Tot i ser desembre, el dia va ser espectacular i ens va permetre fer una ruta maca per la zona del Cabrerès, habitualment anomenada Collsacabra. Vam deixar el cotxe a L'Esquirol i vam anar xino-xano cap al salt de La Foradada, a Cantonigròs, passant per la masia del Campàs.
S'ha de dir que el salt no portava gaire aigua, però el lloc és preciós!
De tornada cap a L'Esquirol, vam passar pel dolmen de Puigsespedres, situat a la part alta del poble, ja a les afores.
Conegut d'antic aquest dolmen ha rebut diverses excavacions, les primeres es documenten al 1915. Que documenten l'estil de dolmen de corredor en "P", unes dimensions de la cambra d'3 metres de llargada, una amplada de 2.50 i una alçada màxima de 2 metres. D'altra banda el corredor i l'avant cambra amidarien 1.70 metres de llargada per una amplada màxima d'1.30 i una alçada de 0.65. D'altra banda, el túmul ha anat disminuint, ja que segons Batista a l'any 1963 era de 14 metres de diàmetre.
Ara amb la revisió megalítica d'en Carreras i en Tarrús del any 2022, refem la publicació amb informació més moderna i complerta. Segons ells aquest sepulcre seria una galeria catalana, descoberta entre el 1915 i el 1920 pel centre excursionista de Vic, tot i que primer va ser excavat per part del Institut d'Estudis Catalans, tot seguit pel de Vic, i després de diversos estudis va ser consolidat i museïtzat vers l'any 2011-2012.
Pel que fa a les dimensions del megàlit, documenten una cambra sepulcral de 3.40 metres de llarg, 1.80 metres d'amplada i 1.35 metres d'alçada, un corredor de 2.50 metres de llarg, 1.30 metres d'ample i 1.10 metres d'alçada, amb una obra tumular de 14/15 metres de diàmetre sense restes d'anell de contenció. Com podem veure la cambra és prou més alta que les lloses de corredor, que per cert han estat desplaçades, segons els citats arqueòlegs i membres del GESEART, pel que se'ns cap tipus de dubte es tractaria d'una galeria catalana.
Les troballes arqueològiques recuperades al jaciment són: Gran quantitat de fragments ceràmics a mà, 4 làmines de sílex, dues d'elles retocades i dues sense retocar, 1 fragment de làmina de sílex blanc, 1 botó d'os amb perforació en V, 1 penjoll de petxina i 7 denes discoidals de petxina i pedra, que acompanyava diverses restes òssies humanes, entre elles fragments cranials, 8 fragments de mandíbula d'un adult i 16 dents. Aquestes restes queden dipositades entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona i el Museu Episcopal de Vic.
Segons Carreras i Tarrús, aquest megàlit fou erigit vers el 3000-2700 a.n.e., a la part final del Neolític a Catalunya.
De nou al cotxe, reprenem la marxa i ens acostem a Tavertet a dinar. Pel camí, ens acompanyen les meravelloses vistes dels cingles.
Després de dinar i fer un tomb pel poble, agafem el camí que puja fins a l'ermita de Sant Corneli, seguint les instruccions proporcionades per la ruta del Palau Robert. Just al seu costat, per la part de darrere, hi ha les restes en molt mal estat del dolmen de Sant Corneli.
Descobert per F. Puntí, veí de Cantonigròs l'any 1972, fou excavat el mateix any per Ricard Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix, però els resultats no es varen publicar. A partir d'aquí a rebut gran quantitat de visites i estudis de diferents arqueòlegs.
Nosaltres, com sempre ens en fiem del que exposa Josep Tarrús, que en el seu llibre amb l'Enric Carreras diu que es tracta d'una cista neolítica amb túmul, que en aquest cas conte dues tombes, una d'elles enllosada. La primera, de les petites cambres fa 1.40 metres de llarg, 1 metres d'ample i 90 centímetres d'alçada, i la segona que és la enllosada, fa 1.10 metres de llarg per 1 metre d'amplada i 90 centímetres d'alçada. També diuen que la longitud interna total de les dues cambres és de 2.60 metres. Tot està comprès dins d'una obra tumular de tendència circular d'uns 11/12 metres de diàmetre, i que conserva un anell exterior bastit a raó de tres fileres de lloses col·locades en plec de llibre, que formen un cròmlec de 1.5 metres de gruix, per últim i per acabar amb la morfologia del megàlit podem dir que segons ells, aquest túmul amidaria inicialment 1.70 metres d'alçada.
Les restes que s'han pogut extreure de la única excavació que a sofert el megàlit, es van poder admirar a una exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. A ella hi havia, diversos fragments de ceràmica a mà, un tros de quars treballat, restes òssies molt fragmentades i algunes dents humanes, no estaven els dos fragments de crani que segons les anotacions de Nolla van aparèixer a la cambra enllosada.
Si en teniu ganes de més, des de Sant Corneli, n'hi ha bastants prop, ara val a dir que alguns d'ells, resten tapats o bé es troben en mal estat, ja que ens trobem davant les tombes més antigues de Catalunya, i a més són cistes.
Bon reportatge: el problema es saber si el sepulcre de Sant Corneli es una cista de Tavertet o un veritable sepulcre megalític; de fet, per la seva arquitectura sembla més aviat la primera cosa. El dia que es publiquin els resultats de l'excavacio sabrem alguna cosa certa
ResponEliminaHola Antoni, moltes gràcies pel teu comentari.
EliminaEstem d'acord amb tu, per les seves dimensions i la forma actual, sembla més una cista que no pas un dolmen...
Aprofitem per a comentar-te que utilitzem els teus llibres per a fer alguna de les nostres rutes i és tot un honor que hagis vist el nostre bloc i més encara que ens hagis escrit.
Una altra petita cosa, aquesta de caràcter encara més personal, la meva àvia és també Mañé, es diu Montserrat Balanzó Mañé, li vaig comentar el tema i em va respondre que sí que et coneixia. Per tant, amb tot el teu respecte, sempre dic que ets el meu "oncle-avi"!!
I per últim, tenim una consulta que no té res a veure amb aquesta entrada. Vam visitar fa un temps el poblat de Puig Castellar de Santa Coloma i el Cau d'en Genís, però no tenim clar com s'ha de classificar aquest cau (és una cova-dolmen, paradolmen, dolmen natural, res d'això???).
Esperem que aquesta vegada rebis la nostra resposta al teu comentari perquè és el tercer intent que fem... Hem de millorar la pràctica amb aquest tipus d'eines!