Per a tancar les nostres "vacances en família" a l'alberg de Prada de Conflent, ens volem acostar a visitar els dos megàlits de Rodès. Així que esmorzem a l'alberg, ho posem tot al cotxe i fem via cap a aquesta població per la D66 en direcció a Perpinyà. Poc abans d'arribar a Vinçà, hem de girar a l'esquerra cap a Tarerach per la D13. Nosaltres vam trobar la via tancada i vam haver de tornar enrere i prendre la maca D35C, que passa pel Priorat de Marcévol i el dolmen de la Barraca, fent una volta enorme. En aquest cas, la D35C mor a la D13, així que l'explicació serveix per a qualsevol dels dos camins. Aprofitem per a inserir aquí una fotografia del Priorat, visita inesperada de la jornada.
Tornem a l'explicació de la ruta i ho farem pel recorregut habitual. Com dèiem, anant per la D66, poc abans d'arribar a Vinçà, virem a l'esquerra en direcció a Tarerach per la D13. Avancem 6 quilòmetres i prenem llavors una pista asfaltada a la dreta que enllaça amb la D17 (just a l'esquerra ens queda el Mas Bonnecase). Agafem la D17 girant a la dreta i seguim endavant 1 quilòmetre. Girem de nou a la dreta, aquest cop per una pista no asfaltada, i aparquem després de 1100 metres. A la nostra esquerra, ocult per alguns matolls, però destacant entre l'entorn per la seva blanca pedra de coberta, trobarem fàcilment el dolmen del Serrat Blanc.
Després d'un gran incendi a la zona l'agost del 2005, l'Associació d'Arqueologia dels Pirineus Orientals (AAPO) va emprendre una prospecció per la zona. Aquesta tasca va donar fruits a l'octubre, quan un particular, Paul Ménudier, va informar a l'associació de la possible troballa d'un dolmen, que va ser confirmat com a tal el mateix mes.
La seva cambra mesura 1.15 metres de longitud, per 1.00 amplada i 0.90 metres d'alçada. Es tracta d'un dolmen simple amb possible porta-finestra o bé amb accés per la llosa de coberta.
Va ser força modificat quan va ser netejat amb màquina i reposada la seva llosa de coberta, que estava un pèl inclinada sobre la cambra. En fer aquesta operació, es va retirar el túmul, possiblement per desconeixement de la seva existència com a element del dolmen, i part de les pedres es van col·locar com a farciment per a que no quedessin forats a les parets. De totes maneres, sembla que s'han conservat unes pedres més grans a un radi de 7/8 metres que podrien ser el cròmlec peristàltic del túmul.
A la prospecció del sepulcre realitzada per Yves Blaize, es van localitzar municions i altres restes que podrien fer pensar en maniobres militars a la zona (o presència de caçadors...). Les úniques troballes prehistòriques van ser 3 percussors de quars i 11 fragments de ceràmica, pel que és difícil datar-lo. Per les dimensions i l'estil arquitectònic es podria haver construït al Calcolític final o Bronze inicial de la zona, és a dir, entre el 2000 i el 1500 a.n.e., seguint la classificació establerta per François Claustre.
Visitat el sepulcre sense gaire calma degut a la presència de caçadors, tornem al cotxe i avancem 730 metres fins a una esplanada prop d'una cruïlla de camins i aparquem allà, ja que el camí es complica per a anar al segon sepulcre del dia. Ja a peu, a la cruïlla, agafem la pista de la dreta i, als 50 metres, agafem la branca de l'esquerra a una nova bifurcació. Seguirem tranquil·lament aquest camí davallant cap a la població de Rodès. Als 900 metres, trobarem una altra bifurcació, on tornarem a agafar el camí de la dreta. Baixant uns 660 metres més, el megàlit ens quedarà a la nostra dreta sense gaire camí definit i a una distància d'uns 150 metres. Es recomana dur un GPS per a no desviar-se de l'objectiu. Trobarem el dolmen de La Guardiola o de Rupidera (Ropidera) al límit del cingle, força mimetitzat per una paret moderna de pedra seca.
Aquest segon megàlit, descobert igualment arran de l'incendi de 2005, és també un dolmen molt modificat i de petites dimensions (1.50 metres de longitud per 1.15 d'amplada i 0.60 d'alçada). En aquest cas, com hem dit, un lateral està camuflat per la paret de pedra seca i l'interior ha estat modificat desplaçant enrere la coberta, que sembla trencada. S'han col·locat pedres petites entre les lloses del dolmen i la coberta per a donar-li més espai a la cambra i, segurament, per a utilitzar-lo com a abric. Possiblement i veient el cas anterior, aquestes pedretes tant de la paret com per a l'aixecament de la coberta podrien ser les de l'inexistent túmul. Pel que fa a la seva morfologia, podria tractar-se d'un dolmen simple de petites dimensions o bé d'una cista megalítica tancada.
Quan fou descobert, la cambra ja havia estat espoliada, però uns 30 metres al nord-est de la cambra es van trobar restes de vuit recipients ceràmics típics del Bronze mitjà. Aquestes peces eren ben treballades, amb decoració de digitacions i nanses. Aquesta ceràmica pot fer-se servir per a datar el megàlit, igual que el Serrat Blanc, a la primera meitat del II mil·lenni a.n.e.
Estudiat aquest segon sepulcre, retornem al cotxe i tanquem la ruta per avui. Dinem els pícnics que ens han preparat els de l'alberg prop dels bonics Orgues d'Ille-sur-Têt i cap a casa.
Si vosaltres voleu visitar més coses, a més del Priorat de Marcévol que hem comentat, podeu fer la ruta completa que hem esmentat abans del dolmen de la Barraca i que transcorre per Tarerach, Trilla, Ansignan, Felluns i Bélesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada