TRANSLATOR

dijous, 30 de juliol de 2015

Megàlits al departament de Mor-Bihan II: Part 1

Heu tingut alguna vegada la sensació de voler jugar més i més al bingo o a les escura-butxaques? Doncs els caça-megàlits segur que la teniu a Carnac. Hom té el concepte de que a Carnac hi ha uns magnífics alineaments, i és cert, però no només hi ha alineaments... nosaltres vam visitar 33 monuments i encara ens en vam deixar moltíssims.

Bé, anem per feina! Des de Vannes, on ens allotjàvem, ens dirigim directament al centre d'interpretació dels alineaments de Carnac. Per arribar-hi, ja travesses un dels alineaments, ja que la carretera el talla sense pietat! Un cop allà, fem temps per a que obrin el centre visitant el cromlech de Le Ménec, situat al principi del conjunt, i gaudint de l'espectacular alineament del mateix nom. Espectacular és poc!!


Les 71 pedres que resten del cromlech de Le Ménec es troben mig camuflades entre les cases del barri del mateix nom, formant un oval de 91 per 71 metres. El seu eix menor està orientat de manera que assenyala la posta de sol al solstici d'hivern i la sortida al d'estiu. El més gran de tots els menhirs, anomenat Gegant de Le Ménec i de 3.50 metres, es creu que és anterior a la construcció de l'alineament.

Arribada l'hora d'obertura del centre d'interpretació, ens hi acostem a preguntar pels horaris, però les visites en espanyol (no en tenen en Català) només es fan un dia a la setmana i en anglès era bastant més tard. Així que agafem un plànol i un fulletó informatiu i fem la visita per lliure, tot i que d'aquesta manera no es permet entrar als recintes dels diferents alineaments durant l'estiu per tal de preservar el paisatge, quina pena!! Per a poder seguir millor la ruta que vam fer, a continuació incloc el plànol dels recintes... brutal, eh!


Comencem per l'alineament de Le Ménec, contigu al cromlech del mateix nom, des d'on es veu una vista espectacular del conjunt. Al llarg de poc menys d'1 quilòmetre, trobem 1050 menhirs de diferents mides, organitzats en 11 fileres.


Seguint cap a l'est, just després de la cruel carretera que talla els alineaments, trobem el petit conjunt de Toul-Chignan. És el més desconegut dels recintes i pot ben ser, com esmenten algunes fonts, una prolongació de Le Ménec. Pel que fa als seus "habitants", no he trobat quants menhirs el formen, però el que sí us puc dir és que comparteixen hàbitat amb els moutons, les típiques ovelles bretones, que pasturen entre els menhirs i mantenen la gespa en la seva justa alçada. Si us hi fixeu, veure alguna a la foto.


Continuant per la D196, arribem a uns enigmàtics rocs formant un altre cromlech. No puc assegurar-vos el nom perquè he trobat que es pot dir de Toul-Chignan o Ménec est... Es digui com es digui, és un cercle de 24 menhirs del que només es conserva la part oest.

Just després, a banda i banda de la carretera, veiem quatre blocs ben voluminosos que formen el quadrilàter de Kermario.


Uns 450 metres després, arribem al recinte de menhirs més visitat de tots, el de Kermario. Format per tres nuclis separats per camins i cobrint una longitud de 1128 metres, es reparteixen 1029 menhirs en 10-11 fileres. Curiosament, s'organitzen per mides, els més petits, de només 50 centímetres, es troben a l'est, mentre que els més gran, de més 6 metres, es localitzen a l'oest. Aquesta diferència de mida també fa que l'amplada màxima del conjunt de rengleres variï dels 96 metres a l'oest fins els 36 a l'est. Es pot dir, doncs, que la seva distribució és semblant a un feix de llum... molt curiós!


A la cantonada sud més occidental del conjunt, hi trobem el dolmen de corredor de Kermario, datat sobre el 3500 a.C. És un sepulcre de 8.70 metres de longitud, amb una amplada variable que va de 1.40  metres a l'entrada del corredor fins a 3.50 al fons de la cambra. Al seu interior, s'hi van trobar destrals, sílex i ceràmica.


Finalitzada la visita de Kermario, on un es torna boig de tantes fotos, abandonem el camí dels alineaments i ens dirigim al nucli de Kerluir, pertanyent a la comuna de Carnac, per a visitar el dolmen i el menhir del mateix nom.

Deixem el cotxe sota el cartell indicatiu del dolmen i anem a un prat on trobem el menhir de Kerluir.

Aquest inclinat menhir mesura 3 metres d'alçada, per una amplada de 1.20 metres i un gruix aproximat d'1 metre.


Des d'allà, fem unes quantes voltes per a trobar el dolmen, ja que es troba d'esquenes al menhir entre uns matolls, en un punt que hi ha un petitíssim turó.


El dolmen de Kerluir té l'aspecte de trílit, amb una altra pedra caiguda al seu costat. Veient com són els dòlmens propers, està clar que aquest pobre ha estat ben maltractat... per això es deu amagar ara entre matolls...

Tornant a la carretera que ressegueix els alineaments, continuem fins arribar a la desviació cap al túmul de Kercado. Deixem al cotxe i, sorpresa, una caseta amb un nen que cobra entrada barren el pas al recinte. Paguem els 2 € de rigor a canvi del passi i una informació plastificada i en castellà del túmul i ens endinsem al bosquet que duu al sepulcre.


El túmul de Kercado, de 25 metres de diàmetre i 5 d'alçada, es troba coronat per un menhir de 1.55 metres que sembla que no és a la seva ubicació original... cosa de les restauracions.

 

A més, està envoltat per un cromlech del que resten 27 menhirs dempeus. El dolmen disposa d'un corredor de 6.50 metres de longitud i 1.20 metres d'amplada, mentre que l'alçada varia de 1.50 metres a l'entrada fins els 2.70 a la cambra. Aquesta cambra mesura 2.90 metres de longitud per 3.20 d'amplada i algunes de les lloses estan gravades amb motius linials i la típica destral. Aquest túmul va ser excavat i restaurat l'any 1925. De l'anàlisi de materials trobats al seu interior, es desprèn que el túmul ja existia cap el 4675 a.C. 

Retornem a dinar a Carnac i després ens acostem al proper menhir de Chemin de Pouldevé, ubicat al pati d'una casa del carrer del mateix nom.


En acabar la visita furtiva, seguint les indicacions presents al poble, anem al túmul de Saint Michel amb la il·lusió de visitar el seu interior... però fa uns anys que no és possible.


Com es pot veure a la foto, el túmul és tan impressionant que hi cap la capella de Saint Michel a sobre... Les seves dimensions són 125 metres de longitud per 60 d'amplada i  10 d'alçada... simplement, impressionant! Sota del túmul, es troba una petita cista de només 2.40 metres de llarg per 1.80 d'ample i una alçada de 95 centímetres... per a què tant de túmul? Doncs bé, envoltant aquesta tomba, hi ha 15 cambres funeràries més d'estil "arc-bouté". Ha estat excavat i estudiat per diversos arqueòlegs, que li han donat una antiguitat corresponent al Neolític Mitjà, cap el 3800 a.C.

Ara, tornem al recinte més imponent de Carnac i continuem la visita als camps de menhirs i altres elements megalítics. Seguint el plànol, el primer que visitem és l'alineament de Le Manio, compost per diverses rengleres de menhirs col·locats sobre un turó en el que temps ençà hi hagué tombes. Dalt de tot, es troba un gran menhir de 3.50 metres d'alçada. Llàstima que no es pugui accedir al recinte perquè les fotos de lluny no fan gens de justícia!


Seguim paral·lels a la carretera fins trobar una hípica, on es desviem pel sender marcat a l'esquerra en direcció al Quadrilàter i al Gegant de Manio, aturant-nos primer al quadrilàter.


Segons sembla, aquest recinte gairebé rectangular són les restes d'un túmul desaparegut. Les seves dimensions són uns 37 metres de longitud per 10 metres a la part més ampla i 7 metres a la més estreta i està format per pedres d'un metre d'alçada. A la part més ampla es poden observar el que podrien ser les restes de l'entrada d'un dolmen de corredor. Va ser restaurat a principis del segle XX.

Uns 45 metres cap el sud, trobem l'imponent Gegant de Manio.


A aquest menhir de 6.50 metres d'alçada, depèn de com s'agafi, se li distingeix clarament un enorme rostre, d'aquí el seu nom. No hem torbat informació al respecte, però per l'actitud de diverses persones que hi havia al seu voltant, deu ser una forta font d'energies, ja que un parell de senyores s'estaven allà abraçades sentint la força del menhir... sense comentaris.

Retornem en camí fins la carretera i poc després trobem el cromlech i l'alineament de Kerlescan.


El cromlech, de forma quadrangular de prop de 90 metres de costat, és el millor conservat de tot el recinte i consta de 39 pedres. Al nord d'aquest recinte, es conserva un alt menhir de 3.70 metres d'alçada que reposa on va existir un túmul que contenia diversos enterraments, avui es troben destruïts, però dels que es conserven algunes petites pedres.

A continuació i seguint la carretera, trobem l'alineament de Kerlescan, format per 13 fileres de menhirs repartides en una longitud de 140 metres.


En total, 55 menhirs es reparteixen a la superfície de l'últim dels recintes més visitats de Carnac, tot i que una mica més enllà, ja de l'altra banda de la carretera i al terme municipal de La Trinité su Mer, trobem el conjunt més maco (pel nostre gust).

Arribant al final de Kerlescan, hi ha un camí que el voreja per la part nord i que ens porta cap a la galeria coberta del mateix nom. Per arribar-hi, seguim el camí que va per la part superior de l'alineament i, cap a la meitat, ens apareix a la dreta un camí que hem de seguir uns 100 metres i després un altre, de nou a la dreta, que hem de seguir uns 50 metres més entre arbres.


El dolmen de Kerlescan, força ocult entre la vegetació, es troba en un estat una mica deplorable tot i haver estat restaurat, ja que va servir de pedrera. Tot i això, es pot intuir la seva entrada lateral a la banda esquerra de la fotografia. El túmul és de tendència rectangular, d'uns 70 metres de longitud. El petit corredor dóna pas a un passadís de 16.50 metres de longitud i només 1.60 metres d'amplada. Aquest passadís, en realitat, era una cambra doble, pel que la tipologia d'aquest megàlit és de dolmen transepte.

Va ser excavat el 1858 i restaurat parcialment amb pedra seca el 1887, 9 anys després de que gran part de les seves pedres fossin venudes com a material per a la construcció.

Desfem el camí fins a l'alineament i travessem el petit nucli de Kerlascan per a buscar la carretera  D-186, que seguim cap a l'esquerra fins veure a la dreta una pista asfaltada que duu a La Métairie i Keriolet. Després de 360 metres, trobem a la nostra dreta un corriol per dins del bosc que ens permet descobrir l'alineament de Le Petit Ménec.


Com ja he comentat, és el que ens va semblar més maco, ja que se li ajunten diversos factors: es troba dins del bosc i no a ple sol, es pot passejar entre els menhirs i està molt menys massificat, ja que queda apartat de la resta de ruta. Realment, aquí es pot gaudir d'un passeig agradable!

Avui en dia, es conserven 8 línies irregulars de menhirs amb un centenar de pedres dretes. Lamentablement, també va patir l'acció humana durant el segle XIX, ja que alguns dels petits menhirs es van utilitzar per a la construcció del far de a Belle-Île. Posteriorment, es van contabilizar 85 pedres erectes i 184 de caigudes (informació de l'any 1874), mentre que actualment només en queden prop d'un centenar en total.

Hem canviat de terme municipal i aquest dia encara vam veure un munt de coses més, així que deixem aquí la primera part per a fer-ne una segona i que no es faci tan feixuc. Podeu consulta l'entrada Megàlits al departament de Mor-Bihan II: Part 2.


Coordenades:

Cromlech de Le Ménec: UTM(ETRS89): 30T, 493531, 5270942
Alineament de Le Ménec: UTM(ETRS89): 30T, 493672, 5270925
Alineament de Toul-Chignan: UTM(ETRS89): 30T, 494425, 5271264
Cromlech de Toul-Chignan: UTM(ETRS89): 30T, 494563, 5271346
Alineament de Kermario: UTM(ETRS89): 30T, 494913, 5271418
Dolmen de Kermario: UTM(ETRS89):  30T, 494965, 5271351
Cromlech de Kermario: UTM(ETRS89): 30T, 495203, 5271501
Menhir de Kerluir: UTM(ETRS89): 30T, 495027, 5270783
Dolmen de Kerluir: UTM(ETRS89): 30T, 495107, 5270798
Túmul de Kercado: UTM(ETRS89): 30T, 495922, 5271372
Menhir de Kercado: UTM(ETRS89): 30T, 495938, 5271366
Menhir de Chemin de Pouldevé: UTM(ETRS89): 30T, 493870, 5270128
Túmul de Saint Michel: UTM(ETRS89): 30T, 494479, 5270511
Alineament de Le Manio: UTM(ETRS89): 30T, 495762, 5271922
Quadrilatère du Manio: UTM(ETRS89): 30T, 495763, 5272287
Gegant de Manio: UTM(ETRS89): 30T, 495789, 5272246
Cromlech de Kerlescan: UTM(ETRS89): 30T, 496229, 5272266
Alineament de Kerlescan: UTM(ETRS89): 30T, 496270, 5272270
Dolmen de Kerlescan: UTM(ETRS89): 30T, 496410, 5272525
Alineament de Le Petit Ménec: UTM(ETRS89): 30T, 496975, 5272389

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada