Setmana Santa i decidim gastar unes caixes regal que ens havien regalat per Nadal, anem al Pallars a passar quatre dies entre cavalls, vaques, ovelles, cabres, àligues, trencalossos, voltors, etc... A més de la diversa fauna, fent les nostres rutes, també veiem varietat de flora i boscos; pins, avets, roures, boixeres, etc... i també vam trobar una espècie molt curiosa, a 1300 metres d'alçada, de la que ja parlarem a la seva entrada pertinent.
Tot anant de camí a Baro, que és on dormim les dues primeres nits, prenem la carretera L-512, que surt d'Artesa de Segre direcció Tremp. Anant per ella, girarem a l'esquerra tot prenent la bifurcació cap a Toló, Perolet i Sant Salvador de Toló (L-912). Anem per la carretera tot rectes i vora el quilòmetre enfilem un camí sorrenc que puja a la nostra esquerra. Ja a la pista, seguirem uns dos quilòmetres, sempre tirant cap la dreta, fins a trobar el camí tallat per una cadena. Allà deixem el cotxe i a peu creuem el carenat, des del qual, caminarem uns 35 metres trobant a la dreta del camí una petita clariana. Ens endinsem per ella tot entrant al bosc per un laberint de corriols, que en uns 40 metres ens portarà al dolmen de Montadó.
Tot i que el megàlit sembla bastant "fet pols", la posició del sol i l'espès bosc no van ajudar a fer-li una foto que li fes justícia, és més maco del que sembla. Es veuen perfectament la cambra i el túmul, i al seu interior es pot veure part de la trencada coberta.
El sepulcre de Montadó fou catalogat per Antoni Bellart, tot i que la gent de la zona ja el coneixia de molt temps enrere. La cambra té unes dimensions d'uns 2 metres de llargada per 1 metre d'amplada. L'alçada no es pot assegurar, ja que hi ha restes tumulars dins seu i mai ha estat excavat, però se li estima vora el metre. Com a dada final, comentar que la cambra pirinenca o cista megalítica (segons l'autor) de Montadó data de l'edat del Bronze, vers el 1800 - 650 a.C. o del Calcolític cap al 2200 - 1800 a.C. (també varia segons l'autor).
Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, el megàlit amida 1.90 metres de llarg per 1 metre d'amplada i 1.10 metres d'alt. També esmenten un túmul de tendència circular d'entre 12-13 metres de diàmetre, que envolta aquest dolmen simple, amb accés frontal per llosa rebaixada (cambra pirinenca). Com a ultima dada d'interès, ells el col·loquen temporalment vers el Calcolític recent i el Bronze antic, vers ell 2700-1800 a.n.e.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada