Després de pujar fins a la Cabana del Moro de Reguard, anem a agafar forces a La Pobleta de Bellveí, a l'inici de la maca Vall Fosca. Però hi ha un problema... a aquestes terres es menja massa bé i sentim la necessitat de cremar una mica d'energia després de dinar. Solució? visitar el dolmen de la Cabaneta d'Envall, situat al nucli d'Envall, a només 3 quilòmetres de La Pobleta.
Per a arribar-hi, a La Pobleta, agafem la pista asfaltada que porta a Envall i deixem el cotxe a la seva part alta, entre una casa en runes i un amuntegament de material de construcció. Anirem cap a una caseta situada a la nostra dreta i trobarem el corriol que hem de seguir darrere d'ella. Per a arribar al dolmen no té pèrdua, ja que l'estret corriol està senyalitzat amb marques liles i no té bifurcacions. Després de fer poc més d'un quilòmetre i remuntar més de 200 metres, arribem a una petita esplanada on trobem el bonic megàlit de la Cabaneta d'Envall.
Aquesta cambra pirinenca, descoberta per veïns d'Envall l'any 2007, té una longitud de 2.50 metres i una amplada de 1.30 metres. Pel que fa a l'alçada, és difícil de determinar, ja que només conserva dues lloses dretes i la resta han caigut, però sembla que no devia superar els 1.50 metres. Està formada per blocs de conglomerat. Conserva part del túmul i el cròmlec que el delimitava, d'entre 4.70 i 6.20 metres de diàmetre, i segons els estudis als que vam accedir, la tomba va ser erigida a l'Edat del Bronze, cap el 1500 a.n.e. (datació antiga)
L'enric Carreras i en Josep Tarrús, diuen el mateix històricament parlant, i les dimensions que li atorguen són de 10 centímetres menys, poder per que ells acostumen a donar les dimensions internes de la tomba, això si li donen una alçada conservada de 75 centímetres, i també documenten el túmul, que segons ells és de 11 metres de diàmetre, tot dient que a la seva fi, hi ha uns blocs de esquist blau que podrien formar part del cròmlec peristàlit. Segons ells també, fou erigit vers el Calcolític - Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Després de visitar el megàlit i beure un bon glop d'aigua per a mitigar la set que dona pujar al turó estant a 30 graus, emprenem la tornada.
Si en voleu més, proper, proper no hi ha gaire, com a mínim visitat per nosaltres, ara hi ha una cosa clara, heu d'anar cap al sud.
Potser es pot provar la ruta de Dòlmens a Conca de Dalt i Baix Pallars o els de Dòlmens a Senterada i menhir a Senterada, ara la més fàcil i accessible com a mínim a un dels dòlmens és la de Dòlmens a Senterada i Sarroca de Bellera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada