Els dòlmens del Duc es troben fent de límit entre Centelles i Sant Martí de Centelles. Per a arribar-hi, s'ha d'anar a Sant Martí de Centelles i agafar el carrer Cingles de Bertí, que és el primer que ens trobem a mà dreta després de sortir cap al nucli des de la C-17. Al poc d'entrar per ell, girem a la dreta passant per sota de les vies del tren i, just creuar-les, girem a la dreta per un carrer que duu al disseminat de Mas la Saleta. Seguim aquest carrer, que es converteix en camí al poc, uns 700 metres fins a trobar un desviament a la nostra esquerra, just quan el camí pel que anem inicia una corba a la dreta. A partir d'aquí, és recomanable anar a peu, ja que hi ha lloc per a deixar el cotxe i la pista es complica bastant si no es va en 4x4. Seguint per aquesta pista uns 450 metres més, poc després d'haver creuat un tallafocs, veurem a la nostra dreta el paradolmen del Duc I mimetitzat per la vegetació.
Va ser descobert per August Panyella i Gómez, i Miquel Taradell i Mateu vers l'any 1944, que també el van estudiar i excavar. Més tard, també ho va fer el Ricard Batista l'any 1961. No hem pogut consultar els informes d'excavació del sepulcre, però tenim informació de diversos webs i una fitxa de la Diputació de Barcelona, on coincideixen les dades, pel que ho donarem com a informació vàlida.
Es podria tractar d'una petita cista de planta irregular de tendència poligonal, o bé d'un sepulcre d'estil paradolmènic. La cambra sepulcral del Duc I amida uns 1.8 metres de llarg per 2 metres d'amplada i 1 metre d'alçada.
Inserim la planimetria segons en Ricard Batista.
 |
| Extret de les fitxes de sigmascorpii |
Pel que fa al túmul, es documenta desaparegut a causa del fort desnivell on es troba, que, òbviament, ha fet que l'erosió d'aquest fos prou important. Tot i això, el material recuperat es va trobar a l'exterior de la cambra sepulcral.
 |
| Extret de les fitxes de sigmascorpii |
De l'excavació de Batista, es documenten: diversos fragments de costelles, tíbies i falanges humanes, un fragment de mandíbula inferior que encara conservava un premolar, 4 peces dental i 5 molars d'adult; també, diversa ceràmica molt fragmentada de pasta negra i sense decoració, 1 dena de pecten i dos fragments de valva, també de pecten. Tot el material resta dipositat al Museu Episcopal de Vic.
Creiem que seria fàcil obtenir una datació de l'aixecament del sepulcre, però en els antics estudis no en diu res, la Diputació el col·loca d'entrada com a Neolític, en algun lloc l'hem trobat com a Calcolític (vers el 2500-2000 a.n.e.), i hem llegit que seria de l'Edat del Bronze antiga (vers el 1800-1500 a.n.e.) per les troballes. Així que, per nosaltres, amb la informació que tenim, seria bastit vers el Calcolític final i el Bronze antic, vers el 2200-1800 a.n.e.
Un cop visitat el megàlit, anem a veure el paradolmen del Duc II, que es troba només a 9 metres de distància cap al nord, al costat del camí.
Hem vist fotografies d'ell del 1981 i conservava unes lloses laterals tocant el camí, que van desaparèixer cap el 1984.
Tot i que per nosaltres i d'altres afeccionats és un clar paradolmen, només resta documentat a la "Guia de monumentos megalíticos de España" del "Ministerio de Educación, Cultura y Deporte", a l'apartat de Barcelona, i a les fitxes de Francesc Baldrís a Digital Natura i Sigmascorpii, i els estudis de Francesc Casanellas.
Com és d'imaginar, no es documenta cap excavació del Duc II, pel que no hi ha res d'informació arqueològica. Ara, per la proximitat amb l'anterior i l'estil arquitectònic, que és el mateix, podem col·locar el seu bastiment a la mateixa era que el seu company Duc I, vers el Calcolític final - Edat del Bronze antic, entre el 2200/2000 i el 1800 a.n.e.
Nosaltres tornem cap a casa després de la visita, però podeu completar la ruta visitant el proper dolmen de l'Ollic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada