Megàlits al districte de Vannes I

A la fi entrem a Breizh (en bretó) o la Bretagne (en francès) pròpiament dita, tot i que antigament era més gran del que és avui en dia, ja que tot el Loire Atlantique era també Breizh. Les coses de sempre... el gran es menja al petit.

Bé, avui anirem a Enizenac'h (nom en Bretó) més conegut com a Île aux Moines, que és el nom en francès. No només anàvem allà per a visitar els megàlits que hi ha a l'illa... tenia tota la pinta de ser d'aquells llocs que ens agraden... el vehicle oficial de l'illa és la bicicleta, no pots anar amb cotxe, ni amb moto, ni amb res a motor, tot i que a l'illa n'hi han uns pocs, però bé, que en tot el dia vaig veure uns 10 cotxes, això sí centenars de bicicletes i prou gent, com nosaltres, a peu.

L'illa té una àrea de 3.2 quilòmetres, però no us penseu que la fareu sencera en una hora. Té forma de creu, essent molt més llarga que ample i gairebé és totalment plana, fet que tenint en compte l'absència quasi total de cotxes, la gran quantitat d'arbres i natura, les moltes zones d'esbarjo i que quasi tota l'illa és asfaltada, la fan perfecta per a gaudir d'una bona passejada amb canalla.

Després de fotre el rotllo amb l'illa... i sense cobrar... comencem amb el nostre tema. Al poc d'arribar, tot anant cap a la part de la dreta de l'illa, tal i com arribem, seguint el circuit de color blau, i entrant per un carreró entre cases, al costat dret de la pista asfaltada que creua l'illa, trobem el fabulós cromlech de Ker Gênant o Kergonan, que, per cert, devia ser prou important, ja que segons estudis realitzats, des d'ell es veien els principals espais megalítics de la contrada.

Localment el cromlech és conegut com a Cercle de l'Ankou, que vol dir cercle de la mort.

Quin tros de megàlit! És tan gran que a la foto no sembla pas una circumferència, però ho és, us ho dic jo. Bé, no queda la circumferència sencera, però sí el suficient per catalogar-lo com a cromlech. De fet, la part de més al nord de l'antic monument és dins dels jardins de propietats privades, però la part sud va ser comprada pel govern de Mor-Bihan i ara és oberta al públic.

De l'antic cercle o semicercle, en resta un perímetre rectangular de 70 metres per 95 metres. Esmentar que el seu eix principal està alineat a la sortida del sol en el solstici d'hivern. Casualitat?... No ho crec! Al mig cercle, li resten 24 lloses, algunes separades i d'altres més juntes, tenen una alçada que varia entre els 0.50 metres en els més petits, fins al més gran que fa uns 3.50 metres... l'anomenat menhir de Le Moine.

Per norma, a Bretanya, els semicercles són associats a algun alineament, com veurem més endavant quan arribem a Karnag, més conegut com a Carnac, però en aquest cas no és així i si n'hi havia algun, no en queda cap tipus de resta.

Tornem al camí asfaltat i continuem en la mateixa direcció. Al poc queda, de nou a la dreta i un altre cop per un passadís entre cases, el dolmen de Kerno, però no el vam controlar i ens el vam saltar... el deixarem per la tornada. Bé, tot anat pel camí arribarem a una bifurcació, on agafarem el camí tot recte i després un altre cap a la dreta, seguirem l'últim. En no gaires metres, ens creuarem amb un altre, en el que girarem de nou a la dreta, tot fent una forta pujada, fins a arribar a la part alta del turó, a 80 metres d'alçada sobre el nivell del mar (no pugem gaire... Ker Gênant és a 70). Al poc, veurem a l' esquerra el "site" de Penhap.

Primer ens fixem en el sepulcre. Som davant d'un dolmen de corredor que localment ha rebut el nom de "Pierre du Sacrifice" o "Men Houzigiannet", que vol dir pedra dels Poulpiquets, que són unes criatures imaginàries de la cultura bretona (tipus follet). Té un corredor de 3 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 1 metre d'alçada, amb una cambra rectangular a la dreta del fons del curt corredor. Aquesta, amb una llargada de 2 metres i 2.50 metres d'ample, conserva una alçada de 1.80 metres.

El sepulcre té tres gravats, col·locats en dues lloses. Si us hi fixeu bé els veureu, encara que l'erosió fa que ja es vegin ben poc.

Segons alguns escrits, l'any 1877, el dolmen es trobava a l'extrem d'un cairn de 80 metres de llarg per 40 d'ample amb diverses tombes megalítiques. Cercant altra informació, he trobat que l'any 1819 es van documentar diverses tombes i que 6 anys més tard ja eren desaparegudes. L'estudi també esmenta la progressiva destrucció i desaparició del cairn. Avui en dia, de tot això no en queda res... però es creu que la gran llosa que hi ha estintolada a terra pocs metres davant seu podria ser el menhir que coronava el "cementiri".

Aquest roc fa 3.30 metres de longitud, 1.40 d'amplada i 0.40 de gruix, i té, segons el meu criteri, tota la pinta de menhir.

Encara no sabíem que antigament allò era un cairn, però vaig veure unes lloses a pocs metres del megàlit de Penhap i m'hi vaig apropar...

...no he trobat informació, però veient restes d'un antic túmul i ara que sé que antigament això era un cairn, si això no és un dolmen, jo sóc monja (podria ser que no, però, tenint en compte tots els megàlits que hi ha a l'illa no senyalitzats... té bona pinta).

Això sí, la disposició de les lloses em va semblar un xic "peculiar", però bé podria ser un sepulcre en L.

Tornem fins la primera cruïlla on ens hem desviat i seguim el camí que hem fet al matí en la mateixa direcció amb la intenció de visitar els sepulcres dobles de Pen Nioul i Nioul. Al cap d'una estona, però, ens vam trobar que era propietat privada i no vam poder seguir. De fet, aquests megàlits no apareixen al plànol de l'illa tot i estar relativament ben conservats... per algun motiu havia de ser.

Tornant direcció port, entre Penhap i Kerno, vam veure el que vam suposar podria ser el dolmen de Le Goret (francès) o Kergrahiec (bretó), segons la informació que teníem era més o menys per aquella zona.

Si algú em pogués confirmar si ho és, ens faria un gran favor, jo realment no n'estic segur, encara que per ubicació tingui moltes possibilitats... la llosa superior, no m'acaba de fer el pes... potser s'ha trencat. Tampoc ens vam poder apropar perquè és dins d'una propietat privada, però bé com tenim la intenció de tornar algun dia, ja ens ho mirarem millor. Les coordenades són des del lloc d'avistament.

Seguim el camí principal, tot girant a l'esquerra per un carreró estret al costat d'una casa amb moltes hortènsies (és la flor de l'illa, així que això potser no dóna gaire informació) i em sembla recordar que hi havia un hidrant. Aquest carreró ens durà en uns metres, a la part posterior de les cases, on entre elles, al costat del camí, trobarem el dolmen de Kerno.

Fou restaurat el 20 de maig del 2003 per l'arqueòleg Yannick Lecerf. Aquest va creure, el que jo també penso, que el megàlit en el seu dia havia estat un petit dolmen de corredor. Té una cambra de 1.20 metres de costat i una alçada conservada de 0.60 metres. A les excavacions es varen trobar diferents atuells de la vida neolítica i restes de penjolls de la mateixa època.

Seguim la ruta dirigint-nos al poble de Locmiquel, on vam buscar el carrer de la Rue du Convent. En aquest carrer a la seva part esquerra, tal i com baixes per ell, ens vam trobar, el primer menhir emparedat que conec... els he vist trencats, reutilitzats com a bancs, aprofitats per a separar finques, inclús n'he vist encadenats, però aprofitats per a la construcció del mur del jardí d'una casa no ho havia vist.

Només puc dir que és un menhir de 1.80 metres, no he trobat cap informació d'ell. Tot i que el tenen catalogat amb el nom de Menhir de Bourg o de Rue du Convent, no he pogut trobar la procedència.

Anem al nucli de nou, i ens parem en una terrassa a fer la cerveseta i començar la tornada, tot i que encara ens resten per veure moltes coses a l'illa... hi tornarem.

En arribar a Port Blanc, agafem el cotxe i ens dirigim a Baden, a cercar els dòlmens de Toulvern o Mané Ven Guen, que ja sabem que tenen una posició estranya un respecte de l'altre. De fet, en algun lloc he vist que el consideraven un sol dolmen.

El "site" de Toulvern té, com hem dit, dos dòlmens en posició de gairebé V. La cosa curiosa és que el dolmen A (datat al quart mil·leni a.C.) té un llarg corredor, en el qual al poc de començar, surt un altre corredor a l'esquerra, que ens porta al B. Per tant, nosaltres veiem dos corredors, amb dos dòlmens; sí que és curios això de que un surti des de l'altre, però bé... que són dos. A més, segons documentació, el B es més modern que el seu company.

Explicat el tema, comencem amb el dolmen de Toulvern A.

La fotografia no és gaire bona, però bé, es veu el que crida més l'atenció a primer cop d'ull: El llarg corredor, la cambra ensorrada i les lloses desaparegudes.

Aquest és el B. Tornem-hi amb el tema de les fotos, però és que són tan mimetitzats i la natura creix tant que és difícil fer una foto espectacular. Jo sóc on seria la cambra del dolmen, també mig desapareguda. Resten algunes lloses dels laterals.

Als dos es van trobar restes que donen un ampli ventall d'utilització, que va des del quart mil·leni a.C. fins a època romana.

Ja es va fent hora de plegar, per tant en veurem un més i baixem la persiana... Ens dirigim cap a Bono, per visitar el megàlit de Kernous. La sorpresa per a mi, va ser veure que de dolmen res, era tota una necròpoli... la Cris ja ho sabia, però jo em vaig quedar del tot al·lucinat.

De la necròpoli, vam veure cinc dels sis monuments que tenen identificats. Comencem pel més gran, el dolmen amb un gran túmul de Kernours o de Le Rocher o Er Paluden.

Aquest impressionant dolmen consta d'un túmul de forma ovalada de 28 per 21 metres de diàmetre per 4 metres d'alçada i és l'únic sepulcre de tipus recolzat (corredor en "L") que queda a la zona amb el túmul conservat. El corredor és de 11.50 metres de llargada per una amplada de 1.30 metres. Com ja hem dit, té forma de "L" i és construït amb lloses megalítiques i paret de pedra seca. Al seu extrem, trobem una cambra amb una llargada de 9 metres, amb una amplada de 3 i una alçada conservada de 1.50 metres, on segons hem pogut trobar per internet, s'hi trobaren sis inhumacions. Aquestes restes col·loquen al megàlit cap el 3000 a.C.

D'altra banda, esmentar que de les lloses utilitzades al megàlit, n'hi ha cinc que són gravades. Destacar, el preciós gravat d'un ídol típic de l'era neolítica.

El gran dolmen fou excavat l'any 1844 i restaurat el 1904. A l'excavació arqueològica es van trobar perles, eines de sílex, puntes de fletxa, pics, una destral de pedra polida i diversos i variats fragments ceràmics.

A dreta i esquerra del gran túmul, veurem diferents sepultures, posteriors a la construcció del gran dolmen, cap el 450 a.C., i junt amb elles, una cosa que ens crida molt l'atenció. Comencem visitant el dolmen de Kernours A, a l'esquerra del túmul principal tal i com el vèiem a la fotografia anterior.

Aquesta a mi em va semblar la més evident. Tot un negatiu d'un dolmen de corredor, amb tres lloses de la cambra. Es tractaria d'un dolmen de dimensions no gaire grans.

Avancem un xic més en la mateixa direcció i al bell mig del bosc, trobem la Pierre à sacrifice du Rocher (la pedra dels sacrificis de Rocher), a 140 metres del túmul de Kernours.

Tornem darrere, passant el gran túmul i ens parem per veure la tomba de Kernours, de la que es veu ben poc, de fet, la vam veure perquè està encerclada per un petit filat, que si no, no sé jo.

Continuem el camí, fins a trobar el dolmen de Kernours II, que es veu un xic més que l'anterior, però bé, tampoc us penseu que gaire.

I ja al final, a l'extrem del parc-bosc pel qual hem anant caminant, veiem el túmul de Kernours. És un túmul petit, com d'una petita cista.

El conjunt de megàlits forma una linea de sud-est al nord-est. Tots ells han estat excavats entre 1867 i 1872, trobant en el seu interior diferents restes que reafirmen el seu ús a època prehistòrica com diversos vasos de coure amb ossos cremats, peces d'ornamenta personal, claus, etc. Totes aquestes restes es troben dipositades al museu de la "Société polymathique", a Vannes.

Pensem que n'hi ha un altre més al sud, que es va excavar el 1872, trobant les restes d'un cos humà, amb diversos braçalets.

Ara sí, agafem el cotxe, que és pocs metres més enllà del petit túmul i anem a Vannes, que val molt la pena fer-li una visita.

Coordenades:

Cromlech de Ker-Gênant o Kergonan: UTM(ETRS89): 30T, 511158, 5270798

Penhap: UTM(ETRS89): 30T, 510696, 5268670

Menhir de Penhap: UTM(ETRS89):30T, 510704, 5268652

Penhap II: UTM(ETRS89): 30T, 510724, 5268675

 Le Goret o Kergrahiec: UTM(ETRS89): 30T, 510878, 5269885

Kerno: UTM(ETRS89): 30T, 510879, 5269885

Menhir de Bourg o Rue du Convent: UTM(ETRS89): 30T, 511572, 5271440

Toulvern A o Mané Ven Guen A: UTM(ETRS89): 30T, 505697, 5271756

Toulvern B o Mané Ven Guen B: UTM(ETRS89): 30T, 505697, 5271756
Kernours o Le Rocher: UTM(ETRS89): 30T, 503234, 5275684
Kernours I: UTM(ETRS89): 30T, 503205, 5275643
Roc de Kernours: UTM(ETRS89): 30T, 503183, 5275556
Tomba de Kernours: UTM(ETRS89): 30T, 503246, 5275729
Kernours II: UTM(ETRS89): 30T, 503263, 5275753
Túmul de Kernours: UTM(ETRS89): 30T, 503289, 5275797