A la fi hem trobat el dolmen del Puig Rodó, i això que no era difícil. Però se'ns resistia el primer dia de cerca, no va acabar amb bons resultats (no era com ara, 11 anys més tard, que anem amb el GPS i no acostumem a fallar un sepulcre ja donat a coneixer). El segon dia, vam decidir que era millor utilitzar les noves tecnologies, i val a dir que va ser bufar i fer ampolles, ens va portar directes, gràcies als companys de wikiloc.
Per arribar-hi cal agafar el GR-3 que passa per l'Estany, on podem deixar el cotxe. Caminem pel GR fins arribar al turó del Puig Rodó, meravellosa vista, per cert. No pugem al turó i el deixem a mà dreta, i quan l'acabem surt un caminet també a mà dreta, l'agafem i quan arribem a la primera corba, ens parem i mirem a la nostra esquerra, el dolmen és allà, dalt del turonet existent al costat esquerre de la corba (es veu des del camí). Just davant hi ha una bassa pels bombers.
Amb aquesta vista , el poc que sabiem llavors de sepulcres prehistòrics i la informació que vam trobar ens vam quedar la mar de a gust, dient, segons la informació que vam trobar, que era un dolmen simple, de l'estil cambra pirinenca, on la cambra en si fa 1.70 metres de llarg per 1.25 metres d'ample i una alçada conservada de 1.30 metres. Amb un petit vestíbul de 0.92 metres de llarg per 1.13 metres d'ample i que consta d'un túmul del de 7 metres de diàmetre. I que és datable al Calcolític, entre el 2200-1800 a.n.e.
El dia 16-12-2017, tornem a la zona amb en Manolo i la Fina, ja que ens havia arribat que l'havien restaurat i desbrossat el turonet on es troba. I amb anys més d'experiència i sumant-li la restauració i neteja, ja vam veure que anavem totalment errats amb la informació que haviem escrit al blog.
Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'una galeria catalana... després de les feines de recuperació, es veu perfectament el corredor d'accés, mes baix que les lloses de la cambra. També segons ells el sepulcre fou descobert l'any 1920 per Josep Gudiol Cunill, i també ells en documenten unes dimensions internes de la cambra de 2.10 metres de llargada, 1.30 metres d'ample i 1.20 d'alçada.
Pel que fa al corredor li atorguen 2 metres de llarg, per 1 metre d'ample i 70 centímetres d'alçada. El túmul fa 9/10 metres de diàmetre i no queden restes visibles de cap tipus d'anell de contenció.
Cal dir que el gravat en forma de creu de la coberta, indica l'intent de cristianització del megàlit, però el sepulcre també consta de diverses cassoletes prehistòriques.
A les excavacions fetes al megàlit, es va extreure divers material ceràmic d'estil campaniforme pirinenc decorat, ceràmica llisa a mà, 1 fragment de punta de sageta bifacial de sílex, 2 denes discoidals de petxina, 1 braçalet, 1 punyal petit de bronze i nombroses restes humanes, a destacar 4 cranis humans i 6 dents humanes. Totes les restes recuperades foren depositades al Museu Episcopal de Vic.
Per acabar i segons els autors anteriorment citats, aquesta tomba també seria corresponent a l'era cacolitica, tot i que segons la seva nova datació, entre el 2700 i el 2200 a.n.e.
Com ultimament fem acabem la publicació fent menció als propers jaciments arqueològics, a aquest últim, i en aquest cas, no són pas pocs. Podem visitar megàlits a L'Estany, com el del Serrat de l'Horabona I, i a Moià, com Puig Espelta, les Umbertes, Can Parès, el Cuspinar i les coves del Toll, per citar els jaciments més propers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada