Per acabar el cap de setmana llarg a l'Alt Urgell, ens acostem a la zona de Ras de Conques, dins del municipi de Montferrer i Castellbò.
Per arribar-hi, a la Seu d'Urgell prenem la N-145 cap a Andorra i la seguim fins poc abans de La Farga de Moles, on a una rotonda agafem la sortida cap a Civís i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Poc després, ja trobem indicacions cap el poble d'Ars, situat gairebé a 10 quilòmetres. Una vegada a aquesta població, la carretera es converteix en una àmplia pista de sorra que duu, en 5.3 quilòmetres al refugi de Ras de Conques. Per a la nostra ruta, vam seguir una mica més amb el cotxe, gairebé un quilòmetre, fins a una cruïlla de camins (la Creu de Ras de Conques). Ja a peu, s'ha de prendre el camí marcat sobre la gespa cap el cim que queda entre la pista per la que venim i la que surt a l'esquerra. Seguim sense desviar-nos per aquest camí prop d'un quilòmetre per a trobar, al cim del turó, el tarter del Ras de Conques i les restes del dolmen al seu interior.
Aquest sepulcre va ser "descobert" el 2004 per l'Albert Villaró durant una excursió amb la Unió Excursionista Urgellenca. Ho posem entre cometes ja que apareix com a Collades de Solanell a l'inventari de la Generalitat a una fitxa realitzada l'any 2000, tot i que en marca la ubicació a 200 metres de la ubicació real.
El seu túmul mesura uns 14 metres de diàmetre i conté una cista enfonsada a la qual només es podria accedir desplaçant la llosa superior. La cambra mesura 1.50 metres i té una coberta força gran, de 1.90 metres per 35 centímetres, amb un gruix de 54 centímetres.
Situat a una altitud de 2050 metres, amb permís dels túmuls de la Collada Verda, podem dir que el dolmen de Ras de Conques és el més alt de Catalunya.
Per anar al següent megàlit, tornem al cotxe, que tot i que no està gaire lluny fa molta calor i hi ha desnivell, fets que no combinen bé amb el meu embaràs. A la cruïlla on havíem deixat el cotxe, prenem la pista de l'esquerra i la seguim durant 4 quilòmetres. Després d'una corba pronunciada a la dreta, deixem el cotxe arrambat al costat esquerre i ens endinsem a la plana uns 25 metres fins uns arbres. Al costat, hi trobem les restes del dolmen del Bony de les Bigues.
Es tracta d'una cista centrada en un túmul d'uns 12 metres de diàmetre. Les dues lloses clavades que es veuen semblen ser la capçalera i un costat, mentre que la tercera llosa, que descansa sobre la lateral, podria ser la coberta del sepulcre. A la part davantera de la foto (cremada pel Sol), es veu una altra llosa que podria ser l'altre costat de la cista.
Va ser descoberta l'agost de 2015 pel Manuel Lara i la Josefina Ranchal (és a dir, el Manolo i la Fina, quins cracks!). Aquesta zona no va ser visitada a principis del segle XX, ni per Mossèn Serra Vilaró ni per Josep Colominas, així que és fàcil que es continuïn trobant nous megàlits.
A continuació, la idea era anar al dolmen de Burbre, ubicat una mica més enllà seguint la pista, però aquesta es feia cada vegada més costeruda i amb més sotracs per anar-hi amb un cotxe que no és nostre i no 4x4 i una dona embarassada de bessons... així que fem mitja volta i anem a dinar al refugi, on per un preu mòdic fem una taula d'embotits contemplant unes vistes immillorables!
Coordenades:
Ras de Conques: UTM(ETRS89): 31T, 364114, 4700424
Bony de les Bigues: UTM(ETRS89): 31T, 366815, 4697862
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada