Com cada any, intentem fer vacances per descansar, però que ens aportin algun tipus de cultura, coneixement, experiència o enriquiment personal. Aquest cop, anem a Bretanya, a visitar els dòlmens, menhirs i cròmlecs bretons, conscients de la impossibilitat de veure'ls tots.
Però, abans d'arribar a la Bretanya pròpiament dita, farem un parell de visites pel País de Loira, més concretament al departament de Vendée, afilant més prim, a la zona d'Avrillé i Saint Hilaire la Foret.
No us puc donar cap itinerari, vam fer més voltes!! El que sí que us aconsello és que aneu a l'oficina de turisme de qualsevol dels pobles i demaneu un plànol. En absolutament tots tenen alguns dels megàlits marcats, això més certa informació de llibres de la zona i que gairebé tots són indicats a la carretera, fan que no sigui del tot dificultós trobar els monuments prehistòrics... Vam fer les rutes sense GPS, només l'engegàvem per a marcar els punts.
Diré només que nosaltres vam dormir a La Roche Sur Yon, que no queda del tot a prop, però bé, no hi ha molts allotjaments a la zona perquè són pobles petits i nosaltres vam agafar els allotjaments amb poc marge.
El primer megàlit que vam visitar va ser l'immens menhir (encara no havia vist res) de la Boilière. És senyalitzat des del poble d'Avrilllé.
Quin tros de menhir... imagineu la meva reacció en veure aquell tros de roc, és quantes vegades més gran que el menhir de Mollet?
L'accés final al menhir és per un petit camí, molt treballat, trepitjat i planer res a veure amb com està just al principi, quan es desvia del camí principal, davant d'una casa. Aquest camí ens portarà al menhir en pocs metres.
El megàlit en qüestió es va esfondrar l'hivern de 1962, sent reaixecat per l'agrupació de salvaguarda del patrimoni arqueològic de Vendée l'any 1986. D'aquest reaixecament, podem donar una dada curiosa, van intentar fer-ho manualment, no van poder, i ho van fer amb l'ajut de dues grues. No m'estranya, el gran roc fa 3.90 metres d'alçada per un perímetre de 5.5 metres a la base, i un pes de 27000 quilograms.
Al costat, veiem una pedra que té diverses cassoletes i marques, que realment és un menhir caigut que amidaria 1.8 metres d'alçada i que consta d'un diàmetre de 90 centímetres.
Seguim per la zona i tornem al centre d'Avrillé, des d'on és fàcil anar a veure un megàlit més gran encara, el menhir du Camp de César, també conegut com a "Roi des Menhirs". Aquest es troba dins del parc municipal.
Ondi... és que, és molt gran això, i pensar que ho posaven dret a mà.
L'impressionant roc amida visiblement 7 metres de llargada, i té un perímetre de 7.30 metres, sent així el més gran del departament de Vendée. A més, hem de tenir en compte que soterrats hi ha 1.70 metres més de roc. Es calcula que pesa al voltant de 85000 quilograms.
El menhir és l'únic supervivent d'un petit alineament de tres rocs, la resta va desaparèixer entre 1840 i 1860. Aquest fou catalogat per Samuel Guiet, que el va fer classificar, junt amb deu megàlits més, com a monument històric.
Com a curiositat, dir que el nom de Camp de César li fou donat per un savi de la zona l'any 1780. Aquest afirmava que el megàlit fou construït pels romans per utilitzar-se com a amarrador de la flota de Cèsar durant la conquesta de la Gàl·lia. Curiós, i més quan el mar és, actualment, a uns 20 quilòmetres.
També hi ha una llegenda que diu que si aconseguim llançar una moneda i deixar-la col·locada a la part superior de l'immens roc, això ens portarà bona sort.
Seguim l'auto-ruta i ens dirigim cap la zona de Saint Hilaire le Foret a visitar el primer dolmen de les vacances: el megàlit de la Sulette.
Aquest sepulcre està espectacularment conservat... més tard vam saber que fou restaurat acuradament entre el 1989 i el 1991. És datat del Neolític i es va reconstruir amb un túmul sorrenc, ja que a l'excavació no es va localitzar cap pedra tumular, i va ser totalment desmuntat pel seu estudi. La cambra del sepulcre és de 1.80 metres de costat, sent aquesta totalment quadrada i consta d'una alçada de 1.30 metres. La sala és tancada totalment amb pedra seca, entre les lloses diguem-ne principals que li donen la forma al sepulcre. Pel que fa al terra, esmentar que és enllosat per una única pedra, uns 20 centímetres per sobre del nivell del sòl del corredor. En quant al pòrtic d'entrada, només esmentar que fa 1.20 metres d'alçada.
Les excavacions que ha sofert l'amic megalític confirmen que fou utilitzat fins a la fi del tercer mil·lenni, ja a l'era calcolítica.
Seguim la ruta, disposats a veure quelcom que no hem vist mai per Catalunya... si és que les dimensions del menhirs no ens han semblat prou diferents i espectaculars. Així doncs, ens dirigim a visitar el primer alineament, localitzat a terreny d'Avrillé. La veritat és que comparat amb els alineaments que veurem durant el viatge, és petit, semblen les restes d'un alineament espoliat o quelcom així. Aquí teniu l'alineament de La Petite Pierre.
Ens moríem de ganes d'entrar al bosc del darrere i començar a registrar-lo pam a pam, i més quan ja sabíem que aquest bosc és ple de monuments megalítics, segons el que vam llegir. Però el bosc era tancat, ja que és una propietat privada. I ja a casa, hem trobat que pots entrar al bosc, sempre i quan paguis l'entrada del parc d'atraccions Castell Guignardière, parc on es troba també l'alineament del Bois du Van, que consta de cinc menhirs, de fins a 6.40 metres d'alçada.
Bé, ens resignem i admirem el que podem. D'aquests menhirs, dir que, segons la informació de la que disposem, el més gran té una alçada de 5.35 metres i un pes aproximat de 42 tones. Els altres dos tenen una alçada de 3.15 metres i, de pes, es documenta que el del nord pesa unes 12 tones i 15 el del sud, ja que té un gruix a la base prou important. Ara, si em pregunteu a mi, jo diria que no eren pas tan grans, però bé, potser conten també la part enterrada i, llavors, a saber.
Ja per acabar, visitem un altre menhir, el de Beaulieu, situat davant el mas del mateix nom. Però no ens vam poder apropar.
Crec que amb la imatge de dalt s'entén perquè no ens vam poder acostar, però bé, a mi d'allà estant, em va fer la sensació que deuria ser més o menys de l'estil del menhir de La Boilière.
Segons la llegenda, és el punt de reunió dels homes llop, quedant marcat per aquest majestuós roc de 4.30 metres d'alçada, una amplada de 3 metres i un gruix de 1.50 metres. Ja deia jo que des de lluny em va donar la sensació que era com el de la Boilière, aquest és encara un xic més gran.
Tornem cap a La Roche Sur Yon amb la sensació que ens hem deixat per veure un munt de coses, què hi farem. La idea és fer un tastet d'aquest gran entorn megalític, veure i conèixer la cultura, la societat, la gastronomia, etc. Tot i això, demà encara en veurem algun més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada