bronze, vers el 2200 - 1500 a.C.

De nou, tornem a la carretera i caminem, ara sí, destinació Organyà.

Advertir que per aquesta ruta s'ha d'estar mitjanament preparat. El terreny no és gaire dificultós, però és molt llarga... uns 30 quilòmetres. També s'ha de procurar no fer-la a l'estiu, portar molta aigua i força menjar. Aaah, i sobre la senyalització... no tots els megàlits estan senyalitzats i els que ho estan, es troben a uns metres de la senyalització, la qual cosa s'agraeix a l'hora de fer les fotografies.

Nosaltres que som més xulos que ningú, vam fer l'excursió una setmana amb 37º a l'ombra, i les vam passar magres... sort dels recs amb aigua fresca!!

P.D. Mai, en ma vida, he desitjat tant una piscina d'aigua freda!!


Coordenades:

Serrat de Cobertrades: UTM(ETRS89): 31T, 360120, 4675233
La Colomera: UTM(ETRS89): 31T, 359370, 4675576
Serrat del Malpàs: UTM(ETRS89): 31T, 359049, 4675801
"Dolmen" de Can Boixadera: UTM(ETRS89): 31T, 356310, 4677498
"Dolmen" del Clot de les Canyes: UTM(ETRS89): 31T, 356356, 4677283
Restes de Pui de Cabó: UTM(ETRS89): 31T, 352328, 4678482
Molí de Favà: UTM(ETRS89): 31T, 351755, 4678547
Pedracabana: UTM(ETRS89): 31T, 357840, 4676564
L'Oliva: UTM(ETRS89): 31T, 358535, 4676177

2 comentaris: