Avui, decidim anar prop de casa a veure una cova-dolmen i un poblat iber a Santa Coloma de Gramenet.
Per la carretera de La Roca del Vallès a Santa Coloma (BV-5001), arribem al barri de Can Zam, on deixem el cotxe prop de la parada de metro. Des d'aquí, fent servir les múltiples escales mecàniques, arribem fins el carrer Menorca, just a la falda del turó del Pollo (sincerament, ni idea de que es deia així). Des d'aquí, tirem a la dreta per aquest carrer fins que, a una pronunciada corba a la dreta, agafem el camí que indica el poblat iber de Puig Castellar. Enfilarem muntanya amunt fins a arribar a una plana amb una intersecció de 6 camins. A la nostra esquerra quedarà Puig Castellar, però nosaltres anirem primer cap al paradolmen, agafant el corriol que surt a mà dreta indicant "dolmen natural". Seguirem les marques vermelles fins a arribar a la cova.
El Cau o Cova d'en Genís és una cavitat sepulcral que té construït una espècie de corredor d'entrada fet amb roques de diferents mides, i que rep el nom del seu descobridor cap l'any 1955, en Genís Ibáñez, membre del Centre Excursionista Puigcastellar, club que la va excavar, creiem, que el mateix any.
Durant la seva excavació, només es va trobar una tíbia humana, que es va desfer en treure-la, i un aixovar amb un parell de vasos que, curiosament, per l'estil ceràmic, un és pertanyent al Neolític i l'altre, d'estil apèndix de botó, és de l'Edat del Bronze, vers el 1500-1100 a.n.e. Per això, per a nosaltres, tot i que a molts llocs el cataloguen com a jaciment pertanyent a l'Edat del Bronze, seria del Neolític reutilitzat com a mínim a l'Edat del Bronze.
Desfem el corriol cap amunt i ara sí agafem el camí senyalitzat cap el Puig Castellar. Pujant el turonet, trobarem l'accés al poblat i una plataforma-mirador des de la qual podem observar unes bones vistes: Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i bona part del Vallès.
Aquest poblat, d'uns 3000 m², parcialment reconstruït i de lliure accés, ocupa la part més alta del turó del Puig Castellar i la seva estructura s’adapta a les característiques del terreny, situant-se les cases sobre terrasses salvant el desnivell.
 |
| Imatge extreta de Google Maps |
Com podem veure a la imatge superior, el recinte restava del tot emmurallat, tot i que, a dia d'avui, no es conserva tot el recorregut de la muralla. Per aquest fet, el nombre de torres defensives no és del tot segur, però, segons es documenta, n'hi havia un mínim de tres: una, la de la part més alta del poblat que hauria fet més aviat unes funcions de control visual; i dues amb una funció més defensiva.
El poblat no és gaire gran pel que fa a dimensions, uns 100 metres de llargada per uns 50 metres d'amplada màxima. Ajudat amb la gran defensa natural que té, potser amb dues torres defensives ja en tenia prou.
Urbanísticament parlant, era bastit a raó d'un carrer central que s'adaptava al pendent del sòl, fent d'eix vertebral a les estances a banda i banda, que eren d'una o dues habitacions i restaven adossades entre elles, i al mur les de la part més exterior. En algunes d'elles, es van localitzar a l'excavació diversos molins de mà, així com també es van trobar diversos magatzems i corrals per a guardar animals.
A la part alta del poblat, hi havia una cisterna excavada a la roca per a recollir l'aigua de la pluja, un fet necessari en aquest poblat, ja que no es documenta cap font d'aigua al turó, tot i que just a sota d'ell tenen el riu Besòs i, per l'altre costat, sí que hi ha diverses fonts.
El poblat fou habitat des del segle VI fins a principis del segle II a.n.e. Pel que fa a l'època d'edificació, hi ha diverses etapes. Els habitatges de les zones N i NO corresponen a finals del segle V i inicis del s. IV a.n.e.; eren de forma rectangular i tenien llar de foc. Els habitants de la darrera fase d’ocupació, segles IV a II a.n.e., van deixar gran quantitat d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, i un tresor de dracmes de plata d’Empúries, el que fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, possiblement durant la Segona Guerra Púnica (218-206 a.n.e.) o durant els esdeveniments de la revolta indígena de l’any 196 a.n.e.
Després de completar la visita al poblat i gaudir de les vistes des del mirador situat a la part alta del poblat, tornem cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada