Per a acabar el cap de setmana de Vacances en família a l'alberg de Prada de Conflent, ens acostem a veure dos dòlmens bastant deteriorats i un altre de molt conegut a Clarà i Villerac.
Des de l'alberg Pau Casals, girem a la dreta per la D27 (o avinguda Pau Casals) i passem per sobre del pas a nivell del tren. Poc després, trobem una bifurcació i seguim a l'esquerra en direcció a Clarà per la D35. En 600 metres més, arribem a una nova cruïlla i aquí girem a la dreta, sempre seguint les indicacions cap a Clarà. Sense deixar la D35, arribem al Coll de la Creu en 4.3 quilòmetres. A la tancada corba on ens trobem, prenem la pista de l'esquerra i aparquem el cotxe. Ens podríem acostar amb ell, però només hem de fer 200 metres i nosaltres vam preferir fer-los a peu. Després de recórrer aquesta distància, veurem el dolmen del Coll de la Creu al marge dret de la pista.
La malmesa i poc coneguda "cista", que es dona per desapareguda a la Viquipèdia, fou descoberta i excavada per Jean Abélanet i Ramon Gual el 1968. Ells documenten que només es va trobar un petit fragment de ceràmica i que havia estat espoliada contínuament degut a la seva ubicació.
Continguda a un túmul circular d'un 7-8 metres de diàmetre, la cambra mesurava interiorment 0.70 metres d'ample per 1.15 metres de llarg i 70 centímetres d'alçada màxima. A dia d'avui, només conserva 4 lloses que no arriben a tancar la cambra.
Tarrús i Carreras, al seu treball de visió actualitzada del megalitisme a Catalunya, el cataloguen com a dolmen simple i li atorguen la mateixa datació que als sepulcres del nord i sud de l'Albera en funció de la seva tipologia. Sabent que ells el cataloguen com a un dolmen simple amb accés per porta finestra, podem dir que aquesta tomba podria haver estat erigida durant el Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e.
Vist el petit sepulcre, anem a visitar un altre petit dolmen simple, el de Boera, que es troba tot seguint el camí que surt just al davant i s'endinsa a les muntanyes, creuant la carretera a plena corba. Seguim per aquest camí tot rectes uns 900 metres, punt on girem a la dreta deixant el camí pel que veníem, en una trifurcació de camins. Anant per aquest, aturarem el cotxe al voral en 900 metres i, a peu, ens enfilarem als boscos de l'esquerra, que primer té un fort pendent de pocs metres, però després planeja bastant. Allà, a uns 40 metres de la pista, trobarem el dolmen de Boera o Bohera.
El dolmen fou descobert l'any 1968 per Jean Abélanet, que el va estudiar. Tot i que ell mesura les lloses una a una al seu llibre "Itinéraires Mégalithiques", hem arribat a la conclusió que la cambra mesuraria 1.30 metres de llargada per 73 centímetres d'amplada, i una alçada màxima conservada de 78 centímetres. Segons hem entès (el llibre és en francès), la coberta del megàlit estava construïda a raó de dues lloses, una de les quals ha desaparegut i l'altra es troba estintolada a pocs metres del sepulcre.
 |
| Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet |
Com es pot veure a la imatge anterior, el dolmen restava contingut per dos cròmlecs peristàltics, i les lloses que falten d'aquest sepulcre, es troben, segons Abélanet, inserides en una propera cabana de pastor. Tot i això Abélanet publica una fotografia on es pot veure tot el sòl d'aquesta tomba enllosat, i, de fet, ho dibuixa al següent croquis.
 |
| Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet |
A l'excavació de Jean Abélanet i Ramon Gual l'any 1968, van sorgir fragments de vas carenat, diversos esclats de quars i un de jaspi. Segons Abélanet, els fragments ceràmics són d'una reutilització de l'edat del Bronze final, però, pels retocs dels esclats, indubtablement ens trobem davant d'una tomba més antiga. Per això, encara amb més raó, creiem el què deia Tarrús a l'anterior sepulcre, que és del Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e., ja que són tots dos, segons les excavacions, petits dòlmens simples amb accés de porta finestra, tot i que quan els veus penses que són cistes (per les dimensions), i cal dir que es troben a 840 metres l'un de l'altre en línia recta.
Tornem al cotxe i refem el camí fins la carretera asfaltada, allà seguim avançant 3.9 quilòmetres per la D35 fins a arribar a Clarà. A aquest punt, trobem un stop al costat d'uns contenidors, punt on girem a l'esquerra fent un pronunciat gir i ens dirigim cap a Villerach i Los Masos. En 1.6 quilòmetres, la carretera per on anem mor i arribem a una cruïlla, on prenem la D24 a l'esquerra cap a Los Masos. 730 metres més endavant, veiem pistes de sorra a banda i banda de la carretera. Aparquem a la banda esquerra que és més ampla i comencem a caminar per la de la dreta. Sense deixar el camí principal, en 900 metres d'agradable passeig, arribarem al preciós dolmen de la Lloseta.
Tot i que hi ha referències del 1514 a una Caseta de la Llosa, oficialment fou descobert el 1969 per Ramon Gual. Aquest dolmen d'aparença simple (a saber com era antigament perquè no hem trobat gaires estudis) té una cambra rectangular de 1.85 per 1.25 metres, amb una alçada màxima de 1.27 metres, a la que s'ha de sumar el gruix de la coberta, de 30 centímetres de mitjana. Aquesta gran llosa de coberta fa 2.30 per 1.90 metres i conté 18 cassoletes d'entre 2.5 i 13 centímetres de diàmetre, i entre 1 i 4 de fondària. Des de la cassoleta més gran, hi ha un regueró que, curiosament, es bifurca però no acaba a cap altra cassoleta.
 |
| Imatge extreta de l'estudi sobre els gravats d'Occitània B contingut al "Schweizerische Stein-Denkmäler Inventar" |
A la seva excavació, es van recuperar algunes restes antigues i moltes de modernes, el que confirma que ha estat violat com el sepulcre anterior. Entre les troballes prehistòriques, hi ha un esclat de sílex, una làmina de pedra marró indeterminada, uns esclats de quars i diversos fragments de ceràmica que podrien pertànyer a un plat fons. L'excavació del túmul va acabar amb resultats negatius.
A uns 250 metres al sud del dolmen pujant al cim anomenat La Garolla, es documenta una llosa amb cassoletes molt similars a les de la coberta, però amb aquesta minsa informació, no vam ser capaços de trobar-la. També es pensa que podria haver existit un segon dolmen a aquest cim, donat el topònim de la zona, que és "Les Arques", i que hi ha un petit túmul. Es pensa que aquest megàlit podria haver estat destruït per a convertir-se en matèria primera de la propera església romànica de Nostra Senyora del Roure, ja que s'hi ha trobat un esclat de sílex.
Acabada la visita, tornem al cotxe a menjar-nos el pícnic que ens han preparat a l'alberg i comencem la tornada cap a casa xino-xano.
Inseriríem enllaços per a visitar altres megàlits propers perquè, de fet, sabem que més al sud del dolmen de La Lloseta n'hi ha més, però aquests encara no els hem visitat, pel que no podem dir res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada