TRANSLATOR

diumenge, 19 de juliol del 2015

Inscultures i sepultura a Tavèrnoles i ciutat a Roda de Ter

Diumenge matí i avui decidim anar cap a les Guilleries, concretament a Tavèrnoles, un petit poblet de la comarca d'Osona. Al bell mig de les Guilleries, a tocar del pantà de Sau i amb diversos monestirs i ermites que val la pena visitar.

Nosaltres això ho vam fer, visitant per començar a fer boca, la maca ermita romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles, construïda l'any 1070 i situada dins del poble. De fet, sembla que el poble s'hagi erigit al seu voltant durant els segles.


Aquí ens vam adonar que no podíem llençar gaires fotos avui, teníem la targeta plena, però bé, per fer l'entrada del bloc n'hi ha suficient.

Jo no sóc gaire d'ermites... tot i que trobo que el romànic és un estil maco comparat amb els altres... la de les ermites és la Cris.

Vista la maca ermita, prenem la carretera que arriba al poble i la continuem tot rectes fins al monestir de Sant Pere de Casserres. L'entrada val tres euros i consta de panells informatius en cada sala del monestir, explicant la seva funció. La visita val la pena.

El Monestir es començà a construir l'any 1006 i es té constància que temps abans hi havia un castell, documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898.


A mi, per això, el que més em va impressionar va ser la gran capella que tenen, i les tombes antropomorfes, que es veuen a l'exterior de l'edifici... arraconades al costat de la construcció.


De fet, fins i tot en algun lloc, sembla que la construcció s'hagués començat en el que ja era una necròpoli medieval.

Segons les excavacions fetes pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Consell Comarcal d'Osona, efectuades del 1994 fins al 1998, es descriu i documenta una gran necròpoli dels segles IX - X, per tant anterior a la construcció de l'edifici (dels segles XI - XII) i es documenta també una tomba aïllada més moderna.

D'allà, ens dirigim a Roda de Ter, a veure la ciutat ibero-medieval de l'Esquerda.

Entrem a Roda creuant per un pont el riu Ter, que aquí es divideix en dos, i després es tornen a ajuntar, fent un meandre a la zona on es troba Roda, creant així una petita península... per això ha estat ocupat en diverses èpoques... com a sistema defensiu és genial!!

A la plana on es troben les restes, s'hi vivia ja en el segle VIII a.C., segons evidències arqueològiques. Després fou ocupat a època ibera entre els segles V i I a.C. I per últim a l'època medieval, on hi ha un escrit documentat de l'any 826, i s'estima que fou habitat fins el 1314, quan s'abandona per les lluites feudals existents a la zona.

Ja dins Roda comencem a pujar fins on s'acaben les cases, just després del nou museu de l'Esquerda, on tenen les troballes procedents del poblat. En acabar-se les cases, ens trobarem amb un tros de mur, que té un accés a la seva part esquerra, tal i com el veiem. Aquest mur, és el mur defensiu del poblat d'època ibera. Més ben dit, és el segon mur ja que s'han trobat les restes d'un altre, a deu metres d'aquest, que s'estima que fou destruït vers el segle II a.C.


Val la pena, estar-s'hi una estona mirant-se'l... a remarcar el gruix del mur.

Entrem per l'única part on es pot passar al que seria antigament la ciutat. Just entrar a mà dreta, veurem les restes del que és la part del poblat més ibera.


No vam gosar a endinsar-nos, el recinte era vorejat amb un cordill blanc, pel que semblava que l'estaven reconstruint i excavant... encara que no tingui massa pinta que hagin fet res en un bon temps.

Quan ja en teníem prou de mirar-nos-ho des de lluny, vam anar al que seria la part més medieval, que es troba a continuació de la ibera. A aquesta sí que vam anar pel bell mig, tot anant pel que tenen classificat com a carrer principal del poble, que consta d'unes petites cisternes.


La gran paret que es veu al final (tot i que a contrallum) són les restes medievals de l'església romànica de Sant Pere de Roda. En aquesta posició a mà dreta ens queden les restes de diverses cases medievals... i iberes, per tant el poblat iber arribava fins aquí, déu n'hi do quin tros de poblat iber!!


Aquí es poden veure perfectament les cases del poblat medieval, amb vestigis ibers.

Ara bé, potser el més impressionant és la necròpoli de tombes antropomorfes que hi ha al davant de la paret de l'antiga església.


A l'altra banda de la paret de l'edifici eclesiàstic, ens trobem amb les restes d'una altra construcció, que segons els panells informatius, era una torre de vigia... que em pensava que sí, però no vam fer foto.

Tornem al cotxe, valorant si entrem al museu o no, al final passem perquè ja és gairebé l'hora de tancament i ens dirigim cap a Tavèrnoles, de nou, passem el poble de llarg tot anant per la carretera que hem agafat aquest matí per anar al monestir de Sant Pere de Caserres. Al poc, uns 50 metres després d'un carril habilitat per a fer canvis de sentit, veurem a l'esquerra un camí amb un rètol que indica Sant Feliu de Savassona.

Nosaltres vam deixar el cotxe al carril per a fer canvis de sentit... valoreu aquesta possibilitat si aneu amb cotxe fins allà. Per la pista que porta a Sant Feliu de Sabassona no s'hi pot passar amb cotxe.

Fem a peu els cinquanta metres que hi ha, prenem un corriol  que surt per una porteta per a vianants, just al costat de l'accés per a cotxes. Aquest corriol empalma amb la pista als pocs metres... seguim per ella, fins a topar amb un gran roc anomenat El Dau (que jo diria que té alguna cassoleta).


El gran roc ha estat obra de diversos estudis i excavacions... l'any 1976 fou excavat per D. Buxó, amb diversos col·laboradors, aportant unes troballes en un primer sondeig de diferents restes ceràmiques a torn i a mà, i en un segon, força més profund, tres sitges, de diàmetres que varien entre 1.40 i 1.80 metres, i una profunditat d'entre 85 i 90 centímetres. Aquestes estaven reomplertes amb restes animals, ceràmiques, pedres, terra i carbons.

Amb aquest punt com a eix central, tirarem cap a dreta i esquerra veient diferents inscultures, no cal definir més, ja que està marcat. Potser la que queda mes llunyana és la que personalment em va impressionar més... la Pedra dels Sacrificis.


Aquest roc de deu metres d'alçada, per sis d'amplada, i un pes aproximat de 400 tones, no és només un gran roc ple de cassoletes, amb dos... diguem-li esglaons molt marcats, i un altre per sobre més difuminat. S'hi va trobar sota seu, dos cossos humans, un en perfecte estat de conservació, el d'una dona d'uns vint-i-cinc anys, que fou el primer datat per C14 a Espanya, donant una antiguitat de 4500 anys.

Aquestes restes humanes eren acompanyades amb un aixovar d'algun vas ceràmic, destrals i puntes de fletxa.

D'altra banda, hem trobat unes memòries d'excavació dels anys 60 que asseguren gran quantitat de restes humanes... amb un identificador clau... cinc o sis cranis, que conjuntament amb l'aixovar recuperat ens fan determinar la seva utilització vers el Neolític final.

Seguim voltant per la zona, veient diverses roques que jo diria que són treballades.

Un cop vistos els rocs tonem cap el Dau, on  just davant d'ell hi ha una pedra plana, amb un gravat en forma de sol més que visible, que no deu ser prehistòric, amb un forat al costat, que sembla fet per a recolzar un tronc, per fer una coberta que estaria recolzada sobre la pedra (té pinta de medieval, aquest últim).


Però a la mateixa pedra, allunyant-nos del Dau, sí que es veu una forma estranya, que sí que té pinta de gravat.


I al lateral vam veure una creu, encara que amb el joc de sol i ombres que hi havia, a la foto no es veu del tot bé. Jo diria que és de l'època del forat... és a dir, medieval... i penso que ja m'estic passant. Té massa profunditat, no creieu?


Seguim la nostra visita al que cada cop amb més força pensem que deuria ser un hàbitat al Calcolític, finals del Neolític. Ara anem cap a l'altre costat, passant pel bell mig de la fantàstica pineda de pi roig que hi ha, per un caminet molt marcat i definit. Allà hi trobarem als pocs metres la Pedra de les Bruixes. Aquest roc és el que té una concentració d'inscultures més elevada, havent-hi gravats des del Calcolític fins l'era medieval.


Fou excavada per primer cop entre els anys 60 - 65, però l'excavació diguem-ne que més important fou la realitzada l'any 1976, on entre diverses restes, es localitzaren tres trossos ceràmics sense una datació clara, dos fragments d'estil campaniforme i un de pirinenc. El 1982 es tornà a excavar, però d'aquesta no en tenim dades.

L'admirem una bona estona i ens dirigim a la famosa Pedra de l'Home.


Per què creieu que es diu així? Havent vist la foto...

El relleu de l'home està totalment aconseguit, però no només té aquest gravat. Per la part de darrere de l'home, té un munt de creus i per sobre de l'home es pot mig distingir una figura estranya, que els encarregats de la neteja i l'estudi d'aquests rocs diuen que és una cabra.

Al petit turó de Savassona s'hi han trobat altres enterraments, restes ceràmiques, esclats i puntes de sílex, destrals polimentades i diverses restes dels estris de la vida quotidiana de tota la prehistòria... sembla ser que era un espai molt utilitzat aquest!
Amb això només dir que a l'àrea que ens hem dedicat a admirar avui, s'hi ha trobat, com hem comentat, restes des del Neolític antic fins a època medieval, passant per gairebé totes les etapes intermitges... realment, mereix una visita.

Ja estem un xic cansasts de tanta calor, tot i que sota dels pins s'hi està prou bé, i decidim anar fent via cap a casa... que demà a treballar!! Però tornarem, volem pujar a veure l'església pre-romànica de Sant Feliu de Savassona i gaudir de les seves vistes, que ens ha arribat que són impressionants. I per si amb això no n'hi ha prou, hem descobert que al costat de l'església hi ha una necròpoli de tombes antropomorfes, i diferents gravats de l'època que a mi em fascina cada cop més... la prehistòria.


Coordenades:

Ciutat de l'Esquerda: UTM(ETRS89): 31T, 443063, 4647225 iber / 443070, 4647130 med.
El Dau: UTM(ETRS89): 31T, 445449, 4645440
Perda dels Sacrificis: UTM(ETRS89): 31T, 445359, 4645427
Possibles rocs treballats: UTM(ETRS89): 31T, 445432, 4645454 i 31T, 445428, 4645459
Pedra de les Bruixes: UTM(ETRS89): 31T, 445448, 4645517
Pedra de l'Home: UTM(ETRS89): 31T, 445426, 4645565

2 comentaris:

  1. Bon reportatge! Donen ganes d’anar-hi.
    Zona molt rica en restes ibèriques; com les de Tona o de Torelló.
    Felicitats i gràcies per compartir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan.

      Zona molt i molt interessant tant ibera com medieval, com en diferents etapes de la prehistòria catalana. Nosaltres hi tornarem... ens hem deixat coses per veure... és que n'hi ha tant!

      Elimina