Excursioneta megalítica de diumenge amb el Manolo i la Fina, i en Joan Boter, que com sempre ens va deixar admirats amb el seu coneixement del terreny. Les fotos, aquest cop, són molt bones, no és perquè haguem fet un curset accelerat... les va fer en Manolo, que d'això en sap una estona... nosaltres ens vam quedar sense bateria a la càmera.
La primera fotografia és des de la Torrassa o la Torrassa del Moro. És una torre romana, rehabilitada l'any 2011, d'una alçada total de 12.80 metres i una amplada de 9.34 metres de diàmetre. Es troba situada al cim del turó de Can Bordoi (Llinars), a 412 metres sobre el nivell del mar.
Havia estat plovent tot el disssabte i feia bastant fred; així doncs, tenim la gran oportunitat de veure el Montseny amb prou neu, i amb una nitidesa brutal.
Havent admirat les vistes i baixat la "set paparazzi" del Manolo, jeje, ens posem per feina tot buscant el camí que ens portarà a la cova del cau de la Mostela II, però no vam ser capaços de trobar-la. Vam decidir deixar-ho per un altre dia.
Anem a la casa-museu de Can Bordoi... molt, molt, molt recomanable, no només pel museu que conserva les troballes del Castell Vell (a mi em va agradar moltíssim), també per l'estil modernista de la casa... espectacular.
D'aquí, anem cap el Santuari del Corredor, però no hi arribem, ens aturem al camí que surt a la nostra esquerra direcció la masia de Ca l'Arenes, i tot caminant com si anéssim cap al dolmen, ens trobem a la vora esquerra del camí, el possible menhir de Ca l'Arenes III.
La veritat és que vist des de sota no té gaire pinta, però la cosa canvia quan el mires des del camí... No sé.
El roc amida 1.90 metres de llargada per 0.30 de gruix.
Tornem a la pista principal del Corredor, passant el Santuari i començant la devallada direcció Vallgorguina. Ens desviem per la primera pista que surt a la dreta cap a la Creu de Rupit, seguint tot rectes fins que surti a un camí, en el que girarem vers la nostra esquerra. Seguirem rectes deixant una pista a la nostra dreta, i uns centenars de metres més enllà, a la part dreta del camí, a uns sis metres d'ell, trobarem arrepenjat en un arbre el menhir de la Pedra Llarga (des que hem agafat la pista a la dreta de la general del Corredor, hem fet uns 1.7 quilòmetres).
Això sí que és segur un menhir, el de la Pedra Llarga (nom singular a Catalunya). El megàlit està trencat, ara amida 1.65 metres de llargada, 0,82 metres d'ample i 0.36 metres de gruix.
Això sí que és segur un menhir, el de la Pedra Llarga (nom singular a Catalunya). El megàlit està trencat, ara amida 1.65 metres de llargada, 0,82 metres d'ample i 0.36 metres de gruix.
Abans de la trencadissa, l'any 1983, tenia una llargada total de 2.10 metres. L'altra part no sabem on es troba, suposo que escampada per la muntanya, però no la vam trobar... ni vam buscar molt a fons, tot s'ha de dir.
Tornem al cotxe i ens dirigim al Coll d'en Buac, seguint tot rectes pel camí fins a trobar una trifurcació, a la que agafarem el camí del mig, deixant el camí per on veníem. A poca distància, veurem un que surt a la nostra dreta (GR 83 en direcció a Mataró). Allà aparquem el cotxe, i ens endinsem pel bosc que queda a la nostra dreta. Creuem tot el petit puig per un corriol que ens portarà, just a l'altre extrem, al tros jagut a terra del menhir del Pi d'en Buac. No sabem ben bé quin pi és... en vam comptar uns quants abans de tornar al cotxe per encaminar un altre megàlit.
Aquest també sembla que sigui la part superior d'un menhir més gran. Actualment, el roc amida 1.25 metres de llarg, 0.85 metres d'ample i 0.30 m de gruix, a falta de la part d'abaix.
Tornem novament al cotxe i anem a veure l'últim menhir del dia, el menhir Mañé, en honor al seu descobridor, l'Antoni Mañé. Desfem el camí fins la pista principal que travessa el Corredor i la seguim en direcció a Vallgorguina. Uns 200 metres després de la Masia del Trull, prenem un camí que surt a l'esquerra i el seguim uns 800 metres, passant per sota d'una línia d'alta tensió. A continuació, la pista es bifurca. Prenem la branca esquerra i aparquem a la part superior del collet del Trull. Veurem a l'esquerra un petit corriol, on es troba el menhir.
El petit menhir d'en Mañé també podria ser que estigués trencat... a part del trencament visible a la fotografia, per això, tan sols amida 1.07 metres de llarg, 0.53 d'amplada i 0.25 metres de gruix. Segons algunes informacions, el menhir consta d'uns petits gravats.
I ara anem a per l'última visita d'aquest intens matí de diumenge. Anem a veure les roques del Pla de Forcs. Tornem a la pista principal del Corredor i la prenem direcció Vallgorguina, creuem el poble i seguim tot rectes fins a la urbanització de Collsacreu, on agafarem el camí que vam fer per a trobar el menhir del Pla de les Bruixes, a la ruta Dolmen i menhir a Arenys de Munt i inscultures a Cardedeu.
Aquest cop, no ens endinsem per l'última part de l'Avinguda Montnegre, sinó que agafem un camí sorrenc, que surt poc abans de la seva fi. Tot anat rectes per aquest camí, passant diversos trencalls a dreta i esquerra, fins on el camí es binfurca. Aquí agafarem el camí de la nostra dreta, i al poc topem amb una altra bifurcació on seguirem per l'esquerra, cap al veïnat de Cal Paraire. Ara seguirem rectes una bona estona per ell, passant un encreuament (en el qual gairebé se'ns emporta un Nissan Patrol per davant... no ens veia ja que hi ha un fort pendent). Seguirem tot rectes una mica més, fins a trobar una cruïlla de diversos camins, on prendrem el de més a la nostra dreta. Als pocs metres, veurem una zona a l'esquerra on deixem el cotxe. Les roques del Pla de Forcs es troben a l'extrem est d'aquesta clariana, estan senyalitzades.
I ara anem a per l'última visita d'aquest intens matí de diumenge. Anem a veure les roques del Pla de Forcs. Tornem a la pista principal del Corredor i la prenem direcció Vallgorguina, creuem el poble i seguim tot rectes fins a la urbanització de Collsacreu, on agafarem el camí que vam fer per a trobar el menhir del Pla de les Bruixes, a la ruta Dolmen i menhir a Arenys de Munt i inscultures a Cardedeu.
Aquest cop, no ens endinsem per l'última part de l'Avinguda Montnegre, sinó que agafem un camí sorrenc, que surt poc abans de la seva fi. Tot anat rectes per aquest camí, passant diversos trencalls a dreta i esquerra, fins on el camí es binfurca. Aquí agafarem el camí de la nostra dreta, i al poc topem amb una altra bifurcació on seguirem per l'esquerra, cap al veïnat de Cal Paraire. Ara seguirem rectes una bona estona per ell, passant un encreuament (en el qual gairebé se'ns emporta un Nissan Patrol per davant... no ens veia ja que hi ha un fort pendent). Seguirem tot rectes una mica més, fins a trobar una cruïlla de diversos camins, on prendrem el de més a la nostra dreta. Als pocs metres, veurem una zona a l'esquerra on deixem el cotxe. Les roques del Pla de Forcs es troben a l'extrem est d'aquesta clariana, estan senyalitzades.
És un conjunt de pedres de 2.30 metres d'alçada molt i molt peculiar, no tan sols per les cassoletes i reguerons fets a les roques, sinó també és molt curiosa la seva forma i la dels arbres que neixen just al costat, abraçant els rocs, que, per cert, estan ratllats amb unes tires de quars, creant un més que curiós contrast.
Coordenades:
Possible menhir de Ca l'Arenes III: UTM(ETRS89): 31T, 455302, 4608122
Menhir de la Pedra Llarga: UTM(ETRS89): 31T, 457765, 4608157
Menhir del Pi d'en Buac: UTM(ETRS89): 31T, 458233, 4608167
Menhir Mañé: UTM(ETRS89): 31T, 456213, 4610203
Roques del Pla de Forcs: UTM(ETRS89): 31T, 462065, 4610897
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada