Penúltim dia de vacances, per tant, sent com som, penúltima ruta per les terres franceses de Lot. El primer que farem és anar a visitar un jaciment que, tot i que s'hi han trobat ossos d'animals prehistòrics, no és quelcom creat ni utilitzat pels humans d'aquella era. Parlem de la coneguda "Gouffre de Padirac".
Es tracta d'un espai explotat turísticament, i perdoneu-me que doni la meva opinió, totalment espectacular: Al principi només veus l'avenc, de 35 metres de diàmetre i 103 metres de profunditat, però quan baixes vas seguint el riu subterrani durant centenars de metres. Després, fas un tros, no pas petit, en una barqueta, tot seguint el riu i travessant llacs subterranis, i després tornes a caminar fins a la fi de l'itinerari arreglat, lloc on el riu torna a submergir-se, mentre donem la volta tot pujant a un llac superior, omplert a raó de filtracions d'aigua. En total, es calcula que la xarxa formada pel riu abasta 55 quilòmetres.
Després de la visita, vam anar a dinar quelcom i, com l'entorn més immediat de Padirac ens va semblar massa turístic, vam decidir allunyar-nos. Per això, el primer dolmen que veurem no és el més proper de Padirac, de fet, és el més allunyat, es tracta del dolmen d'Auraste. També és clarament el més ben conservat dels que veurem avui. Per arribar-hi, emprenem des de l'aparcament de la Gouffre per la D90 durant 2.3 quilòmetres, arribant al petit nucli de Padirac. Aquí, agafarem la D673 i la seguirem 3.4 quilòmetres, lloc on girarem a l'esquerra per una carretera asfaltada que duu a un hotel. Seguim la carretera 1.3 quilòmetres, on creua amb una altra pista, a la que girem a la dreta i seguim per ella poc més de 500 metres, on veurem el senyal de "parking" a l'esquerra. Allà deixem el cotxe.
A peu, sortim de l'aparcament per una sortida que hi ha a la part més allunyada de la seva entrada i que dona a un ample camí sorrenc, que seguirem vers la nostra esquerra uns 860 metres. En aquest punt, als camps de la nostra dreta, trobarem el bonic sepulcre d'Auraste o Horaste, també conegut com a Siran I.
Aquest preciós dolmen simple ens va fer ràpidament pinta de restaurat, sobretot veient el ben col·locades que estaven les lloses, i també veient el rocam que hi havia al costat, que ens feia tot l'aspecte d'obra tumular que havia estat desplaçada feia poc. Investigant hem sabut que certament va ser reconstruït, aixecant la coberta i col·locant la llosa dreta recta de nou. No sabem quan es va fer efectiva aquesta restauració, però per la pinta que feien els rocs tumulars amuntegats al costat, no deu fer gaire. Inserim una planimetria de Jean Clottes d'abans d'aquesta restauració.
 |
| Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes |
Tornem al camí i el refem en l'altra direcció, arribant a l'aparcament, on agafem el cotxe per apropar-nos als següents megàlits, els germans Pech Plumet o Pech Plumé. Per arribar-hi, tornem a l'asfalt i emprenem cap la dreta, just per on hem arribat abans; de fet, tornem a la D673 i l'agafem com si anéssim a Padirac, però no hi arribarem ja que a 1.3 quilòmetres girarem a la dreta per la D14 direcció Loubressac. En 1.9 quilòmetres, veurem un camp de plaques solars a la dreta i un camí que surt a l'esquerra, que és el que duu als megàlits. Nosaltres vam fer aquest camí en cotxe, ara que tenim un cotxe alt, no ens ho pensem gaire, i s'ha de dir que no estava gents malmès. Però bé, si voleu, es pot deixar el cotxe al voltant del camp de plaques (hi ha zones habilitades) i fer la resta de la ruta a peu.
El primer megàlit, el de Pech Plumet B o Pech Plumé II, es troba a tan sols 900 metres de deixar l'asfalt. Agafem el camí, i a uns 400 metres girem a la dreta per un altre que ens apropa a la zona del dolmen tot fent els 500 metres restants. Després, t'has d'endinsar al bosc de l'esquerra i, a uns 80 metres des de la carretera, trobarem l'antiga tomba. No cal dir que és recomanable l'ús de GPS.
La informació d'aquest dolmen que hem pogut extreure de l'inventari de Jean Clottes és, diguem-ne que, molt curiosa. Ell assegura que, per la seva morfologia, es tracta d'un dolmen doble, ja que el possible corredor no estaria alineat, i que les lloses d'aquest són més grans que les de la cambra funerària, cosa molt estranya en un sepulcre de corredor, però esmenta que igualment s'hauria d'excavar abans d'afirmar-ho de totes totes. Inserim la seva planimetria per comprendre un xic més l'exposat.
 |
| Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes |
Es dona unes dimensions de les que podem deduir una cambra funerària a la banda oest que amida 2.20 metres de llargada màxima, 1.10 metres d'amplada i 80 centímetres d'alçada. I de l'est, n'extraiem, de les dades aportades, una cambra funerària de 2.60 metres de llargada màxima, per una amplada de 1.40 metres i una alçada màxima conservada de 85 centímetres al suport esquerre. Del túmul, es diu que resta prou malmès perquè l'espai va ser utilitzat com una antiga parcel·la conreable.
Ara anirem a veure el seu germà Pech Plumet A o Pech Plumé I, pel que tornem enrere els 500 metres fins on hem girat a la dreta, i seguim el camí tot rectes allunyant-nos de l'asfalt durant 700 metres. Aquí, ens endinsem al bosc de la dreta i, a uns 70 metres, veurem el que queda de l'antiga tomba. També recomanable l'ús de GPS.
Llegint els estudis que hem trobat d'ell, ens donen ganes de tornar-hi a netejar-ho tot, ja que amb el sota bosc crescut no es veu el que és en realitat. Es tracta d'un dolmen amb vestíbul, la cambra funerària amida 2.45 metres de llargada màxima, 1.20 metres d'amplada, i conserva una alçada màxima d'1.30 metres. Pel que fa a la coberta, descriuen una llosa de 2 per 2.30 metres, que consta d'una amplada de 40 centímetres. Pel que fa al vestíbul creat, aquest és de tendència quadrangular d'1.10 metres i es conserva una alçada màxima de 90 centímetres. Per acabar amb aquesta tomba, podem dir que es troba al vessant sud d'un túmul arrodonit de 12 metres de diàmetre.
Inserim la planimetria aportada per Jean Cottes a l'inventari francès del departament de Lot.
 |
| Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes |
Ara, ens apropem al dolmen Des Calcas o Penot I. Amb el cotxe, avancem per la pista 350 metres més i ens aturem a l'entrada d'un camí que surt a l'esquerra. A peu, seguim per aquest uns 550 metres, punt on trobarem el sepulcre abans anomenat al bosc de la dreta tocant el camí.
Creiem que aquest deuria haver estat un dels sepulcres més imponents de la zona, almenys és la sensació que et dona quan veus les restes, ja que són prou majestuoses. En sabem d'ell que la cambra sepulcral amida interiorment un màxim de 3.50 metres de llargada que és el que mesura la llosa esquerra, per 1.55 metres d'amplada, i que conserva una alçada màxima de 80 centímetres. La llosa de coberta deu haver estat trencada, ja que es documenten diversos fragments estintolats per l'obra tumular (a la fotografia es veu un dels trossos, a la dreta, just davant de la llosa lateral que resta tapada per la vegetació). A la bibliografia, no s'esmenta res del seu mal estat de conservació, però es deu a que és una zona habilitada per a la pastura del bestiar.
Inserim una planimetria, de Jean Clottes de nou, per a entendre millor el ruïnós megàlit.
 |
| Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes |
Tornem al cotxe i el desplacem tot recte per la pista 700 metres més. Entrant al camp de la nostra esquerra, trobarem, a 40 metres de la pista, el que resta del sepulcre de Pendus C, Pendus III o Bouygue Longe. Si fem reflexió del nom, ens adonem de que, com a mínim, falten dos germans Pendus: el primer sabem que resta destruït, i del segon no vam saber trobar res d'informació. Val a dir que ja a casa hem trobat referències de molts altres sepulcres, entre d'altres Pendus B i d'alguns de molt propers i fàcils d'arribar, per tant, hi tornarem.
De la informació que tenim, en podem extreure una cambra sepulcral de 1.75 metres de llargada, per una amplada de 75 centímetres, i una alçada màxima conservada de 50 centímetres. A l'estudi, també es documenta la llosa de coberta que, com es veu a la fotografia, resta estintolada a la banda posterior esquerra del sepulcre i que fa 1.40 per 1.20 metres, amb un gruix de 30 centímetres.
 |
| Extret de "Inventaire des mégalithes de la France" de Jean Clottes |
Per últim, dir que el sepulcre es troba al centre d'una obra tumular de tendència circular d'uns 12 metres de diàmetre.
No es documenta la datació exacta de cap dels megàlits d'avui, però, per l'estil arquitectònic i la zona megalítica on ens trobem, podem assegurar que foren bastits durant el Neolític.
Amb aquest últim, donem la diada prehistòrica per acabada i anem a descansar a casa, que demà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada