Segon dia de la ruta de l'amic Manolo pel Rosselló, que ja sabem que són intenses... ja m'agrada, ja! Avui visitarem 7 megàlits de diversos pobles, el primer, la comuna de Tarerach, on visitarem dos sepulcres: els dos germans de Lieussanes o Mas Llusanes, també coneguts com a dòlmens de Tarerach o Llossannes... amb el fàcil que és posar-li un nom! A més de tots aquests, el primer dels germans també és anomenat com La Barraca.
Prenem el cotxe i busquem la carretera D35C, aturant-nos just després d'una casa d'allotjament rural enganxada a l'esquerra de la carretera en un corba la dreta, en el sentit de la marxa. A peu, seguirem per la carretera, fins a trobar un camí sorrenc que puja vers la muntanya, tota conreada amb vinyes. Al primer replà, penso que era, girarem a la dreta tot vorejant el camp llaurat. En pocs metres veurem un camí atrotinat que surt a la nostra dreta, vers la vall; el seguirem i a poca distància localitzem, just a la nostra esquerra, el dolmen de Mas Llussanes I o La Barraca.
Prenem el cotxe i busquem la carretera D35C, aturant-nos just després d'una casa d'allotjament rural enganxada a l'esquerra de la carretera en un corba la dreta, en el sentit de la marxa. A peu, seguirem per la carretera, fins a trobar un camí sorrenc que puja vers la muntanya, tota conreada amb vinyes. Al primer replà, penso que era, girarem a la dreta tot vorejant el camp llaurat. En pocs metres veurem un camí atrotinat que surt a la nostra dreta, vers la vall; el seguirem i a poca distància localitzem, just a la nostra esquerra, el dolmen de Mas Llussanes I o La Barraca.
A 580 metres sobre el nivell del mar i amb unes dimensions de 3.30 metres de llargada màxima, 2.35 d'amplada i un alçada conservada de vora 1.00 metre, és un dels sepulcres més importants i més visitats de la contrada.
Aquest sepulcre fou esmentat per primer cop per Pierre Vidal l'any 1921 i publicat en un recull dolmènic per Pierre Ponish l'any 1950, però no fou excavat fins el 1987 per Jean Abélanet. A l'interior, aparegueren restes de vestigis de diverses èpoques... trossos de vidre i de ferro dels segles XVII al XVIV... pel que sembla que es va utilitzar com a abocador, fet prou típic a la nostra era, però també, s'hi van trobar restes d'unes urnes funeràries del Bronze final, principis de l'edat del Ferro, i fragments ceràmics amb ornamentació de cordó de l'edat del Bronze. Augmentant l'antiguitat de les troballes, passem a les del Neolític, com ceràmica perforada, diversos trossos de sílex i de quars, diversos percutors d'aquest últim material, una gran petxina de càrdium i 1 fragment d'anell discoïdal de roca verda.
Proper a ell, es va descobrir tot un hàbitat del Neolític, vers el 3500 - 2500 a.C, on molt possiblement vivien els ocupants del sepulcre. Esmentar també que als camps de vinyes que voregen el sepulcre, han aparegut diverses troballes d'aquesta edat, es documenten quatre percutors de quars, diversos anells discoïdals i una làmina de sílex. Sembla ser que entre les restes ceràmiques, n'hi hauria moltes pertanyents a urnes funeràries.
Un cop visitat i més que fotografiat el sepulcre, tornem a la carretera, però no prenem el cotxe, a peu la fem a l'inrevés de com hem vingut, tot passant una casa a l'esquerra i la casa rural, ara a la nostra dreta. Després de la corba on es troba la casa, seguim uns pocs metres tot buscant un accés practicable per pujar als conreus, novament de vinyes, que hi ha a la nostra esquerra. Quan aconseguim accedir al camp llaurat, el seguirem vorejant el costat de la carretera fins que aquest comença allunyar-se d'aquesta. A aquest punt, saltem el filat del conreu, si és que anem per dins, i ens endinsem a un petit bosquet (petit, petit, 4 arbres i matolls), tot seguint un corriol molt desdibuixat i malmès. Aquest creua el dolmen de Llussanes II, també anomenat com La Barraca II, per la proximitat vers la I.
Proper a ell, es va descobrir tot un hàbitat del Neolític, vers el 3500 - 2500 a.C, on molt possiblement vivien els ocupants del sepulcre. Esmentar també que als camps de vinyes que voregen el sepulcre, han aparegut diverses troballes d'aquesta edat, es documenten quatre percutors de quars, diversos anells discoïdals i una làmina de sílex. Sembla ser que entre les restes ceràmiques, n'hi hauria moltes pertanyents a urnes funeràries.
Un cop visitat i més que fotografiat el sepulcre, tornem a la carretera, però no prenem el cotxe, a peu la fem a l'inrevés de com hem vingut, tot passant una casa a l'esquerra i la casa rural, ara a la nostra dreta. Després de la corba on es troba la casa, seguim uns pocs metres tot buscant un accés practicable per pujar als conreus, novament de vinyes, que hi ha a la nostra esquerra. Quan aconseguim accedir al camp llaurat, el seguirem vorejant el costat de la carretera fins que aquest comença allunyar-se d'aquesta. A aquest punt, saltem el filat del conreu, si és que anem per dins, i ens endinsem a un petit bosquet (petit, petit, 4 arbres i matolls), tot seguint un corriol molt desdibuixat i malmès. Aquest creua el dolmen de Llussanes II, també anomenat com La Barraca II, per la proximitat vers la I.
Aquest mal conservat megàlit consta d'un túmul circular no gaire visible i fou descobert l'any 1972. Va ser excavat vers el 1973 per Henry i Monique Baills, que van publicar els resultats a la revista Massana, on es documenten diversos i variats fragments ceràmics del Bronze final, dos percutors de quars i una plaqueta d'esquist del Calcolític - Bronze antic. Les restes trobades a superfície deuen pertànyer, per proximitat, al mateix hàbitat que dèiem que es troba proper a La Barraca.
Tornem al cotxe i anem direcció nord, vers la comuna de Trillà, on també veurem dos dòlmens, el primer el de Taupels, també conegut com a Colombinos.
Ubicat al nord - est del poble, en un bonic paratge, on aprofitant una certa elevació del terreny s'hi va construir aquest sepulcre. Actualment, està molt restaurat... diria jo, com a mínim han fet obres d'adequació, ja que a les fotos antigues de les que disposo, s'hi veu clarament tot de rocam de l'antic túmul.
El que queda de la coberta és una gran llosa amb unes dimensions de 1.77 metres de llarg i 1.40 metres d'ample que cobreix parcialment aquest dolmen simple d'una llargada de 2.20 - 2.30 metres, creant una alçada que oscil·la entre 1.00 i 1.10 metres.
El bonic sepulcre fou excavat furtivament per un agricultor de la zona... sense comentaris... pel que se sap, van sorgir diverses ceràmiques, però no hi ha res d'informació sobre elles.
En marxa de nou, ens dirigim a visitar el megàlit d'Apostados, conegut en menys mesura com a Camp del Prat o bé Triacayres, que es troba a uns 500 metres del cementiri de Trilla.
Davant d'aquest curiós dolmen, el primer que et fixes és en que no té el que podríem denominar la morfologia "normal" d'un sepulcre megalític... és més ample que llarg. La cambra sepulcral amida 1.00 metre de llarg, per un ample de 1.70 metres. Aquesta cambra és coberta per una gran llosa de 2.45 metres de llarg i una amplada que ronda els 1.50 metres.
La capçalera trencada es va completar amb un mur de pedra en sec, pel que es creu que a posteriori es podria haver utilitzat com a abric.
Oficialment no s'ha excavat mai, ni s'ha trobat cap resta a superfície.
Tornem al cotxe i ens dirigim a Ansignan, on tot endinsant-nos pels camins que porten a Felluns, trobarem el dolmen de Rouyre. Realment és complicat explicar quin caminoi seguir, recomano cercar-lo per les coordenades.
Com a cercador i visitador de megàlits, crec que s'han passat amb la restauració, ara, hauríeu de veure com estava per les fotografies antigues que jo he vist! Molt possiblement, bastant maltractat a causa de continuades violacions de l'antiga tomba. Les lloses que constitueixen el megàlit són de pedra local i consta d'un túmul, visible a la part est del sepulcre, de 10 metres de diàmetre.
La cambra del sepulcre té unes dimensions més aviat petites: 1.75 de llarg, per 0.80 d'ample, i s'hi van trobar, tot i les violacions que se li suposen, restes d'era Calcolítica - edat del Bronze. Cal destacar una gran quantitat de ceràmica campaniforme, un petit tros de quars i una punta de ferro. Però això no és tot, ja que al seu malmès túmul també va sorgir divers i variat material ceràmic. Sobta que no es trobés res de material lític a l'excavació (bé, de fet, no sobta... violacions), encara que als voltants s'han trobat destrals de pedra polida i esclats de sílex.
El megàlit fou restaurat i documentat el 1988.
Tot estant al dolmen, en Pere va decidir fer un volt per la zona. Al poc ja ens cridava, ja que havia trobat un roc amb diverses cassoletes. Aquest roc es troba a pocs metres del sepulcre, a la part de darrere.
Tornem al cotxe i anem al poble de Felluns, on seguint camins que van en direcció Ansignan transitables per qualsevol tipus de cotxe, arribarem al dolmen de la Cauna del Moro.
El restaurat i protegit a dia d'avui megàlit, es troba just a la línia divisòria entre Felluns i Ansignan, a una antiga parcel·la de conreu, ara envaïda per la vegetació. Fou descobert per Lucien Piéchon, professor i alcalde de Sournia. Però fou Pierre Ponish qui el documentà per primer cop. Temps més tard, l'any 1950, és en Lluís Pericot qui el menciona en el recull Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica.
La gran tomba, construïda amb granit local, té unes dimensions de 2.50 metres de llarg i una amplada de 1.40 metres; pel que fa a l'alçada conservada, no l'he trobada per enlloc, però bé, jo faig 1.75, vosaltres mateixos.
És datat del Neolític final, tot i que no em consta cap troballa, suposo que el daten per la morfologia, ajudats per un cromlech que es documenta a una cinquantena de metres, uns rocs amb alineaments de cassoletes, també propers, i les restes trobades a uns 250 metres, on a una de les parcel·les, s'hi va trobar divers fragments ceràmics d'estil Vérazien, estil datat del Neolític final, una preciosa punta de fletxa amb alerons i peduncle, un percutor de quars, diversos esclats d'aquest material i nombroses pedres tallades.
Ara sí, fem un mos que ens l'hem ben guanyat i anem a Belésta a visitar el Museu de la Prehistòria del poble, que es troba dins el castell de la població, i on hi ha una sepultura col·lectiva d'edat prehistòrica.
L'any 1983, es va descobrir aquesta gruta sota el castell, on es van trobar els esquelets de 32 persones amb el seu aixovar, en gran mesura intacte, sota vuit metres de sediments. Esmentar també que s'hi van trobar una falç de sílex, moles de granit, punxons i restes d'antics fogars. L'excavació va confirmar l'ús d'aquesta cavitat en diferents edats. La part que es veu a la fotografia es va datar per mitjà de C14 amb una antiguitat de 6500 anys, per tant d'era Neolítica. Però no s'acaba aquí l'esplendorós d'aquesta cova. Al sondeig realitzat, varen sorgir diferents materials d'altres èpoques, així com plaquetes d'esquist, dents perforades i ossos polits, però també petxines i fins i tot una perla d'ambre, procedent del mar Bàltic, fet que fa suposar una estructura comercial prou organitzada vers el 1500 a.C., a plena edat del Bronze.
Sortint del museu, amb un parell de llibres més per a la biblioteca megalítica de casa, visitarem el dolmen del Molí del Vent, situat al nord de Bélesta. Em sembla recordar que a aquest es pot arribar quasi fins a ell amb cotxe... no, la Cristina em diu que es pot arribar fins a ell tot conduint! El localitzarem prenent una carretera asfaltada que surt a la dreta de carretera D21, paral·lela a la D17, un xic abans d'aquesta i que en 750 metres ens porta a un camí sorrenc que acaba, després de 140 metres, al reconstruït dolmen.
D'aquest bonic dolmen de corredor sabem que fou descobert per un professor anomenat François Roig l'any 1963, i fou visitat arqueològicament parlant, el 1964 pel mateix François Roig amb companyia del que suposem era arqueòleg Georges Claustres. Ho sento però no sé res més del bon home, el francès no és el meu fort! I per buscar informació d'un personatge, com a mínim has de saber l'idioma.
El que sí sé és que el dolmen estava realment deteriorat, sobretot per l'ús com a pedrera que es va fer del seu túmul ja a època històrica, que s'ha reconstruït conservant les dimensions que es té indicis que tenia... 9 metres de diàmetre. El sepulcre en si consta de dues petites sales, ja que té una avantcambra, en part construïda amb murs de pedra en sec, en part per lloses. No disposem de dimensions reals ni de la cambra ni de la seva avantcambra.
Hem trobat diversos informes d'excavació, on Georges Claustres assegura repetides violacions, sobretot a l'era romana, època de la que s'han trobat petits trossos ceràmics, però també se n'ha extret del seu interior d'era neolítica i també una punta de fletxa de sílex, idèntica a les sorgides als ossaris calcolítics trobats a Corbières. Les restes del túmul també es van excavar, trobant en ell diverses ceràmiques del Calcolític i l'edat del Bronze, juntament amb un ganivet de sílex d'era no especificada.
Per tant, com a poc, podem assegurar l'ús del sepulcre a diverses èpoques humanes, a ordenar: Neolític, Calcolític, Edat del Ferro i era romana.
Esmentar que totes les restes obtingudes a la seva excavació són dipositades al museu-castell de Bélesta.
En marxa de nou, ens dirigim cap a Catalunya, on després d'una llarga tornada i uns dies de caminada pel que avui en dia és França, desitgem arribar a casa, més que res pel sofà, jejeje. Jo, ja em quedaria al bell mig de les muntanyes.
Coordenades:
La Barraca o Mas Llusanes I: UTM(ETRS89): 31T, 459918, 4724625
Lieusanes o Mas Llusanes II: UTM(ETRS89): 31T, 460068, 4724584
Taupels o Colombinos: UTM(ETRS89): 31T, 461641, 4733022
Apostados: UTM(ETRS89): 31T, 460750, 4733035
Rouyre: UTM(ETRS89): 31T, 459681, 4734489
Inscultures de Rouyre: UTM(ETRS89): 31T, 459701, 4734505
Cauna del Moro: UTM(ETRS89): 31T, 458827, 4734576
Gruta del castell de Bélesta: UTM(ETRS89): 31T, 467786, 4729533
Molí del Vent: UTM(ETRS89): 31T, 467732, 4730525
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada