Avui anem a L'Estany, tot creuant Moià pel bell mig per la C-59, seguirem la carretera fins a trobar el poble. Deixem el cotxe on el vam deixar temps enrere per a visitar el dolmen del Puig Rodó, a la ruta Dolmen a Moià I (al costat de l'església). A peu, prenem la carretera sortint del nucli de cases, en la mateixa direcció, i agafem el primer camí que veiem a la nostra dreta (GR-3 i GR-177). Per aquesta pista, caminarem tot rectes uns dos quilòmetres fins a trobar una bifurcació a la dreta. La seguirem i, als pocs metres, pujarem mig camp a través per una clariana, fins a trobar, uns metres més amunt, un sender que carena els colls i porta al Serrat de l'Horabona anant en direcció contrària a la que hem vingut pel camí principal. Cal dir que, en finalitzar el primer coll, el sender ja ni es veu, però bé, s'ha d'anar fins dalt.
Ara bé, si voleu anar com nosaltres, vam calcular els turons, i vam pensar... dos turons abans del dolmen del Puig Rodó, ja que aquest es troba després del Puig Rodó en la direcció que portem... i en arribar al què crèiem que era, que és just quan el camí fa una corba a l'esquerra, vam pujar camp a través fins al cim del turó. Allà dalt, a una zona bastant neta, comparat amb la resta, vam localitzar la cista megalítica del Serrat de l'Horabona I.
És la I perquè, segons diversos autors, existia una altra cista a poca distància, destruïda avui en dia.
La fotografia... com sempre, la vaig intentar fer de manera que sortís en ella el que jo crec que són lloses del sepulcre... davant de la cambra estirades al terra. A banda d'això, la cista megalítica del Serrat de l'Horabona fou excavada pel Centre Excursionista de Vic l'any 1923, però no es va documentar cap troballa.
Aquesta cista és datada entre el Neolític mig i final, vers el 3500 i el 2200 a.n.e., i consta d'unes dimensions de 1 metre de llarg per 1 metre d'ample.
A dia 01/07/2022, i segons Tarrús i Carreras, el sepulcre consta d'un túmul circular sense senyals de peristàlit de contenció, i amb un diàmetre de 4-5 metres. Pel que fa a la cambra sepulcral, té unes dimensions de 1 metre de llarg, 85 centímetres d'ample, i 70 centímetres d'alçada, i la consideren una cista neolítica amb túmul, de vers el 3900-3400 a.n.e.
Cal dir que la seva tipologia canvia segons l'autor, n'hi ha que diuen que és una cista neolítica solsoniana, d'altres un sepulcre megalític, i d'altres com en Tarrús i en Carreras, una cista neolítica amb túmul.
Tornem al camí principal i el seguim rectes passant pel costat del dolmen del Puig Rodó, fins a arribar a una bifurcació de camins. Allà nosaltres girarem a la dreta, tot agafant un camí, amb cert desnivell de baixada, en el que passarem davant d'una casa molt xula a la nostra dreta, en no gaires metres. Seguirem pel camí fins la seva fi, on n'hi ha un altre que el creua, GR-3. Aquí, tornem a girar a la dreta, prenent el GR, seguint tot rectes fins veure, al marge esquerre del camí, un promontori amb l'anomenada Creu Vermella.
Doncs el dolmen es troba al turó que hi ha just després en el sentit de la marxa. Creuem un filat a la vora esquerra del camí i anem pujant cap al cim del turó, per un sender desdibuixat a no gaires metres del camí principal. És difícil de trobar per les seves petites dimensions, però bé, amb paciència, és localitzable seguint el desdibuixat corriol que hi ha, fins que veiem una petita pujada a l'esquerra. Endinsant-nos al net bosc uns 50 metres, trobem el petit sepulcre del Puig Espelta.
La petita cista neolítica va ser descoberta a inicis dels anys 60 per J. Surroca i fou excavada per ell mateix poc després, trobant en el seu interior un esquelet humà sencer, diversos fragments ceràmics i una petxina de pecten amb perforació. Té unes dimensions de 1.30 metres de llargada i una amplada de 0.70 metres. D'altra banda, els experts daten el sepulcre al Neolític entre el 3500 - 2700 a.n.e.
D'aquí tornem a L'Estany, i dinem uns entrepans al parc que hi davant l'església, per reposar forces.
Ara sí, prenem de nou el cotxe i anem a agafar l'eix, direcció Manresa. Seguirem la carretera deixant l'Estany i Moià a la nostra esquena. Ens sortim de l'Eix a la sortida d'Avinyó (la 154), passem el poble tot anant per la BP-4313 direcció a Balsareny. A aquesta carretera entre el quilòmetre 34 i el 35, veurem un camí sorrenc que puja per la dreta cap a Can Serarols. L'agafarem i, en tres-cents metres, a una corba a la dreta que té un espai on hi caben dos cotxes aparcats, deixem el cotxe. A peu, agafarem un sender que surt a l'esquerra del camí, quasi al començament de la corba, i, en uns 30 metres a mà dreta, trobarem el sepulcre de Can Pregones o de Cornet II.
Aquesta cambra pirinenca és datada, segons les troballes obtingudes i la seva morfologia, a l'edat del Bronze, entre el 1800 i el 1500 a.n.e. i consta d'unes dimensions (teòriques) de 1 metre d'amplada per 1 metre de llargada. Tot i que ha estat reconstruït als anys 70, canviant la llosa de coberta, es conserva una alçada de 0.90 metres.
A dia 01/07/2022, actualitzem l'entrada documentant que segons Tarrús i Carreras, es tracta de un dolmen simple amb accés frontal per llosa rebaixada, atorgant-li unes dimensions internes a la cambra de 1.35 metres de llarg, per una amplada de 60 centímetres i una alçada de 80, i el col·loquen temporalment vers el Calcolític antic i l'Edat del Bronze, vers el 2700-1800 a.n.e.
En ell, s'hi va localitzar un bon grapat de troballes; entre elles, una punta de sageta de sílex, un fragment de làmina de sílex, fragments de dos ganivets del mateix material, una petita rodella d'os i una altra de petxina, un cargol marí foradat, un fragment de penjoll de peduncle i dos fragments d'anella de bronze .
Després d'aquest, tornem a Avinyó... juga el Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada