A la fi entrem a Breizh (en bretó) o Bretagne (en francès), tot i que antigament era més gran del que és avui en dia, ja que tot el Loire Atlantique era també Breizh. Les coses de sempre... el gran es menja al petit.
Bé, avui anirem, des de Port Blanc, a Enizenac'h (nom en Bretó) més conegut com a Île aux Moines, que és el nom en francès. No només anàvem allà per a visitar els megàlits que hi ha a l'illa, tenia tota la pinta de ser d'aquells llocs que ens agraden, el vehicle oficial de l'illa és la bicicleta, no pots anar amb cotxe, ni amb moto, ni amb res a motor, tot i que a l'illa n'hi han uns pocs, però bé, que en tot el dia vaig veure uns 10 cotxes, això sí centenars de bicicletes i prou gent, com nosaltres, a peu.
L'illa té una àrea de 3.2 quilòmetres quadrats. Té forma de creu, essent molt més llarga que ampla, i gairebé és totalment plana, fet que, tenint en compte l'absència quasi total de cotxes, la gran quantitat d'arbres i natura, les moltes zones d'esbarjo i que quasi tota l'illa és asfaltada, la fan perfecta per a gaudir d'una bona passejada amb canalla.
Després de fotre el rotllo amb l'illa, i sense cobrar, comencem amb el nostre tema. Al poc d'arribar, tot anant cap a la part de la dreta de l'illa, tal i com arribem, seguint el circuit de color blau, i entrant per un carreró entre cases, al costat dret de la pista asfaltada que creua l'illa, trobem el fabulós cromlech de Ker Gênant o Kergonan, que, per cert, devia ser prou important, ja que segons estudis realitzats, des d'ell es veien els principals espais megalítics de la contrada. Localment, el cròmlec és conegut com a Cercle de l'Ankou, que vol dir cercle de la mort.
El megàlit és tan gran que a la foto no sembla pas una circumferència. Bé, no queda la circumferència sencera, però sí el suficient per a catalogar-lo com a cròmlec. De fet, la part de més al nord de l'antic monument és dins dels jardins de propietats privades, però la part sud va ser comprada pel govern de Mor-Bihan i ara és oberta al públic.
De l'antic cercle, del que el seu eix principal està alineat a la sortida del sol al solstici d'hivern, en resta un perímetre rectangular de 70 metres per 95 metres, i li resten 24 lloses, algunes separades i d'altres més juntes, que tenen una alçada que varia entre els 0.50 metres en les més petites, fins a la més gran que fa uns 3.50 metres, l'anomenat menhir de Le Moine.
Per norma, a Bretanya, els semicercles són associats a algun alineament, com veurem més endavant quan arribem a Karnag, més conegut com a Carnac, però en aquest cas no és així i, si n'hi havia algun, no en queda cap tipus de resta.
Tornem al camí asfaltat i continuem en la mateixa direcció. Al poc, queda, de nou a la dreta i un altre cop per un passadís entre cases, el dolmen de Kerno, però no el vam controlar i ens el vam saltar... el deixarem per a la tornada. Bé, tot anant pel camí, arribarem a una bifurcació, on agafarem el camí tot recte i després un altre cap a la dreta, seguirem l'últim. En no gaires metres, ens creuarem amb un altre, en el que girarem de nou a la dreta, tot fent una forta pujada, fins a arribar a la part alta del turó, a 80 metres d'alçada sobre el nivell del mar (no pugem gaire... Ker Gênant és a 70). Al poc, veurem a l'esquerra el "site" de Penhap.
Primer ens fixem en el sepulcre. Som davant d'un dolmen de corredor que localment ha rebut el nom de "Pierre du Sacrifice" o "Men Houzigiannet", que vol dir pedra dels Poulpiquets, que són unes criatures imaginàries de la cultura bretona (tipus follet). Té un corredor de 3 metres de llarg, 1.20 metres d'ample i 1 metre d'alçada, amb una cambra rectangular a la dreta del fons del curt corredor, amb una llargada de 2 metres i 2.50 metres d'ample, conserva una alçada de 1.80 metres.
El sepulcre té tres gravats, col·locats en dues lloses, entre ells, la típica destral de la zona. Si us hi fixeu bé, els veureu, encara que l'erosió fa que ja es vegin ben poc.
Segons alguns escrits, l'any 1877, el dolmen es trobava a l'extrem d'un cairn de 80 metres de llarg per 40 d'ample amb diverses tombes megalítiques. Cercant altra informació, hem trobat que l'any 1819 es van documentar diverses tombes i que 6 anys més tard ja eren desaparegudes. L'estudi també esmenta la progressiva destrucció i desaparició del cairn. Avui en dia, de tot això no en queda res... però es creu que la gran llosa que hi ha estintolada a terra pocs metres davant seu podria ser el menhir que coronava el "cementiri".
Aquest roc fa 3.30 metres de longitud, 1.40 d'amplada i 0.40 de gruix, i té, segons el nostre criteri, tota la pinta de menhir.
Quan vam visitar l'illa, encara no sabíem que antigament allò era un cairn, però vaig veure unes lloses a pocs metres del megàlit de Penhap i m'hi vaig apropar.
No hem trobat informació oficial, però sabem que molts estudiosos diuen que podria haver estat una de les tombes del cairn, no sabem res segur. Però bé, tenint en compte tots els megàlits que hi ha a l'illa no senyalitzats, ho deixem en possible.
Tornem fins la primera cruïlla on ens hem desviat i seguim el camí que hem fet a l'inici en la mateixa direcció amb la intenció de visitar els sepulcres dobles de Pen Nioul i Nioul. Al cap d'una estona, però, ens vam trobar que era propietat privada i no vam poder seguir. De fet, aquests megàlits no apareixen al plànol de l'illa tot i estar relativament ben conservats... per algun motiu havia de ser.
Tornant direcció port, entre Penhap i Kerno, vam veure el que vam suposar podria ser el dolmen de Le Goret (francès) o Kergrahiec (bretó), doncs, segons la informació que teníem, era més o menys per aquella zona. Les coordenades són des del lloc d'avistament, ja que tampoc ens vam poder apropar perquè és dins d'una propietat privada.
Quan vam fer l'entrada inicialment, no vam trobar cap tipus d'informació sobre si l'havíem encertat o no, però ara, fent una revisió, hem trobat una fitxa on es parla d'ell amb una foto molt similar a la nostra, però amb la llosa de coberta caiguda per la part esquerra. És una fitxa del 2018, així que, sí, vam encertar, i també podem dir que actualment es troba en pitjor estat que quan hi vam anar. A la fitxa, l'autor explica que va preguntar a un resident sobre aquest megàlit i que, després de pensar-hi molt, el resident va fer memòria i va portar-lo per jardins privats fins al dolmen on ell havia jugat de petit (anys 1960s), quan encara es trobava amb la coberta a lloc.
Seguim el camí principal, tot girant a l'esquerra per un carreró estret al costat d'una casa amb moltes hortènsies i ens sembla recordar que hi havia un hidrant. Aquest carreró ens durà en uns metres a la part posterior de les cases, on, entre elles, al costat del camí, trobarem el dolmen de Kerno.
Fou restaurat el 20 de maig del 2003 per l'arqueòleg Yannick Lecerf. Aquest va creure, el que jo també penso, que el megàlit en el seu dia havia estat un petit dolmen de corredor. Té una cambra de 1.20 metres de costat i una alçada conservada de 0.60 metres. A les excavacions es varen trobar diferents atuells de la vida neolítica i restes de penjolls de la mateixa època.
Seguim la ruta dirigint-nos al poble de Locmiquel, on vam buscar el carrer de la Rue du Convent. En aquest carrer a la seva part esquerra, tal i com baixes per ell, ens vam trobar el primer menhir emparedat que coneixem... els hem vist trencats, reutilitzats com a bancs, aprofitats per a separar finques, inclús n'hem vist d'encadenats, però no n'havíem vist aprofitats per a la construcció del mur del jardí d'una casa.
Només podem dir que és un menhir de 1.80 metres perquè no hem trobat cap més informació d'ell. Encara que el tenen catalogat amb el nom de Menhir de Bourg o de Rue du Convent, no hem pogut trobar la procedència del roc.
Anem al nucli de nou; ens parem en una terrassa a fer la cerveseta i començar la tornada, tot i que encara ens resten per veure moltes coses a l'illa... hi tornarem.
En arribar a Port Blanc, agafem el cotxe i ens dirigim a Baden, a cercar els dòlmens de Toulvern o Mané Ven Guen, que ja sabem que tenen una posició estranya un respecte de l'altre. De fet, en algun lloc hem vist que el consideraven un sol dolmen.
El "site" de Toulvern té, com hem dit, dos dòlmens en posició de gairebé V. La cosa curiosa és que el dolmen A (datat al quart mil·lenni a.n.e.) té un llarg corredor, en el qual al poc de començar, surt un altre corredor a l'esquerra, que ens porta al B. Per tant, nosaltres veiem dos corredors, amb dos dòlmens; sí que és curiós això de que un surti des de l'altre, però bé, que són dos. A més, segons documentació, el B es més modern que el seu company.
Explicat el tema, comencem amb els dòlmens de Toulvern. Podem veure al fons de la fotografia inferior la cambra sepulcral del sepulcre A, on estic jo, i al inici d'aquesta, les lloses de coberta del corredor del sepulcre B.
La fotografia no és gaire bona, però bé, es veu el que crida més l'atenció a primer cop d'ull: El corredor del B totalment desviat d'una cambra sepulcral, que pertany al A, amb les lloses de coberta desaparegudes.
Aquest és el A en posició frontal, com ja hem dit fer-la idèntica al B, és impossible. Tornem-hi amb el tema de les fotos, amb el sol, que és mimetitzant un munt, i la natura creix tant que és difícil fer una foto espectacular. Es poden veure les pedres del llarg corredor.
Inserim un croquis del panell informatiu per a fer el conjunt més entenedor, on es pot veure Toulvern A a la part superior i Toulvern B en diagonal acomplant-se a l'A.
Pel que fa a troballes i datació, es van trobar restes a tots dos que donen un ampli ventall d'utilització, que va des del quart mil·lenni a.n.e. fins a època romana.
Ja es va fent hora de plegar, per tant en veurem un més i baixem la persiana... Ens dirigim cap a Bono, per a visitar el megàlit de Kernous. La sorpresa va ser veure que de dolmen res, era tota una necròpoli.
De la necròpoli, vam veure cinc dels sis monuments que tenen identificats. Comencem pel més gran, el dolmen amb un gran túmul de Kernours o de Le Rocher o Er Paluden.
Aquest impressionant dolmen consta d'un túmul de forma ovalada de 28 per 21 metres de diàmetre per 4 metres d'alçada i és l'únic sepulcre de tipus recolzat (corredor en "L") que queda a la zona amb el túmul conservat. El corredor és de 11.50 metres de llargada per una amplada de 1.30 metres. Com ja hem dit, té forma de "L" i és construït amb lloses megalítiques i paret de pedra seca. Al seu extrem, trobem una cambra amb una llargada de 9 metres, amb una amplada de 3 i una alçada conservada de 1.50 metres, on segons hem pogut trobar per internet, s'hi trobaren sis inhumacions. Aquestes restes col·loquen al megàlit cap el 3000 a.n.e.
D'altra banda, esmentar que de les lloses utilitzades al megàlit, n'hi ha cinc que són gravades. Destacar, el preciós gravat d'un ídol típic de l'era neolítica.
El gran dolmen fou excavat l'any 1844 i restaurat el 1904. A l'excavació arqueològica, es van trobar perles, eines de sílex, puntes de fletxa, pics, una destral de pedra polida i diversos i variats fragments ceràmics.
A dreta i esquerra del gran túmul, veurem diferents sepultures, posteriors a la construcció del gran dolmen, i junt amb elles, una cosa que ens crida molt l'atenció. Comencem visitant el dolmen de Kernours A, a l'esquerra del túmul principal tal i com el vèiem a la fotografia anterior.
Aquesta a mi em va semblar la més evident. Tot un negatiu d'un dolmen de corredor, amb tres lloses visibles, que per les seves dimensions diria que són les de l'inici del passadís d'accés a la cambra. Si realment són lloses de la cambra sepulcral, es tracta d'un dolmen de dimensions petites.
Avancem un xic més en la mateixa direcció i, al bell mig del bosc, trobem la Pierre à sacrifice du Rocher (la pedra dels sacrificis de Rocher), a 140 metres del túmul de Kernours.
Tornem darrere, passant el gran túmul i ens parem per veure la tomba de Kernours, de la que es veu ben poc, de fet, la vam veure perquè està encerclada per un petit filat, que si no, no sé jo.
Continuem el camí fins a trobar el dolmen de Kernours II, que es veu un xic més que l'anterior, però bé, tampoc us penseu que gaire.
I ja al final, a l'extrem del parc-bosc pel qual hem anant caminant, veiem el túmul de Kernours. És un túmul petit, com d'una petita cista.
El conjunt de megàlits forma una línia de sud-est al nord-est. Tots ells han estat excavats entre 1867 i 1872, trobant en el seu interior diferents restes que reafirmen el seu ús a època prehistòrica, com diversos vasos de coure amb ossos cremats, peces d'ornament personal, claus, etc. Totes aquestes restes es troben dipositades al museu de la "Société polymathique", a Vannes.
Pensem que n'hi ha un altre més al sud, que es va excavar el 1872, trobant les restes d'un cos humà, amb diversos braçalets, però no el vam trobar.
Ara sí, agafem el cotxe, que és pocs metres més enllà del petit túmul i anem a Vannes, que val molt la pena fer-li una visita.
Túmul de Kernours o Le Rocher o Er Paluden: 30T 503234 5275684
Kernours A: 30T 503205 5275643
Pierre à sacrifice du Rocher: 30T 503183 5275556
Tomba de Kernours: 30T 503246 5275729
Kernours II: 30T 503263 5275753
Túmul de Kernours: 30T 503289 5275797
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada