TRANSLATOR

divendres, 8 d’agost de 2014

Dòlmens a Arabako Errioxa, "Rioja Alavesa" (Euskadi)

Ja tornem de vacances i, per treure'ns de la sidra, parem un parell de dies a la Rioja Alabesa (Arabako Errioxa en Euskera) i així tornar al gust del vi, jeje.

La parada ja estava pensada per a no fer el viatge des d'Astúries seguit en un dia, són moltes hores. I què millor que aprofitar per parar a una zona amb diversos megàlits a prop. Així doncs en una tarda i mitja hora del matí següent, veiem 8 dolmens "rex", són de dimensions dinosàuriques!! Tots els exemplars van ser erigits durant el Neolític (cap el 3500 a.C.) i van ser reutilitzats durant el Calcolític (2200 - 1800 a.C.).

Ens allotgem a Eltziego o Zieko* / Elciego. Des d'allà, ens dirigim a Guardia* / Laguardia, a visitar els tres primers megàlits. 

Des d'Eltziego, agafem el cotxe i anem direcció Leza per l'A-3212. Passat Leza, continuem fins arribar a l'encreuament amb l'A-2124 i l'A-124 i tirem recte cap a l'A-2124. Per aquesta carretera, just abans del primer revolt a la dreta, veurem a l'esquerra una entrada cap als camps no conreats. Haurem d'aparcar el cotxe un mica més amunt (hi ha lloc al revolt). Seguint el camí que hi ha, trobem sense cap dificultat el Dolmen de Layaza.


Aquest tros d'exemplar descobert l'any 1952 per Domingo Fernández Medrano i excavat per ell mateix 5 anys més tard, és fàcil de veure, tot al contrari que fer-li una fotografia. Només la cambra fa 2.50 metres per 2.30 metres, és poligonal. El corredor és bastant llarg com es veu a la foto. No hem trobat les mides exactes, però si la cambra fa 2.50 metres, calculeu vosaltres mateixos...

Un cop vist el megàlit, anem al cotxe i tornem a la cruïlla, on ara agafem l'A-124 cap a l'esquerra, direcció Guardia. En uns tres quilòmetres, trobem la senyalització del dolmen del Sotillo. Prenent el camí, poc després, ens trobarem un encreuament, en el que girarem a la dreta.


Fou descobert per Domingo Fernández de Medrano l'any 1955 y excavat el 1963. La cambra del megàlit és quasi rodona, fent uns 3 metres de diàmetre (3.30 metres per 2.90) i està formada per 9 lloses, de les quals la més alta amida 2.20 metres. El corredor té unes dimensions de 0.60 metres d'amplada i 1.30 d'alçada.

A l'excavació, es van localitzar restes òssies d'un mínim de 13 individus amb aixovar força imponent, tot i que amb mostres de violació; d'aquest es detallen micròlits, ganivets de sílex, una destral polimentada, diverses puntes de sageta del mateix material que els ganivets, un vas campaniforme i diversos materials metàl·lics, com una punta de sageta de coure.
  
Desfem el camí cap l'A-124 direcció Guardia i al quilòmetre i mig, a l'esquerra, veiem un petit espai per aparcar un parell o tres de cotxes amb el rètol del sepulcre. D'aquí surt un corriol que ens porta, paral·lel als horts, al dolmen de San Martín.


Aquest megàlit té una estranya forma, ja que la cambra comença en el mateix sentit que les lloses del corredor, fent un semicercle al costat oposat. Longitudinalment, la cambra fa 5.50 metres, tenint una mida d'amplada màxima de 3 metres i una alçada de 1.90 metres. El corredor fa més de 4 metres per 1.30 d'amplada.

Per les dimensions del megàlit i la impossibilitat de fer una fotografia decent, vaig fer-li un vídeo... no és gaire bo i inclús sembla més petit del que és en realitat, però "vaja"... aquí va.


Es pot observar, tant al vídeo com a la fotografia, l'existència d'una barraca de vinya (el dolmen és, com la resta dels seus companys, en terra de vinyes) adossada a un lateral del dolmen.

Fou descobert per José Miguel de Barandiarán i Domingo Fernández de Medrano l'any 1956, i l'excavaren l'any 1964. A l'interior del sepulcre, trobaren restes associades a les etapes neolítica i calcolítica. No hem pogut trobar documentació detallada d'aquestes restes.

Tornem a la carretera i arribem a Guardia. És un poble històric... però, per al meu gust, està massa preparat per al turisme (semblava la Rambla Catalunya), em recorda molt a diferents pobles de la Costa Brava. Com a opinió personal, crec que el poble amb més encant, detalls i menys turisme ociós és Eltziego, però bé, això va a gustos.

Sense entrar al nucli de Guardia, agafem la carretera A-3228 cap a Bilar* / Elvillar. Abans del següent dolmen, encara dins el nucli de Guardia, podem visitar el poblat de La Hoya, assentament habitat entre els segles XV i III a.C. És un dels jaciments més importants d'Euskadi, però no el vam poder visitar, ja que estaven mig de festes i feien un horari més reduït de visites, de manera que era tancat quan hi vam anar.

Continuant cap a Bilar, just abans d'arribar al poble, surt un camí asfaltat senyalitzat a l'esquerra que ens durà al dolmen de La Hechicera o la Chabola de la Hechicera. Aquest megàlit és un dels més coneguts de la comarca i va ser restaurat l'any 1974. L'any 2013 es va finalitzar una segona restauració en la qual es va reproduir part del túmul original. Pel nostre gust, comparant amb fotos antigues, estava millor sense el túmul de pedres...


Descobert l'any 1935 per Álvaro de Gotazár i Carlos Sáez de Tejada, és un sepulcre de corredor amb una cambra construïda per 9 grans lloses, de 4 metres de longitud, per 3.80 d'amplada i 2.70 d'alçada. El seu corredor amida 1.10 metres d'amplada per 1.50 metres d'alçada i té una longitud aproximada d'uns 5 metres. Aquest megàlit és l'únic de la zona que disposa de panell informatiu. En ell s'indica que s'hi han trobat restes de fins a 39 individus amb un aixovar funerari prou abundant; puntes de sageta de sílex, recipients ceràmics, collarets, penjolls i un petit ídol fet en os. Gran part d'aquest aixovar resta dipositat al Museu Bibat a Gasteiz (Vitòria).

Agafem de nou el cotxe i creuem Bilar agafant la carretera que va en direcció Kripan* / Cripán i, en un quilòmetre més o menys, veurem la indicació del dolmen d'El Encinal.


Aquest megàlit, de tipus corredor i molt difícil de fotografiar, va ser descobert per Medrano l'any 1943 i el va excavar el 1951. D'ell, només es documenten, pel que hem trobat, diverses restes òssies humanes. Té una cambra de 2.96 metres per 2.50 i 2 metres d'alçada, bastida amb 6 grans lloses, mentre que el corredor fa 3 metres de longitud, amb una amplada d'1 metre, conservant 7 treballats rocs.

De nou a la carretera, seguim direcció Kripan fins a trobar-nos amb la senyalització del dolmen de Los Llanos.


Aquest dolmen, també de corredor, descobert per Zoilo Calleja va ser excavat el 1982 per José Ignacio Vegas, té una cambra poligonal de 3 metres per 2.60 i una alçada màxima de 1.62 metres. Per la seva banda, el corredor fa una amplada de 1.03 metres i una alçada de 0.85 metres.

Com ja hem comentat, aquests dòlmens van ser contínuament reutilitzats. En aquest cas, la primera utilització va ser sobre el 3240 a.C. en plena era neolítica i va ser utilitzat fins al 2200 a.C., ja al Calcolític.

Els resultats d'excavació als que hem pogut accedir no són gaire definits, només hem pogut saber que a l'interior del sepulcre van sorgir diversos objectes de bronze, destrals i gran quantitat de puntes de sageta.

De nou al cotxe, emprenem la tornada cap a Guardia. Abans d'arribar, però, prenem una desviació per anar a un altre dolmen, aquest no senyalitzat a la carretera, però sí a la seva ubicació. Per la carretera A-3228, un cop arribats a Bilar / Elvillar, seguirem uns 3 quilòmetres més fins a trobar una pista ampla i en bon estat a mà dreta. L'agafarem i farem uns 750 metres fins al dolmen, que trobarem a mà dreta.



El dolmen de corredor de nom La Huesera o Alto de La Huesera va ser descobert per Medrano el 30 d'agost de 1948. Consta d'una cambra de forma pentagonal de 2.65 metres de diàmetre, i el seu corredor fa uns 6 - 7 metres de llarg. Cal dir que aquest dolmen es troba en estat de restauració, però que ja han fet força feina perquè, segons informacions, la llosa de coberta era caiguda dins el megàlit.

A la seva excavació, s'hi van trobar les restes de 103 individus!!! segons informació del professor Fernández Eraso, que també el col·loca cronològicament vers el 1500 - 2000 a.n.e. I segons ell també, el diàmetre original del túmul era de 32 metres per 4 d'alçada.

En aquest jaciment es documenta la primera estela antropomorfa funerària de la necròpoli d'Arabako Errioxa.Fou trobada al lateral dret del corredor entre les lloses 5 i 6, i es tractaria d'una estela antropomorfa de 47.5 centímetres d'alçada, 43.5 d'amplada màxima i un gruix mig de 14 centímetres.



Fotografia extreta de l'estudi de l'estela de Fernández Eraso
He pogut localitzar un foto de l'estela "antropomorfa"... estela és, ara catalogar-la com a  antropomorfa... no sé jo. Epss, però que jo no soc ningú!!

Just al davant del megàlit, trobem dos grans rocs treballats que ells diuen que són "Lagares" (pedres treballades per elaborar el vi), que podria ser. Jo crec més en la cultura ritual. Opino que són com diem a "la terra", pedres de sacrificis, potser ampliades i modificades a eres històriques... sobretot la segona fotografia, en la que es pot veure un rebaix més profund encara a la zona propera a l'acanalat. Aquests rocs just al costat del megàlit tenen molta pinta de  ritual funerari, però a saber si és la seva ubicació original.



Per acabar la jornada, ens dirigim ara a Eskuernaga* / Villabuena de Álava i agafem el carrer Sant Torcuato a la sortida del poble. Aquest carrer es converteix en pista amb vinyes i horts a la part dreta i no el deixarem fins a trobar a la dreta un altre camí que travessa una riera. Passarem de llarg una primera pista a la dreta i continuarem fins a trobar-ne una segona, que sí agafarem. Nosaltres vam deixar allà el cotxe degut al mal estat de la pista, però un cotxe alt podria pujar una miqueta més fins el final del camí, on trobarem un cementiri ateu (per mi era bastant curiós, a la Cris, bé... diguem que no li va donar bon rotllo). Travessant el cementiri, arribarem a unes vinyes, que travessarem fins a topar amb el sepulcre.

Aquest dolmen no el vam trobar en el primer intent i vam tornar el dia següent. El primer dia ens vam quedar a uns 50 metres del dolmen... sí, és molt trist ja ho sé!! Però té una explicació, com just abans del dolmen hi ha el cementiri ateu i just al bell mig del cementiri hi ha un dolmen la mar de maco, però és del segle XXI (es nota), vam pensar, en no tenir informació d'aquest cementiri, que el dolmen Neolític era a la muntanya del davant. Vam anar cap allà i vam passar la tarda, bé mitja horeta, buscant sense èxit. Al dia següent vam tornar amb informació nova, i per una foto d'uns arbres a la Cris li va semblar que era després del cementiri, així que vam anar directes i, bona vista la de la Cris, allà era el dolmen d'El Montecillo.


El dolmen, també de corredor, fou descobert l'any 2009 per un veí d'Eskuarnaga, un tal Roberto Ibáñez. Consta d'un corredor del qual només queden dues lloses, que determina que l'amplada d'aquest era de de 2.50 metres, i una cambra de 2.50, també d'amplada per 2.30 metres de longitud.

D'aquest sepulcre, no he trobat gaire informació degut a la seva recent descoberta, però, com es pot veure a la fotografia, està en procés de consolidació. Només hem pogut saber que es van localitzar diversos fragments ossis humans i petites porcions ceràmiques.

(*Noms en Euskera)

Dia 14-11-2019

Tornem a la zona per un casament de la família de la Cris, i, entre altres dòlmens, visitem el sepulcre de La Cascaja, situat ja a La Rioja, però inclòs a la ruta megalítica de la Rioja Alabesa. De fet, només has de seguir la carretera, bé, això de seguir la carretera segons de quin sepulcre vinguis, però és tot seguint la N-232 deixant enrere Samaniego i Ávalos, i ens desviem a la dreta per LR-424 direcció Peciña. Per ella, seguim 2.5 quilòmetres, aparcant el cotxe al voral de la carretera. 

A peu, ens endinsem tot anant en direcció contrària a la que hem vingut als camps conreats de la nostra dreta, on veurem facilment un camí desdibuixat que segueix la fi del camp, anant paral·lel a la carretera, creuem un terreny de males herbes, ja veient el túmul del megàlit.

Fou descobert per Domingo Fernández de Medrano el 5 d'agost de 1953, que ràpidament va afirmar que, com els sepulcres d'Arabako Errioxa, es tractava d'un sepulcre col·lectiu.

Consta d'una cambra sepulcral de forma exagonal amb corredor d'accés d'uns 2 metres. A la seva excavació, es varen recuperar restes òssies d'uns 31 individus, i demés restes òssies animals, restes ceràmiques pertanyens a dos vasos, una punta de sageta de bronze i unes làmines de pedra foguera.

Amb la visita feta, ens dirigim als dòlmens de Kuartango, aprofitant que la pluja es resisteix a caure. Però això ho expliquem a una altra entrada i per aquí tornarem, que ens falta el poblat i l'estany ibers, i uns menhirs.

Coordenades:

Layaza: UTM(ETRS89): 30T, 528474, 4714230
Sotillo: UTM(ETRS89): 30T, 531030, 4713537
San Martín: UTM(ETRS89): 30T, 533313, 4712253
La Hechizera: UTM(ETRS89): 30T, 536643, 4712898
El Encinal: UTM(ETRS89): 30T, 538338, 4713353
Los Llanos: UTM(ETRS89): 30T, 538376, 4715800
La Huesera: UTM(ETRS89): 30T, 535614, 4713129
El Montecillo:UTM(ETRS89): 30T, 527487, 4711357
La Cascaja: UTM(ETRS89): 30T, 522453, 4714521

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada