Tornem a la muntanya, avui amb la intenció de veure el famós dolmen de la Casa Encantada, al Pallars Jussà. Per intentar localitzar-lo, prenem la N-260 direcció El Pont de Suert i, després del quilòmetre 332, agafarem un desviament a l'esquerra que ens durà a Corroncui. Seguirem aquesta carretera, passant per dos passos canadencs per a camions i cotxes, fins que veiem a la nostra esquerra, poc abans d'arribar al poble, una zona mig habilitada per a deixar el cotxe, al costat d'un camí sorrenc ben definit que puja vers la muntanya i amb un pal indicador del dolmen de la Casa Encantada.
Allà deixem el cotxe, carreguem les motxilles i ens posem a caminar pel camí mentre pensem que amb un 4x4 et pots estalviar el tram. La pujada s'acaba a un pla, per a mi espectacular, al qual vas caminant per sobre una manta de gespa, com si fos tallada del dia anterior, un típic paisatge d'alta muntanya amb matolls i gespa.
Seguirem pel camí, que es va desdibuixant, però tranquils, no té pèrdua i, a més, està marcat amb franges grogues. Baixem cap a un turó que hi ha, el creuem i seguim baixant, fins al turó següent per una roureda. Després d'aquesta, pugem un xic i, al punt més elevat, just al costat del camí, trobarem el dolmen de la Casa Encantada.
La cambra pirinenca (encara que temps ençà fou catalogada com una cista megalítica) de la Casa Encantada està datada del 2000-1500 a.n.e. (datació antiga) i reutilitzada fins a l'Edat del Bronze. Fou el primer megàlit documentat a Catalunya, vers l'any 1872. La publicació inicial, però, resta desapareguda, encara que es coneix l'autor, l'any i el lloc de la publicació, "expedient X". La primera notícia documentada que es té d'ell és de principis del 1922, on Serra Ràfols i Bosch Gimpera l'excavaren per a la Universitat de Barcelona. Serra Ràfols tornà a excavar el sepulcre l'agost del mateix any, i, cito textualment: "Encara que no s'hi trobà res, recollirem la notícia d'haver-s'hi descobert un crani sencer i tal vegada algun altre objecte, avui tot en lloc desconegut". A això, cal afegir que, segons la Generalitat, s'hi van trobar restes humanes, ceràmiques i algunes denes d'esteatita, i, segons Carreras Candi, l'any 1900, Mir Casasses el va excavar, trobant ossos i una moneda ibèrica.
El sepulcre es troba a una alçada de 1396 metres i les seves dimensions varien segons la font d'informació. Però bé, més o menys fa uns 2.00 metres de llarg, 1.50 d'ample i vora el 1.70 metres de profunditat. Alguns autors asseguren 2.00, i fins i tot 2.25 metres d'alçada.
Ara, segons en Carreras i en Tarrús al seu recull megalític del 2022, fa 1.80 metres de llarg, 1.55 metres d'ample i 1.72 metres d'alçada, dins d'un túmul de 14/15 metres de diàmetre. El classifiquen com un dolmen simple, també anomenat cambra pirinenca per alguns arqueòlegs a les zones muntanyoses, i documenten unes troballes de les excavacions de diversos fragments de ceràmica a mà i denes discoidals d'esteatita. Per acabar, direm que el daten entre el 2700 i el 1800 a.n.e. vers el Calcolític - Edat del Bronze antic.
Un cop fotografiat i observat el sepulcre, anem a cercar el menhir i el dolmen dels Rebolls. No vam trobar el menhir en no tenir les coordenades i haver molt rocam. Pel que fa al dolmen, està gairebé tocant Pinyana i de cop ens vam trobar que el camí és força complicat, així que vam decidir fer-ho un altre dia amb més calma i vam anar a buscar els túmuls de la serra de Comillini que ens havia dit en Manolo de tornada cap el cotxe.
A mig camí del turó on són els túmuls, vam veure un dels dos cotxes abandonats, que es diu que hi ha a la zona. Es veu, és de color blanc, i està enganxat a unes boixeres. Aquí vam aturar-nos un moment, i mòbil en mà, vam trobar un document que parlava d'un gran prat amb una cinquantena de túmuls, que a més era gairebé on érem. Jo recordava haver vist diversos túmuls, però em van semblar moderns. Ens hi vam fixar bé i, a part dels moderns, semblava que també n'hi havien d'antics.
Les fotos no són gaire convincents, però pensem que es tracta de la denominada necròpolis de la serra de Comillini o tumular de la Coscona. Consta d'uns túmuls no gaire grans que, segons la Generalitat, amiden entre 1.50 i 3.00 metres de diàmetre, tots menys el situat a la part més alta, que nosaltres no vam buscar, i, que també segons ells, té un diàmetre d'uns deu metres. La possible necròpoli tumular té unes dimensions d'una hectàrea i conté, com hem dit, una cinquantena de túmuls. Per a nosaltres, alguns d'ells eren molt clars.
No s'ha trobat cap resta que ajudi a documentar i datar la suposada necròpoli, clar que tampoc s'ha excavat res, i no s'hi documenta tampoc cap troballa en superfície. Ara, segons la nostra experiència, té tota la pinta d'una necròpoli tumular de finals de l'Edat del Bronze - inicis de l'Edat del Ferro, i podria ser que utilitzada fins l'era ibera.
Seguim el camí de tornada i arribem al cotxe en no massa. Ara, ens dirigim a veure el dolmen de Mas Pallarès, així que prenem la carretera en direcció contrària a la que hem vingut, baixem el coll de Perves per la N-260 i agafem com si anéssim a la Pobla de Segur. Just passar el quilòmetre 322, veurem una entrada bastant tancada pel nostre sentit de la marxa, ens hi endinsem i en pocs metres entrarem a la propietat privada del Mas Rossell. Nosaltres vam aparcar el cotxe just entrar per la porta, a un espai que hi ha a la dreta, sota del dolmen, i a peu vam pujar fins la casa, on vam demanar permís per veure el megàlit a l'amo, que estava tot enfeinat arreglant una punxada del tractor. Ens va obrir la tanca per a les vaques i ens va acompanyar fins al sepulcre.
Aquest tros de cambra pirinenca o dolmen simple data, com la resta de cambres pirinenques, del Calcolític, entre el 2000 i el 1500 a.n.e. (datació antiga). Segons Carreras i Tarrús a la informació més moderna del megàlit, aquest va ser erigit entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic entre el 2700-1800 a.n.e.
Les dimensions del sepulcre són prou espectaculars, sobretot les de la llosa de coberta, que fa 2.85 metres de llarg, per 2.46 metres d'ample i 58 centímetres d'ample. Pel que fa a la cambra sepulcral mesura 2 metres de llarg, 1.50 metres d'ample i 1.30 metres d'alçada. L'obra tumular que sustenta el sepulcre fa entre 12/13 metres de diàmetre i no té cap resta de l'anell peristàltic.
Segons hem pogut saber, l'any 1923 fou excavat sense trobar cap resta arqueològica, i el 1983 fou excavat de nou per Roser Vilardell, que en va extreure 1 nansa d'apèndix de botó i 2 denes discoidals d'esteatita i calcària.
Finalitzada la jornada, ens anem a comprar a La Pobla i a descansar, que demà volem seguir amb la recerca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada